|
Si hem de trobar un parell de qualificatius que descriguin la política
de les operadores de telefonia mòbil els més adients són sens dubte el
d'abusiva i prepotent. Ho demostren prou amb les seves exagerades
tarifes i amb el seu particular estil en la instal·lació d'antenes. |
A Sant Vicenç acabem de patir aquesta política per partida doble.
D'una banda amb l'intent de Retevisión d'instal·lar il·legalment una
antena al mig del poble, concretament a l'edifici número 7 del carrer
de Maria Gimferrer. I d'una altra, amb la construcció per part
d'Airtel d'una antena, tampoc sense els permisos municipals, al
vessant del turó de Castellet visible des del poble. En el primer cas,
l'Ajuntament, que va tenir notícia de la instal·lació de l'antena de
Retevisión pels propis veïns, va haver d'aturar in extremis les obres
quan ja faltava ben poc perquè pogués ser operativa. En l'altre no li
va caldre altre remei que encarregar als operaris de Sorea, l'empresa
que el consistori té contractada per al treball de brigada d'obres,
que desmuntés l'antena. Si en el cas de Retevisión s'hi va arribar
just a temps, en el cas d'Airtel la política de fets consumats de la
companyia ha obligat el municipi a córrer amb les despeses del
desmuntatge de l'antena, un fet que no deixa de ser lamentable i
també, per què no, denunciable. L'estratègia de les operadores és
clara, negocia directament amb el propietari del terreny o de
l'edifici la instal·lació de l'antena, hi envia els tècnics perquè hi
treballin amb la màxima rapidesa possible i, quan han enllestit la
feina, desapareixen sense deixar rastre. Quan l'Ajuntament requereix a
l'empresa que desmunti l'antena, perquè no té els permisos municipals
que corresponen a aquest tipus d'infraestructures, aquesta ignora per
complet el requeriment. L'Ajuntament, aleshores, no pot fer altra cosa
que actuar per iniciativa pròpia i procedir al desmuntatge. 
Mentrestant l'Ajuntament ha aprofitat aquest lapse de temps per portar
al Ple del 30 d'octubre l'aprovació de l'ordenança reguladora de les
Activitats i Instal·lacions de Radiocomunicació. Aquest instrument
legal, que arriba a misses dites, ha de permetre a partir d'ara
establir un marc d'actuació que reguli una activitat, que fins ara
només beneficiava a les operadores de telefonia mòbil, ja que,
acostumades a campar al seu aire, han seguit des de l'inici una
estratègia d'implantació territorial basada exclusivament en cobrir
aquelles àrees que són rendibles. Les àrees poc poblades, les que
queden allunyades dels nuclis urbans, o les orogràficament més
irregulars no només han quedat al marge de la telefonia mòbil, sinó
també de les xarxes de telecomunicacions de banda ampla.