MARIA PAZ TORREGO BERRUETA

Maria Paz Torrego Berrueta ens donarà alguns detalls de la seva vida a Coses de l'Esplai. Lloc i data del teu naixement, Maria Paz?
Vaig néixer el dia 24 de gener de l'any 1940, a Irun, província de Guipúscoa.

Direm que ets basco-catalana, estimes Catalunya?
Estimo Catalunya perquè hi tinc feta una gran part de la meva vida i també hi he format la meva família. Això no vol dir que no recordi la terra on vaig néixer.

Has visitat alguna altre vegada la teva terra?
Diverses vegades, m'agrada anar-hi de visita.

Els teus pares?
Manuel i Carmen, els dos els tenim enterrats aquí a Sant Vicenç, el pare morí l'any 1966 quant tenia 65 anys i la mare ja en tenia 87 i va morir l'any 1991.

Quants germans?
Una germana que es diu Carmen, i està casada amb Francesc Vall, el del gel.

Quan vas venir a Catalunya? i el motiu?
Vàrem venir a Catalunya perquè el pare era maquinista de la Renfe i després de fer-lo voltar per diversos destins el varen traslladar a Sant Vicenç. Ell havia vingut un any abans tot sol i quan va veure que el destí de la feina era estable ens va fer venir a la mare, la Carmen i jo. D'arribada vàrem anar a viure amb la Rita Badia, que estava vivint amb les seves filles Maria i Rosario, a la qual sempre li hem tingut un especial agraïment per la seva bondat i simpatia, ja que el temps que vàrem viure amb elles va ésser com si fossin de família. Vam estar vivint a casa de la Rita fins el dia que vàrem trobar un pis al carrer Calsina Padró, actualment es el carrer Berguedà i encara estem vivint jo, l'Andreu i els nostres fills.

Quants anys tenies en arribar a Sant Vicenç?
Tenia 3 anys i va ésser l'any 1943, motiu més que suficient per sentir-me catalana. De moment els primers anys van ser una mica difícils, no massa, perquè al viure amb la companyia de la Rita i les seves filles ens va ajudar molt a situar-nos al canvi.

Amb qui estàs casada Maria Pau? (ja ho sabem però es pregunta obligada)
Estic casada amb Andreu Medina Salamanca, que va néixer a Pedraza del Portillo (Valladolid), però li passà el mateix que a mi, estima Catalunya. Ell encara va venir més jove que jo, als pocs dies de néixer, el varen portar a Catalunya. Ens vàrem casar el dia 4 d'agost de l'any 1968.

Quants fills Maria Paz?
Una noia i dos xicots, Juncal amb 32 anys, José Luis amb 29 anys i Isaac amb 28. Els tres encara estan solters, vull dir que no em preguntis si som iaios. Els meus fills tenen una cosa en comú, que són nats al mateix mes, i dins la mateixa setmana, això si, en diferents anys. Mes dels naixements: el setembre, la Juncal el dia 9, el José Luis el dia 5 i l'Isaac el dia 4.

No deixa de ser un cas curiós. Vol dir que teníeu la cosa ben controlada, per molts anys a tots. Què ens pots explicar de la teva etapa escolar?
Recordo haver anat amb doña Pia, que era l'esposa del Doctor Andrés, també recordo que havia anat a repàs amb un mestre particular al carrer de Creixell, en qualitat de fer repàs, no recordo massa bé qui era.

Penso en qui fas referència, jo et recordaré qui era, em sembla que donava classes en un pis i a més tenia una entrada on reparava culs de cadira, de boga, també reparava paraigües i vivia a cal Xaparro a vora del riu. Anava i venia a peu quatre cops al dia i tenia la particularitat que caminava acompanyat d'una carrossa, li dèiem el Cadiraire. Recordes quina ha estat la teva activitat de treballadora?
Vaig fer d'aprenenta de perruquera amb la Lola Basomba, vaig aprendre força bé l'ofici. El pare em va fer un maletí de fusta amb compartiments per posar-hi els estris de perruquera i durant un temps vaig anar a pentinar senyores a casa seva. Això va durar com un parell d'anys, jo tenia 15 o 17 anys aproximadament. Quant a la fàbrica, vaig començar a treballar a la Fabriqueta, vaig demanar feina al director, en Cinca, i em va acceptar però vaig haver de tenir complerts els 14 anys. Quan vaig anar a demanar la feina encara faltaven uns dies per complir-los. Vaig començar fent d'ajudanta als telers, amb la intenció d'aprendre a fer de teixidora per poder guanyar més. Quan ja teixia varen posar-me al laboratori a fer proves amb els fils, hi estava molt bé. Passats uns dos anys vaig anar a treballar a cal Miró, una fabriqueta que hi havia al carrer d'Armengol, també de teixidora. El motiu del canvi, més setmanada. Després d'uns tres anys vaig plegar i vaig anar a treballar a cal Soler, també motivat per millorar la setmanada. Hi vaig estar des de l'any 1954 al 1964. Encara que també tocava el tema del fil vaig entrar d'aprenenta perquè la feina era ben diferent.

A quin dels llocs vas estar més be amb el tema de la feina?
A tot arreu s'havia de treballar, suposo igual que actualment, i a tots els llocs hi ha problemes. Algunes vegades em reprenien amb raó, d'altres sense raó, entre els treballadors sempre hi ha enveges i gelosia. De totes maneres quan ja havia plegat de la fàbrica de cal Soler encara van venir a casa a veure si volia tornar a treballar ja que estaven contents de la meva feina. No hi vaig tornar.

Després de cal Soler a on vas anar a treballar?
Vaig saber que a Terrassa hi havia una fàbrica de mitges que pagaven molt bé als seus treballadors. Sense mandra vaig anar a la fàbrica de mitges a buscar feina i em varen acceptar, de moment per posar etiquetes a les mitges. Jo el que volia era entrar a la plantilla de l'empresa. Vaig començar a treballar l'any 1964, i vaig haver de plegar per motius de salut l'any 1979. Vaig entrar com a simple etiquetadora i vaig plegar amb càrrec d'encarregada, no ho dic per presumir, ja que a la feina els càrrecs es guanyen treballant. Tot aquest ventall de feines, si no hagués estat per un motiu dels que passen a la vida, segur que hagués estat diferent.

Quin motiu?
Quan estava fen d'aprenenta de perruquera venia un representant de la casa Solriza de productes de perruqueria i em va ofertar anar a fer d'aprenenta a la Casa Solriza i que després tindria facilitats per obrir una perruqueria, però és clar, havia de viatjar a Barcelona per aprendre l'ofici i la mare entre la recança que li donava i acompanyada per els consells d'algunes amigues, a casa no van deixar que fes l'aprenentatge. Però en fi, de feina no me n'ha faltat.

Tens algun record de les fàbriques bo o dolent?
N'hi ha de bons i no tant bons, els no tan bons els he oblidat, els bons encara els recordo. De cal Soler recordo que teníem un quadre escènic que fèiem teatre i ens ho passàvem molt bé els dies del assaig i quan fèiem l'obra a una nau de la fàbrica. Dels altres llocs tot normal.

Quines han estat les teves afeccions per distracció?
Anar a ballar, especialment a l'Ateneu, quan era possible anar-hi, la música, llegir, el teatre, a més de fer teatre al grup de cal Soler també havia fet teatre a la Societat Coral l'Estrella on hi vaig estar des l'any 1961 fins l'any 64/65. Això són dades aproximades, si el que llegeixi la meva explicada estava amb mi i recorda amb mes fidelitat les dades que em disculpi.

Quines obres havies escenificat a la Societat Coral?
Entre d'altres l'Hostal de la Glòria i l'altre Amor Sublim, aquesta és la que més recordo ja que la vàrem posar en escena el dia que van inaugurar la nova sala del teatre. Havia de venir l'autor de l'obra, en Joan B. Ripoll, i no va poder venir perquè va fer una nevada molt forta. De la Societat Coral l'Estrella en tinc molts bons records. Ens ho passàvem molt bé amb bona harmonia tots plegats, llavors hi havia de director del quadre escènic en Pere Plans. Tota la bona companyia acompanyada de la joventut van ser uns temps per recordar sempre, això si, la meva mare no em desemparava ni a sol ni a ombra, sempre m'acompanyava a tot arreu, no li he criticat mai, llavors es feia així. També havia fet de locutora a l'Emissora Cope 40 Ràdio Castellet, que estava ubicada al costat o sota de la rectoria, no ho recordo. Emetíem els diumenges i donàvem discos dedicats, teníem una secció d'esports. Abans d'anar a l'emissora passava per a cal Muntada a buscar els discos que havíem que dedicar i després els hi tornava, pobres però alegres. Com a responsable i director hi havia en Jaume Fígols, la participació de Mossèn Josep, i una colla d'amics que hi participaven desinteressadament, qualsevol cosa ens feia feliços i ho fèiem amb ganes, ara tot ha canviat molt.

Maria Paz o Maria Pau, pel cas és el mateix, quan hem començat m'has dit que no sabries què explicar-me. Estic segur que si tinguéssim més espai tens moltes més coses per explicar més o menys interessants. Què has de dir-me de l'Esplai?
Jo, amb la veritat per davant, poca cosa puc explicar-te ja que hi he anat poques vegades. L'Andreu el freqüenta més que jo i algunes vegades s'ha enfadat perquè no l'acompanyo. Desitjo que continuï per tota la gent gran del poble i jo no dic que més endavant el freqüenti més, de moment, és tot el que et puc dir de l'Esplai. Que ningú se senti molest perquè jo admiro a tothom que el freqüenti, suposo que també hi ha d'altres socis que tampoc hi van gaire freqüentment, de tota manera per molts anys i que duri.

Maria Pau, tancarem la xerrada però et dono les gràcies en nom d'El Breny, de l'Esplai i d'un servidor.

Esteve Lafont