|
1.
VIATGE A ISRAEL (i II)
(Pere Suades)
2.
HOMENATGE AL MANEL ROSAS (Sonia
Sara Vázquez Martos)
 El Mur de les Lamentacions és lloc
sagrat pels jueus. Els significa les restes del temple d'Herodes. Quan
ens trobem a la gran esplanada del Mur, la panoràmica és excepcional.
Els blocs de pedra són voluminosos, formant una llarga paret semblant a
un frontó. El lloc és estrictament controlat per soldats israelians, que
escorcollen totes les bosses i et retiren les càmeres fotogràfiques.
Durant la pregària a peu dret de cara al Mur, les oracions i lectures
les fan en veu alta, mentre balancegen el cap contínuament i, de tant en
tant, colpegen el front a la paret. La llei els exigeix que a la
pregària hi participi, a més de l'esperit, el moviment dels ossos del
cos. Les escletxes de les pedres estan plenes de paperetes doblegades
que han introduït els devots implorant algun favor.
Des de Jerusalem fins a Massada hi ha uns 112 quilòmetres. Durant una
bona part del trajecte es passa paral·lel al mar Mort, que és el lloc
més baix de la Terra (a 400 metres sota el nivell del mar). Quan
descendeixes, causa angoixa pensar el què pot passar a la profunditat
del sòl, com si ens esdevingués un collapse. Un cop salvat el
desnivell, es veu tot seguit l'incomparable Mar Mort, un mar sense vida.
A la seva ribera munts de sal formen extravagants figures. Sembla una
bassa viscosa d'aigua calenta, a on els banyistes s'embadurnen per
evitar la impregnació. No s'enfonsen i si volen nedar no avancen, degut
a la densa salinitat de l'aigua, que és deu vegades més alta que la del
Mediterrani. Al costat de la carretera s'observa un tub rectilini
d'aigua potable que abasteix la part meridional. Quan arribes al
trencall de Massada, el mar encara continua.
Massada és un altiplà o immens terrat de 600 metres de llarg per 300
d'amplada. És un paisatge quasi lunar, impressionant. S'hi puja en
telecabina. Comprèn les ruïnes d'una fortalesa amb palau i una població
de mil habitants, en temps d'Herodes. En la guerra contra els romans van
ser assetjats durant un any i, abans de rendir-se, van decidir cremar
les seves dependències i morir junt amb la família. Es diu que van ser
els primers cristians. Dalt al replà hi feia una calor asfixiant. Molts
turistes - entre milers- mullaven el seu barret o mocador amb aigua,
mullant-se la cara-braços-peus, com si fos una esponja. Les baranes de
ferro que marcaven alguns camins cremaven. No obstant, la previsió
israelita es notava arreu: grans barracons muntats de branques verdes
servien de refugi per ombrejar, instal·lacions d'aixetes d'aigua
penjant-hi un pot servien per beure, lavabos públics, dispensari per
atendre insolacions o el què calgués, etc. A vista d'ocell, es
contemplava l'encant del Mar Mort, el desert de Judea i moltes muntanyes
pelades tan tètriques i abismals que feien por.
De Jerusalem a Natzaret dista uns 150 quilòmetres. Vam anar-hi amb
autocar, d'excursió facultativa. A part de que aquest mitjà és molt
pràctic i agradable, no és el mateix que disposar de plena llibertat.
Tot succeeix massa ràpid. Sí que vam parar a la vall on Jesús va caminar
per sobre el Mar de Galilea i va transformar miraculosament pans i
peixos. També visitàrem Cafarnaum (lloc de miracles i guariments de
Jesús) amb restes arqueològiques de sinagogues i la casa on va viure
Sant Pere. Un cop a Natzaret visitàrem la preciosa Basílica de
l'Anunciació, l'església de Sant Josep i Maria... La Font de Maria la
vam veure passant amb l'autocar, veloçment, i sort que el guia ens ho va
indicar. No vam poder veure la Basílica de la Transformació al mont
Tàbor, ni Tiberiades, etc. Sí que visitàrem pacientment un obrador per
tallar diamants, per fins comercials. El que sí ens va impressionar fou
divisar, des de lluny, les muntanyes de Golan, lloc fronterer amb Síria.
Tenien un aspecte fantasmagòric, difuminades en mig la boira de la seva
silueta gegantina.
Podríem continuar encara més la descripció d’aquest viatge, però no
acabaríem mai. Algunes vivències: una noia anglesa portant una llarga
creu de branca d'olivera, descalça, que coincidíem en molts llocs sants
de la vida de Jesús; dos franciscans de complexió prima i cara
malaltissa, abraçant-se emocionats al replà del Sant Sepulcre. Vam
escoltar la veu pioca d'un d'ells que deia: "Hola Jeremies!"; una
velleta vestida de negre, resseca, caminar àgil, sempre ens empaitava
per demanar-nos almoina. Li corresponíem. Tenia una mirada penetrant com
si els seus ulls no fossin d'ella. Ens recordava la mare. Etcètera.
Israel té massa història per tant poca geografia. Es tracta del resum
d'un curt viatge, el qual testimoni s'ha descrit sense el rigor
històric-religiós que es mereix.
Per acabar, parlarem tal com hem començat: de l'actual lluita a mort
entre jueus i palestins. Ambdós defensen els seus orígens ancestrals.
Creiem que, a la llarga, s'hauran d'entendre. El fanatisme religiós no
pot privar el dret a viure. Ens va sorprendre veure el poble jueu massa
militaritzat. El fusell potser se l'emporten fins i tot per anar a
dormir al peu del llit, a punt de disparar. Els rostres de la gent
d'Israel -de tots- denotaven cansament i preocupació. El desig de pau el
tenen molts jueus i palestins.
PERE SUADES VILA
Sigues?..sigues...?.donde estás?
Es mi pregunta
Pero sí, seguirás ignorando lo que te seguía?
Ignorancia, ese fue tu secreto? hacia lo que persistía y te seguía?
Lo apartabas, lo ignorabas y te sobreponías hacia lo que te seguía
No le dabas importancia, ni lo escondías y al mismo tiempo te
sobreponías
Cómo? Cómo lo hacías?
Una de mis preguntas
si lo tenias que arrastrar lo arrastrabas,
pero nunca decías como lo hacías
No me enfado, ni grito y si lloro ahora mismo es porqué lo siento
Puede ser como un aplauso, una sonrisa hacia lo que fue tu secreto
Recalco la palabra IGNORAR y olvido y borro de mi mente EGOISMO
Tú lo has querido así de eso estoy segura, fue tu decisión por eso la
respeto
Para mi, fuiste como el maestro que da y enseña la receta pero siempre
se deja un
ingrediente
Para que cada uno saque lo mejor de uno mismo
Y al final entre todos sacar el mejor fundamento.
Fundamento?
Dejas que te regale estas letras, palabras y preguntas que salieron de
mi pensamiento?
Alguna preguntas, pocas respuestas pero sí mucho fundamento hacia lo que
siento
Eso fue lo que tú me enseñaste maestro,
porque estas palabras escritas no salen si tú no estás en mi pensamiento
y es lo que siento y te admiro maestro.
Si sigues caminando como lo hacías aquí, en esta vida,
Yo te felicito y te mando un beso
Pero no me dejaste remitente, no sé como buscarte ni donde, para decirte
esto
o darte lo que siento
Creo una opción no hay otra solución hacia tu decisión
Doblo éste folio con estas letras, palabras y me presento a donde
supuestamente este tu
cuerpo y espero que te acompañe en ese festival de fuego.
Al lado de tu cuerpo
No te puedo decir más...solo que te quiero
Y estarás a tan solo un pensamiento.
SONIA
SARA VÁZQUEZ MARTOS
|