Cartes a El Breny |
2. AGRAÏMENTS 3. EL CAMÍ DEL CLOT DEL TUFAU SEGUEIX OBLIDAT COM SEMPRE Avui va de motocicletes, "motos", i en vull parlar en relació a això que s'anomena "contaminació acústica", i que provoquen uns quants joves d'aquest poble, que han convertit una sèrie de carrers de Sant Vicenç en un autèntic "circuit de curses" (que no pas de circulació) on amb gran emoció (per part d'ells, és clar) i rifant-se olímpicament la Guàrdia Urbana i molestant (aquest és un dels ingredients de l'emoció) contínuament i reiterada als veïns del recorregut, fan les seves "impressionants roncaderes i accelerades, fent curses i "dominant" mil·limètricament els canvis dels semàfors del recorregut, i, fins i tot cridant, adrenalíticament pel molt que disfruten. L'activitat en l'urbà "circuit", és diària, i gairebé amb horaris fixes bàsicament de les 10 del vespre fins sobrepassada la una de la matinada. Al migdia ho fan entre les dues i les quatre, per allò d'arreglar migdiades. A la nit, al menys pel que fa al carrer Eduardo Peña, no cal pas pensar en dormir fins passades les dues de la matinada. Que algú s'hagi d'alçar a les 5 de la matinada per anar a treballar, això és el de menys. És el civisme "agressiu" de les noves generacions. I visca l'alegria. Feta la queixa, ja fa dies, a la Guàrdia Urbana, de la qual en prengueren nota, que vaig signar, tot ha sigut desesperadament inútil. La Policia Local doncs es limita a "fer controls": els demanen la documentació i si aquesta és correcta, doncs, ja pot continuar el "show". L'últim dia que vaig tenir la "innocent" pensada de trucar a la Guàrdia Urbana, ja que quan han fet aquests "controls", ja no poden fer res més, perquè "no es pot pas prohibir que circulin" i d'altra banda ells tenen altres feines o serveis al llarg de la nit... Vista aquesta total inutilitat, vàrem anar a trobar als Mossos d'Esquadra, per si podien fer-hi quelcom. Inútil també. Com que no tenen concert de cooperació amb l'Ajuntament pel que fa a problemes de trànsit, no hi poden intervenir. Tot i que ens van aclarir que existeix una màquina per controlar el grau de decibels o soroll (que segurament no deu disposar l'Ajuntament de Sant Vicenç) així com una flamant normativa o Llei, segons la qual ES POT MULTAR i ES PODEN RETIRAR PERMISOS DE CIRCULACIÓ ALS INFRACTORS.
Els Mossos mateixos ens van aconsellar, de parlar amb veïns, anar a
veure directament a l'Alcalde, optar per altres tipus de pressions...
alguna cosa deu fallar quan la pròpia Policia Local dona aquests
"consells" als ciutadans davant la impossibilitat de fer complir les
normatives o Llei de manera "normal". Es clar, què és això davant
l'immensitat del Cosmos? AGRAÏMENT DE LA FAMÍLIA ROSAS-IBARRA La família Rosas-Ibarra vol agrair des d'aquestes pàgines les mostres de condol en vers al seu fill, germà, net i cosí. AGRAÏMENT DE LA FAMÍLIA LLOVET-VILA La família Llovet-Vila vol agrair a tothom les mostres de condol rebudes en el enterrament de la seva mare i iaia. Gràcies per tot. Un dia d'aquest estiu em va tocar fer neteja de tots els documents antics que acostumen a haver-hi a les cases velles. Remenant, remenant vaig trobar un paper engroguit, com molts d'altres, però aquest em va cridar l'atenció ja que estava solitari i escrit a mà. Vaig començar-lo a llegir i vaig descobrir que es tractava duna carta firmada per tots els pagesos "del arrabal conocido por el nombre del Clot del Tufau" destinada al "Sr. Alcalde presidente de San Vicente de Castellet". Mentre anava llegint anava descobrint coses noves, ja que era una carta en la qual exposaven al Sr. Alcalde el malestar del camí per poder arribar al seu domicili, aquest va ser el moment que em va cridar més l'atenció. Certament es tractava d'una carta escrita el 13 de gener de 1961 en la qual els pagesos del Clot del Tufau es queixaven de les dificultats que tenien per arribar a casa seva per aquell camí, ja que estava "completamente intransitable para el paso de carros u otra clase de vehículos" degut a la urbanització d´alguna zona, a la construcció d´un baixador mal fet i dels forats en el camí. Aquesta història ja em començava a sonar, i una mica més avall encara posava "Hay además el agravante de que en un día de lluvia, el agua arrastrara dicho bajador y el barrio quedara completamente incomunicado tanto para vehículos como para peatones". Aquí va ser quan va arribar la gran sorpresa i vaig poder adonar-me com l'any 1961, una de les primeres zones habitades de Sant Vicenç, ja estava completament oblidada. Va ser quan em va passar pel cap fer aquest escrit, ja que aquella carta 41 anys després d'haver estat escrita encara seria útil, ja que actualment, un camí per on passen vora un centenar de persones, es troba en unes condicions força precàries desprès de bastant temps de no haver estat revisat. És per això que aquí m'arribava l'incògnit, ja que ara entrem en una època de pluges i amb l'hivern al caure que és quan més malbé es fa el camí, i pensava: Potser que algun dia no puguem arribar a casa nostra? Algú es recorda de nosaltres? Els encarregats d'aquest departament saben que pertanyem al seu terme? Una part de la barriada té tres camins de sortida, encara que hi ha una part que queden tallats per les dues bandes per la riera, i l'única sortida és la muntanya. Dos d'aquests camins han estat arreglats per l'Ajuntament de Castellgalí i l'ADF, però cal pensar que un pertany a Sant Vicenç, i el tercer que és el més utilitzat i pertany a aquest Ajuntament fa molt temps que ningú el revisa. Cal recordar, que els pagesos ja se'ls hi ha acabat les ganes d'agafar les seves eines i posar-se a arreglar el camí, ja que actualment l'utilitza molta gent i que, aquests ja no tenen tant temps per dedicar-se al camí i també paguen els impostos de Sant Vicenç com tots els vilatans.
És per això que
voldria saber fins quan més hem de seguir oblidats per les institucions,
ja que nosaltres, encara que ningú ho sàpiga, som de Sant Vicenç de
Castellet. |