TERESA ALTIMIRES CRUSELLAS

Tenim la Teresa Altimires Crusellas a Coses de l'Esplai per explicar-nos algunes coses de la seva vida.

Teresa a on vas néixer?
Vaig venir al món en un pis del carrer de Santa Maria, i els meus pares es deien Marcel·lí i Josefa.

Recordes quan vas perdre als pares?
Més o menys recordo que el pare ja tenia 87 anys i la mare 93, i que estan enterrats al cementiri de Sant Vicenç, més detalls no et puc donar.

Quants germans sou?
Tinc un germà que es diu Francesc i està vivint a Castellgalí.

Recordes alguna cosa de l'anada a escola?
Així per sobre recordo haver anat amb Doña María, el senyor Bigata, a les Monges i l'última etapa va ésser als col·legis dels Nacionals. Així és com ho dèiem abans.

A més d'haver viscut al carrer de Santa Maria, a quin altre lloc has estat?
Del carrer de Santa Maria en vam marxar quan jo tenia 15 anys. El destí va ser el Barri de Boades, a la casa de cal Roc, perquè els pares fessin de pagesos. La casa de cal Roc sempre serà coneguda pel mateix nom encara que faci el canvi d'amos deu vegades.

Aquest cas passa a totes cases velles del poble o a on sigui. Ja sabem per mediació de l'Eusebi que feu parella ja fa uns anys. Anteriorment amb qui havies estat casada?
El meu marit va ésser en Joan Calveras, i ens vàrem casar a l'Església de Sant Vicenç el dia del meu sant. Per Santa Teresa, el 15 d'octubre, quan jo tenia 20 anys. El Joan era de Berga i ens vàrem conèixer per carta. Actualment ho fan per internet. Es veu que em va veure i anava amb un amic seu que em coneixia i li va preguntar on vivia jo. Em va escriure sense que ens coneguéssim de res, i des de la primera carta ja va estar la cosa feta. Com un any més o menys de festejar i ja ens vàrem casar. De tota manera, després de la primera carta quan jo el vaig contestar, un dia es va presentar a casa, que la feina va ser seva per trobar a cal Roc a Boades, i jo només el coneixia per la foto que va enviar-me.

Una vegada casats vàrem anar a viure a Gironella i vàrem estar un any. Jo treballava a Cal Bassacs. Després vam tornar a casa, al Barri de Boades i el Joan va entrar a treballar als "Carburos", on va ser un bon mecànic després de l'aprenentatge. L'empresa va estar molt contenta amb la seva feina mentre va treballar i també es van portar molt bé amb ell fins la seva mort.

De què va morir el Joan?
Va morir d'un atac cerebral, als 35 anys. Després de mort i passats uns anys ens vàrem pensar que el motiu podia haver sigut causat per un cop d'una corretja que li va picar al cap, però la cosa ja havia passat. De totes maneres vaig quedar viuda molt jove i amb quatre fills per pujar. Vaig haver de treballar de valent fent jornal i mig cada dia incloses les vacances per poder tirar endavant Per sort em va ajudar molta gent coneguda, al món sempre hi ha bones persones, no tothom porta mala fe.

Digues com es diuen els teus fills i la seva descendència, perquè suposo que tots ja tindran família, no?
Tots casats. La primera és la Josefa i està casada amb en Francesc Rodríguez i tenen quatre fills: la Maria Josep, la Sònia, la Tere i la Rosa. El segon és en Marcel·lí i està casat amb la Inelva Díaz i no tenen fills, estan vivint a Sevilla. El tercer és en Joan i està casat amb la M. Carme Valls i tenen el Gerard i el Joan, i finalment la Teresa està casada amb Joan Serrano, i tenen a la Caren i la Maite. Vol dir que tinc vuit néts i també dos besnéts, la Meritxell que ja té 7 anys i és de la M. Josep, i l'altra és la Iraida Velasco, que té un any i és de la Teresa.

Es pot dir, Teresa, que ets una bona iaia i re-iaia. Per molts anys a tots!
He anat dient, però també tinc l'Eusebi, que també són part seva i també els estimo a tots ja que formen part de la família.

De la teva feina com a treballadora de fàbrica, què tens per explicar?
De la fàbrica vaig començar a cal Balet als 14 anys. De cal Balet a la Fabriqueta, a cal Manent i per últim lloc va ser a can Soler. Això barrejat amb ajudar als pares fent de pagès, quan era soltera. Mentre vaig treballar a les fàbriques havia d'anar caminant de Boades a la feina, anar i tornar. Tot això afegint els problemes de quan vaig quedar viuda, fregava vasos i tot el que honradament es podia fer per poder viure i pujar la colla. Però gràcies a Déu me'n vaig sortir de tot. Actualment no envejo res a ningú. A casa teníem molta feina ja que collíem una mica de tot, i criàvem molt aviram. També collíem o fèiem vi. La majoria del bestiar el compraven la gent que vivia als "Carburos". Els altres ho veníem a qui ho volia comprar.

Explica alguna anècdota de quan treballaves a les fàbriques?
Vaig començar a fer de teixidora a cal Balet i com que vaig aprendre molt de fer de nuadora a tot arreu que feia falta una bona nuadora em posaven a mi. També recordo la riuada de l'any 71 que va fer molt de mal a les fàbriques que estaven a prop del riu. També diré com anècdota que quan van deixar de tocar les sirenes per entrar o sortir de treballar, ho varen fer per evitar confusions en cas d'haver de tocar per avisar d'algun perill a la gent del poble. L'últim dia que van tocar va ésser el dia 13 de novembre del 1972.

M'adono que tens molta memòria.
Aquí hi ha una mica de trampa. Recordo les dates perquè a can Soler una vegada a l'any ens donaven un butlletí informatiu de coses passades durant aquell any i en tinc algun i de tant en tant els repasso. D'aquesta manera sembla que em torno jove i recordo aquell temps, tot i que tampoc van ésser massa bons, però també és bonic recordar. El butlletí es deia "Reflejos".

Un dia has de deixar-me’ls per fer una mica de repàs i d’aquesta manera la gent gran farem una mica de memòria del passat. Com a tothom o la majoria, has hagut de passar les teves penes, però a la vida hi ha moments de tota mena, bons i dolents. Què és el que t’ha agradat més fer per distracció o per passar-ho bé?
El que més m'ha agradat ha sigut el ballar i caminar. Això moltes vegades per força, el llegir i distreure'm. Havíem anat a ballar al Pont de Vilomara, Manresa, Sant Vicenç, i on més a l'era de cal Cadevall a Boades, on hi tenien un piano de maneta, i tocaven tota la tarda. Venia gent de molts llocs, fins i tot de Manresa. Ens ho passàvem molt bé i sense tanta malícia com ara. Donàvem valor a la cosa més insignificant. Actualment amb l'Eusebi encara anem a ballar a l'Esplai de la Generalitat, el de la carretera de Cardona a Manresa i al Pont de Vilomara. Aprofitem tot el que es pot fer per passar-ho bé. Sempre he considerat que tothom té dret a passar-ho bé mentre es pugui, sempre que el passar-ho bé un no sigui en perjudici dels altres.

El que feu tu i l'Eusebi no crec que perjudiqui a ningú. Pau i que duri. De l'Esplai de Sant Vicenç que m'has d'explicar?
Per part nostra trobem molt bé el que estan fent. Hi ha opinions de tota mena. Ja sabem que no es fa bé per tothom i anem a ballar i a passar l'estona, estem contents però si poden haver-hi millores, millor que millor.

Teresa, gràcies per la teva participació a Coses de l’Esplai. Ja som un més del poble i de l'Esplai a les pàgines d'El Breny. Gràcies en nom de tots per la teva participació.

ESTEVE LAFONT