JOAN MARIA SEGURA BERNADAS, DIRECTOR DE L'ESPECTACLE "CASTELLET, MEMÒRIA MIL·LENÀRIA"
 JOAN MARIA SEGURA i BERNADAS va néixer a Sant Vicenç l'any 1969. Tot i que es va diplomar en magisteri, la seva activitat vocacional s’ha centrat sempre en les arts escèniques, en especial el teatre. És per això que durant anys no ha parat de formar-se en els arts de la interpretació, de la dansa i del cant.
Professionalment va iniciar la seva carrera el desembre de 1994 amb DRÀCULA, EL MUSICAL i des d’aleshores ha combinat teatre, dansa, musical i televisió. Va prendre part en el MUSICAL DE L’OEST AMERICÀ que es representava a Port Aventura, en el musical AMADEUS de Peter Shaffer, a MASS de Leonard Bernstein, i en el muntatge WEST SIDE STORY representat al teatre Tívoli de Barcelona. Ha participat en EL RETAULE DE LA LLUM, en la pel·lícula FUMATA BLANCA de Miquel García Borda i darrerament a ADÉU A BERLÍN, dirigida per Josep Costa i representada al teatre Artenbrut.
També ha pres part en espectacles infantils com EL REGNE MÀGIC D’OZ sota la direcció d’Enric Llort, en EL MAGO DE OZ i en LA GATA PASCUALINA Y EL RATONCITO PÉREZ, aquestes dues últimes de la Companyia La Bicicleta.
Pel que fa a la seva experiència televisiva, ha participat en la sèrie de Dagoll Dagom LA MEMÒRIA DELS CARGOLS, emesa per TV3, com a ballarí del muntatge WEST SIDE STORY en el programa LA LLOLL i en el programa musical Y TÚ, ¿BAILAS? de Tele5.
Però la carrera professional del Joan Maria no s’acaba amb la seva experiència interpretativa. També ha treballat com a coreògraf al RETAULE DE LA LLUM, a ROBIN HOOD de la companyia Veus-Veus, a LA GATA PASCUALINA Y EL RATONCITO PÉREZ, i com a ajudant de direcció a FEDRA de Jean Racine, estrenada el setembre del 2001 al Versus Teatre. A més a més, és fundador de la COMPANYIA DE SOBTE, amb la qual ha representat al teatre Artenbrut de Barcelona el muntatge SOL, PONIOL, DOS TALLATS I UN CURT DE CAFÈ AMB SACARINA.
Joan Maria Segura ha pres part activa en la vida cultural santvicentina. Ha format part de l’Esbart Dansaire Santvicentí, de la Coral Nou Horitzó, de la Coral Al Vent, del Col·lectiu El Breny i ha col·laborat amb diferents pregons del grup Cul-i-seu.
Però fins ara el repte professional del Joan Maria que ha tingut més ressò i transcendència al nostre poble ha estat la direcció del macroespectacle CASTELLET, MEMÒRIA MIL·LENÀRIA, representat els dies 22, 23 i 24 de març amb motiu de la cloenda del Mil·lenari de Sant Vicenç. Coneixerem algun detall més d'aquest espectacular muntatge preguntant-li a ell mateix.
Estem convençuts que l'espectacle Castellet, memòria mil·lenària ha entrat de ple dret a formar part de la història cultural de Sant Vicenç.
Com va començar tot?
No recordo el dia concretament, però si recordo que ja fa més d'un any quan el meu amic Lluís Oliveras, impulsat per les reunions prèvies que havien tingut les entitats culturals del poble, precisament per parlar sobre el Mil·lenari, em va comentar que hi havia la possibilitat de poder fer un espectacle on s'hi aglutinessin totes les entitats culturals santvicentines. Jo en aquells moments vaig pensar... quina feinada!!!... però acte seguit em va dir que el fem candidat per coordinar i dirigir l'espectacle de cloenda del Mil·lenari de Sant Vicenç de Castellet i degut a la seva experiència teatral era el Joan Maria... o sigui... jo" Sí, sí,... ho vaig entendre bé. Primer, tot s'ha de dir, vaig deixar anar una rialla de satisfacció i acte seguit una cara de... Déu meu, si no sabria per on començar!!!
Doncs bé, ja ho veieu; després de formar un equip magnífic encapçalat per la regidora de cultura Glòria Torner, els guionistes David Bricollé i David Sanz, els músics Dolors Vilaseca i Xavier Mestres, l'ajudant de direcció Lluís Oliveras, els dissenyadors Joan Torres i Maria Ubach i la companyia inseparable de producció Agnès Santamaria, i més tard amb el macro equip de totes les entitats i particulars que van col·laborar amb el seu art, era el mes d'abril de 2001 que fou quan es començà a gestar el que el dia 22 de març de 2002 va ser: CASTELLET, MEMÒRIA MIL·LENÀRIA, tot un repte pels qui participàvem en l'espectacle, pels espectadors, per l'Ajuntament i pel poble de Sant Vicenç de Castellet.
Què et va motivar a acceptar el repte de dirigir aquest espectacle?
Doncs, de fet la possibilitat d'afrontar-me a un procés creatiu del qual l'únic referent era la nostra història. Estar davant de més de mil anys d'història i poder representar-la de mil maneres diferents, contant amb les diverses disciplines que practiquen les entitats del nostre poble... això no s'ho podia deixar perdre ningú.
Com a qualsevol creador, ja sigui un pintor davant d'una tela en blanc o un escultor davant d'un bloc de pedra, o un nen amb un tros de plastilina a la mà és... és un gran al·licient saber que pots crear un espectacle del no res.
Evidentment el deixar-me absoluta llibertat per part de l'Ajuntament alhora d'escollir l'equip creatiu i llibertat, també, en el procés de creació, va fer que poguéssim treballar còmodament i totalment motivats.
Un muntatge d'aquesta magnitud implicava coordinar una gran quantitat de persones, entitats, col·laboradors, professionals, empreses, etc. On és la clau de l'èxit perquè tot rutlli?
Si vols que et digui la veritat, no ho sé... La clau, suposo que fou la por d'afrontar-se a un macroespectacle on hi participaven 350 persones. Això et fa estar alerta des d'un bon començament. Et fa organitzar-ho tot d'una forma minuciosa. Jo tinc l'experiència com a actor dalt de l'escenari, però no com a productor executiu. Això vol dir que jo mai m'havia posat davant de pressupostos de diferents empreses de so, de llum, d'efectes especials, ni distribuir diferents quantitats de diners i que al final quadressin els números... tot això per a mi era nou i evidentment en cap moment vaig estar sol i sempre em va ajudar des de l'Ajuntament l'Agnès Santamaria amb la qual hem passat moltíssimes hores sumant i restant, patint i restant altre cop...
I en quan a l'organització d'assajos i funcionament de les funcions jo crec que la clau fou la bona predisposició de totes les entitats.
Transformar mil anys d'història en un espectacle de dues hores no és gens senzill. Com s'ha aconseguit?
Bé aquesta pregunta potser te la respondrien millor els guionistes. Quan vam fer la primera reunió per parlar del contingut de l'espectacle, des d'un bon començament ja van tenir la idea de tractar deu temes importants en la història de Sant Vicenç. Havien de ser uns temes que realment ens identifiquessin com a poble. Evidentment n'hi havia molts i se'n van deixar molts al calaix, però hem d'entendre que es tractava de fer un espectacle i això vol dir que ens havíem de cenyir a un ritme i a un horari concret. Castellet, Vallhonesta i el Camí Ral, la vinya, el tèxtil, el riu, la pedra, el ferrocarril, l'associacionisme, l'Ateneu i el pont: aquests van ser els deu temes escollits. A partir d'aquí vam veure que els hi esqueia millor a cada entitat i com qui fa un trencaclosques vam anar unint les peces mica en mica fins a transformar-les en l'esborrany d'un guió teatral.
Un cop aconseguit això es tractava que la resta de l'equip creatiu es posés a treballar de valent per crear el que havia de ser l'espectacle de cloenda del Mil·lenari de Sant Vicenç de Castellet.
La combinació de professionalitat i voluntarisme és un avantatge o un inconvenient per a actes d'aquesta envergadura?
De fet això va ser un dels meus propòsits inicials a l'hora de començar el projecte. Volia que un acte d'aquestes dimensions es fusionessin la professionalitat d'uns compositors, d'uns guionistes, d'uns artistes, de tota una infrastructura tècnica,... amb el voluntarisme i el bon saber fer de les entitats del poble i dels qui van col·laborar de forma individual. Jo tenia clar que aquesta combinació era necessària i que donaria bon resultat.
La meva reflexió després de veure les tres magnífiques funcions que es van representar el passat mes de març és que la il·lusió, l'entusiasme per part de tothom i alguna cosa màgica que no sabria dir que és... va transformar l'espectacle "Castellet, memòria mil·lenària" en un autèntic exemple de professionalitat en tots els sentits.
El poble de Sant Vicenç va veure un espectacle que difícilment es pugui tornar a repetir... potser dintre de mil anys més? M'agradaria que tots fóssim conscients i l'Ajuntament també, que l'espectacle que vam veure no va ser fruit d'una feina d'un any, sinó de deu, vint, cinquanta, inclòs cent anys d'història i constància de les nostres entitats. Des d'aquí voldria apostar el cent per cent per les entitats del nostre poble. I des d'aquesta reflexió deixo anar una pregunta a l'aire: si aquestes entitats tinguessin un espai en condicions per continuar la tasca que fa tants anys que van iniciar i un teatre on poder representar el seu art, creieu que no podríem veure, més sovint, espectacles com el que vam veure al Pavelló els dies 22, 23 i 24 de març?
Queda clar que sense la implicació total de l'Ajuntament l'espectacle no hauria estat possible. Com ha assumit aquest projecte l'Ajuntament de Sant Vicenç?
Aquí sí que m'agradaria parlar de l'esforç i la confiança que ens va dipositar a tot l'equip creatiu la regidora de cultura Glòria Torner, que des d'un principi ha lluitat per defensar aquest projecte.
Jo no puc parlar en veu de l'Ajuntament, però crec que ho van assumir com un gran repte com a qualsevol dels qui participàvem en el projecte. I després de veure els resultats crec que n'han quedat plenament satisfets, fins el punt que hores d'ara ja s'està gravant el disc amb les músiques de l'espectacle.
Més de tres-centes persones, un pressupost milionari i un any de feina, perquè s'esvaeixi en tan sols tres funcions. Realment ha valgut la pena tant esforç?
Sempre val la pena fer qualsevol esforç on s'uneixi il·lusió, creació, amistat,... ni que sigui només per a tres dies. Estem davant d'un art efímer, però el record de tots aquells dies de treball i relació amb tothom no te'ls esborra ningú de la memòria. Només per veure a més de 350 persones lluitant per aconseguir una mateixa fita ja ha valgut la pena.
Saber que tots els qui hem col·laborat en l'espectacle de cloenda del Mil·lenari i tots els qui l'han pogut veure com espectadors hem escrit una pàgina en la història de Sant Vicenç de Castellet, només per això,... ja val la pena.
Quins projectes tens ara entre mans?
Bé, en aquests moments estem gravant, com us deia abans, el CD de l'espectacle "Castellet, memòria mil·lenària" i ho combino amb els assajos del musical "GAUDÍ" que es representarà al Palau dels Esports de Barcelona.
|