MOSSÈN MIQUEL CODINA

A "Coses de l’Esplai" aquesta vegada tenim en Miquel Codina Font. De segur que tothom el coneix, però la majoria el desconeix. És el nostre mossèn, el capellà de Sant Vicenç, però ja que és soci de l'Esplai té dret a sortir a "Coses de l’Esplai". De segur que ens explicarà coses i detalls de la seva vida que ens seran interessants de saber.

Mossèn Miquel, dia i lloc del seu naixement?
Vaig venir al món el dia 2 de març de l'any 1931 al poble de Moià. Els pares van ésser pagesos i propietaris de nou fills, vol dir que jo vaig tenir vuit germans. El més gran no el vaig conèixer perquè deien que va morir als pocs dies d’haver nascut.

Com es deien els pares?
El pare Joan i la mare Teresa, la mare es morí l'any 1950 i el pare l'any 1962.

Estan tots vius els germans?
No, la Pepita i el Francesc ja són morts. La Montserrat i el Josep viuen a Barcelona, el Jaume i la Teresa estan a Moià, la Maria viu a El Bruc i un servidor a Sant Vicenç.

Déu n’hi do per els pares criar tota la colla de fills, i en aquell temps, tot i que ara també és difícil criar-ne massa colla, p el sistema de vida que es porta actualment. Mossèn, és de suposar que no va fer la mili ni ha tingut família per part seva, però treballar i estudiar de segur que ho ha fet.
Vaig començar a estudiar als Escolapis de Moià i quan tenia 15 anys vaig ingressar al Seminari on hi vaig estar estudiant durant 12 anys per a capellà i estudiant Magisteri que equival a professorat. En acabar la carrera al Seminari vaig anar a la Parròquia de Sallent com a vicari i vaig estar-hi un any.

Després vaig anar a l'Argentina al Bisbat del Nou de Juliol. En deien aquest nom en memòria del dia que crec que va començar una revolta, i també tenien un altre dia senyalat, el 25 de maig, el dia de la Independència. Vaig anar a l'Argentina en qualitat de missioner i vaig ser-hi sis anys.

En tornar de l'Argentina vaig anar a Roma a fer el Doctorat de Ciències Socials on hi vaig estar tres anys. De Roma altra vegada a Catalunya: 3 anys a Vic en qualitat de vicari, i després 12 anys a Manresa, de Director de la Residència Sacerdotal, però al mateix temps, 8 anys de professor d'Història a l'Institut Font i Quer també de Manresa, ja que també era Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Després 14 anys de professor d'Història a l'Institut Ausiàs March de Barcelona i, al mateix temps, els caps de setmana anava a Jorba, on juntament amb els mossens Salvador Bardulet i Josep Mª Grané, ben coneguts de Sant Vicenç, eren rectors de nou pobles, el més gran dels quals era Jorba.

Tot això ha estat la meva feina fins que em vaig retirar als 65 anys pel que fa a la feina de professorat. Pel que fa al sacerdoci, el Bisbat em va dir que encara era "massa jove" per a retirar-me de capellà i que podia fer la feina una quants anys més i em posarien al càrrec d'una Parròquia petita, jo vaig acceptar la proposta. El resultat va ésser que em varen situar aquí, a Sant Vicenç, que de Parròquia petita per un capellà de la meva edat, per mi no és massa de petita, ja que tenim un cens de gairebé 8.000 habitants. Per sort estic rodejat d'una bona colla de feligresos que m'ajuden dintre les seves possibilitats col·laborant amb la Parròquia. Abans, anys enrere, a les parròquies una mica grans hi solia haver un rector i dos vicaris, però ara per manca de capellans joves estic sol.

Quan va començar a Sant Vicenç de rector?
Va ésser el dia 1 d'octubre de l’any 1996, prop de fer sis anys.

El coneixia el poble de Sant Vicenç de Castellet?
Es pot dir que no a pesar d’haver-lo visitat en dues ocasions, una va ésser quan hi havia mossèn Josep i l'altra amb mossèn Tuneu.

Quina impressió en va tenir del poble de Sant Vicenç, o sia dels seus veïns i feligresos?
Per com és de gran el poble i mirant des del punt de vista religiós, no correspon a la quantitat, però per altre costat es un poble respectuós en tots els sentits. Estic rodejat d'un grup molt bonic que són bons fidels i amb ganes de treballar per la Parròquia i ajudar-me amb tot el que poden, són uns bons col·laboradors. Tot això passa normalment a quasi tot arreu, però hem de procurar entre tots fer una bona pinya perquè tinguem una bona harmonia de convivència, perquè amb els temps que estem passant bona falta que ens fa. Pel que fa al poble en general crec que té un problema, és que té Manresa massa a prop i he pogut comprovar que, per dir-ho d'alguna manera, per comprar un rodet de fil van a Manresa.

Aquest tema, mossèn, ja fa anys que està establert, una vegada es va situar econòmicament ja es va imposar el "tot de fora de casa es millor". Aprofitant el moment li pregunto què tal marxa l'Associació de Serveis Funeraris, ja que crec que és una cosa interessant per al poble i la Parròquia?
La Parròquia hauria d’estar absent del tema, però ja que per mediació de la Parròquia es va instaurar l'Associació, continua col·laborant amb la participació de l'Ajuntament. Vol dir que la cosa marxa bé. Actualment hi tenim unes 900 famílies i es paguen 70 pessetes (0,42 euros) per difunt. És un preu molt raonable. ja que el servei és immillorable quan es necessita, ja que l'Associació disposa d'uns preus concertats amb les funeràries, que particularment surten més cars. Però no seia per demés poder tenir més associats. Normalment està com a promig de defuncions l'u per cent del cens això amb l’assegurança que no passi algun cas greu, que Déu no ho vulgui

Mossèn, li vaig a fer una pregunta, no sé si hauria de fer-li però li faig:
Amb normalitat tots els capellans de les parròquies acostumen a demanar, cosa que crec correcte per l’Església del poble, ja que és el poble que l’ha de sostenir? 
Jo no demano, però també accepto si es fan donatius per a la Parròquia. Tot el que es recapta passa íntegrament per la Parròquia, es pot dir que jo treballo gratuïtament no em fa falta res gràcies a Déu. El motiu és perquè en retirar-me de professor m'ha quedat una pensió que ja és suficient per viure i com que tampoc tinc despeses extres millor que millor. Quan no pugui valdre'm, si puc arribar a més vell, tinc per pagar-me una residència fins que Déu disposi de la meva persona. És per això que no tinc el costum de demanar, però de totes maneres s'accepten donatius per la Parròquia que sempre necessita fer alguna reforma i també comporta les seves despeses. Jo tinc una bona colla de nebots i renebots però ja estan espavilats per a viure.

Pregunta obligada, per què és soci de l’Esplai?
Sóc soci de l'Esplai perquè és una entitat del poble que fa una gran labor en pro de la gent gran amb una quantitat de serveis molt acceptables. També sóc soci del Centre Excursionista, de la Societat Coral l’Estrella, de l’Agrupació Sardanista i dels Geganters. No vaig d'excursió, no ballo sardanes, tampoc canto a les Caramelles, ni em passejo amb els gegants i l'Esplai com a molt l'he visitat tres vegades, però considero que són entitats del poble i que desinteressadament totes col·laboren amb la Parròquia amb algunes de les seves activitats i jo considero que tots ens hem d’ajudar mútuament, per això en sóc soci, jo, no la Parròquia.

Mossèn Miquel, crec que els socis de l'Esplai i els lectors d' El Breny agrairan la seva explicada, ja que ens hem assabentat de coses que ignoràvem i que d’altres socis que ja han col·laborat no ens podien explicar el que vostè ens ha explicat.
Per molts anys el puguem tenir entre nosaltres i només em resta que donar-li les gràcies en nom del l’Esplai, El Breny i un servidor


ESTEVE LAFONT