|
15.000 ANYS TREPITJANT CAQUES DE GOS
No és la primera vegada que tractem el tema i molt ens temem que no serà l'última perquè les expectatives de solució o de simple millora no són gaire optimistes. Costa d’entendre, a més a més, que en l’època en què vivim encara n’hàgim de parlar. Ens trobem amb tota seguretat en el moment de major sensibilització higiènica i mediambiental de la història, si més no pel que fa a la societat occidental. No obstant això, en el tema dels excrements d’animals de companyia no hem avançat ni un mil·límetre des de principis del Neolític, fa uns 15.000 anys, que és quan es considera que l’home va començar a domesticar gossos.
En els darrers anys s’han fet grans avenços mèdics, s’han desenvolupat noves tècniques quirúrgiques, nous i revolucionaris fàrmacs, s’han estès amb èxit les campanyes de solidaritat destinades a la investigació de malalties de difícil curació, les donacions de sang i d’òrgans vitals són una constant, i s’ha avançat sobretot en prevenció. Sobra informació sobre mesures d’higiene domèstica, sobre el tractament de les dolències més comunes, les campanyes de prevenció de malalties de transmissió sexual són presents en la societat de forma permanent. Els hospitals estan cada vegada més ben dotats de tecnologia i de professionals, hi ha centres d’atenció primària, centres de planificació familiar... tothom sap que s’ha de dutxar a diari, que s’ha de rentar les dents després de cada àpat, que les criatures s’han de vacunar i que de tant en tant ens hem de deixar veure pel metge. El progrés en la sensibilització mediambiental ha estat també enorme en els darrers anys. Ara tenim contenidors d’escombraries a cada cantonada, la recollida selectiva i la gestió responsable dels residus industrials i ramaders ocupen i preocupen a institucions, entitats i ciutadans en general. D’igual manera els incendis forestals, la protecció d’espècies botàniques i faunístiques, o la preservació d’àrees d’interès natural.
La sensibilització ciutadana en qüestió d’higiene i medi ambient és, per tant, cada vegada més gran. Com s’entén, doncs, que aquesta societat tan higiènica i sensibilitzada encara no hagi deixat de conviure amb els excrements dels animals de companyia?
Molt probablement aquest seria un dels grans misteris que un alienígena explicaria als seus congèneres en tornar d’una expedició a la Terra. Nosaltres, els terrícoles, hi estem tan acostumats que ja no ens sorprèn, però algú és capaç d’imaginar-se un món tecnològicament superavançat, d’habitants sensibilitzats i compromesos amb la protecció del seu medi, on les tifes dels gossos encara empastifin els carrers i els jardins dels pobles? Això sí, els gossos perfectament vacunats, desparasitats, pentinats i perfumats. I encara millor si tenen pedigree, per poder-ne presumir davant del veí:
- doncs, a mi, el meu chow-chow em va costar 200.000 peles, però té pedigree, eh? I me’l van portar expressament des de la Xina. El pare va guanyar no sé quants concursos! (mentre el chow chow de pura raça es pixa en un portal proper...) - ja se li veu, ja... jo el meu fox terrier el vaig anar a buscar a Anglaterra, em vaig deixar mig quilo entre tot plegat, però no em diràs que no és una meravella! I no et pensis, si el porto a una exposició segur que guanya! (mentre la ruïna del fox terrier, que no deixa de ser un animal, es caga uns metres més enllà, enmig d’un parc infantil...)
Riure per no plorar. El cert és que el problema dels excrements fa desesperar. Recentment hem llegit que l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada ha incrementat l’import de les sancions fins a 100 euros per tifa, si es deixa a la via pública, o 200 euros si es deixa en un parc o jardí on el perill higiènic encara és més greu. També hem vist com l’Ajuntament de Manresa feia una campanya agressiva de lluita contra les caques. No sabem quin resultat haurà obtingut. El que sembla clar és que en aquesta qüestió ens hi hem d’implicar tots: ciutadans, ajuntament, policia. Cadascú fent el seu paper, assumint les seves responsabilitats. A veure si després de 15.000 anys d’amistat amb els gossos, aconseguir fer el primer pas seriós per evitar que la pretesa intel·ligència de l’homo sapiens no sigui la riota dels marcians quan vinguin a visitar-nos.
|