|
ALLÀ HI HAVIA TOT EL POBLE
Costava de trobar adjectius que expliquessin el cúmul de sensacions experimentades. Es podia percebre en l’ambient la certesa d’haver viscut un moment únic, però alhora es feia difícil d’expressar el que se sentia. El macroespectacle “Castellet, memòria mil·lenària” va superar de llarg totes les expectatives. Un any abans, quan tot just la idea començava a agafar cos, la il·lusió era enorme, les ganes i l’empenta eren inèdites. Però a ningú li va passar pel cap en aquell moment inicial quina magnitud acabaria tenint la resposta final, ningú no esperava la inundació d’emotivitat col·lectiva que es va viure durant els tres dies màgics.
Mai abans en la història del poble cap muntatge escènic no havia aconseguit engrescar tanta gent, tant esforç creatiu. Com no podia ser de cap altra manera, la celebració del mil·lenari ho ha fet possible. Tots plegats teníem aquest deute i ens n’hem sortit, hem estat els afortunats protagonistes dels mil anys de Sant Vicenç i hem estat capaços de retre l’homenatge que tots els que ens han precedit es mereixien.
“Castellet, memòria mil·lenària” es va concebre amb l’objectiu d’expressar escènicament els trets identificatius de la personalitat santvicentina, com a síntesi artística de mil anys d’existència. Calia comptar primer amb un equip capaç de concebre la idea i desenvolupar-la perquè pugués ser transmesa per mitjà de l’expressió artística. I calia comptar també amb els artistes i els intèrprets capaços de comunicar al públic aquesta idea. A mesura que s’hi anava treballant, la complicitat cada vegada més decidida de persones i entitats locals van anar aplanant el camí, fent entreveure l’èxit que podria acabar tenint. Amb l’inici de la temporada associativa, a la tardor, els artistes, els col·laboradors i les entitats s’hi posaven de valent. La gran quantitat d’elements que calia embastar feia creure que Sant Vicenç es trobava davant del repte més agosarat de la seva història des del punt de vista cultural: el guió, la música, els assajos, el vestuari, l’utillatge, els innombrables aspectes tècnics, gestions de tota mena, difusió mediàtica...
L’èxit rotund, reconegut arreu, de les tres funcions van desfermar l’alegria i l’optimisme. No es recorda que hi hagi hagut mai a Sant Vicenç una atmosfera d’optimisme cultural i associatiu tan gran. Estem davant d’una oportunitat històrica per defugir falsos complexos i debats estèrils. S’ha demostrat el que és evident, que entre tots les coses surten millor.
Ara hem de ser capaços de saber entendre i de saber transmetre els valors d’aquesta experiència excepcional als qui no han tingut l’oportunitat de participar-hi o assistir-hi. La pàgina més emocionant de la història de Sant Vicenç l’hem escrit entre tots, amb esperit obert, aportant-hi cadascú el millor d’ell mateix.
L’alcalde va dir en acabar-se la representació de diumenge que “allà hi havia tot el poble”. Segurament és aquesta l’afirmació més encertada, la que millor resumeix el veritable sentit de l’espectacle: un poble unit, orgullós del seu passat i mirant amb il·lusió cap al futur. Efectivament, allà hi havia, simbòlicament parlant, tot el poble. Tot Sant Vicenç abraçat dempeus, compartint un mateix sentiment, expressat a través de la paraula, la música, la dansa, l’art... i els aplaudiments de tothom, un gest que culmina millor que cap altre els nostres mil anys d’història.
|