El Poble |
4. MÉS POLÍGONS INDUSTRIALS I ARRANJAMENT DE CARRERS El nom de caramella prové d’un instrument de vent, rústic i fet de canya, propi de pastors. Sembla que els primers caramellaires foren colles de pastors que utilitzaven el sistema de cants acompanyats per la caramella, per fer serenates i sol·licitar amb gràcia i espontaneïtat, als habitants de les cases de pagès del voltant dels seus ramats, ous, botifarres i altres queviures; tot celebrant la joia de la Pasqua i l’entrada de la primavera. Un dels de la colla portava un pal llarg i estret (anomenat perxa) al capdamunt del qual hi penjaven una cistella engalanada, que servia per recollir la capta que els oferien els pagesos. Com es fa evident, aquesta festa era pròpia de la ruralia; fins que el gran músic, poeta i polític Josep Anselm Clavé les va introduir a ciutat i va establir com a actuació obligada dels seus cors, una cantada de caramelles per Pasqua. Amb Clavé el repertori es va enriquir amb noves cançons harmonitzades per a cor. La tradició de les caramelles ha perdurat al llarg del temps, i aprofitant el seu contingut de festa i música, s’hi han afegit temes crítics dedicats a satiritzar a les autoritats o a qüestionar fets del poble que els desagraden. Actualment les caramelles formades, per diversos grups socials, que canten i ballen per Pasqua, continuen vives a molts indrets del país. Sovint s’acompanyen amb un carro guarnit i diverses innovacions les adeqüen als nostres temps (per exemple s’ha canviat la capta en espècies per "dinerets", concretament en el nostre cas, en euros.)... I continuen tenint els trets característics de la FESTA: música, alegria, recorden la regeneració del temps, vesteixen ritualment (faixa vermella, camisa blanca, espardenyes, barretina...), tenen un esperit una mica transgressor i ens fan avinent que la societat no pot envellir, i que totes les societats han estat organitzades per durar. Pel que fa a casa nostra, St. Vicenç, també es manté viva la tradició. Enguany són tres grups els que sortiran a complir el ritual de les caramelles que amb les seves danses i cants ompliran d’alegria els carrers i places de St. Vicenç i les seves contrades. Els agraïm l’esforç que fan per encomanar-nos a tots, la joia de la Pasqua i valorem la seva contribució a mantenir viva la tradició de les CARAMELLES. Les obres de Castellet ja estan oficialment acabades, quedant com es pot veure a les fotografies. Després d'estudis exhaustius del dificultós estat del turó, s'ha optat per treure les roques que patien perill de despreniment imminent i se n'han foradat d'altres a tres i quatre metres de profunditat per inserir-hi nombrosos ferros d'anclatge per donar consistència al cim del turó. A més, s'ha injectat ciment projectat entre les roques i s'ha forrat per que aguanti la terra. El passat dimecres 13 de febrer vam tenir una petita entrevista amb els representants de l'Agrupació Artística de Sant Vicenç de Castellet, que ens van comentar les novetats que tenen preparades per aquest any 2002. Ens vam reunir amb la seva presidenta, Engràcia Santiago i amb el coordinador del Monument a la Mare, el senyor Jaume Dalmau i ens van comentar aquests aspectes: l’Agrupació Artística de Sant Vicenç de Castellet ja fa uns mesos que porta duent a terme diferents activitats per tal de poder fer realitat un somni que porten preparant ja fa més de quatre anys. Aquest somni és la de fer un monument dedicat a la "nostra" mare. Quasi bé aquest somni ja és una realitat perquè està previst que el
Monument a la Mare s’inauguri el diumenge 5 de maig (Dia de la Mare) a la corba de l’Església o de cal Gimferrer i el torrent de cal Sant Joan.
La inauguració del Monument a la Mare coincidirà amb la ja tradicional
Diada de l'Art de l'Agrupació Artística. El projecte guanyador va ser presentat per Prat & Vidal Associats societat de la que en forma part l’arquitecte santvicentí Rossend Prat. El projecte guanyador es basa en un dels gests que més caracteritzen a totes les mares, l’abraçada. La idea, es plasma amb un mur que neix de la terra i creix, envoltant l’escultura amb una forma curvilínia semblant a la que formen els braços oberts de qualsevol mare. L’escultura està just en el centre, sobre una base cúbica que esta en contacte amb un pla inclinat, aplacat amb pedra de Sant Vicenç ratllada amb horitzontal de manera que l’aigua que cau des d’aquesta intersecció del mur, corre transversalment al ratllat de la pedra. Això fa que es produeixi un pla d’aigua que es mou constantment com a base de l’escultura. El
Monument als Nadons, la font i els bancs també formaran part d'aquest espai.
Per davant, un petit parterre de gespa, que quedarà com una catifa verda a davant de tot el conjunt escultòric.
Per il·luminar l’escultura es farà de manera puntual sobre els monuments i de fons sobre l’abraçada de la mare al llarg del mur, que sembla que abraci l’espectador tant si ve del carrer Eduard Penya com de l’avinguda Secretari Canal.
La pedra de Sant Vicenç que es farà servir tindrà diferents acabats, com per exemple el mur que tindrà un acabat polit, amb unes juntes d’acer inoxidable. El pla inclinat estarà a ratlles i la última franja de vint centímetres de tall, acabarà amb una reixa, també d’acer inoxidable. El polígon Industrial de les Vives (o bé darrera de les Vives) creix fins a tocar a la muntanya, tal i com es veu en les fotografies, desmuntant, fins i tot, una mica de bosc. En la foto següent , marcat amb una “x”, es pot veure per on encara passa el camí antic que puja cap a Cal Gravat i a la seva esquerra el camí nou que arrasa el final del bosc, d’aquesta manera poder fer lloc per la construcció de noves naus damunt mateix de l’antic camí. Des l’ajuntament de Sant Vicenç de Castellet ens han fet saber que s’ha procedit a la neteja i arranjament dels torrents del Carrer Goya, Sant Joan, Balconada, Fondo i Vallhonesta. S’han asfaltat de nou els carrers Roger de Llúria entre Josep Trueta i Goya, Carrer Goya entre el carrer Manresa i Eduard Peña i el carrer Dr. Fleming. Està previst per a final d’aquest any, entre Octubre i Novembre, l’asfaltat dels carrers Manresa, Estació, Mura i Cardener. |