FRANCESC VIDAL TALON

En Francesc Vidal Talon, és el soci de l'Esplai que com a d'altres ens explicarà coses de la seva vida.

Vidal, el teu lloc de naixement, on va ésser i quan?
Vaig néixer el dia 5 de Desembre de l’any 1912, a la ciutat de Cartagena, província de Múrcia, però tot i això em considero català, després de tanta anys de viure i crear la família a Catalunya.

Digue'ns alguna cosa del teus pares.
No et podré explicar molta cosa ja que fa molts anys que els vaig perdre, el pare es deia Francesc i la mare Joana, es varen morir més o menys quant tenia uns setanta o setanta cinc anys. A Cartagena feien de forners pastissers i tenien el forn al carrer Isidoro Maiques fins que es varen traslladar a Barcelona i crec que el seu motiu era per millorar la situació econòmica. Els dos estan enterrats a Barcelona.

Quants germans tens, Vidal?
Un germà i una germana, gràcies a deu encara estan vius els dos, el germà es diu Andreu i té 87 anys i viu a Barcelona i la germana es diu Isabel i té 84 anys i està vivint a Sant Boi de Llobregat. Dels tres jo en soc el més gran. Per molts anys pugeu fer-ne companyia i amb salut.

Quan vàreu venir la família Vidal a Catalunya?
Va ser l’any 1928.

Vas poder anar a l’escola?
Vaig començar a Cartagena i quant vàrem venir a Barcelona vaig entrar a l’escola Industrial, amb el número de matricula 1. 106, he oblidat moltes coses però aquesta encara la recordo. 

Tens alguna cosa per explicar de la mili?
No vaig haver de fer-la per el motiu que ja et pots imaginar, la talla. Vidal, tot això que et vas estalviar, i en quant al motiu perquè no vares fer la mili, no t’ha de privar de fer igual que els que han tingut més talla o més alçada.

Amb qui estàs casat Vidal?
La meva dona es diu Concepció Soler Aspachs i es natural de Berga. Va néixer el dia 26 de Novembre de l’any 1919, i després de festejar tres anys, ens vàrem casar a l’església de Sant Pere de Berga el 14 d’Octubre de l’any 1942, dia de Santa Teresa.

Quants fills teniu Vidal?
Un xicot i una noia, Mª del Carme i Toni. La Mª Carme està casada amb Lluís Rodríguez i treballa al Comerç i el Lluís és empresari, viuen a Terrassa. El xicot, el Toni, està casat amb Montserrat Barquet i viuen a Sant Vicenç, el Toni treballa a la Caixa de Manresa i la Montserrat ja fa molts anys que treballa a la guarderia El Niu.

Quants néts?
Els nets tots són molt bonics i en tenim dos per cada parella. La Mª Carme i el Lluís tenen dos nois que són en Josep Lluís de 31 anys i el Jordi que en té 28, els dos ja estan casats. El Toni i la Montserrat tenen una noia que es diu Marta i té 27 anys i un noi que es diu Sergi i en té 24.

Suposo que sou una parella de iaios ben contents amb tots aquets nets?
Estem contents amb els nets, els fills i les seves parelles. 

Expliquen's alguna cosa de la teva vida de treballador. Quines feines has fet?
Vaig començar a fer d’aprenent de mecànic i quan vaig estar preparat vaig començar a treballar a l’empresa Casa Bastos amb qualitat d'Enginyer Mecànic. Aquesta empresa estava a Barcelona i fent de muntador de maquinaria tèxtil vaig recorre es pot dir que tot Espanya i Catalunya, o al revés, que per el cas és el mateix. Acabada la guerra vaig anar a parar a una empresa de Berga, cal "Asensio del Canal". Ens vàrem dedicar a reconstruir tota la maquinaria tèxtil malmesa per la guerra, sempre maquinària de filatura, que ha estat la meva especialitat. Quant feia poc temps que havia nascut la nostra filla vaig haver de desplaçar-me a Vergara (Guipúscoa) i hi estigué treballant uns tres o quatre mesos. Cada vegada que podia em desplaçava cap a casa per veure la dona i la filla.

Em vaig donar compte que estava millor a casa que donant voltes pel mont. Vaig mirar de trobar feina estable i quieta i vaig entrar a treballar a Viladomiu Vell, on hi estigué treballant deu anys amb el càrrec de segon director.

Hi estava molt bé però els fills es feien grans, i vaig comprendre que tenia de sortir cap un lloc amb més possibilitats per estudiar i obrir-se camí a la vida amb d’altre feina que no fós la meva. Mentre estava pensant la manera de solucionar el problema vam haver d’anar a una comunió d'un nostre nebot, fill d'en Cayuelas, que estava de director a Cal Soler de Sant Vicenç. Durant la festa vaig conèixer al Sr. Corrons i, com es lògic, vàrem parlar de la feina. Al poc temps varen avisar-me que volien tenir tractes amb mi, per motiu de la feina, i com que em va interessar l’oferta que em van fer i ja tenia ganes de marxar de Viladomiu Vell, vaig acceptar.

Vulguis o no vulguis vaig treballar a Cal Soler durant 19 anys amb el càrrec de cap de producció a la fàbrica tres. Vaig plegar l’any 1978. Van ser un grapat d’anys fent la mateixa feina entre maquinària i fils. L’Any passat encara vàrem fer una trobada d’Antics treballadors de la fabrica de Viladomiu Vell, ens vàrem retrobar com uns 1.500 entre treballadors i familiars. Com és de suposar, molts companys ja no hi eren, però a canvi hi havia molta gent jove de la seva descendència. Va ser una festa molt bonica i entranyable.

Recordes quant cobraves per la teva joventut?
Recordo que cobrava dues pessetes a la setmana, ja parlo de molts anys.

Al venir a viure a Sant Vicenç, recordes on havies viscut?
Al venir a treballar a cal Soler el tracte va ser amb vivenda, però com que encara no estava preparat el meu, o el nostre pis, vàrem viure al carrer de Sant Joan i al Passeig Francesc Macià i ara, al plegar de la feina, estem vivint al carrer Dr. Trias nº 4.

Alguna anècdota per recordar, perquè voltant com havies voltat és de suposar que en tindràs alguna.
N’hi ha de totes menes però cap de rellevant per mencionar. Casos n’hi ha de tots colors que no cabrien ni amb deu pàgines. Al ser cap de colla sempre tens problemes perquè no fas la cosa ben feta per a tothom, però son coses que la feina ja ho porta.

El cas mes greu va ser quan em va atropellar un cotxe a la cruïlla entre el carrer Gran i el carrer Dr. Trias, allà on en dèiem el Bloc. Vaig haver estar quatre mesos a l’hospital de Terrassa, gràcies a deu, encara he quedat força bé però sempre queden problemes per culpa del cas.

Quines han estat les teves activitats d'esbarjo?
La natació, patinar, excursionisme, o sigui la natura, i també m’agradava molt esquiar. Per culpa de l’esquí vaig conèixer a la Concepció. diuen que els "fletxassos" es fan amb calent, en canvi el nostre va ser motivat amb fred per culpa de la neu. També he jugat a la petaca, ara ja no puc perquè els anys no passen en va. Actualment llegir, la televisió, i passejar una mica... de tot una mica.

Vidal, expliquem alguna cosa de l’Esplai.
De l’esplai només et puc explicar el que quasi diu tothom, o sigui la majoria dels socis, que està molt bé, de totes maneres sempre n’hi ha de descontents. Jo, personalment, hi he passat molt bones estones tant quan vaig ser de la junta com quan jugàvem a la petaca. Sempre he procurat fer les coses ben fetes en tots els sentits, no sempre les encertes, però a tot arreu passa que el que fas bé per uns, és dolent per els altres. Aprofito per donar les gràcies a tots els companys que vàrem ser de junta per al seu bon companyerisme que vàrem tenir i demano als socis més joves que el cuidin i el conservin per el bé de tota la gent gran del poble. 
Francesc Vidal, com podràs comprovar sempre t’he anomenat per el cognom, de segur que ets més conegut per el Sr. Vidal que per Francesc. Espero que la teva explicada sigui interessant per als que desconeixien coses de la teva vida. Moltes gràcies Francesc per la teva col·laboració, gràcies que et dono en nom del Breny, de l'Esplai i d’un servidor.

Esteve Lafont