|
DEFINIR EN
EQUIP EL PLA D'EQUIPAMENTS
 Sembla que finalment l’Ajuntament s’ha decidit a plantejar de forma oberta i participativa la vella qüestió dels equipaments socioculturals. Ens n’alegrem i esperem que aquesta actitud del consistori es mantingui i s’estengui a altres àmbits de la vida municipal. Hi ha molts debats possibles i moltes ganes de participar, si és que això vol dir tenir realment veu i vot. Fer veure que es vol comptar amb l’opinió de la ciutadania i després fer les coses com més convinguin als interessos electorals és massa fàcil, i caure-hi és massa temptador. Afortunadament no sembla que sigui aquest el camí emprès pel nostre Ajuntament. Ens n’hem de felicitar.
No ens felicitem, però, pel temps perdut. L’any 1999, poc abans de les eleccions municipals, un grup d’entitats ja van decidir passar a l’acció, posant-se a treballar i proposant a l’Ajuntament obrir el debat que ara, per fi, sembla haver-se obert. A les entitats ja els sembla perfecte que l’Ajuntament prengui ara la iniciativa i vulgui comptar amb tothom per dissenyar els equipaments culturals del poble, però les entitats no poden oblidar que durant tres anys ha donat l’estranya sensació que el tema era tabú i gens prioritari.
Deprés de tot aquest temps, el passat 5 de febrer, es va presentar a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Sant Vicenç el Pla d’Equipaments Socioculturals per al municipi. La trobada pretenia posar les bases necessàries per definir, juntament amb un grup de treball de la Universitat Autònoma de Barcelona, un model per construir els espais socioculturals que calen al poble. La idea és interessant i l’objectiu del tot necessari, perquè és públic i notori que les entitats malden des de fa una pila d’anys per trobar espais adequats per desenvolupar la seva activitat.
És curiós, si més no, que en nota de premsa l’Ajuntament comenti literalment que “es tracta que aquests espais esdevinguin llocs de trobada on realitzar activitats lúdiques, culturals i recreatives, ja que avui dia la majoria d’entitats no disposen dels locals adequats per realitzar una amplia diversitat d’actes. Per això en aquest procés serà essencial la implicació de tota la ciutadania, i en els propers mesos la UAB mantindrà el contacte amb associacions, tècnics i polítics per concretar totes les alternatives que permetin fomentar, des de el nou espai adquirit per l’Ajuntament a cal Soler, la cultura cívica i participativa”.
Això de la “implicació de tota la ciutadania” i la “cultura cívica i participativa” no es deu haver escrit pensant en el que va passar ara fa tres anys, quan les entitats, sense faltar-ne cap, van reclamar el lideratge de l’Ajuntament en aquesta qüestió, oferint participació i els esforços que calguessin, i presentant a l’Ajuntament un document, “Estudi de necessitats”, elaborat per una comissió d’entitats i firmat per totes les entitats de Sant Vicenç de Castellet. En aquell moment l’Ajuntament va optar per arxivar el tema, defugint qualsevol implicació i deixant-se perdre l’oportunitat de treure pit i iniciar el debat.
Ja sabem que tot plegat no és fàcil, que rehabilitar o adquirir nous edificis és complex i car, que les vies de finançament local són escasses i migrades, que segurament les primeres conclusions haurien estat que feia falta temps i diners. Però hi havia il·lusió, ganes i esperit participatiu. Exactament com ara, perquè les entitats no han perdut el seu tarannà lluitador i reivindicatiu. La única diferència és que ara les entitats participaran amb el precedent de la decepció. Una decepció de tres anys de durada que costarà molt de compensar.
|