4. JORDI VILADOMS GUANYA EL PREMI CAVALL FORT 2001
Amb aquests gruixos de neu acompanyats de forces dies de glaçades de 6, 7, 8 i fins i tot 10 i 12 graus sota zero, varen fer sorgir problemes molt greus a molts indrets de Catalunya; encara que al nostre poble la nevada es va superar força bé però amb molta fe i resignació. Les glaçades han perjudicat molta gent per la durada que han tingut. Per la gent del Centre Excursionista, que ja tenia previst pujar el Pessebre al puig Soler des de feia dies com cada any, davant la gran nevada i el perill de les glaçades, varen dubtar si era prou assenyat de pujar-hi. Però davant el repte que representava, es va optar per tirar endavant encara que fossin pocs els decidits a fer-ho. Però... sorpresa! El diumenge dia 16 a les vuit del matí davant del Centre érem una bona colla de valents i valentes decidits a pujar fins al cim del Puig Soler trepitjant la neu que fes falta. A baix al poble es podien mesurar entre 35 i 40 centímetres de gruix de neu, a mesura que anàvem pujant Roques amunt, el gruix augmentava entre els 40 i 50 centímetres segons l'indret.
El camí fins al cim era una catifa de neu blanca engalanada pels raigs de sol que li donaven una magnificència espectacular; igual que el paisatge que des del cim es podia contemplar. Mentre anaven pujant camí enllà, unes petjades. Deien que algú ja els havia passat al davant per disfrutar d'aquell entorn. Al arribar al cim... sorpresa! Algú havia passat la nit fent bivac. Doncs sí, en Josep Maria havia dormit al ras a dalt del Puig Soler. Tots varen pensar quina bogeria, però no. Més endavant us explicaré perquè no va ser una bogeria. L'expedició, un cop al cim i feta la troballa, feia les fotos de rigor, firmava el llibre i alliberaven tots els mals esperits que fins allà havien pujat amagats i gaudien amb pau i tranquil·litat d'aquell idíl·lic indret. La baixada, seguint el traçat per pujar, va ser molt tranquil·la fins arribar a la drecera feta per l'aigua de la pluja al baixar quan plou, però que era totalment tapada per aquell gruix de neu blanca, verge i temptadora, perquè en lloc de seguir, ja feta la cadena al pujar, es varen llençar com esperitats per damunt d'aquell munt de neu. Avall va fins que algú es va deixar caure rodolant per la neu. El guirigall i l'enrenou que feien es sentia des de a dins el refugi on la xemeneia fumejant els deia que tot ja estava a punt. Els "guerrers" ja arribaven tot esverats plens de joia i alegria per explicar-nos aquella magnífica i entranyable vivència.
Com ja us he dit abans, en Josep Maria que va anar a fer bivac la gèlida nit del dissabte 15 al diumenge a dalt del cim del puig Soler no ho va fer perquè estigués una mica tocat del bolet, com es diu amigablement, sinó que ja ho tenia programat de feia uns dies abans de la nevada per recordar temps passats en què ell i altres companys del Centre Excursionista ja pujaven la nit del dia abans de pujar el Pessebre i feien nit a dalt del cim. Encara que moltes nits havien passat molt fred no recordava una nit com aquella, per això quan va veure que començava a nevar no es va desdir i encara el va encoratjar més. Després d'explicar-me algunes peripècies i entrebancs que va haver de superar i reconèixer que a casa hauria estat més calentet, em va assegurar que no es desdeia de res i que estava molt orgullós d'haver superat els 10 o 11 graus sota zero d'aquella nit. Els problemes que varen representar-li el vent, el fred i la neu d'aquell dia i d'aquella nit, ja que era al cim des de les sis o dos quarts de set de la tarda del dissabte i en baixava el diumenge entre les deu i dos quarts d'onze amb tota la colla del Centre que hi varen pujar. També diré que molta gent va sortir a disfrutar de la neu a diferents indrets, alguns el dissabte ja pujaven a peu a la Balconada, Sant Jaume, Vallhonesta, Castellgalí. Qualsevol indret era bo per fer les seves fotos i recordar anys i panys la nevada del 14 de desembre del 2001. ALFONS PLANS Resum del mes de desembre A partir del dia 10 de desembre, després d'una setmana en que les temperatures van ser relativament suaus, una entrada d'aire siberià molt sec va provocar un descens acusat de les temperatures. Al principi, semblava que aquest descens seria de curta durada, però la formació d'una activa pertorbació al centre de la Mediterrània va fer canviar les coses. L'aire fred es va barrejar amb l'aire humit de la Mediterrània i això provocà fortes nevades per tot el país, arribant fins i tot a nivell del mar. L'estancament d'aquesta pertorbació va afavorir el bombeig de l'aire molt fred provinent de Sibèria, desencadenant d'aquesta manera 25 dies de glaçades i temperatures molt baixes (en un mes de desembre) a tot Catalunya, només equiparables a certs anys puntuals d'aquest segle.
Aquest mes va ser gèlid, amb una temperatura mitja de 2,17ºC que contrasta Any 1947. Fred i neu
Any 1962. Fred i neu
Any 1967. Fred i neu
Any 1971. Fred i neu
NOVEMBRE 2001 Naixements · Alejandro Iglesias i Torres, de 87 anys
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta nevada la recordarem forces anys perquè l'hem disfrutada molt els primers dies, però després amb les fortes i duradores glaçades l'hem patit encara més.
El paisatge que es contemplava només arribar al capdamunt de les Roques Altes, o sigui davant de cal Jepic, era fantàstic, semblava de novel·la. Començàvem a trepitjar aquella catifa tan blanca i semblava que caminessis entre els núvols. Trencaven aquella blancor la filera d'anoracs i vestimentes de tots colors d'aquella colla d'excursionistes que començaven a gaudir d'aquell paratge que semblava d'un conte de fades. Pujant per la drecera el sol naixia al raval del Clot i la seva claror il·luminava tot el paisatge fent que Montserrat, allà al fons, semblés una muntanya de pura quimera. Arribats fins on el camí fa el revolt que descobreix l'ermita, ens quedàrem tots bocabadats; el que vèiem era una veritable fotografia de postal; en primer terme la catifa de neu i un entorn màgic i capritxós, s’havia veure per creure-ho.
Ens vam quedar dos a preparar l'esmorzar perquè les valentes i els valents que pujaven al puig Soler, al tornar del cim hi trobessin el refugi del can Campaner calentó i amb l'esmorzar a punt.
L'esmorzar estava ple de gana i bullici. Tothom feia gatzara mentre es degustava aquella botifarra amb pa torrat a les brases del foc del refugi, que s'omplia encara més amb dos esquiadors que van aprofitar la gran nevada per esquiar per aquell entorn. Fins i tot, l'amic Joan quan el solet ja escalfava una mica, pujava fins al refugi per gaudir de la neu, el paisatge i saludar-nos.
Un cop menjats, beguts, escalfats i ben xerrats empreníem la tornada que vam aprofitar per fer les últimes fotos per tenir ben guardats llocs i records tan entranyables i embolcallats per aquells màgics raigs de sol i la blancor de la neu.
El dissenyador, il·lustrador infantil i guionista santvicentí Jordi Viladoms ha estat guanyador del premi Cavall Fort en el 40è aniversari de la revista, premi dotat, excepcionalment, en 500.000 pessetes. La historieta guardonada, titulada “Dilluns”, i que apareixerà en el número de febrer de l’anomenada revista, va ser seleccionada d’entre 43 treballs que es varen presentar. Aquesta consta de sis pàgines on són seus tant el guió com els dibuixos.
Jordi Viladoms, que nasqué a Sant Vicenç de Castellet el 1967, va fer les seves primeres col·laboracions, com a il·lustrador, als anys 80 a la nostra revista. Posteriorment ha treballat per editorials i publicacions com Cavall Fort, La Galera, Laertes, Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Text, entre d’altres. Entre aquestes col·laboracions es podrien destacar les il·lustracions per una edició de les “Aventures d’en Perot Marrasquí”, de Carles Riba (PAM 1993) o “Nil al museu” (La Galera, 1997), amb text i dibuixos seus.