1. PERILL, ALTA TENSIÓ
2. LA CASA DE NAIXEMENTS MIGJORN,
UN ESPAI PER DONAR A LLUM AMB TOTA NATURALITAT
3. MOVIMENT
DEMOGRÀFIC
4.
DEVENUS: ARTISTES SANTVICENTINES SOTA EL SIGNE DE VENUS
5.
POLICIES SANTVICENTINS A L'INTERSHOOT 2001
 Si, tal com s'ha demostrat en més d'una ocasió, les línies d'alta tensió poden ser causa d'incendis forestals, és un autèntic miracle que els nostres boscos es mantinguin verds des dels tràgics incendis dels anys 85 i 86. Una extensa teranyina de línies d'alta tensió travessen el terme de Sant Vicenç, confluint totes elles en el passadís que separa les serres de Vallhonesta i de l'Obaga Fosca, una àrea de condicions més que favorables per al foc. Malauradament l'experiència dels anys 80 ens ensenya que un bosc sec, brut i poc cuidat com el d'aquest sector del nostre municipi es transforma els mesos de l'estiu en un potentíssim combustible, a l'espera que una simple guspira d'un vehicle, d'un llamp o d'una línia elèctrica l'encengui. Si les coses no canvien valdrà més que ens anem fent la idea que qualsevol dia les flames se'n duran amb facilitat els pocs arbres que hi queden.
La qüestió, per poc que ho sembli, és molt seriosa. Un entramat de línies d'alta tensió s'encreua en el triangle que formen can Clot, cal Noguera i cal Soler, dibuixant un insòlit paisatge d'enormes torres metàl·liques, lligades per gruixuts cables elèctrics d'inquietant brunzit. La fèrtil i boscosa vall que s'estén en el vessant solell de la serra de Vallhonesta, als peus del puig Soler i amb Montserrat com a grandiós teló de fons, es mostra envaïda per la ferramenta i amenaçada per un risc que no està en condicions de permetre's. Com que segurament la majoria no coneix la zona, o si la coneix ja hi està tan acostumat que no se n'adona, pot semblar subjectiu i desmesurat expressar-se en aquests termes, d'aparença catastrofista. Én natural, cadascú valora les coses d'acord amb els seus principis. Una visita un matí d'aquests, aprofitant la fresqueta, pot ajudar a treure'n conclusions.
S'hi arriba fàcilment, tant a peu com en vehicle. A peu és més recomanable fer-ho pel sender que surt del carrer de les Roques Altes, seguint les marques blanques i vermelles del GR-4. Qui no pugui caminar o li faci mandra podrà anar-hi en cotxe, pujant pel carrer del poeta Maragall fins a la residència i continuant amunt en direcció a l'autopista. Tots dos camins conflueixen en el revolt tancat que hi ha abans d'arribar al pont de l'autopista, per sota de ca l'Ardèvol. Superat el pont, la vall es fa per fi visible als ulls del visitant, tancada al nord pel serrat de les Guineus, a llevant per la serra de Vallhonesta, i al sud pel serrat de l'Obaga Fosca, en la divisòria amb el terme de Castellbell. El perfil del puig Soler, vigilant de molt a prop el germà petit, destaca per sobre de tots els cims.
El camí segueix amunt, entre conreus de cereal, oliveres joves, algun ametller i petites masses boscoses de pins, alzines i roures. També hi ha lloc per a la varietat i, en aquest sentit, crida l'atenció un lledoner que hi ha al mig d'uns camps de conreu situats a mà dreta. El paisatge és sec i pedregós, i són escassos els indrets aptes per al descans. De tota manera, n'hi ha. Es pot gaudir d'ombra generosa, per exemple, just en el punt en què es travessa la primera torrentera, un petit oasi de vells pins i roures, abans d'afrontar el pendent que condueix a can Clot. Al sotabosc predomina la brolla de romaní, argelaga i farigola, i les espècies arbustives habituals de la garriga, com el llentiscle, el càdec, l'esbarzer o el garric. Vora els camins són nombroses les espècies de gramínies i abunden les esparregueres boscanes. En algunes raconades s'hi poden trobar plantes enfiladisses com l'heura o l'arítjol i en els vessants de la serra de Vallhonesta destaca la presència de l'arboç. Diverses espècies animals com petits rèptils i mamífers rosegadors acaben de completar l'entorn natural. Tant des del punt de vista botànic com faunístic, per tant, l'àrea presenta els trets característics dels ecosistemes mediterranis subhumits, propis de la serralada Prelitoral Catalana. Arreu s'observen també afloraments de margues blaves, el material sedimentari d'origen marí que té com a expressió visual més espectacular les conegudes Muntanyes Russes de Castellet. Un esment especial mereix el pla de les Roques, un tram rocós i allargassat amb la forma curiosa d'una gran llosa inclinada. L'indret es troba estranyament poblat per alguns pins que semblen desafiar les lleis de la natura, maldant per fer-se un lloc entre les minúscules esquerdes que els regala la pedra impassible. A l'esquerra el sender GR-4 escurça l'itinerari cap a Vallhonesta bo i enfilant-se pel boscatge pedregós del serrat. En vehicle caldrà seguir el mateix camí deixant a banda i banda camps de conreu. Algunes feixes dedicades a la vinya recorden un passat vitivinícola esplendorós. Ara els ceps ja són purament testimonials, com també el ramat d'ovelles d'en Pere Ambròs, hàbil pastor i memòria amable i viva de les nostres muntanyes.
La imatge de cal Soler de les Teules es fa un lloc inesborrable en la retina del visitant. Situat en un pla prominent, trencant el sentit descendent de la vall, el mas es va fent imponent a mesura que es va voltant. El qui en va decidir la construcció sabia que d'allà estant dominaria tots els terrenys que el circumdaven. Al sud queda l'àrea més apartada i desconeguda de la vall, la més ombrívola i humida malgrat la seva orientació solella. S'hi arriba trencant a la dreta tot just passat el pont de l'autopista. Un camí s'endinsa a poc a poc per la boscúria i ens ensenya els racons més ombrejats i menys freqüentats de la zona. Al final s'estreny, es desdibuixa i acaba portant a conreus abandonats. La llinda d'una barraca de vinya, oculta entre esbarzers i matolls, revela l'any de la seva construcció: 1903. Feta de pedra seca, però d'obra fina i ben rematada, es troba, com la majoria, en perfecte estat malgrat el seu segle d'antiguitat i les més diverses inclemències. Si es vol arribar fins a can Clot des d'aquest sector cal seguir uns cent cinquanta metres el camí que està tallat al trànsit de vehicles amb una cadena i tombar a l'esquerra per un trencall que s'enfila falda amunt fins a una pedrera abandonada. Abans d'arribar-hi, però, caldrà trencar a la dreta per un corriol estret i esvorancat, que ràpidament porta a la barriada. Sobta la importància de les petites pedreres, omnipresents en aquesta àrea. Sobta també que la natura no hagi aconseguit encara recuperar l'espai que la mà del picapedrer li va arrabassar a cop de barrinada.
Les millors vistes, però, s'obtenen des de les altures. No cal dir que des de la impressionant talaia del puig Soler es divisa a la perfecció tota l'àrea, i encara molt més enllà, però la panoràmica no desmereix gens si ens acostem a cal Noguera o a la barriada de can Clot. Des de cal Noguera, camí de Vallhonesta, la mirada gaudeix contemplant una plana on s'alternen en harmonia l'obra de la natura i l'esforç antic i profitós del pagès. Des de can Clot, cal Soler acapara tota l'atenció. Al sud, l'emblemàtic perfil de Montserrat reté la mirada. A ponent, Sant Vicenç sembla estirar-se plàcidament al sol, a la vora del Llobregat i sota l'atenta mirada de Castellet.
Els arbres, els conreus, les feixes, els masos, les ovelles, les pedreres, els cims, les barraques de vinya, els clars, les obagues... i les torres d'alta tensió. Una llàstima, perquè, al marge del risc d'incendi, el paisatge es veu sotmès a la fèrria llei de les columnes i dels cables. Es fa difícil imaginar la vall sense l'alta tensió, és utòpic imaginar que un dia soterraran les línies, però queixar-se és lícit i raonable, i cal fer-ho si se'n té el convenciment. Potser algun dia una legislació respectuosa, un nou traçat més convenient o una energia més rendible acabarà per deixar en desús les línies d'alta tensió que travessen aquest indret de Sant Vicenç. És difícil, però no impossible. De tota manera, desencoratja molt veure com les torres que el temps o alguna raó tècnica han obligat a substituir han quedat abandonades al mig del camp, rovellades i contribuint a fer encara més indignant un paisatge que, malgrat tot, sorprèn i enamora.
David Sanz
 Un grup de llevadores, ginecòlogues i altres professionals del món de la medicina (infermeres i auxiliars, entre altres) han donat vida a Sant Vicenç de Castellet a la casa de naixements Migjorn, un espai promotor de la salut biòpsico-social. Montserrat Catalán, ginecòloga de Migjorn, explica que "pretenem que les dones que vulguin parir, que vulguin sentir el naixement, que es vegin capaces de portar el seu fill al món, que volen donar llibertat al seu cos, ho puguin fer. Senzillament, les acompanyem perquè si hi ha alguna complicació, les puguem atendre i si no, deixem que el procés segueixi el seu ritme". Àngels Flor, una de les llevadores de Migjorn, emfatitza que "a casa, en un part natural la protagonista és la mare. D'acord que està envoltada de professionals i els seus acompanyants, però és la ella qui decideix en tot moment el ritme del part. La resta, ajudem i intervenim quan fa falta, però la dona és la persona més important en aquell moment i això la satisfà".
La casa disposa d'una sala polivalent amb molta llum natural per fer-hi reunions i trobades, una gran terrassa amb vistes a Montserrat, una altra sala, més fosca, i la casa de naixements en sí, que consta de dues habitacions amb bany que connecten amb la sala de parts, presidida per una gran banyera. A més de la preparació i l'assistència al part natural, ja sigui a Migjorn o a casa de les parelles, la casa de naixements oferirà consultes d'obstetrícia, preconcepcionals i de ginecologia per a totes les edats; organitzarà tallers d'hàbits, autoestima, escolta, massatge i estiraments, i tai-chi; faran activitats a l'entorn de la menopausa; tractaran l'autoconeixement, les primeres experiències i l'anticoncepció natural i farmacològica; i oferiran medicines energètiques, com les Flors de Bach i els camps magnètics.
Montserrat Catalán explica així els objectius de Migjorn: "donem l'oportunitat a les parelles que respecten la dona i el nadó, parelles que segueixen un procés personal de recerca i de viure més d'acord a allò que creuen. Donar solució a aquestes necessitats tan elementals que no tenen lloc i no es poden comprar enlloc. Ens basem en un seguit de valors que no es troben en la societat actual, conceptes que estan devaluats actualment: compartir, acollir, acompanyar, sentir, escoltar, respondre, cuidar, esperar. Les parelles que venen aquí o ja tenen una actitud determinada de viure la vida més d'acord amb la natura i aquests valors o no volen anar a l'hospital fugint de sentir-se massa manipulats. Dubtes: doncs si hi ha alguna complicació, què pot passar i què es pot fer. Condicions: el part a casa requereix que no sigui un embaràs de risc, que sigui simplement un embaràs normal. Els professionals diuen que quantes més complicacions sembla presentar un part, més cautelós s'ha de ser. Per això, l'ideal seria fer aquests parts dins d'un hospital, una possibilitat que aquí no existeix. Volem promoure la salut. La medicina 'oficial' actualment persegueix la malaltia i l'ataca, nosaltres pensem que si promovem la salut i no deixem que la patologia afecti el cos, a través d'activitats saludables, tan físicament com mentalment, això ajuda a promoure la salut. A més, si hi ha projecció social, la persona se sent realitzada".
En opinió d'Àngels Flor, "ha de canviar també la classe mèdica que tracta el part com una malaltia, per això ha vegades es tracta com una lluita i parir és molt natural. Tractem amb persones, no amb malalties, és un procés natural. Comparteixes i treballes per aconseguir un moment molt important i molt íntim. La dona té realment la responsabilitat de donar a llum".
La casa de naixements Migjorn, situada al carrer de les Roques Baixes, número 23, s'ha creat com una cooperativa i veurà la llum oficialment el proper 14 de setembre, tot i que es donarà a conèixer amb jornades de portes obertes.
Adriana Delgado
JULIOL
2001
NAIXEMENTS
Francisco Ruiz Garrido
29/06/01
Fill de Francisco i de Maria
Ricard Vilaró Carmona
04/07/01
Fill de Ricard i de Laura
Albert Revuelta García
05/07/01
Fill d'Antonio i d'Anna Maria
Sílvia Fernández Luna
27/06/01
Filla d'Antonio Manuel i de Luisa Juana
Mikel Giralt Díaz
04/07/01
Fill d'Angel i de Maria Viridiana
MATRIMONIS
Antonio Molina Oliva i Sandra Lapeña Aina
30/06/01
DEFUNCIONS
Paulino-José Andrés i Adiego, de 79 anys
01/07/01
Joan Alonso i Doña, de 82 anys
08/07/01
Angel Jiménez Torreblanca, de 71 anys
10/07/01
Jacinta Carreras Puig, de 94 anys
12/07/01
Benita Jiménez i Jiménez, de 90 anys
12/07/01
Dolores Valdivieso i Morenate, de 86 anys
12/07/01
Joaquina Serra Raurich, de 75 anys
14/07/01
Ramon Villodre i Martínez, de 77 anys
17/07/01
Santiago Bugatell i Prunés, de 86 anys
20/07/01
Josep Fornell i Barbut, de 82 anys
28/07/01
 El col·lectiu d'artistes santvicentines Devenus va fer la seva presentació a Paspartú (c/ Gran, 39) amb una exposició col·lectiva d'escultures, gravats i pintures amb tècniques, textures i materials diversos. Anna Cayuela, Luciana Losada, Teresa Montsech i Sílvia Vilaseca són les quatre integrants d'aquest grup, i tenen en comú el fet de ser artistes dones, joves, mares i residir a Sant Vicenç.
Coincidint amb la Festa Major local, el 6 de juliol passat va tenir lloc la inauguració d'aquesta mostra. Sota el signe de Venus, i seguint el fil de la contemporaneïtat artística els visitants van poder veure una selecció del treball artístic de les quatre protagonistes. Anna Cayuela va presentar una sèrie d'aproximacions realitzades amb textures diverses. Luciana Losada va exposar un seguit d'escultures de ferro i altres materials, i pintures realitzades amb pigments i sorres. Teresa Montsech va mostrar gravats aerogràfics realitzats amb planxes de metall. I Sílvia Vilaseca va presentar escultures de ferro, bronze i terracuita.
Com elles mateixes van explicar, són quatre móns diferents, quatre percepcions distintes, però que comparteixen un mateix impuls d'explorar, de cercar, de trobar tant al seu voltant com en el seu univers propi. Una voluntat de remenar en el bagul secret i exclusiu on s'hi amaga el que en essència som, i una voluntat de compartir aquest impuls de dir i d'expressar-se, cadascú a la seva manera.
Aquest col·lectiu té la voluntat d'endegar nous projectes artístics generats des de Sant Vicenç, avui, més que mai, terra d'artistes. Sota el signe de Venus volen treballar per embellir, per transformar l'entorn que les envolta, per incorporar la mirada femenina a la quotidianitat. Un exercici de diàleg entre els diferents escenaris on es dirimeix l'experiència humana. Tan senzill i alhora tan difícil.
Àngel Fernández
 El passat 30 de maig va tenir lloc a Vilafranca del Penedès l'Intershoot 2001, organitzat per l'associació Internacional de Policies agrupació IPA Penedès. A la prova, de caràcter nacional, van participar 170 policies en representació dels cossos policials de l'estat, autonòmics i locals.
La classificació dels policies santvicentins va ser la següent: J. Martín 8è, M. Martínez 45è i R. Medina 57è .
D'altra banda, el dia 10 de juny es va celebrar a Manresa la Tirada de Cossos i Forces de Seguretat TOE Manresa, organitzada pel Club de Tir Precisió Manresa. La prova és de caràcter local, i van participar-hi 18 tiradors del Club Precisió Manresa, Mossos d'Esquadra, Cos Nacional de Policia, Guàrdia Civil, Policia Local de Manresa i Policia Local de Sant Vicenç de Castellet.
La classificació dels policies santvicentins va ser la següent: J. Martín 4t, R. Medina 9è i M. García 18è.
Joan Martín
|