El Poble

1. VIU EL PARC 2001. PLANTADA DE GEGANTS

2. CEIP SANT VICENÇ. PUNT DE LLAPIS

3. JA TENIM MARQUESINA A LA RENFE

4. III TROBADA DE MÚSICS AL CARRER

5. LA FARINERA. UN ANY DE LLUITA

6. MÉDICOS DEL MUNDO SELECCIONA UNA FOTOGRAFIA DE MARINA UBACH

El passat diumenge 13 de maig la plaça de l'Ajuntament es va omplir de gresca i de nens, joves i adults. Dins els actes de la Festa Major del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es va celebrar a Sant Vicenç una gran plantada de gegants a la plaça de l'Ajuntament. La festa va començar a les onze del matí quan es va fer la "plantada" pròpiament dita. Llavors cada participant a la festa va mostrar les seves qualitats artístiques fent ballar els seus gegants, tocant la gralla i la caixa...

Aquesta celebració va comptar amb la presència dels gegants de Terrassa, Rellinars, el Pont de Vilomara i per suposat els de Sant Vicenç de Castellet. Els gegants que representaven Sant Vicenç eren en Marià i la Paula (els Barons de Castellet), el "Patilles" i la Francesca (gegants de la plaça Espanya), la Tina i en Joanot (gegants d'El Niu) i finalment, el Malparit i la Figaflor (els més temuts de la Colla Gegantera).

Un cop tots van ballar es van reunir tots els gegants al mig de la plaça per fer un ball entre totes les colles. Després d'aquest ball, pels volts de quarts d'una del migdia, encara hi havia més gresca amb el grup d'animació "Lluís Pinyot i la Banda Xica" que va fer ballar des dels més menuts fins als més grans.


JORDI LARGO

Hem rebut la revista del CEIP Sant Vicenç "Punt de Llapis" (núm. 8) dedicada al Mil·lenari de Sant Vicenç. L'índex és suggeridor:

- Sant Vicenç ja té el producte del seu mil·leni. 
- Places del poble.
- Col·lecció quatre estacions Edat Mitjana Sant Vicenç.
- Les set pedres màgiques de Castellet.
- Imatges de Castellet.
- Entrevista al nostre alcalde.
- Entreteniments.
- El Castellet.
- Més imatges de Castellet.
- Curiositats, anècdotes i fets remarcables de Sant Vicenç.

Es pot comprovar que tots els escrits, tan els històrics com els de ficció, es refereixen al Mil·lenari i a Sant Vicenç de Castellet.

Durant els últims dies del mes de maig i els primers del mes de juny es va instal·lar una nova marquesina amb una estructura bastant moderna a l'estació dels Ferrocarrils del Nord. Aquesta nova marquesina és de color vermell, està envoltada de vidre gruixut, consta de setze cadires ja incorporades i té dos fluorescents per tal d'il·luminar-la durant la nit. Almenys quan "peti" el sol de valent durant aquests dies que s'aproximen d'estiu podrem esperar el tren per anar a Barcelona a l'ombra i quan siguin els mesos d'hivern ens podrem aixoplugar del vent, de la pluja i del fred.

JORDI LARGO

Diumenge 17 de juny a dos quarts de set de la tarda una nova Trobada de Músics al carrer Gran i als Quatre Cantons varen revolucionar els alumnes de l'Escola de Música i els pares i mares i avis que escoltaven al carrer la música que els nens i no tant nens feien amb molta afició.

Com cada any els músics eren dividits en dos grups segons els instruments que tocaven. I cada grup va tocar diferents peces a un lloc diferent cadascun. Un cop acabat el seu repertori es varen reunir tots davant de l'Ajuntament i varen tocar tots sols barreges de cant coral i fent bona i variada música. Per acabar-ho d'arrodonir hi varen participar un grup de músics que fa força temps que toquen arreu, el grup Na Tirant de Monistrol, que varen voler participar d'aquesta manera en la II Trobada de Músics al Carrer.

ALFONS

Fa justament un any que els veïns de La Farinera de Sant Vicenç es llevaven per la força de l'aigua. L'aiguat més gran que es recorda en aquesta zona es va endur la vida de la santvicentina Carmen Fernández Rodríguez, de 83 anys, quan va quedar atrapada a l'interior del seu domicili. Ara, un any després
que l'aiguat mortal envaís el barri de la Farinera i el convertís en un mar de fang, molts veïns encara recorden la desgràcia. El seu record va quedar palès el 10 de juny d'aquest any al costat del transformador del carrer Clot del Tufau, on es va celebrar una missa de camp.

Si retrocedíssim un any en el temps, a hores d'ara reviuríem un moment tràgic. Centenars de persones intentaven salvar de l'empremta del fang i de l'aigua aquells mobles, records i objectes personals que encara no havien quedat malmesos; d'altres tancaven els ulls amb força i s'intentaven convèncer de què el que havien vist era només fruit de la seva imaginació i que aquest malson s'esvairia quan els obrissin. Però no va ser així. Quan van obrir els ulls, es van adonar que la riera de Castellet, amb la que convivien cada dia, s'havia desbordat completament i que havia ampliat el seu espai natural fins arribar, en alguns indrets, als cinquanta metres d'amplada.

Refer les destrosses ocasionades per l'aigua va ser molt més fàcil de portar amb el suport que els veïns del barri de la Farinera van rebre de la majoria de santvicentins. Les dependències de l'ajuntament es van omplir en pocs dies de roba, plats, mobles i diners que gent solidària va aportar desinteressadament per intentar alleugerir la muntanya que, poc a poc, queia damunt de La Farinera quan s'observaven en fred les conseqüències de la desgràcia. També centenars de voluntaris es van dirigir immediatament cap al barri afectat i no van dubtar en arremengar-se fins el genoll per donar un cop de mà a aquelles persones que, encara immovilitzades per l'impacte de l'aigua, no assimilaven ser víctimes d'aquell ensurt. Actualment, la major part dels afectats ha recuperat part de la història perduda en aquell aiguat; ha refet més o menys la seva vivenda i ara, un any després, recorda amb tristesa aquell 10 de juny inolvidable, però es consola
pensant que és aigua passada.

Estel Huguet

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet