MARIA FOSAS SOBREVIAS

Maria, nascuda a Sant Vicenç?
Sóc nascuda a Sant Vicenç, el mateix que tota la meva família Fosas-Sobrevias. Vaig néixer en un pis del carrer Gran, llavors no sé com es deia, perquè ja saps que li han canviat unes quantes vegades el nom. La casa està al número 75, actualment estic vivint juntament amb el meu marit al número 65, vol dir que de moment tota la meva vida esta situada al carrer Gran. I si no passa res penso seguir fins al final, i la data del meu naixement és el dia 20 de juny de l'any 1935.

Per molts anys en tots els sentits, explica'ns alguna cosa dels teus pares.
El pare es deia Pere i la mare Carme. Del pare poca cosa en puc explicar, perquè va morir molt jove, només tenia 46 anys i per culpa de problemes respiratoris. Segur que ara no es moriria perquè la medicina està molt mes avançada i el salvarien, però llavors eren uns altres temps i jo quan es va morir només tenia sis anys, per això que poca cosa en sé. El pare es va morir el dia 7 de gener de l'any 1942. De la mare ja en tinc més records, ja que només fa uns deu anys que es va morir i tenia 93 anys i vam viure molts anys juntes. La mare es va quedar viuda als 43 anys, vol dir que va haver de batallar molt per pujar la família. I vull dir que era una bona persona en tots els sentits, tant per nosaltres com per les persones del seu entorn, era una persona que tenia la idea que dos no es barallen si l'altre no vol.

D'on eren nascuts els pares?
El pare havia nascut a Tossa de la Molina i la mare a l'Espunyola a la casa de cal Ardit, una casa de pagès molt gran. Ella es posava molt contenta quan es parlava de casa seva.

Quants germans Maria?
Tres, però un es va morir al poc temps d'haver nascut, i es deia Josep. Els altres dos són en Francisco, que ja és mort i ens va deixar el dia 9 de febrer de l'any 1999. Tenia 78 anys i havia estat casat amb Isabel Morillas, que ja feia tres anys i mig que s'havia mort. Ens ha deixat un nebot que es diu Pere. L'altra germà es en Ramon, que està casat amb Consuelo Rodríguez, i aquests gràcies a Déu encara estan amb nosaltres i viuen a Mataró.

Tú estas casada amb?
El meu home es diu Josep Nogueras Mengod. També és nascut a Sant Vicenç i ens vam casar el dia 4 d'octubre de l´any 1958 a l'esglesia de Sant Vicenç.

Molt de temps de festejar? Si ho vols dir.
No he d'amagar-me de res, ens vam posar a festejar quan jo tenia 17 anys i ens vam casar que ja en tenia 23. Si comptem ens surten 6 anys.

De què treballa el teu home?
El Josep ja fa quinze anys que treballa de representant d'una firma de productes per a la construcció i anteriorment havia treballat en arts gràfiques.

Quants fills teniu, Maria?
Un, més ben dit una perquè és una noia, la Maria Carme. És nascuda a Sant Vicenç i està casada amb Jaume Vilaseca, nascut a Barcelona. Tenen dues nenes que es diuen Anna i Marta, l'Anna té quinze anys i la Marta en té dotze, les dues estan estudiant. Estan vivint a Sant Vicenç i el gendre té la mateixa feina que el sogre, però en un altre lloc de la mateixa empresa.

Contents amb les nétes, Maria?
Com tots els iaios, estem amb la nostra mainada.

Com va ser el temps d´anar a l´escola?
Dons ben poc, com tota la joventut nostra. Vaig anar a treballar ben aviat per no perdre temps. Havia anat als Nacionals.

On havies treballat?
Vaig començar a cal Balet als 11 anys i fins als 16 vaig estar fent la feina de posar trama de primer i després de teixidora. Vaig plegar de cal Balet i em vaig posar a treballar a cal Castells o Soler. Allà vaig fer la feina als doplados i quan vaig plegar estava de monitora. Vaig plegar el dia 16 de juny de l'any 1974, tenia 39 anys. Tota aquesta feina com a "titular", per dir-ho d´alguna manera, perquè també feia hores extres. Quan plegava de cal Soler la mare m'esperava a la cantonada del carrer Gran amb una senalleta amb el dinar. Menjava una mica i me n'anava a fer quatre hores a la fabriqueta del Vinyes, a teixir als telers. I quan plegava de cal Vinyes encara tenia temps per anar a ajudar a la meva cunyada Consuelo a cosir, ja que feia de modista. Vol dir que estava tot el dia ocupada, i es pot dir que només treballàvem per poder menjar. I això va durar un grapat d'anys.

No t'ho vas passar massa bé a la joventut, però la teva mare tampoc ho va tenir gens de fàcil, vídua amb tres fills i en els moments difícils que es vivien.
A casa ho vam passar molt malament, ja que per més pega el meu germà Francisco, el Sisquet, va haver d'anar a fer la mili durant tres anys i mig. De res li va valdre que la mare fos viuda. Li van dir que tenia un altre germà que ja estava en condicions de portar la família. Vol dir que, si la cosa era greu, encara es va empitjorar més, però gràcies a Déu ens en vam sortir, com tanta gent que s'hi va trobar. Jo, per les penúries que havíem pasat, actualment encara dono el valor que té un tros de pa, cosa que molta gent no té en compte, però és millor no explicar més penes perquè al final tots hem de passar les nostres.

De les persones d'aquella època, més o menys tots estem tallats pel mateix patró,
Maria. Què és el que més t'ha agradat de fer, a part de treballar?
De jove anar a ballar. I al cine, l'única cosa que podíem fer, i amb restricció en tots els sentits, de butxaca i de moralitat. També m'agrada molt la música, viatja i la tele, encara que no massa perquè és una eina que pren molta feina i primer és la feina.

De l'Esplai que m'has de dir?
Pel que fa a mi poca cosa, perquè de moment no el freqüento. Sempre tinc alguna que altra cosa per fer. Potser quan em faci més gran hi faré alguna visita. El meu home ja ho veig més difícil, perquè a ell li agrada molt sortir a la muntanya i no li agrada estar lligat. No vull dir que l'Esplai no sigui interesant per a la gent gran, tot el contrari, parlo per a mi. La mare en va ser una bona parroquiana, ja que el dia que no hi podia anar per motius de salut ho trobava a faltar. Hi va anar mentre va poder.

Maria, em penso que, com totes les persones de l'Esplai que ens han explicat coses de la seva vida, la teva explicada també serà interessant per als lectors. Per tant, només em resta donar-te les gràcies en nom d'El Breny, de l'Esplai i d'un servidor.

Esteve Lafont