Editorial


EL BOSQUET DE SANT JOAN DE DALT

L'augment de la consciència ecològica, la necessitat de tenir cura i preservar l'entorn, ens ha portat a una revalorització dels nostres espais naturals. Els grans espais, d'inqüestionable valor patrimonial per a la gran majoria, a poc a poc van obtenint dels diferents governs la declaració d'espais d'interès natural (PEIN), parcs naturals o, fins i tot, parcs nacionals. Ben a prop nostre, el parc natural de Montserrat, protegit a corre-cuita després dels incendis forestals de 1986, comprèn una àrea de 3.630 ha; i el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, protegit ja des de 1972, s'estén per una superfície de 13.694 ha, una part de les quals dintre del terme de Sant Vicenç.

Hi ha, però, altres espais que, per les seves reduïdes dimensions o per l'habitual especulació que pateix el sòl, van quedat oblidats per les administracions i desapareixen sense més. Aquests espais, situats sovint prop d'àrees poblades no solen atraure l'atenció dels governs locals i, menys encara, d'instàncies superiors.

En un estudi publicat l'any 1997 pel Centre d'Estudis del Bages i la Institució Catalana d'Història Natural es va elaborar un catàleg d'espais d'interès natural de la comarca del Bages, i va fixar dintre del terme de Sant Vicenç un conjunt de quatre àrees que, en opinió de l'equip d'experts autors de l'estudi, mereixien mesures clares de protecció. 

El corredor natural del meandre de Castellbell, que inclou el sector del torrent de les Pasteres, dintre del terme de Sant Vicenç, n'és un. La seva funció de corredor ecològic entre els parcs de Sant Llorenç i Montserrat aconsellen la seva preservació urgent, donades les amenaces que suposen el furtivisme, l'autopista, les pedreres o els incendis forestals.

Les Muntanyes Russes es troben en una situació encara més dramàtica. La pressió humana i l'activitat industrial estan posant en perill aquest insòlit i poc apreciat paratge. Malauradament els valors geològics són sempre els últims a tenir-se en compte a l'hora de protegir el medi natural. I les Muntanyes Russes, exemple únic de bad-lands (considerats autèntiques joies en altres països), estan en procés de desaparició a causa del poc interès que fins ara han despertat.

És també destacable el tram del riu Llobregat que travessa el terme de Sant Vicenç, en especial un petit sector que hi ha entre el Marquet i els Carburos. No obstant això, el riu i les seves ribes haurien de tenir per norma la condició d'espais protegits. La fragilitat del seu ecosistema i la importància que té com a gran àrea humida, amb una fauna i vegetació pròpies, hauria de servir per a la seva justa revalorització.

Finalment, la part del parc natural de Sant Llorenç que correspon al terme de Sant Vicenç també està inclosa en el catàleg. Es tracta d'un sector molt desconegut del municipi i que abraça l'àrea que va des de la Morella fins a Sant Jaume de Vallhonesta, agafant un bon tros del vessant obac de la riera de Matarrodona i tota la carena del Camí Ral. Aquest sector, tot i que està legalment protegit, ha patit sovint l'amenaça dels incendis forestals i la pressió humana. La inclusió de Vallhonesta dintre del parc natural hauria de salvar importants obstacles, però representaria, sens dubte, un reconeixement clar i explícit de l'alt valor natural d'aquesta vall.

Però Sant Vicenç compta encara amb paratges d'alt interès, si més no local. I n'és un bon exemple el Bosquet de Sant Joan de Dalt. La recent urbanització de la zona, amb la construcció de la residència i de dues rengleres d'habitatges unifamiliars, ha augmentat la freqüentació humana al voltant de Sant Joan de Dalt i el Bosquet ha acabat convertint-se en un reducte natural en situació de perill imminent. Ja va ser prou trista la desaparició de la conegudíssima Muntanyeta, indret gairebé mític per a moltes generacions de santvicentins, en especial per als veïns d'aquelles barriades. Però queda encara, miraculosament intacte, el Bosquet. Es tracta d'una franja de massa boscosa allargassada, situada al darrera del mas Sant Joan de Dalt. I destaca especialment per un tram pedregós, esglaonat i poblat de pins i alzines de troncs prims i retorçats, arrapats a la roca. L'indret és ombrejat i d'agradable passejada, i les roques fan de seients naturals modejats de mil formes capricioses, amb un entapissat de fullaraca que ocupa esquerdes i cavitats. La presència de conreus a banda i banda, i d'una antiga pedrera abandonada, però perfectament integrada en l'entorn pel seu caràcter artesanal, confereixen a aquest paratge possibilitats pedagògiques evidents. També s'hi poden observar alguns roures que ens recorden velles creences associades a aquest indret. Un roure del Bosquet de Sant Joan havia estat protagonista fins als anys 50 d'una creença segons la qual els infants herniats es podien curar seguint un determinat ritual, justament la nit de Sant Joan. D'aquesta història encara hi ha gent que se'n recorda, com també hi ha gent que recorda molt bé l'entranyable Muntanyeta. Ara es tractaria de no deixar passar l'oportunitat de preservar un espai interessant i agradable com el del Bosquet. Ens toca a tots els santvicentins, per tant, fer un esforç per no malmetre aquest indret i valorar-lo tal com es mereix.

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet