ANDREU MEDINA SALAMANCA

Avui li toca el torn a Andreu Medina Salamanca perquè ens expliqui una mica la seva vida a Coses de l'Esplai a les pàgines d'El Breny.

Andreu a on vas néixer i quan?
Vaig néixer el dia 30 de novembre de l'any 1941 a un poblet de la província de Valladolid que es diu Pedraja de Portillo i té uns 500 habitants, molt petit. Es pot dir que només hi vaig néixer perquè els pares vivien a Manresa i la mare, estant a prop de néixer jo, va decidir anar a casa dels seus pares a Pedraja perquè jo naixés. Una vegada vingué al mon els pares tornaren a Manresa, el que vol dir que sóc català de naixement, tot i estar registrat a Pedraja. Pel que fa viure a Sant Vicenç i estic des de que em vaig casar amb la Mª. Pau, la meva dona.

Digue'm el nom dels pares i quan els vares perdre?
El pare es deia Mariano i la Mare Alejandra. La mare es morí primer, era molt jove, només tenia 65 anys, es morí el 15 de juny del 1980 i està enterrada a Barcelona. El pare es morí l'any passat a Barcelona i tenia 85 anys, el dia de la seva defunció va ser l'11 de febrer. El pare va ser ferroviari, fent de mosso de tren. 

Tens germans Andreu?
Una germana que es diu M. Carme, té 44 anys, esta casada i tenen dos fills. Actualment estan vivint a Barcelona.

Estàs casat amb?
M. Pau Torrego Berrueta, que va néixer a Irún (Guipúscoa) el 24 de gener del 1940. Ella també és filla de ferroviari, el seu pare feia de maquinista. Ja fa molts anys que resideix a Sant Vicenç, ja que vingué l'any 1943. 

Quan i on us vau casar?
Ens vàrem casar el dia 4 d'agost de 1968 a la Cova de Manresa. Això de casar-nos a la Cova de Manresa va ser un desig de la M. Pau.

Fills i nets?
Fills tres, néts encara no. Els tres estan solters i com que ja són una "mica grandets" no volen complicar-se la vida. El primer és la noia, es diu Juncal i té 31 anys, el segon Josep Lluís que té 28 anys i el petit Isaac que té 27 anys. 

Recordes quan vares conèixer a la M. Pau?
Les coses agradables no s'obliden mai, i a més, si te les posen difícils d'aconseguir encara més. La coneixença es pot dir que també va ser "ferroviària", com el treball dels nostres pares. Jo treballava a la Hispano Olivetti, a Barcelona, i ella treballava a Terrassa a la fàbrica de mitges Platino. Cada dia coincidíem amb el mateix tren del matí, encara que ella anava amb d'altres companyes. Com que a fora era fosc, m'entretenia mirant als companys de viatge, i un dia amb vaig fixar en ella i ja va estar la cosa en marxa. 

Quan i on vares començar a treballar?
La primera feina que vaig fer va ser a la Maquinària Industrial a Manresa, tenia catorze anys i vaig estar-hi treballant fins els 18 anys, llavors vaig entrar a la Hispano Olivetti, que estava al mateix lloc on ara hi ha el complex comercial Les Glòries. Vaig entrar d'oficial mecànic i vaig passar per totes les activitats de l'empresa, entre d'altres, el departament d'invents i disseny, ja que toco el tema de disseny. Recordo que un operari que té família a Sant Vicenç va inventar o va ser el promotor d'un nou sistema a les màquines d'escriure; les màquines normalment porten les lletres adossades a unes tecles, ell va inventar el sistema de posar les lletres a una bola rotativa i aquest sistema el va comprar l'empresa IBM per posar-la als seus aparells. 

No més fèieu màquines d'escriure?
Tocàvem moltes tecles, fèiem màquines de cosir com la Sigma Werteim o Alfa, també fèiem robots, motlles per fer les rodes dels trens d'aterratge dels avions. Tocàvem molts temes. 

Quants anys treballant a la Hispano i podem saber quant guanyaves?
Treballant vaig estar-hi 23 anys, i vaig començar guanyant 500 pessetes i quan vàrem plegar guanyava 280.000 mensuals. De fet, pagaven bé, però també eren molt seriosos a l'hora de fer la feina. Si tenies un error que era culpa teva et costava un càstig de tres dies de festa sense cobrar. Havies d'estar per fer la feina ben feta. 

La plantilla de treballadors era molt nombrosa?
Quant estava en plena activitat érem set mil, desprès va anar plegant factories per arreu del món ja que en tenia moltes, fins que es va anant perdent potencial i es va tancar del tot. 

Quantes hores treballàveu al dia?
Les reglamentàries, vuit diàries, però els que érem de fora ens tocava fer-ne unes quantes més fora de l'empresa. Jo sortia cada dia de casa a les cinc del matí i tornava a les vuit del vespre, de primer des de Manresa i una vegada casat des de Sant Vicenç. Llavors el tren d'anar o de tornar de Barcelona li costava una hora i tres quarts, era una mica pesat però valia la pena fer el sacrifici.  

Vas fer la mili?
Vaig tenir la "sort" de fer-la a la marina, a Canàries com a primer destí, també vaig estar a Cartagena, la Guinea... en fi, vaig voltar damunt del vaixell Magallanes un total de 24 mesos.

Ja quasi sortiries amb el càrrec d'almirant?
Vaig acabar amb el càrrec de caporal i no ho vaig passar massa bé en l'estada a la marina, és per oblidar-ho. Només puc dir que vaig tornar bé que ja ho és el tot. 

Segons sabem ets un afeccionat al Bàsquet, explica'ns alguna cosa.
Alguna cosa perquè moltes seria massa. Vaig començar la meva caminada per el Bàsquet quan tenia 8 anys jugant amb el San Fernando de Manresa i em vaig retirar de jugador actiu als 23 anys. Quan vaig plegar de jugador em va venir la "dèria" de ser àrbitre i vaig fer els cursets pertinents i vaig ser àrbitre federat en totes les categories. 

Havies pitat alguna vegada al Barça o d'altres d'aquesta categoria, vull dir, dels grans?
No, aquests equips ja tenen uns àrbitres "designats". Els altres a pitar el que ens deien, als llocs menys agraciats i en fi, a tot arreu passen coses. 

Guanyaves molt com a àrbitre?
Una misèria, 1.500 pessetes, però com que ho feia a gust ja m'estava bé. Si alguna vegada volia que m'acompanyés la M. Pau, havia d' afegir-hi diners però la dona no volia venir gaire perquè patia molt quan el públic se'n recordava de tota la meva família i principalment de la meva mare. 

Pots explicar algun cas curiós d'algun partit?
Te n'explicaré dos com a mes rellevants. Un partit entre el Navàs i el Ripollet, a la pista del Navàs, uns moments abans de començar el partit un municipal em diu que hi vagi, i una vegada estic al seu costat, a un lloc discret, em posa la seva pistola a la panxa i em diu "que guanyi el Navàs o del contrari, et foteré un tret", com és lògic vaig quedar una mica espantat i vaig procura que guanyes el Navàs. Jo no sabia quina seria la reacció d'aquella persona si perdia el seu equip, suposo que no ho hagués arribat a fer, però jo no ho sabia. Finalment, un cop va guanyar el Navàs, el Ripollet, o sigui l' equip, i els seguidors volien escalfar-me. Una vegada va estar tot amb calma vaig posar una denúncia governativa al municipal que va amenaçar-me. L'altre fou un partit entre el Manresa i el Mataró. El Mataró havia demanat la suspensió del partit perquè tenia uns jugadors malalts i no podria fer reserva a la banqueta. La federació els va denegar la suspensió i per tant havien de jugar el partit. A nosaltres també se'ns va comunicar que s'havia de jugar el partit. Ja des l'inici del partit, el Mataró amb cinc jugadors a la pista i sense reserva a la banqueta, comencen a fer personals perquè fossin eliminats i al no tenir reserva es suspengués el partit. Nosaltres passàvem per alt totes les faltes i el públic del Manresa s'enfadava, el partit es va acabar amb el temps reglamentari. Sempre hi ha problemes per una banda o l'altra, poques vegades s'acaba bé un partit, unes vegades per una cosa i altres per una altra. 

A més de jugador i d'àrbitre has fet alguna altra cosa per el Bàsquet?
Havia format junta amb el Dr. Hernández, el Benigno i el Machado i ens cuidàvem de l'equip femení del Sant Vicenç. El vàrem posar a la primera divisió femenina, però com passa als equips senzills vàrem haver de plegar per falta de suport econòmic. Resumint, el Bàsquet ha estat la meva afecció o preocupació de tota la meva vida i ja cap al final, entre que tenia la salut una mica precària i que em feia més gran, la dona em digué "Andreu, el pito o jo", i vaig pensar que la dona tenia raó. 

Alguna altre afecció a més del Bàsquet?
Com la majoria m'agrada tot l'esport, el cine, la televisió, m'agrada molt la mecànica, encara hi passo estones fent petites reparacions, també conreo una miqueta d'hortet, en fi, procuro passar-ho distretament per fer la vida més agradable. També vull destacar que havia jugat a la petanca fen tripleta amb Carles Socada i el Vilamitjana, vàrem guanyar el primer trofeu del Club Petanca Sant Vicenç. Ara l'esport, només el miro per la tele i encara alguna vegada quant televisen Bàsquet l'he de parar perquè em poso molt nerviós i el meu mal no vol soroll. 

Que me'n dius de l'Esplai?
Hi passo unes bones estones i m'agrada fer la partideta del dominó, però vaig plegar de fer la partida perquè vaig tenir una mica d'enrenou amb un company, i com que vaig per passar l'estona i no posar-me nerviós, vaig plegar de jugar al dominó. De tota manera jugo al billar i passo uns bones estones, la dona diu que més endavant ja m'hi acompanyarà, però de moment hi vaig sol i n'estic content de ser soci.

Andreu, igual que d'altres companys que ja han passat per les pàgines d'El Breny també ens has explicat moltes coses i ja veig que en podries explicar moltes més. Moltes gràcies en nom de tots, El Breny, L'Esplai i un servidor, moltes gràcies i bona salut. 

Esteve Lafont