Col·laboracions


1.
EL PEGUERA NOCTURN (Evelio Moreno Chumillas)

2. PERSONES I COSES: EL PA DE CADA DIA (Pere Suades Vila)

 


EL PEGUERA NOCTURN

Institut Lluís de Peguera (Manresa)L'Institut Lluís de Peguera va ser fundat l'any 1927, i és a punt de commemorar el seu aniversari de platí. Són 75 anys que han vist desfilar per les seves aules milers i milers de joves bagencs, empremtats per l'experiència inoblidable d'una adolescència somiadora. Algú va dir que hom no és d'allà on neix, ni tan sols d'allà on viu, sinó del lloc on ha fet el batxillerat. ¿ Com no evocar el record dels passadissos altíssims, de l'examen d'ingrés angoixant, de les faldilles de les noies per Sant Tomàs, del mullim gambirot a la font per sant Jordi, de la veu tronant del professor despòtic als atris ombrívols del Peguera?

Des de l'any 1957, el Peguera imparteix també els estudis de Batxillerat en règim nocturn. Primer va ser el batxillerat elemental, només per a joves treballadors que volien accedir al peritatge industrial; després el batxillerat superior i el PREU; durant els últims vint anys han estat el BUP i el COU, i justament ara, un cop implantada la reforma de la LOGSE, l'Institut imparteix al règim Nocturn els dos cursos del nou Batxillerat, en les quatre modalitats bàsiques: tecnològico-científic, ciències de la naturalesa i la salut, ciències socials i humanístic. 

Avui, l'idiosincràsia de l'alumnat nocturn respon a uns perfils ben determinats. Es tracta d'un jovent treballador major d'edat, d'una franja majoritària compresa entre els 18-22 anys, tot i que alguns nois tenen 16 o 17, i altres volten la trentena. Les noies, a l'igual que en el conjunt de la Universitat, són una majoria aclaparadora, en una relació que gairebé arriba als dos terços. Molts alumnes de nocturn viuen amb els pares, si bé hi ha un nombre considerable que tenen molta autonomia personal, i uns pocs que ja han començat l'experiència de la vida en parella. La gran majoria treballa, en jornada completa o parcial, amb contractes directes o d'ETTs. I allò que és més important, tots es matriculen lliurement i responsable, sense cap tipus d'obligació ni d'inèrcia, senzillament perquè el món laboral els ha fet veure la necessitat d'assolir la millor i la màxima formació possible. Aquest és sens dubte el tret específic del Nocturn: la voluntat d'estudiar.

La lune verte, de Miró, emblema del Peguera NocturnEl Batxillerat Nocturn del Peguera té uns senyals distintius que li atorguen caràcter, coherència i sentit. Aquests símbols són respectivament un lema i un emblema. El lema és la frase inicial de la "Metafísica" d'Aristòtil, "Tothom desitja, per naturalesa, saber", que és l'expressió perfecta de l'anhel universal de saber com a tret essencial de la naturalesa humana, i legitima el dret de tothom a l'educació: tots els joves tenen dret, fins i tot aquells que es veuen obligats a treballar, a assolir les més altes fites de formació humanística i científica, i la nostra societat democràtica té el deure d'atendre sense restriccions aquesta noble demanda. Per això l'Institut, únic de la comarca del Bages que imparteix Batxillerat Nocturn, té sempre les portes obertes al jovent treballador que vol prosseguir la seva formació. I l'emblema del Nocturn és La lune verte de Joan Miró: el satèl·lit de la nit palesa l'esforç de voluntat propi de l'alumne nocturn, que estudia i treballa; mentre que el color verd representa l'esperança certa d'assolir les fites més altes en el procés de formació intel·lectual.

L'estreta i vella relació de Sant Vicenç amb el Peguera s'acredita avui en el Claustre de professors i en l'alumnat nocturn. Quinze joves de Sant Vicenç estudien enguany Batxillerat nocturn al Peguera; quinze joves, nois i noies volenters que es desplacen diàriament a Manresa, un cop acabada la seva jornada laboral, esmerçant un temps molt valuós de la seva joventut en el millor dels objectius: enriquir llur formació intel·lectual per accedir als Cicles formatius de grau superior i als estudis universitaris. Aquests quinze joves santvicentins continuen la tradició de molts altres vilatans (qui sap si els seus propis pares i avis) que temps enrere, quan el poble encara no tenia Institut, van cursar l'antic batxillerat i el COU a l'Insti vell de Manresa. Alguns prominents redactors d'El Breny són exemples paradigmàtics de les meves paraules. Naturalment, avui Sant Vicenç compta amb l'IES Castellet i ja no és necessari el desplaçament de desenes d'adolescents a Manresa. Tanmateix, el Peguera Nocturn continua posant el batxillerat a l'abast de tothom, realitzant una tasca d'inestimable dimensió social. El Peguera aspira que cap jove treballador del Bages que desitgi estudiar no perdi aquesta possibilitat per manca d'informació ni per cap altre motiu; i procura una atenció a la diversitat i un seguiment individualitzat de tots i cadascun dels seus alumnes, que tenen la possibilitat de triar, organitzar i modular el ritme del seu propi currículum. El Nocturn permet fer el Batxillerat en només dos anys, o bé disposar d'un màxim de sis anys, cursant només un nombre determinat de matèries, elegides pel propi alumne en funció de la seva disponibilitat i circumstància personal.

Hom ha definit la nova societat del segle XXI com la societat del coneixement. Sigui com sigui, el món actual ha dissolt la vella dicotomia entre l'estudi i el treball, entre la teoria i la pràctica, entre les arts lliberals i les arts mecàniques. Tothom estudiarà i treballarà, alhora, en la nova societat del coneixement. Les noves tecnologies han produït aquesta simbiosi, la qual és palesa de forma empírica en els 335 alumnes que cursen enguany Batxillerat Nocturn. Tot aquell jovent que ha deixat el Batxillerat a mig fer, o que s'ha incorporat al món laboral, però que vol perseverar estudiant, pot venir al Nocturn: el Peguera resta obert a noves fornades de joves treballadors de Sant Vicenç i de tot el Bages Sud, que trobaran en aquestes aules el millor ambient d'estudi i les condicions més adients per a la seva formació científico-humanista, pel desenvolupament harmònic de la seva intel·ligència.

Evelio Moreno Chumillas
Catedràtic de Filosofia i exalumne de Nocturn


PERSONES I COSES: EL PA DE CADA DIA

Estic parat davant el semàfor del Coro, que marca vermell. Els cotxes transiten amunt i avall. De sobte em crida l'atenció un cotxe blanc ostentós on l'únic viatger és el conductor que, precisament, està parlant amb un telèfon mòbil a cau d'orella mentre condueix. No cal dir que està cometent una gravíssima infracció. Però no vull parlar d'això, sinó simplement del que veig: un cotxe, un conductor i un telèfon mòbil. O sigui una persona "viva" i dues "coses".

El món sencer està comprés -no és cap secret- de persones i "coses". Moltes més coses que persones. L'home des de que existeix sempre s'ha valgut de "coses" que li eren útils i l'ajudaven a sobreviure. De primer treballava amb la mà agafant com a eina un (petit còdol adaptat) que va ser el precursor de la (destral de sílex), també caçava (arc i fletxa) animals per menjar i conreava a terra amb (l'arada)...
Les persones i les "coses" han conviscut sempre juntes i gràcies al desenvolu-pament dels estris per treballar o cohabitar, un dia es va inventar la roda hidràulica, la màquina, el gas, l'electricitat, etc. etc. Una dona centenària va dir, no fa gaires dies, que el millor invent que s'ha fet ha estat la rentadora. El resultat de tots aquests avenços, fa que ara podem gaudir de moltes "coses" que estan al nostre servei i que milloren el nostre benestar i que, inclús, ens allarguen la vida. Però també és veritat que cada cop més i a mesura que es va ampliant l'extens mercat de "coses", el nostre espai humà minva. Les "coses" ja invadeixen l'autodomini íntim de cadascú i ens han creat una dependència absoluta. Veiem alguns exemples:

L'automòbil: abans quan parlàvem d'Artés o Solsona, vèiem aquestes poblacions llunyanes, com si per anar-hi tinguéssim que passar-hi dies. Ara hi anem en cotxe en menys de mitja hora. Què n'és de pràctic el cotxe i com ha transformat a nostra vida! Gràcies al cotxe podem atendre urgències, transportar mercaderies, anar a treballar, portar els nens al col·legi, gaudir d'excursió... El cotxe s'ha convertit en una "cosa" útil i necessària, tant que ja forma part de la societat. Tanmateix, quan a l'autopista correm veloçment, perillosament, aquesta "cosa-vehicle" no intenta ja dominar-nos? No ens aboca a un possible suïcidi? O al revés, quan per Setmana Santa per fer 100 kms. es va tardar quatre hores, en aquells moments qui manava? El cotxe o nosaltres? És ben segur que l'espai humà va quedar condicionat.

La televisió: És tan fascinant que des de casa podem ser informats del què passa al món o podem contemplar es imatges més meravelloses i els espectacles més sumptuosos! Quin miracle! La televisió s'ha convertit en un article de primera necessitat. Si poguessin veure-ho els nostres avantpassats! Però aquesta "cosa" tan llaminera, sense adonar-nos, ha envaït totalment les nostres llars, de tal manera que també ha minvat l'espai que teníem com a família. Les sobretaules han desaparegut, ja no es conserva. Les estones entranyables les compartim amb una "cosa" aliena. L'espai humà ha perdut la seva independència.

El Telèfon Mòbil: El telèfon mòbil salva vides, presta un servei sanitari, alerta perills, resol problemes... Qui ho dubte! Però quan un noi de quinze anys el porta a la butxaca per presumir davant els seus companys, i tot plegat per dir a un amic que es veuran, està ocupant, en aquell moment, l'espai humà que li és propi. No es pot negar que li fa un bon servei, però no sigui que, a la llarga, li creï una dependència absoluta.

La Pilota de Futbol: No és veritat que aquesta "cosa" tan insignificant com és una pilota, és el motiu pel qual entusiasma a milions d'éssers humans? Té un poder extraordinari! Encara que el jugador sigui el protagonista, què faria sense aquesta "cosa rodoneta" que agrada tant? Podria cobrar milionades si no hi fos? Té tanta seducció! Però ja fa temps que ha envaït el nostre espai humà i se n'ha fet senyora. I el pitjor és que sembla que ens domina i ens desborda.

"Coses" i persones, persones i "coses", el pa de cada dia. Continuaran sorgint milers i milers de "coses", necessàries o no: Internet, clonar futur interplanetari... en són proves. Aquesta permanent innovació portarà a un nou estil de vida de millores socials i humanes, dins unes altres dimensions. Les "coses" triomfaran per convertir-se en "animades". Un nou déu robotitzat sorgirà per traçar el nostre destí...

PERE SUADES VILA

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet