Aturada ja la vida,
aquiescent, vell i nafrat,
he sentit una gran crida
que a benaurança convida
per un camí no fressat.

Delerós, enderiat,
he pres tot d'una embranzida;
fent un salt fora de mida,
sobtadament m'he envolat.

Com és que m'he desvetllat
en una serra tan alta?
Tot el que miro m'exalta
i parlo com un orat.

Eixamplant la immensitat,
una àguila em sobrevola.
No tinc por de la rossola
ni de la nit feredat.
¿Qui és que aquí m'ha portat?

Adormit davant la taula
de la meva soledat,
m'hi ha portat la paraula.

JOAN VINYOLI ( A hores petites, 1.981)

L'obra de JOAN VINYOLI (Barcelona 1.914-1.984), de gran coherència i unitat, malgrat la diversitat de formes i estils, i elaborada al marge de modes, escoles i tendències, esdevindrà, sobre tot a partir dels anys 70, punt de referència de les noves generacions de poetes, tant pel caràcter original de la seva proposta estètica i del seu univers imaginari com per l'autenticitat i la modernitat de la seva lírica.

LETS