FRANCESC UBACH VILANOVA

Tenim a Les Coses de l'Esplai a en Francesc Ubach Vilanova, un santvicentí i soci de l'Esplai. Es pot dir que en Francesc, encara que no va néixer a Sant Vicenç, el podem considerar com un santvicentí més, ja que fa molts anys que hi resideix i també per la seva col·laboració en moltes entitats del poble. Però serà millor que ens ho expliqui ell mateix.

Francesc, on vas néixer i quan vas venir a Sant Vicenç?
Sóc nascut a Callús el dia 6 d'abril de l'any 1925. Els pares vivien a París, a La Valio, i quan vaig haver de néixer, com que som catalans la mare va decidir que jo havia de néixer a Catalunya, encara que estiguéssim vivint a París. Com que la mare era nascuda a Callús i allà hi tenia la família, varen venir a esperar el meu naixement a Callús. Una vegada vaig estar al món, al cap de uns tres mesos vàrem tornar a París. Això ho sé perquè m'ho han explicat, i passats tres anys més o menys vam venir de París a viure Sant Vicenç. Per això jo puc dir que sóc nascut a Catalunya i quasi santvicentí.

Crec que tothom et pot considerar santvicentí? Com es deien els pares i quan els vas perdre?
La mare es deia Maria i va morir el dia 2 de gener de l'any 1984. El pare es deia Joan i es va morir el dia 27 de maig de l'any 1995.

Tens més germans?
No, sóc fill únic.

Recordes alguna cosa de l'escola?
Recordo haver anat amb el mestre Segarra.

Amb qui estàs casat, Francesc?
La meva dona es diu Consolació Fuentes Pastor i és nascuda a Barcelona. Ens vam casar el dia 4 de novembre de 1965 a Manresa.

Quants fills teniu?
En tenim tres. La Maria, que està casada amb Joan Torres i tenen dos fills, Armand de 5 anys i la Júlia de tres. Després ve en Francesc, que està casat amb Lídia Arillo i fa pocs dies que han sigut pares d'una nena que es diu Vinyet. I la última és la Marina, que encara és soltera.

Que per molts anys pugueu estar junts i ben avinguts. Vas fer la mili, Francesc?
Com a bon patriota, només que la vaig fer treballant a les mines de la Granja d'Escarp. Vaig entrar voluntari als dinou anys i hi vaig estar forçosament tres anys. Una vegada acabada la mili em vaig reenganxar dos anys més, però com a treballador, per dir-ho d'alguna manera. En total cinc anys de miner.

La teva feina quina ha sigut, a banda de la mina?
Primer de manobre amb el pare, paleta, contractista, sempre en el ram de la construcció, tot i que també he fet alguna altra feina. De tota manera, encara que vaig treballar al costat del pare molts anys, veient que el futur a Catalunya o Espanya, com o vulguem dir, no era massa afalagador, i com que tenia esperit d'aventurer, l'any 1951 vaig decidir anar a treballar a l'estranger en qualitat d'emigrant, per poder guanyar-me la vida millor. Vaig marxar a Sao Paulo, on hi tenia una amistat que de moment em va encaminar, però una vegada allà em vaig haver d'espavilar. A Sao Paulo vaig estar-hi un any, però no m'agradava massa la cosa i vaig decidir d'anar a Montevideo, on també hi tenia un conegut. Em va presentar un altre company i ens vam posar a treballar en el ram de la construcció. De moment la cosa la teníem difícil, però freqüentàvem el Centre Gallec, on s'hi reunia tota la gent provinent de Galícia, i allà el meu company va fer amistat amb una noia que estava fent de minyona amb uns senyors que també estaven en el ram de la construcció, i per mediació d'aquesta persona vam podem començar a situar-nos amb la nostra feina com a petits contractistes. De moment no va ser fàcil situar-nos, però després la cosa ja va canviar.

Recordo que la primera feina que vam fer va ser en una fàbrica de paper higiènic on vam començar una feina de remodelació o reparació, i on vam estar treballant uns sis o set mesos. Després vam anar fent. També vam muntar un negoci a petita escala que consistia en comprar les garlinges velles dels avions que estaven al desguàs. Eren de plàstic, nosaltres les foníem i, previ procés que portàvem a terme, en sortien unes planxes de plàstic que ens veníem. Però en normalitzar-se tot vam haver de plegar perquè el plàstic ja venia d'Alemanya i era de millor qualitat que el que fèiem nosaltres. Si volgués explicar-ho tot seria molt llarg perquè amb cinc anys se'n passen de tots colors.

Era millor el sistema de vida d'aquell país que el que teníem aquí?
Sens dubte, si treballaves vivies millor. La gent estava tractada amb més beneficis que aquí. Llavors a Catalunya o Espanya només es podia treballar per poder menjar i prou. La cosa no donava per més.

Durant els anys que vas estar a Montevideo venies a casa a veure els pares?
Quan fèiem vacances, o sigui un cop l'any. Vaig venir tots els anys.

Com venies, en avió o vaixell?
Sempre vaig venir en vaixell. Llavors es feia servir més el mar per fer la travessia.

Quants dies feien falta per anar i venir, i quant et costava el passatge?
El passatge costava unes cinquanta mil pessetes, anar i tornar. I els dies de viatge eren onze d'anar i onze de tornar.

Havia de ser avorrit, tants dies dintre el vaixell?
Ni pensar-hi, ho passava molt bé ja que els transatlàntics l'única cosa que no tenien era camps de futbol. Tenien de tot, el benestar el tenies assegurat igual que la distracció i l'oci. L'únic viatge que vaig trobar molt pesat per aquell país va ser quan vaig anar de Sao Paulo a Montevideo. De Sao Paulo vaig anar a Santa Ana de Libramento, que és frontera. Per arribar a Montevideo vaig estar també onze dies ficat dintre el tren. Encara que estava ben preparat per fer grans recorreguts, allò no s'acabava mai. Només veies selva i només agraïes quan parava a les estacions i baixaves per estirar les cames.

Recordes algun nom dels vaixells en què havies viatjat?
Els recordo tots, són coses que no s'obliden, com tantes que n'hi ha. Havia anat amb el Biancamano, Conte Grande, Augusta, Julio Cesar, tots aquests de bandera italiana. També vaig viatjar amb el Bretanya, aquest era de França i va ser el pitjor de tots.

Passats cinc anys tornes a casa, o sigui a Sant Vicenç?
Sí, torno a casa per treballar al costat del pare i per casar-me. Ja herba hora que em situés perquè casa i el poble sempre són poble i casa.

Francesc, amb quines entitats has col·laborat o has participat?
Ja que estem treballant per a El Breny, et diré que vaig ser un dels fundadors. Vaig estar al Bàsquet Sant Vicenç, conjuntament amb altres companys; al Club Atlètic Sant Vicenç; al Club Natació Sant Vicenç, quan encara no disposàvem de piscina; també vam intentar fundar el Club d'Esquí, que no va prosperar; conjuntament amb en Màrius Canal vam fundar el Club d'Escacs. També he pres part en el Club Atlètic Manresa, quan es feia la cros Manresa - Sant Vicenç, com a col·laborador no com a corredor. Vaig ser un dels promotors per tirar endavant la posta en marxa de la residència Bon Sol, de la qual també vaig ser president de la Junta un temps. En fi, sempre m'ha agradat col·laborar en coses per al poble, i sempre que m'hi han volgut com a participant.

Ja m'adono que tens un extens currículum, per molts anys que et duri aquesta voluntat i afició, perquè si no fos per tu i altres persones poca cosa es faria.
Sí però resulta que els anys no perdonen. Aniré fent el que pugui o el que em deixin fer.

No puc passar per alt fer-te la següent pregunta. Em pots dir alguna cosa de quan vas ser alcalde?
Et diré per dir alguna cosa que vaig ser batlle entre els anys 1989 i 1991, i regidor entre el 1987 i el 1995. És un càrrec que quan l'ocupes mai ho fas bé per a tothom, per més que t'hi esforcis. De vegades fas o dius una cosa que per a uns estarà bé i no ho estarà per als altres. En fi, a tot arreu és delicat fer coses per als altres, normalment no saps mai quan ho has fet bé, però és una feina que un o altre ha de fer.

Quasi no és necessari que et pregunti quines són les teves aficions, perquè amb el que has explicat queda clar que t'agrada molt tenir activitat amb tot.
He fet moltes coses, i a més m'agrada fer maquetes i també una mica d'escultor. Durant un temps, no massa, conjuntament amb un altre company vam muntar un taller per fer escultures, però la cosa no va poder continuar i el vam plegar. Vaig fer alguna peça que encara conservo. Sempre m'ha agradat moure'm.

No cal que ho juris. Crec que si expliquessis tot el que saps o has fet faríem una enciclopèdia amb tu. Però ja en sabem moltes, que alguns ignoràvem. Ara per acabar encara te'n pregunto dues. La primera ets molt conegut per el Francès o Françuà, i l'altre digue'm alguna cosa de l'Esplai.
Em diuen el Francès perquè vaig venir de França i Françuà perquè és Francesc al país veí. La meva mare quan vam venir aquí sempre em cridava fer Françuà i a la primeria d'estar aquí jo tampoc em girava si deien Francisco o Francesc. Pel que fa a l'Esplai poca cosa en puc dir perquè hi vaig poc, però penso que és una bona cosa per al poble i tots els que ja ens hem fet grans. Que el seguim conservant amb companyonia i bona harmonia entre tots els socis.

Francesc o Françuà, moltes gràcies per la teva xerrada en nom d'El Breny, de l'Esplai i d'un servidor.

Esteve Lafont