La notícia de la propera implantació de superfícies comercials mitjanes a Sant Vicenç de Castellet ha generat un intens debat sobre els efectes que tindrà sobre el teixit comercial local, sobre el que s'ha fet per facilitar-ho o evitar-ho, sobre si tindrà efectes positius o negatius per al conjunt del poble... Tal i com reclamen algunes veus, creiem fermament que Sant Vicenç ha d'apostar per un model comercial propi, que afavoreixi el comerç de proximitat i sigui, alhora, un element de dinamització dels carrers del municipi. Aquest és un repte que és a les mans tant de l'Ajuntament com a les del conjunt del sector comercial. Un plantejament d'aquestes característiques no es pot fer unilateralment: requereix un debat previ i un consens ampli.

Tanmateix, la implantació de superfícies comercials mitjanes i grans no és un fenomen exclusiu de Sant Vicenç. És una realitat que cal afrontar amb visió estratègica (aprofitant les oportunitats que plantegen i minimitzant-ne els inconvenients). La decisió d'instal·lar un hipermercat en una zona determinada es pren després de fer estudis exhaustius sobre el seu potencial de compra. Si l'empresa, després d'obtenir uns resultats atractius de l'estudi de mercat, troba massa problemes per instal·lar-se en un poble, ho farà al del costat. L'efecte perniciós serà el mateix però s'haurà perdut la possibilitat de negociar les condicions d'instal·lació i aprofitar-ne els beneficis: generació d'ocupació en el propi municipi, revitalització urbanística d'un sector/barri, atracció de clients dels municipis veïns...

Aprofitem aquest espai per posar a disposició del petit comerç de Sant Vicenç l'estructura tècnica i humana del Consorci del Bages Sud. De fet, no és pas el primer cop. Fa més de tres anys que, amb els mitjans i recursos que tenim a l'abast, organitzem formació per a comerciants i fem suport a la UBIC en la convocatòria d'assemblees o l'impuls d'activitats conjuntes. D'altra banda, amb l'objectiu de fer més transparent el procés d'implantació de superfícies comercials, vam promoure, a finals de l'any passat, una sessió informativa en la qual van assistir els principals agents implicats (ajuntament, comerciants) i tècnics externs. També vam fer les gestions oportunes perquè els representants dels comerciants s'entrevistessin amb els responsables de la Generalitat.

Estem convençuts que podríem fer molt més, però no pas sols. Podem acompanyar, fer d'intermediaris, resoldre problemes tècnics, organitzar i dinamitzar comissions de treball, fer suport en campanyes de promoció del comerç local. Amb tot, res d'això tindrà sentit si el conjunt dels comerciants no es posa d'acord sobre què cal fer, cap a on cal avançar. Estem disposats a treballar en positiu per al petit comerç de Sant Vicenç, a incrementar la nostra implicació en la recerca d'estratègies que ajudin a cohesionar-lo i a afrontar amb més garanties el futur. I ho fem amb vocació de servei públic, com a organisme mancomunat que som dels ajuntaments del Bages Sud, entre els quals hi ha el de Sant Vicenç de Castellet.

Consorci del Bages Sud

Fa uns dies (21 de gener) era Festa Major a Sant Vicenç. Al matí vaig participar en la caminada popular que cada any organitza el Centre Excursionista; va ser un matí esplèndid, bonic. Bonic per com era el camí, pel paisatge, pels colors del cel i la natura, el temps que ens va fer, la gent que caminava, l'esmorzar que ens varen oferir a l'ermita de Sant Pere i també va ser bonic perquè una va posant anys i pensa: "encara ho he pogut fer!, encara puc caminar un bon tros!", i t'acomiades amb il·lusió "fins l'any vinent si Déu vol!".

Al migdia tenia família a dinar. M'ho passo bé als dinars familiars tot i tenir-hi molta feina. Aquestes trobades les disfruto, perquè vull fer-les, i no són trobades de compromís o perquè toca. Més tard marxàrem a fer unes visites i a la casa hi quedà la mare que té 93 anys. Camina amb dificultat i ella sempre és a casa.

Mentre érem fora, es presentaren davant de casa un colla de gent amb pancartes, increpant i escridassant l'alcalde. Entre aquella gent hi havia uns familiars meus, que quan el pare d'ells, un bon home, va patir un greu accident que al final resultà mortal, tots nosaltres, (tots: marit, mare, fill, nora, etc.) ens desplaçarem a l'hospital de Bellvitge per donar sang en un intent més de salvar-li la vida. Quan l'àvia d'aquests familiars meus, molt vella ja, va ser internada en una residència, jo l'anava a visitar regularment i ho vaig fer fins que va morir. Hi anava en lloc de la meva mare que, com ja he dit, està impedida, però té el cap lúcid i pensa molt i es preocupa pels altres. I penso: que injusts i faltats de consciència han estat amb la meva mare!. Com és possible que no vagin pensar ni per un moment que amb aquesta acció estaven fent molt mal a una persona vella i a la seva família?.

Em sento profundament trista. És com si veiés capgirar els valors de moltes coses: respecte, fidelitat, gratitud...Tampoc entenc les manifestacions davant les cases particulars. Una persona que se sent insatisfeta del metge, el llauner, el mecànic o el mestre acostuma a anar al consultori, el taller o l'escola a formular les queixes que creu convenients, però no munta manifestacions als seus domicilis. No té cap sentit violentar la intimitat de les persones que no hi tenen res a veure. Una filla meva va arribar en aquells moments a la casa i va ser objecte de les imprecacions d'un grup de jovenets que formaven part de la comitiva. Quan els va preguntar que tenien contra el seu pare no li van saber donar cap resposta.

Em pregunto: si aquesta és la llavor que inculquem als joves, quin fruit esperem recollir?. És aquest l'exemple de convivència que els hi donem?.

Em sento profundament trista.

Antolina Vilaseca (27 de gener de 2001)

Els familiars d'en Magí Vilà i Mosoll agraïm sincerament a tots els nostres amics les mostres de condol rebudes per motiu de la seva defunció.

Família d'en Magí Vilà i Mosoll