1. PUJADA
AL PUIG SOLER
2. AGRUPACIÓ
ARTÍSTICA SANT VICENÇ
3.
LA XARXA DE SENDERS
 El dia 17 de desembre el Centre Excursionista, seguint la tradició, pujava el pessebre al Puig Soler. Enguany també es plantava una nova senyera un cop recuperada l'anterior, i el mateix es feia amb els naixements. Ara, al cim del Puig
Màxim, a més d'una esplendorosa vista, també es pot gaudir del paisatge, de dues senyeres, dos pessebres i molta, molta
tranquil·litat.
Com que eren una bona colla, més de trenta, i de diferents edats, opinions i estats d'ànim, van fer petar una bona xerrada i en el moment més seriós i emotiu va ser quan
l'amic Ramon llegia un entranyable record per a tots els amics excursionistes que varen engegar el Centre Excursionista. Aquells que amb la seva actitud ferma i generosa el varen fer gran i important,
però que ja no podran retornar al nostre cim estimat, tot i que des del cim més alt, guiaran els nostres passos
perquè no donem un mal pas.
Un cop acabats els actes, emprenien per la gelada i relliscosa ruta de tornada el camí cap al Refugi de Can Campaner. Allí ja els esperaven unes bones brases per torrar pa, una bona botifarra, tot regat amb un bon traguet de vi. Allí també s'aprofita per fer petar la xerrada, més colla
dels que varen pujar al cim, més de quaranta, recordant els bons temps.
Això sí que va ser tota una matinal, on vells temps amb una bona glaçada, un bon solet, un bon paisatge, un bon camí, una bona ruta i una bona colla d'amics.
 Inauguració de l’exposició de l’Agrupació Artística de labors del poble i punt de creu, oberta al públic entre l’1 i el 12 d’octubre del 2000.
Una bona manera de “fer país” és conèixer-lo. Els senders de petit (PR) i gran recorregut (GR) han estat senyalitzats amb l’objectiu de poder portar a terme conèixer Catalunya pas a pas, sense presa, ja que és la millor forma per copsar la riquesa paisatgística d’un país com el nostre tant ric i variat alhora.
El senderisme, que no és altre cosa que el fet de realitzar excursions tot seguint un sender, un itinerari prèviament senyalitzant, pretén posar a l’abast del gran públic la pràctica d’un esport sa i per introduir-se en la cultura, la història, els costums, el paisatge, la geografia, etc. del nostre país.
Els senders estan dissenyats per unir llocs d’un variat interès; pobles, ermites, ponts, castells, llacs, boscos, prades, valls, carenes,...
Permeten cercar allò que interessi més a cadascú i així adaptar-se als interessos de cada senderista. A més, són una alternativa atractiva, segura i econòmica per unes llargues vacances o per qualsevol cap de setmana al llarg de l’any.
Més de cinc mil quilòmetres de senders senyalitzats, entre els de gran i petit recorregut, solquen la geografia catalana, la qual cosa permet travessar-la en totes direccions i poder triar itineraris per paisatges molt variats i a la mida de tothom, ja que hi ha senders per a tots els gustos. Es pot travessar el Pirineu des del Mediterrani a l’Atlàntic (GR-II), resseguir tota la costa des de Portbou a les Cases d’Alcanar (GR-92), creuar Catalunya de nord a sud, de la Seu d’Urgell a Beseit (GR-4), es pot anar de Barcelona a Montserrat (GR-6 i GR-96), de Puigcerdà a Montserrat (GR-2) i un llarg etcètera que ens faria descriure tot Catalunya.
La majoria de senders compten amb guia pròpia (se n’han publicat una trentena), en elles es proporciona informació adequada per triar l’itinerari al gust de cada persona i també els llocs on es pot fer nit o comprar queviures. Un treball de manteniment permanent format per unes 200 persones repartides per tota Catalunya, que treballen de forma altruista, dóna la tranquil·litat de poder seguir l’itinerari còmodament si abans d’iniciar la sortida es prenen les precaucions adequades.
Josep Barberà
Existeix un motiu prou prioritari que cal fer esment, a secretaria del Centre Excursionista, en el decurs d’aquests darrers mesos s’han mantingut xerrades i converses telefòniques amb senderistes del país i de l’estranger els quals han comunicat que el tram del sender internacional de la drecera de Can Nogueres es troba en molt mal estat degut a la circulació motoritzada que hi passa tot i estar prohibit per llei. És evident que avui per avui l’esmentat camí és impracticable i s’ha transformat amb una torrentera i no està al nostre abast pal·liar el problema. A qui pertoca?
Part del tram GR-4, de Sant Benet de Bages a Santa Cecília de Montserrat
Cuidants Responsables – Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet.
|