1. ACTIVITATS DEL 50È
ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECA
2. TVE
MOSTRA DES DE SANT VICENÇ EL PROGRAMA D'ACOLLIMENT DE PERSONES AMB DISMINUCIÓ
PSÍQUICA
3. EL
TEATRE A SANT VICENÇ, AVUI
4.
MOVIMENT DEMOGRÀFIC
5.
PARTICIPACIÓ SANTVICENTINA AL MAGAZIN LA COLUMNA DE TV3
6.
EXPOSICIÓ DE J.S. MENGOD AL LOCAL PASPARTÚ
AUDIOVISUAL DE L’EXPEDICIÓ EVEREST 2000
 El passat dia 16 de novembre, la Biblioteca es va vestir de gala, i va acollir l’espectacular audiovisual sobre l’Everest, produït per Caixa de Manresa. Va ser el dia 16 de maig d’enguany quan, l’expedició Everest 2000 Caixa de Manresa va assolir el cim del món. Enrera va quedar tot el neguit amb què, milers de bagencs seguíem dia, a dia, les novetats que ens arribaven a través dels mitjans de comunicació.
 La projecció de l’audiovisual recull, no una cronologia de l’ascensió, sinó més aviat intenta plasmar les vivències viscudes, acompanyades de les espectaculars imatges de l’entorn. Amb un text molt poètic, acompanyat d’una música que conjuga els sons del país amb els moments més gloriosos, i una narració que aconseguí arrossegar el centenar de persones assistents fins l’incomparable paisatge que envolta l’Everest.
L’audiovisual el conformen 400 diapositives, perfectament sincronitzades amb 6 projectors. La realització és del prestigiós fotògraf manresà Joan Villaplana, amb guió de Jordi Camprubí. La narració és de Xavier Serrano, la veu en off d’Eduard Font, i la producció de Caixa de Manresa. Una vegada acabada la projecció, i per acabar d’arrodonir l’acte, la presència de Jordi Bonet, membre de l’expedició va ser molt celebrada, i foren moltes les preguntes que va respondre a petició d’alguns dels assistents.
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE HISTÒRIES I LLEGENDES DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC
El passat dimarts dia 28 de novembre tingué lloc a la biblioteca la presentació del llibre Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, dels santvicentins Jordi Suades Marigot i David Sanz Pérez. L’acte s’emmarcà dins de la celebració del Mil·lenari de Sant Vicenç i del cinquantenari de la biblioteca, i fou moderat pel periodista David Bricollé. La presentació va anar a càrrec de Pau Pérez, director del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Farell Editors, editorial ubicada a Sant Vicenç és qui ha publicat aquest nou volum de la col·lecció popular dedicada a les llegendes. Altres són : Llegendes de Montserrat, de Josep Albert Planes Ball, Llegendes i creences de ponts del diable, dòlmens i menhirs a Catalunya, d’Albert Fàbrega, i 100 llegendes de la Plana de Vic, de Xavier Roviró.
Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac aplega un exhaustiu recull de llegendes, fruit de l’acurada investigació sobre l’univers mític del parc que han portat a terme els autors. Aquest és el primer llibre que es fa des del Bages sobre el parc natural de Sant Llorenç.
 El dijous dia 16 de Novembre a les Roques Altes, Baixes i Mitjanes es feia una petita revolució, perquè un equip mòbil de TVE es plantava als seus carrers. Doncs sí, un camió d’unitat mòbil i una furgoneta es situaven a la placeta del començament de la pujada de les Roques i un altra furgoneta aparcava al pati de la masia cal Putxet, pujada de les Roques núm. 1.
Que passa? es preguntava la gent que passava per davant la masia. Doncs passava que començaven la tasca de la instal·lació dels aparells i càmeres necessàries per fer tres connexions en directe des de cal Putxet i el programa de TVE a la 2 Catalunya Avui. Perquè nosaltres puguem veure en directe el que passa davant la tele encara que sigui pocs minuts, porta una feina que Déu n’hi do, és necessària una parafernàlia de les de debò.
Primer es contacta amb la casa o lloc on s’ha de fer el programa o la connexió. Es visita el lloc personalment pels responsables de la connexió, per veure les possibilitats del lloc on es farà la transmissió, situació de les càmeres, quantes en faran falta, material elèctric per la il·luminació i més coses que fan falta en ser en directe, doncs es connecta via satèl·lit. En aquest cas, el mateix dia de la connexió (dijous) a les 12 del mig dia, l’equip de TVE que ha de fer el programa es reuneix i estudia les possibilitats i problemes del lloc o dels llocs, des d’on han de transmetre la senyal. Quan ja ho han decidit, carreguen els estris i carretera i manta, en aquest cas fins a Sant Vicenç. Van arribar a les quatre en punt, i ràpidament ja començaven a baixar aparells i a tirar cables i fils des del camió fins als diferents indrets de la casa que sortirien per la tele.
 La primera connexió era a 2/4 de 8, però des de les 4 de la tarda deu persones començaven a fer instal·lacions, connexions, preparatius i proves. La il·luminació es molt important i dóna molta feina. Quan ja està mig a punt se situen les càmeres, en aquests cas eren dues, que primer eren fixes i després es transformaven en mòbils. Allò era un anar i venir continu, es comunicaven pels auriculars que porten a l’orella i tothom es bellugava per les ordres que li arriben des de la furgoneta que en un munt de petites pantalles ho veuen tot. Es feien tres connexions de 3 o 4 minuts i la història durava des de 2/4 de 8 a ¼ de 9 del vespre. Quan terminaren van haver de plegar trastos i estris i tornar a casa, normalment solen arribar-hi de 11 a 12. Les 13 persones que varen fer aquesta retransmissió en directe són:
Enric Barrosa (realitzador)
Francisco Velázquez (cap tècnic)
Juan Ocote (so)
Carlos Rebollo (productor)
Eloi Vila (periodista)
Juan Caballero (il·luminador)
Toni Lorca (encarregat luminotècnia)
Enrique Bolaño (encarregat luminotècnia)
Joan Cariteu (Operador luminotècnia)
Salvador Bel (Operador càmera)
Carlos Lluns (Operador càmera)
Ramón Navarro (Conductor)
Paco Cànovas (Conductor)
El tema principal de tot aquest rebombori va ser una mena d’informació didàctica i directa del programa d’acolliment de persones amb disminució psíquica per famílies durant dos períodes de quinze dies a convenir amb els organitzadors al Bages (Ampans) que es fan a la nostra comarca. En la primera connexió i al menjador de la casa de l’Àngel i l’Aurora es parlava amb una de les nenes que gaudeixen d’aquesta mena de vacances, la Laura. Ella és de Sallent i ja ha estat a casa de l’Àngel i l’Aurora i deia que li agrada molt venir a Sant Vicenç perquè va a la piscina, a passejar, a jugar i hi té molts amics, ja que ella parla amb tothom que saluda a l’Aurora o a l’Àngel quan van a la piscina o a passejar. L’Aurora i la Maria (de Puig-reig) que són acollidores, deien que la majoria de persones que acullen son simpàtiques i no creen cap problema, només volen que estiguis pendents d’elles i tenir una mica de paciència perquè sempre demanen coses. En Joan, pare de la Laura, nena acollida, li contestava a l’Eloi (periodista) que per la família d’una d’aquestes persones representava un canvi aquests dies que els nens estan amb una altra família, encara que els troben a faltar, ja que els has d’estimar molt, i estar sempre pendents d’ells, encara que també et donen moltes alegries i satisfaccions.
A la segona connexió l’Aurora va ensenyar el llit i l’habitació, on dorm la Laura quan ve. Però ja no vaig poder sentir ni veure res, perquè als tafaners que estàvem darrera les cameres ens van fer quedar al menjador. La tercera i última connexió va ser en un altre lloc, un menjador – sala d’estar molt bonic, i era bàsicament perquè el coordinador de la campanya, el Sr. Jordi Mir, expliqués com es fa aquesta campanya que organitza Ampans. El programa d’acolliment temporal de persones amb disminució psíquica en famílies és molt important tant per part de la persona acollida com per la família acollidora, ja que és una experiència mot enriquidora. Es tracta bàsicament d’acollir una persona en dues etapes d’uns quinze dies cada una a convenir. Per tenir notícies més directes es pot trucar als telèfons 93 827 28 00 o també al 93 827 23 00.
L’Àngel i l’Aurora, que col·laboren des del primer any en aquestes campanyes, diuen que no és complicat, que sempre estàs ben assessorat i informat, i per si algun cop et trobes amb una circumstància nova, només cal trucar i t’expliquen ràpidament la millor forma d’actuar. Ells estant molts contents, perquè a les dues noies que acullen els agrada molt venir i a ells els resulta enriquidor tenir-les de “vacances”, una bona causa per participar-hi.
Alfons
Una de les arts més arrelades al nostre poble és sens dubte l’afició al teatre. Moltes han estat les agrupacions de aficionats que han fet història a la nostre vila en el transcurs del temps. Com a mostra, existeix constància escrita el dia de Tots Sants de l’any 1902, de la representació d‘una obra al Teatro Salón Español (Antiguo Casino), segons referències del llibre Sant Vicenç de Castellet, des de l’antiguitat fins als nostres dies. De la memòria més recent, cal fer esment dels grups de teatre d’aficionats com el Citesplai, Teatre de la Societat Coral L’Estrella i més recentment el Grup Xiroi. Tots ells ja desapareguts.
 Després d’un temps de sequera teatral, només trencada cada any per les festes nadalenques, l’Associació Musical Castellet representava i continua fent-ho els Pastorets, tot i no essent aquesta la seva principal tasca artística. Almenys ha mantingut viu el caliu d’una de les més entranyables tradicions tan nostres.
Però, com diu el refrany, ”no hi ha mal que cent anys duri”. Aquesta mancança de gent a cultivar l’art de Talia, l’omple en l’actualitat un grup de persones que, amb el nom de Cul-i-Seu, es van fent un nom a Sant Vicenç, donant-se també a conèixer en molts pobles i ciutats de la geografia catalana en la modalitat de teatre amateur. Aquest és el seu currículum.
 El Grup Cul-i-Seu neix l’any 1991, quan una colla d’amics de Sant Vicenç i comarca participen en un curset de teatre i des d’aleshores decideixen continuar junts i fer petites representacions. La primera fou el Pregó de la Festa Major d’aquell mateix any. És a partir d’aquí que el Pregó de Festes es converteix en una mena de tradició pel Grup i que s’ha anat escenificant al carrer al llarg de tots aquest anys (excepte enguany). És, doncs, el carrer el primer escenari on durant un temps s’hi fan petites representacions.
És l’1 de maig de 1993 que es puja per primera vegada dalt d’un escenari de debò amb l’obra Tafalitats d’en Karl Valentin. El març de 1996 és quan es torna a fer una representació en un escenari amb l’obra Especialitat en homes, d’Assumpta González. A finals d’aquest any en Pere Anton Lapeña substitueix com a director la Sra. Iolanda Soler. En aquest any el Grup Cul-i-Seu, passa a formar part de la Societat Coral L’Estrella com a secció de teatre, podent disposar de teatre propi per desenvolupar les seves activitats artístiques, conservant la seva independència dins l’entitat.
El Grup es va consolidant i la seva trajectòria va tirant endavant i millorant malgrat les diferents baixes i altes d’alguns dels seus components, també la manca de personatges masculins fa que sigui motiu de força major el triar l’obra Revolta de bruixes d’en Josep M. Benet i Jornet, representada el febrer de 1997, ja que majoritàriament els personatges son femenins.
En la tria de les obres a representar s’ha intentat sempre alternar obres còmiques i dramàtiques. El mes de juliol de 1997 s’estrena La nit del lloro d’en Josep Cantin. El Nadal de 1998 s’escenifica El poema de Nadal, acompanyats pels cantaires de la Societat Coral L’Estrella.
És en el mes d’octubre de 1999, amb la representació de l’obra Perfils d’en Nicasi Camps, que el Grup Cul-i-Seu es dóna a conèixer fora del poble representant-la a Canet de Mar, Sant Feliu de Codines, Foment Martinenc de Barcelona i al teatre del Grup Disbauxa també de Barcelona.
Arribat l’any 2000, en el mes de febrer es posà en escena Draps Bruts d’Aleix Puiggalí, que també ha estat portada als escenaris de Castellgalí, Monistrol de Montserrat, Sant Llorenç de Munt, Sant Pere de Ribes, Monistrol de Calders. El Grup va estar escollit per representar-la en la X Trobada de Grups Amaters de Teatre de Catalunya, que es va celebrar a Solsona el passat dia 30 de setembre i 1 d’octubre d’enguany. Simultàniament va ésser seleccionada a participar en el IV Concurs de Teatre de Canet de Mar, l’actuació tingué lloc el passat 19 de novembre.
En el transcurs d’aquest any el Grup s’ha enriquit amb la incorporació de nous membres, sobretot masculins, fruit d’aquestes incorporacions el passat mes de juny s’estrenà l’obra Préssec confitat d’en Miguel Mihura, que recentment s’ha escenificat al Casal del Teatre de Juneda (Lleida).
Fins aquí el passat i present d’aquest jove grup. Pel que fa al futur s’albira tan o més intens, a banda dels “bolos” no programats que puguin sortir, s’està preparant per la Festa Major d’Hivern, concretament per als dies 27 i 28 de gener del 2001, un espectacle d’ humor que amb el nom genèric de Històries d’amoooor, són uns sainets entrelligats que poden fer passar una bona estona al públic assistent.
Per acabar cal esmentar que s’està treballant a contrarellotge per estrenar, si Déu vol, per la Festa Major d’Estiu l’obra original d’Alejandro Casona Els arbres moren drets.
Joan Fígols
Naixements
Helena Trulls Jiménez
5-10-00
Filla de Jaume i Maria Concepción
Adrià Aldón Fuentes
5-10-00
Fill de Rafael i Glòria
Clara Rivera Lafont
13-10-00
Filla de Juan Francisco i Lídia
Matrimonis
Oliver Fernández Losada i Mònica Quesada Vázquez
30-09-00
Jorge Oscar Flores Parra i Anna Sánchez Vilaseca
13-10-00
José Ramón Solà Ramos i Maria Rosa Infantes Marín
27-10-00
Defuncions
Pedro Sanjuan Sanjuanes
01-10-00
Abdel Whaid el Hajjah
05-10-00
Rafael Pineda González
27-10-00
Maria López Muñoz
28-10-00
Alejandro Espinosa Colina
71 anys
4-10-00
Francesca Capons Andreu
87 anys
15-10-00
Carmen Pradas Prieto
81 anys
18-10-00
Francisco Serrano Garcia
35 anys
31-10-00
El proppassat dia 8 de novembre el Centre de Cultura Popular Mestra Carme Baldelló de Sant Vicenç, després d’haver participat també la setmana anterior al programa Temps era temps, d’Àngel Casas, va emprendre viatge en direcció a Sant Joan Despí per assistir a l’espai televisat de Júlia Otero La Columna de TV3. Va ser una experiència inoblidable. En arribar i amb un vent que pelava, després de passar per un control rigorós, ens van agrupar en un sala on ens van oferir un refrigeri i, a continuació, preparar-nos per l’entrada a escena, tot alertant-nos que si teníem necessitats biològiques les féssim en aquell moment, perquè una vegada fóssim al plató no podríem anar al lavabo durant les dues hores que durava l’espectacle.
El plató oferia l’aspecte de tramoia de teatre, on tothom es movia en tasques específiques, mentre els principals personatges es preparaven per actuar. La presentadora Otero ens va saludar amb simpatia. Hi havia tres càmeres de rotació i una de volat que portava un operari, arrapada al seu cos amb elàstics, per filmar imatges de detall. Una altre càmera principal de braç llarguíssim, semblant a una grua, ocupava tot l’espai movent-se contínuament. El sòl era ple de cables per fer diverses connexions, que dificultaven passar-hi. I la resta, tota l’escenografia decorada donava relleu a l’escenari.
I va començar la funció. El tema del dia tractava sobre la mili i el sorteig de l’última lleva, doncs a partir de 2002 l’exèrcit serà professional. Es va simular el sorteig amb un bombo d’on les boles van destinar als convidats reclutes Antoni Bassas a Barcelona, a Ramon Pellicer a Melilla i a Gerard Quintana al País Basc. Després van ser reclamats per un cap militar que parlant amb un castellà castís va fer riure molt. L’entrevista de l’Otero als tres famosos reclutes va ocupar l’atenció del programa. Bassas va passar vuit mesos a la mili i en tenia mals records, al contrari de Ramon Pellicer que era gastador i la va passar bé. Quintana es va mostrar escèptic per la inutilitat del servei militar. Però sí que tots van coincidir que hi van fer bons amics.
Explicar tot el programa seria llarguíssim i pesat, pel que resumiríem que abans es va entrevistar al famós cantant Loquillo, d’1’94 m. d’altura, cantant-nos “Cuando fuimos los mejores”, que va sortir un espontani preparat entre el públic comentant les dues cares de la mili (la positiva i la negativa), que es va tractar de la publicitat dels electrodomèstics d’èpoques passades, que es van presentar les últimes novetats en llibres i que una dibuixant argentina ens va parlar de la seva exposició a Barcelona, etc.
La nota destacada de la jornada va ser quan va arribar l’hora del concurs per endevinar un personatge misteriós. Del nostre grup hi van ser presents, previ sorteig durant el refrigeri, Francesc Lorente, Marina Busquets, Gemma Rodríguez i Rosa Vendrell entre representats d’un altre grup. La gran sorpresa va ser que Marina Busquets se’n va emportar el premi de cent mil pessetes encertant el personatge. La pista de la música de Mocedades “Dónde estás corazón...” i la filmació d’una ciutat africana van servir perquè la Marina endevinés el nom del Dr. Crisitian Bernad, famós cirurgià que, l’any 1967, va fer el primer trasplantament de cor al món. En endevinar-ho va esdevenir un silenci general d’expectació, durant uns moments, i la Marina es va emocionar. Nosaltres vam festejar amb alegria el seu èxit. En acabar el programa Júlia Otero es va interessar per veure la guanyadora, a qui va fer un petó, felicitant-la.
Retornàrem a Sant Vicenç per allà dos quarts de vuit del vespre, després d’haver passat una molt agradable jornada i d’haver representat dignament el nostre poble.
Pere Suades Vila
 El proppassat dia 5 de novembre va tenir lloc la mostra d’art del santvicentí J. S. Mengod, al nou local Paspartú, al carrer Gran 39, recentment inaugurat a la nostra població.
L’exposició es va realitzar com a pretext per mostrar les possibilitats d’un lloc inèdit al nostre poble, oferint el seu espai a qualsevol mostra d’artistes locals o forans que desitgin exposar la seva obra. L’exposició va ser molt ben acollida, amb una gran participació, i encara que una mica “incongruent” ( tal com diu el títol de la mostra), el resultat va ser més que satisfactori. J. S. Mengod, una vegada més dóna les gràcies als seus eficientíssims col·laboradors i a tots els amics de la trobada.
|