El Breny - Hemeroteca

MARIANO LAFONT RICART

A Les Coses de l’Esplai tenim en aquesta ocasió a en Mariano Lafont Ricart, un soci més, però que és una miqueta especial, ja que a estat al servei del soci de l’Esplai i dels seus companys des de l´1 de maig de l’any 1985 fins al 30 d’octubre de l’any 2000. Quinze anys al servei dels seus companys quan necessitaven ser atesos al bar de l’Esplai. De moment passem a la seva vida.

Mariano, quan vas néixer?
Vaig néixer el dia 2 de juliol de l´any 1934, en un pis del carrer de Maria Gimferrer o Santa Maria, ja que el carrer ha tingut els dos noms.

Els teus pares?
Ramon i Dolors, ja fa uns anys que es varen morir.

Germans ens tens dos, oi? Esteve i Teodor?
Tu ho saps tan bé com jo.

Estàs casat amb Pilar Roca Casasayas, quan us vàreu casar?
El dia 17 de juliol de l’any 1960.

La Pilar on va néixer?
A Manresa, l’any 1942, el dia 17 de març.

Quants fills teniu, Mariano?
N’hem tingut sis, però es va morir una nena al poc d’haver nascut, són cinc els que tenim.

Digue’ns qui són.
El primer és en Ramon, que va néixer el dia 13 d’octubre de l’any 1961, està casat amb Dora Ordóñez i tenen un nen que es diu Sergi. La segona és la Gemma, que va néixer el dia 17 de juliol de l’any 1964, està casada amb Jordi Seias i tenen una nena que es diu Marina. La tercera va ésser la Mercè, que és la que es va morir al poc de néixer. La quarta és la Maria dels Àngels, que va néixer el dia 16 de d’agost de l’any 1972, està casada amb Juan Sánchez i tenen una nena que es diu Anna. La cinquena és la Montse, que va néixer el dia 16 de maig de l’any 1974, està casada amb Antonio Ordóñez i tenen dos fills, que són Ariadna i Eduard. I l’última, el furgó de cua és la Vero, que va néixer el dia 5 d’agost de l’any 1982. Aquesta encara és soltera. Aquesta és tota la família, producte de l’elaboració Lafont - Roca.

Per molts anys, ja que vàreu fer tot un pilot de feina, i salut per veure a tots els néts ben grans. De moment els teus fills no porten la teva "marxa". De l’escola que me’n dius?
No en puc dir massa cosa perquè la situacio no em va permetre anar-hi gaire. Acabada la guerra als Capellans fins als deu anys, molt poc de temps, que ajuntant-ho amb les poques ganes que jo tenia d’estudiar, poca cosa vaig aprendre.

De l’escola poca cosa tens per explicar, però estic segur que de la feina ja tens més coses per explicar. Quan vares començar a treballar?
La primera feina que vaig fer va ser als deu anys amb en Pere Serra, més conegut per a cal Xetes. Llavors en Pere tenia els diaris, venien calçat i a més a més tenien el bar. De primer a passar els diaris, després al bar a fer de cambrer o el que es presentava. Quan estava fent de cambrer els meus problemes tenia perquè em va costar molt de créixer. Segurament va ser per "l’abundor de menjar" que teníem per poder viure i hi vaig estar un any més o menys. Als dotze anys vaig entrar a treballar a Tèxtil Armengol, la "Fabriqueta", als telers. També tenia la meva feina per arribar-hi i hi vaig estar fins que vaig tenir 29 anys. Llavors va plegar la fàbrica i vàrem anar al carrer despatxats. Al plegar de la fàbrica em vaig dedicar a fer de pintor pel meu compte i a vegades feia parella amb Carles Casoliva, el "Carlets". Cap a l’any 1961 vaig començar a treballar al ram de la pedra, als tallers del Manresà i després amb en Prat de Castellbell. També havia provat sort a Andorra però no va sortir bé. Vaig estar al ram de la pedra fins als anys 1977 o 78 més o menys, fins que vaig haver de plegar per invalidesa.

Segons que ens expliques tens un bon currículum, però en tens un altre que no ens has dit. Sabem que durant uns anys vas ser un dels homes "frescos" del poble, dit en el bon sentit de la paraula, sabem els vells que vares repartir gel bastants anys. Com va ser?
Vaig fabricar i repartir gel des de els 14 anys fins als trenta

Com el fèieu el gel? I com el posàveu a la venda?
El gel es fabricava posant uns recipients de ferro plens d’aigua a dintre d’uns tancs que a la vegada també estaven plens d’aigua salada a una temperatura molt baixa. Passades 24 hores s’havien glaçat els recipients o motlles que havíem posat plens d’aigua i en sortia la barra de gel.

Quantes barres diàries en fèieu i a quant es venien?
En fabricàvem un centenar de diàries o sigui entre nit i dia. Es venien senceres o trossejades per posar a la nevera i el qui no tenia nevera posava el porró a refrescar dintre d’una galleda d’aigua. Pel que fa al preu, durant els anys varen variar, però recordo de quan les veníem a 14 pessetes la barra. Quan les trossejàvem, segons fèiem els trossos en sortia una mica més o menys. Si les compradores eren joves fèiem menys diners perquè fèiem el tros mes grosset, si eren velles fèiem més cèntims. Això és broma, però segons com fèiem el tros sortia més negoci o menys.

Com el repartíeu pel poble?
Normalment quan era necessari un repartiment normal amb una camioneta Ford que en deien, de pedals. I si no hi havia massa repartiment amb un carretó de mà. Normalment es feia el repartiment amb tres persones, l’avi Sisquet, en Josep (un fill de la casa que ja es va morir) i un servidor. Hi havia dies que venia algú altre a ajudar-nos. Quan en Josep va poder portar la furgoneta l’avi es va retirar.

Com t’ho feies per treballar a la fàbrica i al gel?
A la fabrica treballava al torn de tarda i quant plegava anava a treballar al gel tota la nit. De tota manera, mentre no havíem de buidar els tancs dormíem i al matí a repartir i quan plegava anava a dormir. Però no dormia massa, ara encara no dormo massa tampoc.

Ara explica’ns coses de l’esplai. Com i per què has fet de cafeter a l’Esplai?
Va venir la Junta de l’Esplai i em va brindar l’ocasió de portar el bar de l’Esplai. Jo estava sense feina i a pesar de estar malament de l’esquena vaig pensar que podia fer la feina i vulguis no vulguis han passat quinze anys i quatre mesos des que el vaig agafar. De fet la titular del bar ha sigut la meva dona, la Pilar, perquè jo no podia ser-ho, però a pesar de ser l’ajudant de la Pilar es pot dir que jo n’he portat el pes.

La feina de cafeter com ha sigut, bona o dolenta?
La feina, com a totes les feines té moments bons i de dolents. Per sort, com ha de ser, més de bons que de dolents.

Problemes amb els socis i la Junta?
He tingut problemes amb les dues parts, però no ha passat de mal a pitjor. Sempre hem acabat bé, gràcies a Déu. És normal que a les feines es presentin problemes, si en tenim tots a casa nostra, més fàcil és que en tinguem a fora i amb la feina. A les juntes -dic juntes perquè he tingut la companyia de cinc juntes diferents- és normal que tothom no vegi les coses de la mateixa manera, però al final sempre ens hem entès i hem fet la pau. Pel que fa als socis assistents al bar, també hi he tingut algun que altre problema sense importància, perquè hi ha algunes persones es creuen que pel fet de ser socis tenen dret a tot sense mirar si perjudiquen als altres. I s’ha de pensar que ser soci vol dir repartir el benestar entre tots els companys.

Quin és el motiu perquè plegueu?
És perquè la meva dona no disposa de bona salut, el mateix que em passa a mi. A més, es pot dir que ens hem quedat sols a casa per rebre ajuda. I encara que hi ha dies que a l’Esplai no es té massa feina, els dies que hi ha festa o altre motiu perquè vinguin molts associats, tenim de tres a quatre persones per poder assistir a tots i fer les coses ben fetes. A més, ja som més grans que quan vàrem començar. Pleguem tot i tenint en compte que ara és quan s’hi està més bé, ja que disposem d’un temps per anar a dinar, a més d’algunes festes i també vacances Quan vàrem començar als primers anys, dia sí dia també, no es tancava des de que s’obria al matí fins al vespre, sense cap dia de festa.

No t’avorries precisament els dies de poca feina, tantes hores ficat a l’Esplai?
No, perquè a més de ser una feina que m’ha agradat feia manualitats, i totes les feines que es presentaven, que hi havia dies que eren bastants. No sempre, mal m’està dir-ho, però a totes les juntes els he estalviat moltes feines que havien de fer ells. No m’ha sabut mai greu de fer-les. Segurament que algú es preguntarà, quines feines feia que havia de fer la junta? Si segueixen amb el mateix sistema ja ho aniran veient, però repeteixo i que quedi clar: encara que algunes vegades rondinava les feia de bon grat.

Mariano, de segur que tens més coses per explicar però ho deixarem així, ja que si les coses queden bé és millor deixar-les com queden.
Deixem-ho tal com ha quedat, bé per tots. Però sí que vull aprofitar des d’aquestes pàgines d’El Breny per donar ànim als meus companys socis i a les juntes, amb qui hem compartit la tasca de portar l’Esplai endavant. I que continuï la bona marxa del mateix, i si algun soci l’he fet enfadar que pensi que si no ell, tal vegada algun altre també m’ha fet enfadar a mi. Però tots perdonats per la meva banda. Espero que ells també em perdonaran. Moltes gràcies a tots, ja ens veurem perquè jo penso anar a l’Esplai en qualitat de client.

Mariano, hem de plegar perquè penso que ja ens hem passat amb l’espai. De tota manera, gràcies per la teva explicada en nom d’El Breny, de l’Esplai i d’un servidor.

Esteve Lafont