EUSEBI
MAGDALENO
 Eusebi
Magdaleno Vilaseca és un altre soci de l'Esplai que ens
explicarà un tros de la seva vida. L'Eusebi comença
dient-nos que va néixer a Barcelona al barri de Gràcia
al carrer rambla Mercè lletra A i el dia del seu
naixement el dia 24 d'abril de l'any 1924,el que vol dir
que té 76 anys, per molts anys Eusebi.
Digue'ns
alguna cosa dels teus pares?
El pare es deia Domicià i la mare Orosia, el pare era
natural de Carrión de los Condes (Palència) i la mare
de Badalona i havia nascut al carrer del Mar. El pare va
morir l'any 1981 i tenia 77 anys, la mare va morir l'any
1998 i tenia 93 anys. Els dos estan enterrats a
Esparreguera. El pare va ésser ferir durant la guerra en
un peu i li va costar molt de curar-se però a la fi va
poder fer vida normal, la ferida va ésser a Montblanc.
Tens
germans, Eusebi?
Quatre i encara son vius, tres dones i un home, la més
gran és la Isabel que té 73 anys i va néixer després
de mi. Li segueixen Domicià i Orosia que són bessons i
porten els noms del pare i la mare. Aquests tenen 69 anys
i l'última, la petita, es diu Teresa i té 63 anys. Les
tres germanes viuen a Esparreguera i el germà viu a
Olesa.
Eusebi,
de Barcelona a Sant Vicenç a viure ?
No, farà que estic vivint a Sant Vicenç uns 15 anys.
Vaig estar vivint al barri de Gràcia fins que en vàrem
marxar per culpa de la guerra. Estàvem molt esporuguits
per culpa dels bombardejos i com que el pare li havia
agradat molt caçar coneixia el terme d'Esparreguera i
concretament el Mas d'en Gall, que llavors era una simple
casa de pagès, això sí molt gran amb molta terra per
cultivar. Actualment és una zona residencial i allà
vàrem anar a viure tota la família a aixopluc dels
bombardejos. L'ofici del pare era de guixaire, ofici que
hem portat tots els homes de la família. En arribar a
Mas d'en Gall vàrem haver de fer de pagesos, la feina
mes comuna era la de entrecavar els ceps. A mi em donaven
uns arpiots que tenien el mànec mes alt que la meva
estatura i apa, a cavar ceps!
Vas
anar a l'escola?
Mentre estàvem al barri de Gràcia vaig anar a un
col·legi que està situat al carrer Sorts núm. 13. El
que no recordo és com es deia, però poca cosa vaig
aprendre, ja que als tretze anys vaig començar a
treballar al Mas d'en Gall i ja va ésser un "suma i
segueix".
Vares
fer la mili Eusebi?
Com tot bon soldat, però no per ganes, i això que no
vaig estar malament. Els primer mesos van ésser a
Guardiola de Berga, després em van portar a Manresa al
batalló d'esquiadors de muntanya núm. 15. Al poc temps
vaig passar a ser l'assistent del capità Zarco, amb el
qual vaig estar molt bé. Per a mi va ésser una bella
persona, de fet jo també em vaig portar bé, tal com
s'ha de portar un bon assistent, creure el que et manen.
I vaig estar molt bé, ja que disposava de les claus del
magatzem dels queviures i no em va faltar de res. Vàrem
estar uns dies a Esterri d'Aneu i també vaig estar molt
bé, ja que hi havia dies que al campament només hi
quedàvem una quinzena de soldats, ja que la resta estava
empaitant maquis.
Resumin,
que et vares passar una senyora mili a pesar de ser la
mili. Ja sabem la teva vida o un trosset fins a la mili.
Amb qui estàs casat, Eusebi?
Actualment no estic casat, estic de parella amb Teresa
Altimiras, que és nascuda a Sant Vicenç, és vídua i
té quatre fills que són: Paquita, Marcel·lí, Joan i
Teresa. Però nosaltres vivim sols al carrer Llibertat
núm. 104. Jo també sóc vidu i vaig conèixer a la
Teresa en una excursió que vàrem fer a Montblanc i al
veure'ns ja va estar "liada" la cosa. I passats
uns dies vàrem pensar de primer i després decidir que
podíem refer la nostra vida sentimental i així va ser.
I no n'estic penedit i penso que ella tampoc. Però de
moment no estem casats, cosa que no impedeix que estiguem
ben avinguts.
Ens
vols explicar alguna cosa de la teva dona amb què vares
estar casat?
La meva primera dona es deia Isabel Alquezar i era de
Manresa. Ens vàrem casar el dia 30 d'octubre de l'any
1948 a Esparreguera, i em vaig quedar vidu l'octubre del
1981.
Algun
fill o fills amb la Isabel?
Una filla que es deia Montserrat, es deia perquè també
la vaig perdre en un accident de cotxe, al novembre de
l'any 1986. Va ser prop de Sitges, anaven quatre i varen
morir tots menys el marit de la meva filla que va quedar
mal ferit però es va salvar. La vida per a mi no ha
sigut massa "simpàtica", per dir-ho d'alguna
manera, m'ha donat molts cops però suposo que cadascú
se sent dels seus. La meva filla feia de professora als
Escolapis d'Olesa i em va deixar dues nétes que es diuen
Oliva, que és la gran, i la petita Elena, l'Oliva és
professora d'anglès, l'Elena està estudiant.
Eusebi,
sentim tot el que t'ha passat, però com tu dius, tothom
ha d'"apetxugar" amb el que li toca, sigui pel
destí o pel que sigui. Quina ha sigut la teva feina ja
que la primer va ser fent de pagès a Mas d'en Gall?
Una vegada acabada la guerra vàrem anar a viure a
Esparreguera, al carrer Montserrat núm. 70 i, ja situats
i el pare amb el peu curat, va començar a treballar en
el seu ofici, guixaire, i un servidor d'aprenent, ofici
que no he deixat fins que em vaig jubilar. El pare el va
deixar quan es va morir, el meu germà també l'ha deixat
al jubilar-se, però continuen els nebots.
Per
dir-ho d'alguna manera, que la "dinastia"
Magdaleno és un clan de guixaires, per molts anys ho
pugin continuar els qui encara treballen i la resta els
pugueu contemplar. La feina de guixaire bona o dolenta?
Totes les feines tenen els seus problemes. Per això se'n
diuen feina, però si es fan de gust no són tan pesades.
Actualment crec que està ben pagada, això sí, fent
moltes hores perquè és una feina que es paga per metres
i si no tens mandra i feina tens ocasió de fer una bona
setmanada. Jo amb el pare ja guanyàvem unes quinze mil
pessetes setmanals. Això sí, havíem de treballar
mentre era de dia i tal com la claror ens ho permetia,
ara disposen d'uns bons focus de llum i poden treballar
mentre el cos aguanta. Nosaltres per estalviar viatges i
fonda, menjàvem i dormíem a l'obra, perquè encara que
llavors no hi havia unes despeses tan elevades a casa,
havíem de viure tots.
Eusebi,
què tens per explicar de l'Esplai?
Que jo i la Teresa ens ho passem molt bé, anem a moltes
excursions, anem a ballar i si fan alguna que altra festa
també hi som, això sí, quan podem canto a la coral, a
mi m'agrada molt el cant líric. Jo de jove havia cantat
a l'escala, a l'escala mentre estava enfilat enguixant,
m'agrada molt cantar, per això col·laboro amb la coral
de l'Esplai. Total, que a l'Esplai ens hi trobem bé.
Sr.
Eusebi Magdaleno, hem que donar per acabada la teva
explicada, que crec que també es interessant com tantes
que n'hem fet a Coses de l'Esplai, gràcies a la
col·laboració dels socis. Moltes gràcies en nom d'El
Breny, de l'Esplai i d'un servidor
Esteve
Lafont
|