El vencedor absolut de la prova fou Ivan Martínez del Tritlò Moià amb un temps de 51 minuts i 37 segons. En l'apartat femení la guanyadora fou Núria Padrisa del Natació Sabadell amb un temps de 59 minuts i 24 segons. En segon lloc absolut i a 18 segons del primer fou Armand Redondo també del Triatló Moià i en tercer lloc Jordi Elias del Terrassa. El repartiment de premis el va fer l'alcalde de Sant Vicenç Joan Montsech i el regidor d'esports Isidre Costa, així com membres de la junta directiva del Natació Castellet. Encara ressonava l'èxit clamorós del partit de bàsquet, que TV3 va trucar a la Penya per sortir al programa de futbol "El Vestidor". El diumenge, acabat el partit de futbol Barça - Santander, vam veure la colla de la Penya en el seu ambient, passant-s'ho bé al camp del Barça, cridant, patint i cantant. En acabar el partit i dalt de l'autocar, micròfon en mà, els van preguntar coses sobre el partit. Després van tornar cap a Sant Vicenç.
El trajecte del camí més clàssic i famós es el denominat "camí francès o del francès, que comença a Roncesvalles i acaba a la plaça de l'Obradairo, a la catedral de Santiago, aproximadament de 800 km i, segons diuen, qui vol continua fins al cap de Finisterre. El recorregut es pot escurçar o allargar segons els dies que es tingui i l'estat d'ànim i forma física. El més clàssic és fer-lo en un sol cop o en dos. Si es tenen uns 30 dies, i s'està preparat es pot fer el primer any. Si no es tenen tants dies, es fa en dos anys o esperant una mica més i continuant des d'on es va deixar. Sabem d'alguns santvicentins que han fet el famós camí i alguna cosa se n'ha sabut, i suposem que d'altres també ho han fet, però sense tenir-ne notícies la gent del Centre Excursionista, que voldria fer-ne un recull de tots el que vulguin participar-hi per recollir-ne la seva experiència, com la d'aquesta colla del Centre Excursionista, que han escollit aquest any per fer-ne més o menys un tros o fer-lo sencer. Ells i elles són: Marc Sanmartí, Josep Maria Rubio, Rosa Cortina, Higínia Pineño, Ricard Gomis, Anna Gomis i la Imma Ambròs. A la Imma la varen acompanyar la Mireia, la Assumpta, la Remei i el Joan Carles, tots ells d'altres localitats. En Marc i el Josep Maria sortien el 30 de juliol fins l'11 d'agost i feien aproximadament 400 Km. El Marc, ja havia fet els 800 Km de tot el recorregut, però va disfrutar molt amb el Josep Maria de vacances fent un tros del camí de Santiago. La Rosa i la Higínia sortien el 13 d'agost fins el 6 de setembre i feien tot el recorregut, aproximadament 800km. Perquè el Marc les va engrescar. El Ricard i l'Anna sortien el 17 de juliol fins el 5 d'agost i feien mes de 500 Km. Per celebrar la jubilació del Ricard. La Mireia, l'Assumpta, la Remei i el Joan Carles ho feien per acompanyar l'Imma, que acabava el tram que li va quedar l'any passat entre 360 i 400 Km. Com podeu veure els quatre grups ho han fet de diferents maneres i per diferents motius, i quilometratges diferents; això sí tots han coincidit en fer-lo acompanyats. També han coincidit que fer el camí de Santiago és una gran experiència, profunda, molt humana, divertida, dura, en la qual gaudeixes de la companyia de pelegrins que no coneixes de res i sembla que els coneguis de sempre, ja que la majoria de gent pateix durant el camí una profunda transformació, i es fica dins un ambient, agradable de germanor, que representa conviure amb gent d'altres races, d'altres nacions, de costums i llenguatges diferents. Però allà caminant o al refugi tothom s'entén, tothom sap el que cal fer i com han de comportar-se. Pel camí tots donen bons consells, ajuden amb el que poden, i ja el primer cop sembla que els coneguis com si fos del poble. Als refugis és on la gent és més a prop dels altres i les comoditats són poques i tot s'ha de compartir, però no hi ha problemes, tots volen ajudar, es veuen persones de carrera, de gran nivell intel·lectual, que són els primers en ajudar i tenen un comportament exquisit, i volen transmetre aquell sentiment tant profund que senten, aquella alegria i pau interior, per aquell esforç compartit amb tanta gent, que vol aconseguir la mateixa fita, arribar a Santiago. Però els primers dies falta tant que es pensa en anar fent poc a poc i segur, que no es facin butllofes als peus, i preparar la ruta del dia següent. S'intenta disfrutar del paisatge o visitar algun monument, evidentment si el temps ho permet. Els primers dies són els més durs per als novells i els que es pateixen més, perquè encara no se sap el ritme, quants quilòmetres es podran fer cada dia, com estan de forces i de moral, quan arribes a un refugi, si s'hi trobarà lloc o no. Cal canviar el xip i fer la feina de preparar-se per menjar, rentar, descansar i disfrutar de la companyia dels altres i gaudir de l'esforç del dia però pensar en el següent. El món del pelegrinatge és un altre món, la gent dels llocs per on es passa anima i tracta diferent. Si es té una mica de temps cal disfrutar dels llocs per on es passa, uns més bonics que altres, però tots especials perquè molts cops ho fas acompanyat. El dia que em vaig trobar al local del Centre Excursionista amb aquests "set magnífics" em varen posar la pell de gallina, quan explicaven les seves experiències, amb el seu sentir profund d'aquella experiència, que va transformar-los uns dies i que recomanen al qui vulgui i estigui preparat per fer-ho, perquè el camí es dur tant física com psíquicament. Però quan està fet és molt gratificant i enriquidor. El moment culminant és l'arribada a la plaça de l'Obradoiro, al pòrtic de la Glòria, en aquella immensa catedral de Santiago, que dóna la benvinguda fent repicar les campanes. Llavors t'abraces amb tots els amic. Allò és per anar-ho a viure. |
L'11
de Setembre es va celebrar la dotzena edició del Triatló que organitza
el Club Natació Castellet en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant
Vicenç de Castellet, Marbres Castellet i Caixa Manresa. Aquesta prova
es confirma dins del calendari català de competicions i es demostra amb
la bona assistència de participants tant locals com forans.
L'organització de la prova va destacar el seu agraïment a la Policia
Local, la Guàrdia Civil i tots els controls pel suport rebut així com
també a santvicentins per les molèsties ocasionades pel tall momentani
de carrers.
El
camí de Santiago és un recorregut que atrau a milers i
milers de persones cada any, per motius i causes tant
diferents i diverses, com anys fa que el varen començar
a fer, més de mil diuen. Aquest camí, en passar el anys
s'ha fet tant popular i famós que és com un mite,
especialment per als que el fan, ja que no només hi
participa gent de tot Europa, també ve gent d'arreu del
món. Uns el fan per tradició, altres per devoció,
altres pel repte que representa fer-lo. Cada persona,
cada grup pot fer-lo per motius ben diferents encara que
també en coincideixen.