DOMODOSSOLA
Situada al nord de la regió italiana
del Piemont, la ciutat de Domodossola constitueix el
centre geogràfic, polític i administratiu de la vall
d'Ossola, un territori assegut a la falda dels Alps i
molt proper a les gèlides aigües del llac Maggiore.
Compta amb uns 18.000 habitants i és especialment
destacable el seu centre històric, de clares
ressonàncies medievals. Malgrat que es tracta d'una
ciutat amb una intensa activitat industrial -entre les
quals, l'extracció de pedra-, nombrosos turistes s'hi
acosten cada any per visitar-la o per convertir-la en
punt de partida d'altres recorreguts per la zona. A tocar
de la frontera de Suïssa, Domodossola es troba a una
hora de distància de Milà, la capital econòmica, i a
poc més d'una hora de Torí, la capital regional.
Sembla, per tant, una ciutat prou
interessant, tot i que difícilment hauria despertat el
nostre interès si no hagués estat perquè l'Ajuntament
de Sant Vicenç s'ha plantejat agermanar el nostre poble
amb aquesta ciutat del nord d'Itàlia. Amb aquest
objectiu es va constituir fa alguns mesos una comissió,
formada per persones de diverses entitats del poble
perquè actuessin en representació de tot el seu teixit
social, educatiu, econòmic i cultural. El procés
d'agermanament tot just acaba de començar. Caldrà,
això sí, complir de forma prèvia amb uns determinats
tràmits i després, naturalment, serà necessari que des
de totes dues bandes hi hagi interès a mantenir viva
aquesta relació.
De moment, per tal de començar a
conèixer de primera mà aquesta ciutat, fa algunes
setmanes l'Ajuntament de Domodossola va rebre una
delegació del nostre Ajuntament. La acollida va ser
magnífica i l'interès que els amfitrions van mostrar
per estrènyer lligams amb Sant Vicenç van causar una
molt bona impressió. Es comença, doncs, amb bon peu.
Però un fet com l'agermanament de
Sant Vicenç ens hauria de fer reflexionar. Hauríem de
ser capaços de veure què ens pot aportar i estar
preparats per aprofitar-ho. Algú es preguntarà: per
què no ens agermanem amb Castellgalí, si hi tenim més
coses en comú? La pregunta té la seva lògica, però la
finalitat d'un agermanament no és mirar-se en un mirall,
sinó saber veure-hi més enllà. Una relació entre
entitats musicals de Sant Vicenç i de Domodossola, per
exemple, ha de permetre que músics d'aquí i músics
d'allà gaudeixin del que els uneix i alhora aprendre del
que els diferencia. El mateix succeeix amb la resta
d'entitats, amb el comerç, amb les empreses, amb les
institucions, amb els centres educatius, amb els mitjans
de comunicació... Les possibilitats són immenses i no
es poden deixar passar.
Res ni ningú no ens pot assegurar que
la cosa funcioni, però tampoc que fracassi, de manera
que ara com ara tot és una incògnita. Hi ha, de tota
manera, dues qüestions essencials en aquest procés que
encara falta per veure quina evolució tindran i que
marcaran en gran mesura l'èxit o el fracàs de
l'agermanament. D'una banda, la implicació ciutadana,
una condició imprescindible si es vol assegurar l'èxit
d'una relació entre dues poblacions que, malgrat les
bones intencions, es troben allunyades geogràficament i
separades lingüísticament. D'una altra, la polèmica
qüestió de les infraestructures locals. Si les entitats
santvicentines han d'acollir entitats de fora caldria
primer que tinguessin un lloc digne on poder-les acollir.
Ningú no dubta ni una mica que les entitats de Sant
Vicenç se sentin orgulloses de ser d'on són, però ja
fa massa anys que dissimulen la vergonya que els produeix
no tenir un espai digne per al desenvolupament de les
seves activitats. És evident, doncs, que aquesta és una
qüestió que animarà o dissuadirà les entitats a
l'hora d'implicar-se en l'agermanament amb Domodossola.
En qualsevol cas, cal confiar en què
l'agermanament de Sant Vicenç amb un altre poble serà
del tot positiu. Ens pot reportar experiències
interessants, ens pot servir per demostrar-nos a
nosaltres mateixos de què som capaços, obrirà un
intens procés de reflexió a tots nivells i molt
probablement ens demostrarà a tots plegats que ens hem
de sentir orgullosos de ser qui som i de viure on vivim.
|