1. APLEC
DE CASTELLET
2. MOVIMENT
DEMOGRÀFIC
3. QUEDA
TANCAT EL PAS A NIVELL DE LA FLORIDA
4. LES
MUNTANYES RUSSES, PATRIMONI NATURAL
5. CONCERT
DE SARDANES I MÚSICA PER A COBLA
 En Marià i la Paula, els gegants que representen els últims Barons de Castellet, van pujar a casa seva el passat 10 de Setembre en motiu de la celebració de l’Aplec de Castellet. Novetats anunciades per els organitzadors es feien realitat ja des del dia abans. Els actes començaven el dissabte a la nit i a l’Església de Sant Vicenç, allí es celebrava una missa en honor a la Verge de Castellet que es trobava present en l’acte gràcies a tenir-hi un dels motlles d’una de les rèpliques que li han fet. L’endemà al matí, aquesta rèplica es portà fins el pla dels dipòsits a mans de membres de l’Esbart Dansaire Santvicentí, acompanyats dels Barons de Castellet, la Colla de Geganters i els romeus que van voler-s’hi apuntar, tot recreant l’acte d’entronització de l’actual Verge de Castellet fa justament cinquanta anys.
Els organitzadors de la festa, la Colla de Geganters, va convidar a tota la comitiva a esmorzar al pla de les Vives amb coca xocolata per agafar forces per fer l’últim dels trams de pujada fins l’ermita de Castellet. A les onze en punt, i amb puntualitat que va mantenir-se en tots els actes, començava la missa, s’oferien les diferents ofrenes dels romeus a la Verge i al acabar es tiraven els vuit coets que recorden que el dia 8 de Setembre és realment el dia de l’Aplec. Tot seguit els actes es traslladaren al pla dels dipòsits amb una ballada de Sardanes, seguit del ball de gitanes a càrrec de l’Esbart Dansaire Santvicentí, tal com ja varen fer l’any passat i finalment es donar per acabat el matí amb el ball del Vals dels Barons de Castellet. Tal i com estava anunciat tothom qui es portés dinar podia fer-ho sota l’ombra, amb cadira i taula i música en directe amb els balls d’arreu del món del Grup tradicional Castellgalí.
Defuncions del mes de Juny i
Juliol:
Raimunda Plaza i de Marcos, 90 anys, 10/6/2000
Carmen Fernandez i Rodríguez, 82 anys, 10/6/2000
Andreu Buxeda i Colldeform, 59 anys, 11/6/2000
Antònia Gras i Vila, 91 anys, 17/6/2000
Josepa Ambròs i Balart, 83 anys, 25/6/2000
Eudald Picañol i Gonfaus, 78 anys, 26/6/2000
Isabel Portabella Ciuro, 82 anys, 1/7/2000
Jordi Delgado i Martínez, 25 anys, 1/7/2000
Maria Payan i González, 81 anys, 6/7/2000
Josefa Cortès i Bassó, 85 anys, 8/7/2000
Maria Pujol i Vilalta, 91 anys, 12/7/2000
Jordi Villamur i Malaret, 53 anys, 20/7/2000
Isabel Navarro i Masegosa, 82 anys, 22/7/2000
Cristóbal Morales i Morales, 58 anys, 27/7/2000
Esperança Canadell i Balcells, 80 anys, 28/7/2000
Naixements del mes de Juny i Juliol:
Elena Claret Palomares. Filla de Francisco i Maria Isabel, 23/6/2000
Laia Lorente Cinca. Filla de Carles i Montserrat, 19/6/2000
Laura Garrido Serrano. Filla de José i Aurora, 30/6/2000
Bryan Ceballos Garcia. Fill d’Antonio i Consulelo Rosario, 17/6/2000
Eric Oro Albareda. Fill de Josep Antoni i Sara, 13/7/2000
Sandra Gimenez de Toro. Filla de Rafael i Josefa, 21/7/2000
Matrimonis del mes de Juny i Juliol:
Ivan Palenzuela Muñoz i Jèssica Serra Catot, 3/6/2000
Antonio López Espinoza i Josefa Losada Alonso, 10/6/2000
Joan José Beltran Moreno i Silvia Codina Folgarolas, 1/7/2000
Naser Talib i Marta Montsech Vilaseca, 9/7/2000
Xavier Vilagra Mauri i Lidia Saavedra Ciercoles, 22/7/2000
El pas a nivell anomenat popularment de la Florida o de cal Carlos, que podem veure a la fotografia, fa dies que ja no es pot travessar fins al passeig de Pau Casals a l’alçada del monument al Cavall ja que ha estat tancat pel cantó del passeig.
Per travessar a l’altra banda de les vies cal anar fins l’estació, que quan està oberta es pot passar per l’interior, però a les 8 del vespre tanca el bar i, per tant, també l’estació, quedant limitat el pas de viatgers i vianants als laterals de l’estació, al costat dels serveis (a la fotografia) o per l’altre costat, per l’antic moll de càrrega, que resulta una mica perillós i fosc a la nit.
Què passarà quan estigui tancat definitivament el pas de la Florida?. Doncs que ens haurem d’acostumar a utilitzar pels passos soterrats encara que ens quedin una mica lluny. O es tornaran a foradar les tanques de la via per travessar-les perillosament?
Pel seu valor geològic i paisatgístic, les Muntanyes Russes de Sant Vicenç constitueixen una part inqüestionable del patrimoni natural del nostre municipi. Es tracta d’un exemple perfecte de bad-land, terme amb que es coneix aquesta formació geològica que ha resultat de la sedimentació de successions estratigràfiques de lutites carbonàtiques durant el periode Eocè. En el cas de les Muntanyes Russes, aquestes lutites o margues blaves d’origen marí són materials sedimentaris pertanyents a la formació geològica Santa Maria. L’aparença externa d’aquestes formacions fan palès l’efecte erosiu de l’aigua de la pluja, que ha donat lloc als característics xaragalls.
A les parts mitjanes i altes dels turons l’absència total de sòl ha dificultat l’establiment de vegetació, tot i que determinades espècies han estat capaces de colonitzar-lo. Alguns cianobacteris i diversos líquens entapissen el terra. Diverses flors silvestres, com la dent de lleó (Taraxacum officinale) també s’hi ha adaptat. I entre les plantes superiors només el pi blanc (Pinus halepensis) i alguns arbustos com el llentiscle (Pistacia lentiscus) han estat capaços d’establir-se en aquest terreny tan inhòspit. En realitat la subsistència d’espècies tant vegetals com animals, en un espai com aquest, de gran oscil·lació tèrmica i amb condicions de sequedat extrema és un extraordinari exemple d’adaptació a un medi hostil. A les parts baixes, en canvi, en tractar-se d’espais ombrívols i humits, s’hi ha desenvolupat una vegetació molt més rica i diversa. Hi trobem, a més de pi blanc, força exemplars de roure martinenc (Quercus humilis) i alguna alzina (Quercus ilex). El sotabosc és especialment variat i hi destaca la presència, entre d’altres, de l’esbarzer (Rubus ulmifolius), el fals aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), el romaní (Rosmarinus officinalis), la farigola (Thymus vulgaris) i l’argelaga (Genista scorpius). Des d’un punt de vista faunístic, les parts baixes dels turons, ben atapeïdes de vegetació, són un amagatall perfecte per a moltes espècies d’invertebrats i petits mamífers rosegadors com l’esquirol (Sciurus vulgaris).
Convé destacar també la importància de les Muntanyes Russes com a jaciment fossilífer. Tot i que les troballes no han estat abundants, els exemplars que hi han aparegut són d’un valor excepcional. Destaquen algunes peces dentàries d’elasmobranquis (taurons, rajades, etc.), alguns espongiaris, crustacis decàpodes, lamel·libranquis i coralls.
D’altra banda, el valor paisatgístic d’aquest paratge l’ha convertit des d’antic en un lloc d’esbarjo habitual per a la gent del poble. L’amabilitat de l’entorn, la proximitat al nucli urbà, la facilitat d’accés, el pas de la riera de Castellet a la vora i l’existència d’algunes fonts properes han transformat les Muntanyes Russes en un espai molt popular i força freqüentat en estones d’oci.
MESURES DE PROTECCIÓ
La conveniència d’adoptar mesures de protecció de les Muntanyes Russes és evident. Caldria determinar quines són les mesures concretes que aquest espai necessita per tal que es pugui assegurar la permanència dels seus valors naturals i, un cop determinades, executar-les.
La freqüentació humana, els abocaments industrials o la pràctica del trial són accions agressives que posen en perill la seva subsistència. L’extrema dificultat amb què la vegetació s’hi estableix fa que l’equilibri natural d’aquest paratge sigui d’una gran fragilitat. Cal, per tant, fer tot el possible per evitar o minimitzar al màxim aquestes activitats, ja que provoquen un profund impacte ecològic i visual.
Una opció interessant és que, segons sembla, les Muntanyes Russes de Sant Vicenç formarien part del futur Ecomuseu del Llobregat-Cardener, conjuntament amb altres espais d’interès geològic com la Muntanya de Sal de Cardona, el Mig-Món de Súria, les Coves del Salnitre de Collbató, les Ribes Blaves d’Olesa de Montserrat i les Roques Blaves d’Esparreguera.
De tota manera, alguns d’aquests municipis tenen projectes propis de protecció dels seus espais. La Muntanya de Sal de Cardona forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat i l’entorn s’està condicionant per al seu aprofitament turístic. L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat s’ha plantejat la preservació de les Ribes Blaves, un paratge de característiques i problemàtiques molt similars a les de les Muntanyes Russes, a partir d’un estudi del Consell Comarcal del Baix Llobregat sobre la viabilitat d'arranjament d’aquesta àrea. Es preveu l’adequació dels camins d’accés, la neteja de la zona i es promourà la seva inclusió en el PEIN. També Esparreguera està impulsant la protecció del seu espai, en aquest cas les Roques Blaves, també d’alt valor geològic. L’Ajuntament d’aquest municipi va signar fa poc un conveni de col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya per a la realització d’un estudi i d’un pla especial de protecció d’aquest paratge. El conveni, segons el qual l’Ajuntament hi aporta poc més d’un milió de pessetes, inclou també la realització d’uns itineraris didàctics que facilitaran el coneixement de la zona. L’Ajuntament d’Esparreguera també pensa continuar promovent la inclusió de les Roques Blaves en el PEIN, ja que fins ara la seva sol·licitud ha estat denegada per la Generalitat en diverses ocasions.
Fora de l’àmbit de les valls del Cardener i del Llobregat, trobem l’exemple dels Turons de la Plana Ausetana, una formació geològica del mateix tipus que les Muntanyes Russes. La Generalitat ha inclòs aquesta àrea de la plana de Vic, d’unes 700 ha i que afecta als municipis de Gurb, Tona, Seva, Malla i Taradell, en el PEIN. Això ha permès que aquest espai disposi per llei d’un règim urbanístic estricte, d’una regulació d’usos i activitats que impedeix impactes mediambientals negatius i que puguin gaudir de beneficis econòmics i tècnics per a la seva preservació.
Molt més enllà, i sense que sigui de cap manera comparable, una demostració evident de la importància que tenen aquest tipus de formacions geològiques és el Parc Nacional dels Badlands, a l’estat nordamericà de Dakota del Sud.
Podem dir com a conclusió que les Muntanyes Russes de Sant Vicenç constitueixen un paratge d’altíssim interès natural. L’excepcional coincidència d’una vegetació que sobreviu adaptada a condicions d’extrema sequedat al costat d’una vegatació pròpia de zones ombrejades i humides forma un conjunt paisatgístic singular i molt valuós des d’un punt de vista pedagògic. La seva preservació és responsabilitat de tota la població de Sant Vicenç. Mantenir una actitud respectuosa és molt important si volem conservar-lo intacte. Convé també que l’Ajuntament assumeixi un paper destacat en la conservació d’aquest espai aplicant-hi de forma rigorosa totes les mesures de protecció possibles, denunciant qualsevol agressió i promovent la seva inclusió en el Pla d’Espais d’Interès Natural. Caldria també elaborar un catàleg exhaustiu de les espècies botàniques i faunístiques que hi són presents, amb el qual quedaria perfectament demostrada la diversitat biològica d’aquest paratge. Cal comptar, doncs, amb l’esforç de tothom, perquè només així podrem recuperar les Muntanyes Russes.
David Sanz
 El concert del dia 30 de juliol a la plaça de l’Ajuntament va ser un concert dels que fan afició, de gran qualitat musical i d’un repertori variat, encertat i diferent.
En la primera part, un recull de sardanes feien lluir la gran qualitat musical dels components de la cobla Ciutat de Cornellà, que ens van delectar amb les següents sardanes:
1. Sant Feliu, vila bicentenària. De Isidre Corderes.
2. Mimosa de Vicenç Bou; amb una gran interpretació de Carles Segarra com a tenora solista.
3. Sant Vicenç, finestral de Montserrat. De Jaume Cristau. Donada la complicada composició d’aquesta bonica sardana dedicada al nostre poble, els músics van posar tota la seva atenció per complaure al nombrós públic assistent, que al final de l’actuació van saber agrair la bona feina feta amb els seus aplaudiments.
4. Per tu ploro de Pep Ventura. Amb la tenora de Carles Segarra i la Ciutat de Cornellà ens van emocionar amb la seva interpretació i la qualitat musical de la peça.
5. Somni de M. S. Puigferrer. Un altra sardana difícil d’interpretar, però que la cobla, amb una bona actuació, en va treure tot el suc. L’Agrupació Sardanista va voler dedicar aquesta sardana com a homenatge pòstum al gran mestre M. S. Puigferrer,
A la segona part, sota la direcció musical de Joan Jordi Beumala es van interpretar obres i música per a cobla, amb el següent repertori:
1. Dansa de Fradins de Joaquim Serra. Una peça molt bonica i airosa.
2. Cançons que l’àvia em cantava. Un recull molt conegut de cançons populars catalanes, instrumentades i harmonitzades per a Cobla per Carles Rovira.
3. Música d’Europa.
- L’hereu Riera (Catalunya)
- T’agrada -trombó solista Dani Navarro- (València)
- Es Jaleo (Menorca)
- Galp Suïs (Suïssa)
- Radetz Kimarsch (Àustria). Instrumentades i harmonitzades per a Cobla per Carles Santiago.
La interpretació per part de la cobla va agradar tant al públic que, aquest l’acompanyava amb els seus aplaudiments en alguns passatges. Un cop acabada l’actuació i davant dels reiterats aplaudiments del públic, la cobla es va decidir a interpretar La Santa Espina, que va posar al públic dempeus, posant-nos els pels de punta i la pell de gallina. La cobla Ciutat de Cornellà ens va fer disfrutar amb un gran concert d’aquells que creen afició i amb ganes de tornar-hi ben aviat.
Molts dels assistents comentaven el gran encert de programar algunes sardanes clàssiques com Per tu ploro, La santa espina, Sota el mar ventós, Maria de les trenes, Els degotalls i d’altres que seran ben rebudes en propers concerts.
|