Actualitat

EL MERCAT DE TREBALL A SANT VICENÇ DE CASTELLET

El mercat de treball de Sant Vicenç de Castellet té unes característiques molt determinades, que encara vénen condicionades per les conseqüències de la greu crisi que patí la indústria tèxtil de la zona a finals dels anys 70. Aspectes referents a l'atur i a la contractació determinen aquesta situació.

En els darrers anys, l'atur a Sant Vicenç de Castellet ha evolucionat de forma molt positiva, i ha registrat una disminució més accentuada que al conjunt del Bages i a Catalunya. Des de 1997, la reducció de l'atur al poble ha estat del 40%; amb una diferència de 12 punts respecte de l'evolució comarcal, i de 5 de la del conjunt de Catalunya. En aquest període, la disminució més espectacular fou la de l'any 1999, superior al 22%.

Tot i aquesta bona evolució de la taxa d'atur a Sant Vicenç, queda molt camí per recórrer en aquest sentit, ja que encara a juny del 2000, el nivell es mantenia dels més alts del Bages, i clarament superior a la mitja catalana. 

Si ens fixem en els nivells d'atur dels altres municipis del Bages Sud (Castellgalí, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i especialment el Pont de Vilomara), veurem que aquest problema no és particular de Sant Vicenç. Tots aquests municipis comparteixen un allunyament dels principals centres d'activitat industrial i de serveis a la comarca, que es localitzen a municipis com Manresa, Sant Fruitós de Bages o Santpedor; però sobretot, tenen en comú la història de la crisi de la indústria tèxtil, que els afectà de manera especial, i que deixà seqüeles que encara avui es mantenen.

A Sant Vicenç de Castellet, l'atur té unes característiques molt concretes. La seva incidència és molt més alta entre les dones que entre els homes. L'atur femení al poble es mantenia encara, a juny del 2000, per damunt del 14%. A més, era quatre vegades superior al masculí, relació que s'ha mantingut en els darrers dos anys. Per sectors, més de la meitat dels aturats provenen de la indústria, i gairebé un 40% dels serveis. Aquests dos sectors representen gairebé la totalitat de l'activitat econòmica del municipi. Un altre aspecte destacable de l'evolució més recent de l'atur és la progressiva polarització que es manifesta, d'un cantó en el grup de persones amb estudis primaris o sense estudis; i de l'altre, en aquelles amb una edat superior als 45 anys. Les primeres representaven, el juny del 2000, el 93% de tots els aturats. I els majors de 45 anys, que no deixen de créixer en percentatge del total d'aturats, ja superaven a finals de 1999 el 50%.

La informació anterior ens mostra un perfil de la persona aturada a Sant Vicenç de Castellet que es correspon amb el d'una dona major de 45 anys, amb estudis primaris o sense estudis, i que ha treballat a la indústria. Cal veure, doncs, si la contractació té un comportament que incideixi especialment en aquest col·lectiu. 

Si distingim per sexes els beneficiaris dels nous contractes firmats, veurem que, tot i que els homes representen encara la majoria, la diferència entre els nous contractes fets a homes i a dones es va reduint; la disminució de l'any 1998 al 1999 ha estat d'un 50%. Si distingim entre els tipus de contractes, però, veurem que durant l'any 1999 es firmaren el doble de contractes indefinits a homes que a dones. En general, els homes es beneficien de més contractes que les dones, excepte en el cas d'aquells a temps parcial i dels d'interinitat. Aquest fet posa de manifest de quina manera la diferent consideració d'homes i dones respecte de la feina no remunerada dins del nucli familiar condiciona la seva posició en el mercat de treball.

Per edats, malgrat que els menors de 25 anys representaven tan sols el 7% dels aturats l'any 1999, van ser objecte del 39% dels contractes. Però aquests contractes van ser majoritàriament eventuals i per obra i servei, de manera que no garantien estabilitat als llocs de treball dels joves. I pel que fa als majors de 45 anys, que el 1999 representaven més de la meitat del total d'aturats, se'ls van fer tan sols un 13% dels contractes d'aquell any; però de tots aquests contractes, un terç foren indefinits, una porció més alta que en qualsevol altre grup d'edat.

Totes aquestes dades descriuen l'estat actual del mercat de treball a Sant Vicenç de Castellet. Algunes poden ser semblants a les d'altres indrets de Catalunya, i d'altres constitueixen una realitat molt concreta. 

Les dones majors de 45 anys amb estudis primaris, que constitueixen el perfil majoritari entre els aturats al poble, corresponen a un col·lectiu de difícil inserció laboral. Aquesta inserció requereix actuar a fons. De primer, cal incidir en la qualificació d'aquestes persones, sovint inadequada per a la demanda existent, per a preparar-les per entrar en un mercat de treball cada vegada més exigent. I després, s'ha de vetllar perquè aquest procés d'incorporació al mercat de treball sigui el més fàcil possible.
És molt important potenciar l'adquisició d'hàbits laborals i el reciclatge pel que fa a coneixements en persones que sovint vénen de llargues estades a l'atur. Algunes iniciatives que impulsa a Sant Vicenç de Castellet el Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud, com l'escola d'adults, o el Taller d'Ocupació, que rehabilita espais naturals, tenen com a objectiu incidir en aquests aspectes. Però, a més, el mercat de treball requereix la implicació de tots els agents que hi actuen, per tal que la millora en l'ocupació que s'ha registrat els darrers anys segueixi, i perquè afavoreixi els col·lectius més vulnerables. 



David Oliveras Serras
CFIBS (Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud) 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet