GONZALO CASAS SÁNCHEZ
 En Gonzalo Casas Sánchez, és un soci
més de l'Esplai i un company nostre que ens explicarà
coses seves a les pàgines d' El Breny.
Gonzalo, nascut a ?
Vaig néixer a Gorafe, província de Granada, a l'any
1938, el dia 10 de maig.
Els pares?
El pare Josep i la mare Àngels, el pare es va morir
l'any 1945 i la mare el 1988, els dos estan enterrats a
Sant Vicenç.
Quants germans Gonzalo?
Cinc germans, Josep, Antoni, Immaculada i Horaci, tots
aquests estan vius gràcies a Déu i n'hi havia un altre,
en Joan que es va morir. Aquest era el més conegut de
tots els germans ja que tenia la feina de guàrdia
municipal o guàrdia urbà, penso que és el mateix.
Quina edat tenen els teus
germans?
En Josep te 76 anys, l'Antoni en té 72, la Immaculada en
té 64 i l'Horaci 57. En Joan es va morir l'any 1986 i
ara tindria 67 anys.
A on viuen?
L'Horaci a Olesa i l'Antoni a França, la resta a Sant
Vicenç.
Els teus pares, quina
activitat tenien a Gorafe, quin treball feien?
La seva feina era la de fer de pagesos, tenien una mica
de terra pròpia i collien una miqueta de tot el que
podien collir.
Saps el motiu pel qual van
venir a viure a Catalunya?
Em penso que per millorar la situació econòmica, ja que
amb sis fills la cosa no aniria massa bé de
"butxaca".
De Gorafe a Sant Vicenç? i a
quin any?
Directament i va ser l'any 1953 i per ser més exacte el
dia de Tots Sants, el dia 1 de novembre. Jo tenia quinze
anys.
De l'escola què tal estàs?
El just per defensar-me, vaig fer les primàries a les
escoles de Gorafe i en arribar a Sant Vicenç ja vaig
començar a treballar.
Vares fer la mili?
Sí, vaig haver d'anar a la mili i vaig estar destacat a
Lleida, a Artilleria de Muntanya, on hi vaig estar 15
mesos.
Com va anar? Tens alguna
anècdota curiosa per explicar?
Ni bé ni malament, els primers dies que van ser més
difícils, fins que no et situes, després em vaig
col·locar a la cuina de "ranxero" i la cosa ja
va canviar per millorar. Com a anècdota en tinc una que
recordo molt: li vaig dir a l'ajudant que posés un bon
grapat de bicarbonat als cigrons, que s'estaven coent
perquè quedessin més tous i es coguessin més de
pressa. No he sabut mai el que hi va tirar, la qüestió
és que varen quedar completament desfets i aquell dia
vàrem haver de menjar de primer plat puré de cigrons en
comptes de cigrons, la cosa no estava per llençar el
menjar.
Recordes a quin lloc vàreu
anar a viure en arribar a Sant Vicenç?
El primer pis en què ens vàrem instal·lar va ser un
del carrer Doctor Trias, després vàrem anar a viure a
un pis del carrer Eduard Peña, al nº 52, i després al
carrer Narcís Monturiol, i ara estem vivint amb la dona
al carrer Manresa nº 22.
Amb qui estàs casat Gonzalo i
quan us vàreu casar?
La meva dona es diu Josefa Garcia Pardo i ella és de
Torrent (València) i ens vàrem casar el dia 23 de Juny
de l'any 1963 a l'església de Sant Vicenç.
Quants fills Gonzalo?
En varen néixer dos: l'un es va morir d'una malaltia
l'any 1988 i tenia 23 anys. L'altre és en Miquel Àngel
i té 34 anys i està casat amb Manoli Ramos Pradas, i la
seva feina és de mosso d'esquadra. Està destacat a
Pons. Ja sé que em preguntaràs quants néts tenim,
doncs de moment no en tenim cap.
Lògicament havia de fer-te la
pregunta però ja m'has contestat abans de fer-la, si
Déu vol ja vindran els néts. Quina o quines feines has
fet durant la teva vida de treballador?
D'arribada a Sant Vicenç vaig anar a treballar a Filats
i Tints Soler, a les màquines de filar, unes màquines
de carro com en deien, i et passaves tot el dia anant
endavant i endarrera ja que les màquines tenien aquesta
rotació i tu havies de seguir el seu ritme. Hi vaig
estar treballant durant dotze anys. Després vaig anar a
treballar a les pedreres a picar "bordillo" i
després vaig passar als tallers.
Recordes a quants tallers
havies treballat?
Si no a tots a una bona colla, Canteras Montserrat,
Canteras Sant Vicenç, Canteras Valsan... Passats uns
anys, l'any 1970 amb companyia de uns companys vàrem
muntar un taller pel nostre compte al barri de Boades i
vam ser-hi des de l'any 1970 fins l'any 1983, llavors es
va dissoldre la societat. Al quedar sol em vaig muntar un
taller a Igualada i hi vaig ser-hi fins l'any 1995 que
vaig haver de plegar per malaltia cardíaca. El taller
estava situat al terme de Vilanova del Camí i per aquest
motiu vaig haver d'empadronar-me allà.
A Vilanova tenies molta feina
al taller?
No em podia queixar, em defensava molt bé, treballava
molt per Barcelona, vaig fer molta feina per en Carrasco,
el jugador que havia jugat amb el Barça. Li estaven
construint una torre i jo vaig haver de fer-li la feina
del marbre i el que es presentés tocant a la pedra. Per
aquest motiu vaig tenir molta coneixença amb gent del
futbol, ja que anàvem a esmorzar a un bar que era
freqüentat per ells.
Recordes de quins jugadors o
esportistes es tractava, encara que no els recordis tots?
L'esmentat Carrasco, Sánchez, Gordillo, Waldo Ramos, i
també Amado i Solsona, aquests de l'Espanyol. Allà
fèiem petar la xerrada i per a mi, que m'agrada molt el
futbol era un gran "què" conèixer tant de
prop aquells jugadors, perquè encara que sóc nascut a
Granada sóc un culé. Llavors solia anar a veure el
Barça, però una vegada tancat el taller i amb la
malaltia es va acabar tot això.
Ja m'adono que ets un
esportista, vull dir que t'agrada l'esport.
M'ha agradat sempre i encara m'agrada. El que passa és
que ara només el veig per la televisió. De jove havia
jugat una mica al futbol juvenil, amb el Frente de
Juventudes. També havia jugat a bàsquet amb Filats i
Tints Soler, que havien tingut un equip. Tot el que és
esport m'agrada.
Actualment a què et dediques
que la salut et permeti?
Ara de moment vaig jugant a la petanca. Com a esport la
cosa no dóna per a més. També em dedico a cultivar
bonsais, que en tinc una bona colla. M'agrada llegir,
escoltar música, mirar la tele. Intento fer tot el que
està al meu abast per distreure'm.
Em sembla molt bé el que fas.
És interessant no estar parat, si és possible, i
intentar viure el millor que es pugui. Ara digue'm alguna
cosa de l'Esplai com a soci.
Considero que l'Esplai és un bon lloc per nosaltres, la
gent gran. Podem passar l'estona entre companys. Jo
personalment hi passo molt bones estones, fent una
xerrada o jugant al dòmino o cartes. S'hi fa alguna
partideta de petanca o algun torneig. En fi, m'hi trobo
molt bé.
Gonzalo Casas, després de la teva
explicació ja ens hem assabentat de coses teves que no
sabíem. Moltes gràcies en nom d'El Breny, de l'Esplai i
d'un servidor.
Esteve Lafont
|