Editorial |
Tan sols divuit anys després de la darrera fatídica riuada el barri de la Farinera ha tornat a patir la fúria de l'aigua incontrolada. Aquesta vegada, però, no ha estat el Llobregat l'encarregat de portar la tragèdia a aquest barri santvicentí, sinó la riera de Castellet, molt més imprevisible i indomable. Com ja va passar l'any 1982, i com ja havia passat el 1962, el 1971 i altres vegades, molts veïns de la Farinera ho han perdut tot, han vist amb impotència com l'aigua s'enduia les seves pertinences, fins i tot en un cas la vida, i ara només els queda esperar la solidaritat d'altres veïns i l'ajuda de les administracions. De moment hem pogut veure la reacció immediata, solidària i efectiva tant de l'Ajuntament com dels veïns. L'únic problema, que de fet és el mateix de sempre, ha estat la manca de coordinació i la improvisació amb què els voluntaris han hagut d'actuar. Cal reconèixer que entre els pocs que som ningú no està suficientment entrenat per fer front a aquest tipus d'emergències, però ara que ja tenim l'experiència caldria aprofitar-la per a properes circumstàncies imprevistes. Hem vist també, encara que un pèl tard, el gest aparentment preocupat del Govern de la Generalitat. Faltarà veure encara si darrera d'aquest gest, que cal agrair profundament, hi ha alguna cosa sòlida o si només es tracta de la típica i obligada visita que les autoritats, amb les càmeres de televisió al davant, han de fer als escenaris de tragèdies. Fins que no es demostri el contrari, el gest del conseller Pomés o el del president Pujol no deixaran de ser unes simples declaracions de bona voluntat. És també plausible i digne d'agraïment el gest dels organitzadors del Ball de Gitanes, previst per al diumenge 11 de juny i que va quedar ajornat fins al 24 de juny en solidaritat amb els afectats per la rierada del dia abans. La qüestió és que la Farinera ha tornat a rebre i fort, i això ens fa pensar que d'ara en endavant, amb l'experiència recollida, la recuperació i el posterior desenvolupament d'aquest barri s'ha d'enfocar amb uns criteris que tinguin molt en compte les especials circumstàncies en què s'hi troba. És sorprenent veure com, malgrat tot, els veïns de la Farinera continuen desitjant viure en el lloc que han triat, desafiant el poder absolut i capriciós de la natura. És sorprenent també comprovar in situ com, l'endemà mateix d'haver patit la terrible inundació, es posen a treballar en la recuperació de les seves cases, garatges, tallers, etc. Tot el que la resta de santvicentins puguem fer per ajudar-los serà sens dubte benvingut. Situat en la confluència del riu Llobregat i de la riera de Castellet, el barri de la Farinera sembla estar marcat per un destí tràgic. És difícil saber quan vindrà la propera riuada, però tots sabem que tard o d'hora vindrà i que tornarà a venir més vegades. Pel cap baix una cada deu anys si fem cas de les estadístiques. Del que no ens queda cap mena de dubte és que la gent de la Farinera està marcada amb el signe de l'obstinació i de l'entusisme, i aquest és un valor inqüestionable i meritori que cal que no oblidi cap santvicentí. |