Les Coses de l'Esplai


FELISA OLEA GARCIA

Felisa OleaA les pàgines del Breny aquesta vegada li ha tocat a una companya molt popular entre nosaltres, molt popular per el seu bon humor i ganes de fer broma, malgrat que també a passat penalitats com la majoria de gent. Però el mes normal és que ens ho expliqui ella. És la Felisa Olea Garcia

- Felisa, ja pots començar a dir-nos alguna cosa de la teva vida. A on i quan vares néixer?
- Vaig néixer el dia cinc de gener de l’any 1922, i en quant al lloc, n’hi ha que han nascut a dalt d’un avió, d’un tren, d’un vaixell o un d’un taxi, jo vaig ésser mes original, vaig venir al món al costat de la via del tren. No a terra, al carrer, va ésser dintre la “casilla” que hi havia tocant a la via del tren entre Monistrol i Vacarisses. Els pares hi vivien perquè el pare tenia la feina de vigilar el pas a nivell del tren, tenia la feina de guardabarreres.

- Els teus pares, com es deien i quant els vares perdre?
- El pare es deia Florenci i la Mare Maria Asunción. El pare es va morir a la Bauma l’any 1959 i tenia 75 anys, la mare es va morir l’any 1969 i tenia 85 anys.

- Els pares eren nascuts a Catalunya o varen venir de fora?
- L’un va néixer a Herrera de Pisuerga i l’altre a Husillos del Campo i varen venir de Palència. Varen venir a Catalunya per la feina, ja que el pare tenia la feina de ferroviari i havia treballat a Vias i Obras i el que ja t’he dit abans de guardabarreres. També havien estat a Saragossa i a Terrassa, això ho se perquè ho explicaven, ja que jo vaig començar la meva vida a la “casilla”.

- Quants germans?
- Jo no els vaig conèixer a tots perquè soc la mes petita de la colla, però de fills van ésser dotze més una noia adoptada, total tretze germans.

- Realment la teva mare va haver-les de passar morades i no diguem del pare per mantenir-ne tanta colla, encara que tots no hi estiguessin junts. Quants n’hi ha de vius encara?
- Quedem tres dones, l’Eufrònia, la Vicenta i una servidora, l’Eufrònia ja te 89 anys, és vídua i viu a Olesa, aquesta és la germana adoptada pels pares. L’altra germana, la Vicenta, ja té 83 anys, també es vídua i viu a la Bauma.


- Ja veig que les tres sou de bona mena perquè juntes sumeu un bon pilot d’anys. Recordes més noms dels germans o germanes?
- Només recordo la Faustina, que es va morir l’any 1969 quan tenia 56 anys. Es va portar molt poc temps amb la mare ja que van morir el mateix any. Recordo el Fèlix, que va morir a l’any 1971 quan tenia 52 anys. També recordo un que es deia Martí, però només en recordo el nom. L’Eufrònia no vàrem saber els germans que era adoptada fins el dia que s’hagué de casar, perquè sempre varen tenir el seu vertaders cognoms i els germans vàrem saber que es deia Eufrònia Estébanez, però de tota manera sempre ha sigut una germana més.

- L’escola, com et va anar?
- Ni bé ni malament, més aviat justet, vaig començar a anar a l’escola a la Bauma i després vaig anar a estudiar a Manresa, al Liceu Dalmau, un col·legi o acadèmia que hi havia a un edifici de la plaça Sant Domènec. L’edifici encara existeix, em sembla que en diuen la Buressa. El motiu d’anar a Manresa a estudiar va ésser perquè no havia de pagar el tren perquè el meu pare era ferroviari.

- Recordes quan vares venir a viure a Sant Vicenç?
- Vaig venir a viure a Sant Vicenç quan em vaig casar. Va ésser l’any 1947

- Sabem que estaves casada amb Josep Tarrés, quan us vàreu casar?
- El dia 18 d’agost a l’església de la Bauma.

- Explica’m alguna cosa d’en Josep
- En Josep havia nascut a Berga, però ja feia molts anys que vivia a Sant Vicenç. El seu pare va morir tràgicament, el riu se’l va emportar quan treballava de carreter a l’Agència Moll. Els carreters d’abans eren els camioners d’ara. Quan encara no hi havia pont per travessar el riu es passava per un pas de carros que estava situat davant de la Fabriqueta i per allà passaven els carros, però aquell dia el riu venia molt fort i s’ho va emportar tot, carro, cavall i carreter.

- En Josep, per a tu com va ésser?
- Per a mi va ésser un bon marit i company igual que un bon pare per als seus fills i per a l’altra gent crec que també va ésser una bona persona. Va estar molts anys vinculat amb el futbol de Sant Vicenç i quan es va morir va quedar ignorat.

- Recordes quan vares conèixer en Josep?
- Encara anava a l’escola i des de llavors sempre venia al casino de la Bauma a ballar, també venia molta joventut de Sant Vicenç al ball i des de el dia que ens vàrem conèixer ja no em va desemparar més. Es veu que li vaig donar un bon "fletxasso" que se’n diu.

- Una vegada casats, a on vàreu anar a viure?
- Ens vàrem posar a viure en un pis del carrer Eduardo Peña, al número 25 i passats uns anys ens vàrem traslladar al mateix carrer un tros més amunt, al número 83 que és on estic ara.

- Quant el vares perdre el Josep?
- Després de passar una penosa malaltia i moltes penalitats es va morir el dia 14 de juliol de l’any 1997

- Quants fills tens Felisa?
- Dos, el Josep i la Rosa. Els dos estan casats i afillats.

- Qui son les seves parelles?
- El Josep està casat amb Purificación Hurtado, que va néixer a Aldeire (Granada) i tenen dues filles. Una es diu Susanna, té 24 anys i és infermera titular. L’altra es diu Sònia, té 23 anys i està treballant en uns grans magatzems de l’alimentació. La Rosa està casada amb Josep Salcedo i tenen dos xicots, l’un es diu David i l’altre es diu Xavi, i més o menys un té 21 anys i l’altre 22. Estan estudiant però un ja treballa a la Pirelli

- Segons el que em dius de l’edat, no és necessari puntualitzar ja que els dos són ben joves. Viuen a Sant Vicenç o els tens fora?
- En Josep i la família viuen davant meu al mateix replà de la casa i la Rosa i els seus també viuen a Sant Vicenç.

- Felisa, la teva activitat laboral, quina ha sigut?
- Vaig començar a treballar a Monistrol, a can Batalla, a on hi vaig estar uns dos o tres anys. Després vaig anar a can Balcells, a la Bauma, fins que em vaig casar, i una vegada casada i situada a Sant Vicenç vaig treballa a cal Soler, a cal Xatet, a F.I.P., als telers, a la fabrica dels matalassos i també a cal Balet, al torn de la nit i sempre a la filatura. No em preguntis quan de temps hi vaig estar als llocs, perquè no ho recordo. Només sé que vaig plegar l’any 1978.

- És a dir que vares treballar en un bon pilot de llocs i uns quants anys en total. Quines han sigut i segueixen sent les teves afeccions?
- Una de les més grans que vaig tenir de jove era el cant. M’agradava molt i també m’agrada ara, només que la veu i les ganes es van perdent. Segurament que si la meva joventut hagués estat ara m’hauria dedicat a cantar, però llavors si deies que volies cantar et deien: "treballar ha de fer". En realitat, ningú no em privava de cantar, però havia de cantar per a mi, no per els altres, com m’hagués agradat. També m’agrada molt el ball. Dic també perquè quan puc encara ballo, encara que sigui entre companyes. També m’agrada el cine i, per descomptat, també miro la televisió. La televisió és el que menys em miro, ja que m’agrada molt fer ganxet i fer ganxet i mirar la televisió no lliga, i prefereixo fer ganxet. També m’agrada llegir. En fi, miro d’entretenir-me per anar passant els dies el més bé possible

- Ara Felisa, com a sòcia de l’Esplai, digue’m alguna cosa
- Per a mi particularment és una cosa molt interessant per a la gent gran, o sigui nosaltres els de la tercera o quarta edat com o vulguem dir. Jo hi vaig moltes vegades a passar l’estona entre les amigues i companys. Mentre va durar la malaltia del meu home me’n vaig estar d’anar-hi moltes vegades, ja que tenia una altra obligació. Ara, quan tinc ocasió hi vaig a fer una ballaruga o alguna altra activitat. També m’agrada molt disfressar-me per Carnestoltes i quan fan el ball de disfresses també hi prenc part. Si la situació m’ho permet aquest any també hi prenc part, si Déu vol.

- Felisa, abans has dit que t’agrada molt cantar i jo et pregunto perquè no prens part a la Coral de l´Esplai?
- No serà perquè no m’ho demanin que m’hi posi a la coral, però tinc por de desafinar

- Jo no hi entenc en l’assumpte del cant, però et convido com a sòcia que entris a prendre part a la coral ja que està faltada de veus i, per tant, crec que hi fas falta, a veure si t’animes
- Ja ho veurem, no dic ni si ni no.

- Felisa, ja hem fet una bona xerradeta sobre la teva vida i una mica dels teus. Ja sabem més que no sabíem de tu, ara et demano que prenguis part a la coral i que presentis un bon vestit de Carnaval i el dia del ball us ho passeu tots molt bé. Segurament que quan surti el número d’ El Breny ja estarà passada la festa però el desig és el mateix. Felisa, res més que donar-te les gràcies en nom d’ El Breny, de l´Esplai i d’un servidor

Esteve Lafont

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet