Entitats


1. LA FESTA DE SANT ANTONI, CADA COP MÉS ARRELADA

2. CLUB PETANCA SANT VICENÇ

3. ACTIVITATS DEL CENTRE EXCURSIONISTA

 


 

LA FESTA DE SANT ANTONI, CADA COP MÉS ARRELADA

Un any més i amb més de tres quarts de segle d'història, el Gremi de Carreters i Cansaladers de Sant Vicenç va organitzar la festa de Sant Antoni Abat amb els tradicionals Tres Tombs.

Aquesta festa es va començar a celebrar l'any 1.924, per tant aquest any ha celebrat la seva 76a. edició amb prop d'un centenar de cavalls, amb més d'una vintena de carros i, sobretot, amb una gran participació del poble.

L'edició d'enguany va començar el dissabte 11 de març, a les nou del vespre on les majorettes de Montpellier, caracteritzades com "Deesses del Foc", van acompanyar als vilatans i participants de la festa fins al Pavelló Municipal on van fer-hi una gran actuació.

L'endemà, diumenge, es va començar molt d'hora. A tres quarts de nou del matí es va fer una despertada general pel poble. Més tard, pels volts de les nou, es van concentrar tots els participants a la festa, els socis i col·laboradors, al pla dels Dipòsits de la RENFE, per tal d'agafar forces fent un esmorzar amb botifarrada inclosa. A la mateixa hora es va fer una diana florejada pels carrers de Sant Vicenç per part dels grups musicals que hi participaven. Cap allà, dos quarts de deu, es va repartir coca amb mistela per a tothom davant del monument al Cavall al passeig de Pau Casals. Un cop arribades les dotze, els cavalls, carros, carruatges, etc. van començar a desfilar fins arribar a l'església per tal de ser beneïts. Junt amb els cavalls, la cercavila va ser amenitzada per les majorettes de Montpellier, les majorettes del Triangle de Sants de Barcelona amb la seva banda, la Cobla de Súria i la Banda de Cornetes i Tambors de la Balconada de Manresa. A dos quarts de dues del migdia, els cavalls van arribar a la plaça Clavé on es van fer els tradicionals Tres Tombs. Ja arribada la tarda, a la mateixa plaça Clavé, es va fer una audició de sardanes per part de la Cobla de Súria, organitzada per l'Agrupació Sardanista de Sant Vicenç. Més tard, al pavelló municipal, es va fer el popular Ball de Sant Antoni amb el conjunt Cassandra i una exhibició de balls de saló per part d'Irina i Aleix.

Va ser una festa amb una gran acceptació per part del públic santvicentí i també per gent de fora de Sant Vicenç, que a mesura que van passant els anys fa que sigui una festa que vagi arrelant amb més força que mai. Ja és un acte que esperem que arribi l'any vinent per tornar a participar-hi. Enhorabona al Gremi de Carreters i Cansaladers!

JORDI LARGO

Foto 1: La imatge de Sant Antoni va presidir la Festa
Foto 2: L’esmorzar del diumenge al pla dels Dipòsits va ser multitudinari


CLUB PETANCA SANT VICENÇ

El passat dia 20 de Febrer es va celebrar a les pistes del CLUB PETANCA SANT VICENÇ el torneig social corresponent a la Festa Major d’Hivern de l’any 2000. El torneig va estar precedit d’un esmorzar entre els jugador i d’altres socis. La participació va ésser un èxit ja que estaven inscrites dotze tripletes, 36 jugadors.

Una vegada acabat el torneig la Sra. presidenta, Antònia Alonso, va lliurar els premis a les quatre primeres tripletes classificades i en nom de tota la Junta va donar les gràcies a tots els socis participants.

La classificació va ésser la següent:

1a Tripleta: Pere Lapeña, Antoni Serrano i Antoni Bruque
2a Tripleta: Cayetano Sanchez, Màxima de Gregorio i Fernando Jauregui
3a Tripleta: Juan Sánchez, Lídia Rodríguez i Esteve Lafont
4a Tripleta: Valentí Cirera, Nieves Aguilera i José de Arcos


 

ACTIVITATS DEL CENTRE EXCURSIONISTA

Seguint amb el cicle d’excursions, la gent de Centre Excursionista començàvem la primera el 6 d’octubre al Puig de la Bauma traslladant-nos en cotxe fins a Mura i d’allí fins l’anomenat Puig, que és tot un exemple excepcional de casa obrada sota la roca o una bauma immensa d’una muntanya. Aquests tipus d’habitatges, tenen el seu origen entre els segles VII i IX, a l’edat mitjana. La casa està molt ben conservada i s’hi poden passar uns dies o un cap de setmana, ben menjat, ben dormit en mig de la natura, envoltat de pau i tranquil·litat. Després de passar per tant especial construcció es pujà fins el coll de Tres Creus, els Hostalets, coll de Gipó, Sant Jaume, coll Roig, turó del Malpàs i Puigdoure.

El dia 20 de febrer, de bon matí es sortia amb cotxe cap al coll d’Estenalles, per emprendre el camí cap el coll d’Eres, baixar fins els Òbits, on en Ricard Gomis, ens feia una petita descripció de la vida de la gent, que fa un grapat d’anys transitaven per aquells camins, que semblaven de llocs perduts i desconeguts. Passaven per la cova del Drac que es per explorar amb temps i materials adequats que en aquelles circumstàncies no portaven, i vàrem seguir pujant i baixant per un camí que més que un camí semblava una riera seca, on només hi baixa aigua quan plou, però vas pujant quasi sense adonar-te’n fins dalt.

A la Mola, a una alçada de 1.095 m hi ha el primer esment de l’existència d’una comunitat monàstica, situada a la meitat del segle X; la construcció del temple romànic es situa a la meitat de segle XI i la seva consagració data del 1064. Actualment hi reina un gran batibull de gent que puja, baixa, arriba i marxa o es queda a menjar o a disfrutar del paisatge o de l’amistat del qui t’acompanya. L’esplèndid menjador, per uns grans finestrals es ple de sol i de gent que esmorza, dina o brena degustant productes que tenen fama de ser naturals i artesanals.

Un cop has fet el xafarder pel recinte o fet petar la xerrada amb algun dels excursionistes que allà dalt trobes, pots emprendre el camí de tornada fent-lo amb més tranquil·litat fins al coll d’Estenalles i al cotxe i cap a casa.

El dia 27 de febrer la destinació era l’alzina del Salari, on hi vam arribar en taxi des de Sant Vicenç. Érem una bona trepa i amb ganes de passar-ho bé. Anant pujant per la pujada més dreta i llarga de tot el camí, però només arribar a dalt pots triar la ruta que més t’agradi per aquell dia. Ens dirigim cap al Coll de Gipó, el Ginebral, el Clot i Sant Vicenç, seguint un bon tram del famós camí ral. S’anomenaven així a les rutes concedides i afavorides pels reis. Veritablement el camí ral de Barcelona a Manresa, anomenat camí ral del coll de Daví, es va fer una bona part del comerç en tot el seu traçat. Els masos i les viles per on passava gaudien de certs privilegis i es beneficiaven de millors comunicacions. El Ricard com sempre, ens il·lustrava el camí amb les seves penúries i gaudíem de les seves picabaralles.
El camí fou esplèndid, com el dia, el paisatge i els contes, i tot havia estat perfecte, fins arribar al Ginebral on vam tenir un sobresalt, quan vam veure que el camí es perdia pel mig de la natura i el que quedava havia estat destrossat per les motos, les roderes que hi han fet son tant fondes, que és molt perillós de baixar-hi caminant.

Per aquest Breny acomiadem les caminades, esperant que les properes siguin tant profitoses per fer-hi una petita història.

 

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet