Editorial |
La història d’un poble comença quan es té coneixement de la seva existència a partir, principalment, de documents escrits. D’acord amb aquest concepte, la història de Sant Vicenç començaria l’any 1001, data d’una butlla que es conserva al bisbat de la Seu d’Urgell i en la qual apareix el que se suposa que és el nom del nostre poble. Amb anterioritat a l’any 1001 parlaríem, per tant, de la prehistòria de Sant Vicenç. Aquests darrers mil anys d’història serien, doncs, els que haurien configurat la forma del nostre poble, la nostra personalitat com a comunitat i serien també, és clar, els que determinarien en gran mesura el nostre futur. Conèixer el nostre passat és, doncs, essencial per poder entendre el nostre present i alhora per poder preveure el nostre futur. És per això que la primera reflexió que hem de fer en parlar del nostre mil·lenari és si Sant Vicenç coneix i té prou en compte la seva història, les seves profundes arrels com a nucli de població amb personalitat pròpia i el llegat que tantes generacions de santvicentins ens han deixat per tal que el fil de la història tingui continuïtat i puguem mantenir viva la memòria dels qui ens han precedit. És cert, i cal tenir-ho molt present, que són els darrers dos segles els que han marcat més el caràcter de l’actual Sant Vicenç. Des del segle XI i fins al segle XIX Sant Vicenç no havia passat de ser un petit domini senyorial enmig d’altres grans dominis, molt més forts i per les mans dels quals va anar passant la propietat del nostre actual territori. Entrat el segle XIX, Sant Vicenç va saber treure profit de la seva estratègica situació geogràfica i de l’impuls imparable de la revolució industrial. A començaments del segle XXI, el nostre poble és un punt de referència per als pobles veïns, un veritable centre de serveis que té la capacitat i, en conseqüència, la responsabilitat de liderar el desenvolupament d’aquesta àrea geogràfica ben delimitada que anomenem Bages Sud. Però mil anys d’història són també mil anys de relació humana, d’activitat social. I el resultat d’aquesta convivència han donat lloc a un caràcter propi, a uns costums, a unes llegendes, a uns actes festius que, any rere any, ens han cohesionat i diferenciat. El component festiu ha de tenir, per tant, un lloc destacat en la celebració d’aquesta efemèride. Les festes majors, els aplecs de Castellet i Vallhonesta, el ball de Gitanes, el Cagatió popular, el Carnestoltes, la festa dels Tres Tombs, i molts altres actes de més o menys tradició han de continuar sent els puntals de la cohesió social i haurien de veure’s reforçats amb la celebració del nostre mil·lenari. Potenciació cultural, econòmica, social, revalorització del nostre passat i projecció del nostre futur. Aquestes han de ser les premisses amb què s’ha d’enfocar la celebració l’any 2001 d’aquests mil anys d’història. Amb aquests objectius l’Ajuntament de Sant Vicenç va acordar el 26 de maig de l’any passat la creació d’una comissió que coordinés les propostes sorgides tant des de la iniciativa ciutadana com des del propi Ajuntament amb la finalitat de commemorar els mil anys de la nostra existència. Una comissió que ha recollit els suggeriments i les propostes de les entitats i que ja fa temps que treballa en la definició d’un programa d’activitats tan engrescadores i participatives com sigui possible. Però l’èxit d’aquesta commemoració només serà possible si el teixit social de Sant Vicenç hi creu i s’hi implica dedicant-hi tots els esforços necessaris. Caldrà, com a condició prèvia, un impuls decidit de l’Ajuntament, demostrant-hi interès i promovent la iniciativa i la participació ciutadana. I caldrà que entre tots fem el màxim de rebombori, caldrà fer veure a tothom que Sant Vicenç no vol perdre el tren del progrés econòmic i social. Caldrà, en definitiva, sentir-se orgullosos del nostre passat i il·lusionats amb el nostre futur. |