3. COMERCIANTS QUE PREMIEN ELS SEUS CLIENTS 4. ELS PASSOS SUBTERRANIS, CADA COP MÉS A PROP 5. FA UN FRED QUE PELA... I FINS I TOT CONGELA!
ACCIDENTS A L'ENTRADA DE SANT VICENÇ
Alfons
Transcrivim les parts més destacades del discurs de benvinguda pronunciat pel Sr. Leopoldo Gil Nebot: Als catorze anys va començar a treballar amb el seu pare, constructor, establint un primer contacte amb l'arquitectura, a traves de les obres que feia l'empresa, cosa que l'apassionà i que va iniciar la seva afecció per la volumetria i l'escultura tractada arquitectònicament. D'ell va heretar el segell constructivista que caracteritza tota la seva obra. De la seva mare va aprendre com es construeix una família. Als 24 anys, ja casada i mare de família, va anar a viure a Cerdanyola on va començar el seu aprenentatge artístic fent un curs per correspondència, ja que la necessitat d'expressar-se plàsticament era per ella un motiu de superació personal. Quan el seu darrer fill, el cinquè, va poder anar a la llar d'infants, es va incorporar a l'empresa familiar de productes ceràmics, i aprofitant un petit for que hi havia, va començar a fer proves amb esmalts, seguint simplement l'únic llibre de fórmules que existia en aquell moment: el de Llorens Artigas, el gran mestre de la ceràmica. Poc a poc va anar creant noves fórmules d'esmalts, sentint-se cada cop més captivada per aquest mon.
Més endavant va conèixer al P. Mauri, un capellà que dirigia una fundació que assistia a nens amb problemes, i el qual el va demanar de tenir-los com alumnes. Així fou com va néixer un petit taller de ceràmica que va anar creixent cada vegada més, fins arribar a convertir-se en una petita empresa. Aleshores va adonar-se que aquella no era la seva vocació i va prendre la decisió de cedir tota la infrastructura als treballadors, els quals van acabar creant una cooperativa. El crític d'art Daniel Giralt-Miracle va veure els seus treballs incipients i li va donar l'empenta inicial que li faltava per començar a exposar la seva obra. Segons Giralt-Miracle : "Si un artista no comparteix la seva creació amb l'espectador mai no es pot establir el diàleg imprescindible pel circuit comunicatiu de l'obra d'art". La Galeria Nomen de Barcelona fou el primer espai galerístic que li va donar la mà per presentar-se públicament. Va ser la crítica d'art M. Lluïsa Borràs la que va escriure la primera crítica sobre la seva escultura, i la que la va incloure més tard en una exposició d'escultura catalana que va itinerar per Alemanya. Després van seguir exposicions individuals i col·lectives per Espanya, França, Holanda, Argentina i Estats Units, restant ja la seva obra representada en museus i col·leccions privades, tant nacionals com internacionals. A partir dels primers anys de la dècada dels noranta el ferro li servirà per representar totes les tensions i enfrontaments de l'home amb el seu entorn. Però no és solament el ferro el material que utilitza. Avui la seva obra s'expressa pràcticament mitjançant el ferro , l'argila, el paper, el refractari, les resines, la pedra, en forma abundosa i diversa. Les obres a gran escala instal·lades en espais públics, com ara les que ha realitzat per l'Estació de França a Barcelona, per a la Plaça del Països Catalans a Terrassa o pel Sòcrates Park de Nova York, entre d'altres, palesen la seva afecció per la vocació monumental de l'escultura. A continuació només vull expressar algunes reflexions personals d'ella, d'Elisa, que poden contribuir a l'explicació d'alguns conceptes de la seva obra: "La utilització dels diferents materials van dirigits sempre a explicar idees. La càrrega expressiva de cadascun d'ells m'ajuden a concebre un autèntic discurs sobre la naturalesa humana. La meva obra és feta de vivències i experiències constants, de sentiments i d'emocions que sorgeixen com a reflexió de les relacions dels sers humans. Intento allunyar-me dels simples exercicis d'estil o de les conquestes formals i el que vull és concentrar-me en una mirada interior i en un escorcollament introspectiu." Tot això que acabo de llegir, és allò que pensa, escriu i sent l'Elisa, manifestant-ho a traves de les seves obres. No son simples manifestacions literàrio-filosòfiques, sinó que són els principis ideals que ella transforma en matèria. És sincera, no te pretensions, és pedant, no es fa preguntes sense resposta. Sap escoltar. Sempre està cercant noves formes que expressin millor les seves idees. No descansa mai, i si ho fa és per conrear, ensems l'art, el camp de la família. I ho fa amb amor, serenitat, dedicació i generositat. Demostra palesament una unitat de vida exemplar. L'art i la família conviuen perfectament i jeràrquicament en la seva vida personal. COMERCIANTS QUE PREMIEN ELS SEUS CLIENTS
Confeccions Neus Amb motiu de les passades festes de Nadal van obsequiar als seus clients amb dos premis: Primer premi, un viatge: Antoni
Contreras Des de les pàgines d'El Breny felicitem els guanyadors i donem les gràcies a tots els nostres clients i simpatitzants per la seva col·laboració. ELS PASSOS SUBTERRANIS, CADA COP MÉS A PROP
En el pas que comunica el passeig de Pau Casals amb el carrer de Maria Gimferrer s'ha hagut de tancar als vianants durant uns quants dies perquè es van haver de passar a banda i banda de la via uns quants cables i fibra òptica. En aquest pas només hi podran passar els vianants i podran accedir-hi amb unes escales. També s'intentarà respectar al màxim els arbres que hi ha al passeig. En el que comunica el col·legi Mare de Déu del Roser amb l'Institut Cas tellet ja han començat a treballar màquines excavadores. En aquest, s'hi podrà accedir per mitjà d'escales o bé per una rampa i serà per a vianants i per a vehicles.Les obres hauran d'estar acabades per poc abans de l'estiu. JORDI LARGO FA UN FRED QUE PELA... I FINS I TOT CONGELA!
JORDI LARGO |
Al pont d'entrada a Sant Vicenç s'han
produït darrerament quatre aparatosos accidents,
ocasionats molt probablement per no respectar el límit
de velocitat establert. L'excés de velocitat fa que els
conductors que circulen pel carril de la dreta just abans
d'entrar al poble i en direcció a Manresa no s'adonin
que aquest carril entra directe al nucli urbà i no tenen
temps de reaccionar. Les destrosses que es poden apreciar
a les fotos demostren la perillositat de l'accés a Sant
Vicenç. Afortunadament en aquell moment no hi havia ni
cotxes ni vianants circulant per aquell indret. En una de
les fotos podem observar com el rètol que hi ha situat a
l'alçada d'on hi havia l'antiga Creu Roja indica que el
carril de l'esquerra és pels vehicles que van en
direcció a Manresa i el de la dreta pels que volen
entrar a Sant Vicenç. Unes fletxes blanques pintades a
l'asfalt també indiquen la direcció de cadascun dels
dos carrils. A més a més, hi ha dos senyals amb dues
fletxes blanques sobre fons blau que indiquen les dues
direccions. Hi ha encara un altre senyal que adverteix
del perill d'una cruïlla i que limita la velocitat a 60
Km/h. Els rètols estan situats entre uns 100 i 200
metres abans d'arribar a la cruïlla, la qual cosa
demostra que l'excés de velocitat és la causa d'aquests
accidents. Pocs vehicles dels que circulen per aquell
tram de carretera respecten el límit de velocitat i
potser caldria controlar-la amb algun sistema dissuasori. 
L'excés de velocitat fa que els cotxes que circulen pel
carril de la dreta, quan s'adonen que van pel carril
incorrecte reaccionin sobtadament per col·locar-se al
carril de l'esquerra incrementant notablement el risc
d'accident. Els esforços fets per l'Ajuntament per
acabar amb la perillositat de l'entrada de Sant Vicenç
hauria d'estar acompanyada per una política més
decidida per les altes instàncies responsables de la
carretera C-1411. Una altra mesura dissuasoria possible
seria col·locar bandes rugoses a l'asfalt per advertir
els conductors de la perillositat de la cruïlla. En
qualsevol cas seria necessari que tots féssim pinya per
cridar l'atenció dels responsables per reclamar una
solució definitiva.
L'Elisa Arimany i Brossa, especialment
estimada i respectada a Sant Vicenç, i molt
particularment per les entitats, ha estat nomenada acadèmica
membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de
Sant Jordi, juntament amb l'eminent pianista Alicia de
Larrocha.
Es va introduir a l'escultura a través
d'un curs a l'Escola Industrial de Sabadell, i de la pràctica
que va seguir a l'Escola Massana amb l'escultor Eudald
Serra. A partir d'aquest inici va anar adquirint ofici
fent exercicis de tècnica i estètica, realitzant de
forma mes professional diversos tipus de peces de ceràmica.
Els comerciants esmentats a continuació:
En números anteriors d'El Breny ja
avançàvem que durant l'última setmana del mes de gener
o la primera del mes de febrer ja es començarien a fer
els passos subterranis que passarien per sota de les vies
de la RENFE. Doncs, així és, no anàvem equivocats.
Com hem notat tots, aques ts últims
dies del mes de gener ha fet molt fred. Ha sigut una
setmana amb fortes glaçades i de temperatures que
estaven per sota zero. Aquestes temperatures han provocat
que una part del riu Llobregat, al seu pas per Sant Vicenç,
s'hagi congelat durant uns dies. Feia molt de temps que
no es veia aquesta estampa. Fins i tot, a la carretera
comarcal 1.411 també hi podíem veure grans candeleres
de glaç, que a mesura que anaven passant els dies es
desfeien a poc a poc.