El Poble


1. ACCIDENTS A L'ENTRADA DE SANT VICENÇ

2. ELISA ARIMANY, ACADÈMICA

3. COMERCIANTS QUE PREMIEN ELS SEUS CLIENTS

4. ELS PASSOS SUBTERRANIS, CADA COP MÉS A PROP

5. FA UN FRED QUE PELA... I FINS I TOT CONGELA!

 

ACCIDENTS A L'ENTRADA DE SANT VICENÇ

Senyals que adverteixen de l'entrada a Sant VicençAl pont d'entrada a Sant Vicenç s'han produït darrerament quatre aparatosos accidents, ocasionats molt probablement per no respectar el límit de velocitat establert. L'excés de velocitat fa que els conductors que circulen pel carril de la dreta just abans d'entrar al poble i en direcció a Manresa no s'adonin que aquest carril entra directe al nucli urbà i no tenen temps de reaccionar. Les destrosses que es poden apreciar a les fotos demostren la perillositat de l'accés a Sant Vicenç. Afortunadament en aquell moment no hi havia ni cotxes ni vianants circulant per aquell indret. En una de les fotos podem observar com el rètol que hi ha situat a l'alçada d'on hi havia l'antiga Creu Roja indica que el carril de l'esquerra és pels vehicles que van en direcció a Manresa i el de la dreta pels que volen entrar a Sant Vicenç. Unes fletxes blanques pintades a l'asfalt també indiquen la direcció de cadascun dels dos carrils. A més a més, hi ha dos senyals amb dues fletxes blanques sobre fons blau que indiquen les dues direccions. Hi ha encara un altre senyal que adverteix del perill d'una cruïlla i que limita la velocitat a 60 Km/h. Els rètols estan situats entre uns 100 i 200 metres abans d'arribar a la cruïlla, la qual cosa demostra que l'excés de velocitat és la causa d'aquests accidents. Pocs vehicles dels que circulen per aquell tram de carretera respecten el límit de velocitat i potser caldria controlar-la amb algun sistema dissuasori. Destrosses produïdes pels accidents a les baranes del pont L'excés de velocitat fa que els cotxes que circulen pel carril de la dreta, quan s'adonen que van pel carril incorrecte reaccionin sobtadament per col·locar-se al carril de l'esquerra incrementant notablement el risc d'accident. Els esforços fets per l'Ajuntament per acabar amb la perillositat de l'entrada de Sant Vicenç hauria d'estar acompanyada per una política més decidida per les altes instàncies responsables de la carretera C-1411. Una altra mesura dissuasoria possible seria col·locar bandes rugoses a l'asfalt per advertir els conductors de la perillositat de la cruïlla. En qualsevol cas seria necessari que tots féssim pinya per cridar l'atenció dels responsables per reclamar una solució definitiva.

Alfons


ELISA ARIMANY, ACADÈMICA

Elisa ArimanyL'Elisa Arimany i Brossa, especialment estimada i respectada a Sant Vicenç, i molt particularment per les entitats, ha estat nomenada acadèmica membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, juntament amb l'eminent pianista Alicia de Larrocha.

Transcrivim les parts més destacades del discurs de benvinguda pronunciat pel Sr. Leopoldo Gil Nebot:

Als catorze anys va començar a treballar amb el seu pare, constructor, establint un primer contacte amb l'arquitectura, a traves de les obres que feia l'empresa, cosa que l'apassionà i que va iniciar la seva afecció per la volumetria i l'escultura tractada arquitectònicament. D'ell va heretar el segell constructivista que caracteritza tota la seva obra. De la seva mare va aprendre com es construeix una família.

Als 24 anys, ja casada i mare de família, va anar a viure a Cerdanyola on va començar el seu aprenentatge artístic fent un curs per correspondència, ja que la necessitat d'expressar-se plàsticament era per ella un motiu de superació personal.

Quan el seu darrer fill, el cinquè, va poder anar a la llar d'infants, es va incorporar a l'empresa familiar de productes ceràmics, i aprofitant un petit for que hi havia, va començar a fer proves amb esmalts, seguint simplement l'únic llibre de fórmules que existia en aquell moment: el de Llorens Artigas, el gran mestre de la ceràmica. Poc a poc va anar creant noves fórmules d'esmalts, sentint-se cada cop més captivada per aquest mon.

Elisa Arimany durant la cerimònia de nomenamentEs va introduir a l'escultura a través d'un curs a l'Escola Industrial de Sabadell, i de la pràctica que va seguir a l'Escola Massana amb l'escultor Eudald Serra. A partir d'aquest inici va anar adquirint ofici fent exercicis de tècnica i estètica, realitzant de forma mes professional diversos tipus de peces de ceràmica.

Més endavant va conèixer al P. Mauri, un capellà que dirigia una fundació que assistia a nens amb problemes, i el qual el va demanar de tenir-los com alumnes. Així fou com va néixer un petit taller de ceràmica que va anar creixent cada vegada més, fins arribar a convertir-se en una petita empresa. Aleshores va adonar-se que aquella no era la seva vocació i va prendre la decisió de cedir tota la infrastructura als treballadors, els quals van acabar creant una cooperativa.

El crític d'art Daniel Giralt-Miracle va veure els seus treballs incipients i li va donar l'empenta inicial que li faltava per començar a exposar la seva obra. Segons Giralt-Miracle : "Si un artista no comparteix la seva creació amb l'espectador mai no es pot establir el diàleg imprescindible pel circuit comunicatiu de l'obra d'art". La Galeria Nomen de Barcelona fou el primer espai galerístic que li va donar la mà per presentar-se públicament. Va ser la crítica d'art M. Lluïsa Borràs la que va escriure la primera crítica sobre la seva escultura, i la que la va incloure més tard en una exposició d'escultura catalana que va itinerar per Alemanya.

Després van seguir exposicions individuals i col·lectives per Espanya, França, Holanda, Argentina i Estats Units, restant ja la seva obra representada en museus i col·leccions privades, tant nacionals com internacionals.

A partir dels primers anys de la dècada dels noranta el ferro li servirà per representar totes les tensions i enfrontaments de l'home amb el seu entorn. Però no és solament el ferro el material que utilitza. Avui la seva obra s'expressa pràcticament mitjançant el ferro , l'argila, el paper, el refractari, les resines, la pedra, en forma abundosa i diversa.

Les obres a gran escala instal·lades en espais públics, com ara les que ha realitzat per l'Estació de França a Barcelona, per a la Plaça del Països Catalans a Terrassa o pel Sòcrates Park de Nova York, entre d'altres, palesen la seva afecció per la vocació monumental de l'escultura.

A continuació només vull expressar algunes reflexions personals d'ella, d'Elisa, que poden contribuir a l'explicació d'alguns conceptes de la seva obra:

"La utilització dels diferents materials van dirigits sempre a explicar idees. La càrrega expressiva de cadascun d'ells m'ajuden a concebre un autèntic discurs sobre la naturalesa humana. La meva obra és feta de vivències i experiències constants, de sentiments i d'emocions que sorgeixen com a reflexió de les relacions dels sers humans. Intento allunyar-me dels simples exercicis d'estil o de les conquestes formals i el que vull és concentrar-me en una mirada interior i en un escorcollament introspectiu."

Tot això que acabo de llegir, és allò que pensa, escriu i sent l'Elisa, manifestant-ho a traves de les seves obres. No son simples manifestacions literàrio-filosòfiques, sinó que són els principis ideals que ella transforma en matèria. És sincera, no te pretensions, és pedant, no es fa preguntes sense resposta. Sap escoltar. Sempre està cercant noves formes que expressin millor les seves idees. No descansa mai, i si ho fa és per conrear, ensems l'art, el camp de la família. I ho fa amb amor, serenitat, dedicació i generositat. Demostra palesament una unitat de vida exemplar. L'art i la família conviuen perfectament i jeràrquicament en la seva vida personal.


COMERCIANTS QUE PREMIEN ELS SEUS CLIENTS

Alguns comerciants del poble van premiar els seus clientsEls comerciants esmentats a continuació:

Confeccions Neus
L'Infant
Dolceria Bach
Peixateria Griñó
Decoració Marga
Merceria Elisa
Perruqueria Loli

Amb motiu de les passades festes de Nadal van obsequiar als seus clients amb dos premis:

Primer premi, un viatge: Antoni Contreras
Segon premi, una panera: Rosa Maria Ruizsanchez

Des de les pàgines d'El Breny felicitem els guanyadors i donem les gràcies a tots els nostres clients i simpatitzants per la seva col·laboració.


ELS PASSOS SUBTERRANIS, CADA COP MÉS A PROP

Les excavadores han començat a treballar al pla dels DipòsitsEn números anteriors d'El Breny ja avançàvem que durant l'última setmana del mes de gener o la primera del mes de febrer ja es començarien a fer els passos subterranis que passarien per sota de les vies de la RENFE. Doncs, així és, no anàvem equivocats.

En el pas que comunica el passeig de Pau Casals amb el carrer de Maria Gimferrer s'ha hagut de tancar als vianants durant uns quants dies perquè es van haver de passar a banda i banda de la via uns quants cables i fibra òptica. En aquest pas només hi podran passar els vianants i podran accedir-hi amb unes escales. També s'intentarà respectar al màxim els arbres que hi ha al passeig.

En el que comunica el col·legi Mare de Déu del Roser amb l'Institut Cas tellet ja han començat a treballar màquines excavadores. En aquest, s'hi podrà accedir per mitjà d'escales o bé per una rampa i serà per a vianants i per a vehicles.Les obres hauran d'estar acabades per poc abans de l'estiu.

JORDI LARGO


FA UN FRED QUE PELA... I FINS I TOT CONGELA!

El riu Llobregat al seu pas per Sant Vicenç es va glaçarCom hem notat tots, aques ts últims dies del mes de gener ha fet molt fred. Ha sigut una setmana amb fortes glaçades i de temperatures que estaven per sota zero. Aquestes temperatures han provocat que una part del riu Llobregat, al seu pas per Sant Vicenç, s'hagi congelat durant uns dies. Feia molt de temps que no es veia aquesta estampa. Fins i tot, a la carretera comarcal 1.411 també hi podíem veure grans candeleres de glaç, que a mesura que anaven passant els dies es desfeien a poc a poc.

JORDI LARGO


 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet