Va començar el camí per aconseguir l'ingrés en un d'aquests cossos especials i finalment, després de superar dures proves físiques i psíquiques (per exemple tirar-se des d'un far, nedar amb una càrrega similar al pes d'una persona, penjar-se en cordes des d'un helicòpter per poder rescatar a gent que han quedat aïllats, ... ) va arribar a l'acompliment de la seva vocació. Cal remarcar que les proves eren exactament igual a les que passaven els seus companys barons. De la seva promoció, de les 79 dones que es van presentar a tot l'estat espanyol, només en van aprovar 15. Va jurar la bandera l'any 1998 a la base naval de les Palmas de Gran Canària, dedicada a vigilància marítima i a tasques d'ajut i salvament (tant civil com militar). Ha estat a Kosovo, en llocs afectats per terratrèmols, riuades, huracans; han cercat nàufrags... Porten hospitals mòbils i els camions i altres sistemes de transports estan preparats per a tot tipus d'emergències. Quan no fan serveis de salvament es dediquen a estudis cartogràfics, del fons marí, etc... A la Base Naval, de 300 infants, només 5 són noies i respecte al masclisme que pot provocar aquesta situació no es pot dir que el tema estigui superat, malgrat que demostrin la seva professionalitat i eficàcia. |
"Una vida sense experiències,
d'un tipus o d'un altra, és una vida esmorteïda, sense
passat, sense present i potser sense futur". Aquest
no és pas el cas del personatge d'avui, doncs si
d'alguna cosa pot "presumir" tot i la seva
joventut és de tenir una vida plena d'experiències.
Parlem de la Raquel del Barrio Solaz, de 22 anys, que va
ingressar a l'Infantaria de Marina, moguda per el seu
esperit de servei i solidaritat, canalitzat a traves d'un
cos militar. Aquesta era la seva il·lusió des de ben
jove. Volia dedicar-se a tasques humanitàries, oferint
el seu ajut a persones i països sacsejats per
catàstrofes i sofriments.