AGUSTÍ SOLÉ ALBERT
 L'Agustí Solé Albert va néixer a
Sant Vicenç de Castellet el 21 de juliol de 1930, en un
pis situat al número 15 del carrer Gran. L'Agustí que
enguany farà 70 anys és fill d'en Maties i de la
Vicenta, ambdós ja morts. La seva dona es diu Isabel
Ramos, va néixer a Bedar, província d'Almeria, però ja
fa molts anys que considera Catalunya la seva casa, es
van casar a Sant Vicenç el 23 de Març del 1957, la
cerimònia va ser oficiada per mossèn Lluís Jané. De
germans no en té cap en l'actualitat.
Quants fills teniu ?
Dos xicots, en Matias i en David.
Casats o Solters ?
En Matias, el gran, està casat amb la Montserrat Casas,
i tenen tres fills, dos nois que són bessons, en Marc i
en David, de 10 anys d'edat i una noia que es diu Marta i
en te cinc. Pel que fa a l'altre fill, en David, encara
està solter.
Per tant, ja hem vist que
t'han fet avi, per molts anys i molts records a tots.
Recordes on vas estudiar ?
Recordo haver anat al col·legi dels capellans amb
Mossèn Nicefor, Mossèn Genís i el Sr. Vidal i després
estigué dos cursos a la Salle de Manresa, vaig plegar
d'anar a escola cuant tenia tretze anys.
De la mili tens alguna cosa
per explicar?
No ja que no vaig anar-hi degut a una malaltia del pare.
La teva activitat laboral
quina va ser?
Al acabar l'escola hem vaig posar a treballar amb el pare
a casa, aprenent l'ofici de matalasser així com també a
fer guarniments per als cavalls. També fèiem bosses per
Cal Sole per a transportar el fil. Fèiem moltes
guarnicions per cavalls de transport per a l'Agència
Moll. Tot plegat estigué dos anys fent d'aprenent a cal
"Matias".Quant tingué 15 anys vaig anar a
Sabadell a treballar per aprendre l'ofici de tapisser i
la instal·lació de cortinatges i hi estigué fins als
18 perquè el pare va agafar una malaltia a la mà que de
ben poc no perd el braç, sort de la penicil·lina el va
poder salvar, de totes maneres va quedar amb la mà
impossibilitada per poder fer la feina de baster, llavors
jo hem vaig posar al front de la botiga i el negoci.
Això de fer matalassos crec
que ja ha passat a la història, però per aquella època
devíeu tenir molta feina oi?
Per aquell temps, tenir un matalàs de llana ja era molt.
N'hi havia molts fets de borra, que s'aconseguia a les
fàbriques que tractaven amb cotó. Nosaltres només en
fèiem de nous i els refèiem quan estaven molt aixafats.
Com els refèieu ? Quan
costava la feina ? Quant en cobràveu ?
N'hi havia de dues classes, el normal i a l'anglesa.
Referent als normals, tardàvem una hora i mitja, més o
menys, i si era a l'anglesa en tardàvem dues hores. Pel
que fa al preu, tot i fer molts anys i per tant, ja no ho
recordo ven bé, crec que un a l'anglesa el cobràvem a
150 pts i un de normal a 125, això amb el desplaçament
inclòs ja que havíem d'anar per les cases a fer-los.
Solíem treballar pel poble i per les rodalies. Un cop el
pare no va poder fer la feina a la botiga es va dedicar a
fer de "recader" de Sant Vicenç a Barcelona i
viceversa.
Resumint, el teu pare va
passar a fer de "recader" i tu vas ser el
baster de cal "Matias". Quants anys va fer de
"recader" el teu pare ?
Va començar als cinquanta-un o cinquanta-dos i ho
estigué fent durant uns 20 anys.
Quants anys has portat la
botiga ?
Hem vaig fer càrrec de la botiga des de l'any 1951 fins
al 1995, a hores d'ara el meu fill David ja se
n'encarrega.
De totes maneres Agustí, la
botiga tan si la vares portar tu que et dius Agustí com
ara que la porta el David, per la gent gran del poble
sempre serà coneguda per "Cal Matias" perquè
tots sou de la mateixa família. Sabem que ets músic,
ens pots explicar alguna cosa sobre aquest tema?
Mentre treballava a casa, o a Sabadell estudiava solfeig,
i l'any 1952 vaig aconseguir treure'm el Professorat de
Piano al Conservatori de Manresa. Un cop aconseguit el
professorat, els primers passos com a músic van ser a
l'Orquestra Maracaibo i Farres de Manresa i amb les
Planes de Martorell. Quan actuava amb les Planes de
Martorell tenia molts problemes de desplaçament ja que
havia d'anar fins a Martorell amb el tren dels Catalans,
llavors havia de caminar uns tres quilòmetres fins a
arribar al local de l'orquestra carregat amb tots els
estris. El 20 de gener del 1960 vam fundar l'Orquestra
Virginias que actualment encara existeix, i jo ja fa dies
que els dic als meus companys que tinc ganes de plegar ja
que ja tinc l'edat, però no hem deixen.
Si no plegues és perquè
encara t'hi sents bé ?
De fet, quan hi estic encara m'agrada molt, però ja t'he
dit que són molts anys i això és per la joventut o per
a gent més jove que jo.
Explica'ns alguna cosa sobre
l'Orquestra Virgina ?
T'explicaré coses de quan érem més famosos, o estàvem
de més actualitat. Entre moltes coses havíem actuat a
Palma de Mallorca quan feien Miss Nacions Unides,
conjuntament amb el Duo Dinámico, cada vegada que sortia
una Miss li tocavem un passatge de música del país que
representava. Havíem tocat fins i tot música japonesa.
Havíem actuat a Saragossa, a les festes oficials
anomenades La Maja de España. A Pamplona als Sant
Fermins, allà tocàvem nou dies seguits, hi vàrem anar
dos anys seguits. També havíem tocat a França, al
poble de Ville de Bedous. També havíem acompanyat en
les seves actuacions a Julio Iglesias, Luis Mariano, Mary
Sampere, Antonio Machín, Alberto Cortes, això entre
d'altres. A més a més, també tocàvem a la Banda
Municipal de Manresa, i com pots comprendre no hi podia
pas anar amb el piano, i per això hi tocava la trompa.
En aquells temps ens donaven 350 pts al mes per anar-hi
quan precisava i anar a assajar dos dies a la setmana.
M'estic adonant que si
furguéssim a fons el tema de la música segur que
n'ompliríem un grapat de fulls, però, no tenim pas
gaire temps, per tant, si tens alguna anècdota curiosa
que sigui interessant, ens la podries explicar ?
En tinc varies, però la més sonada va ser un 15
d'Agost. Havíem d'anar a tocar a Santa Coloma de
Cervelló, havíem de començar acompanyant l'hora de la
Missa i després el ball del migdia (llavors n'era costum
de fer ball al migdia). Però resulta que ni a l'hora de
la Missa ni al ball del migdia l'Orquestra Virginias
encara no s'havia presentat. Els organitzadors, empipats
amb tota la raó, ens varen telefonar preguntant-nos que
volíem fer, anar o no anar-hi a Santa Coloma i que de no
anar-hi que ens avinguéssim a les conseqüències per no
haver-nos presentat. Nosaltres vam quedar parats ja que
segons el nostre representant no hi havíem d'anar fins
l'endemà. El resultat és que el nostre representant es
va equivocar de data, una vegada reconegut l'error ens
vàrem trobar tots i vam anar cap a Santa Coloma per
començar amb el ball de tarda. En sortir a l'escenari la
xiulada va ser d'època, però com que els va agradar la
nostra actuació tot va acabar bé.
Has desenvolupat alguna altra
afecció a part de la música ?
He fet teatre, he jugat a futbol, he ballat amb l'Esbart
Dansaire Santvicentí. Al teatre vaig començar als tres
anys, suposo que no vaig fer gaire bon paper, però de
més grandet, vaig representar obres com ara "Terra
Baixa", "El Hotel de los Líos", ... Entre
tot crec que estigué fent actuacions durant 12 anys, el
principal motiu de tot això era que el pare va ser
durant molts anys l'apuntador escènic a la Coral
l'Estrella. També vaig ser un dels refundadors de
l'Esbart Dansaire Santvicentí, dic refundador perquè ja
havia estat fundat amb anterioritat i s'havia perdut. A
l'Esbart hi ballava i també tocava el piano, només que
quant feia un cosa no feia l'altre. També havia jugat a
futbol amb el primer equip del Sant Vicenç, hi estigué
tres o quatre temporades, no ho recordo exactament ja que
ja fa molt de temps.
Tens alguna altra cosa per
explicar-me que no sigui molt llarga ?
Te'n podria explicar moltes més, però penso que serien
massa llargues i hem faria pesat. Ara m'agradaria poder
saludar a tots els meus companys que he tingut i que
encara tinc i que han intervingut en les activitats que
he mencionat, però com que això és impossible fer-ho
de un en un, des d'aquestes pàgines d'El Breny els envio
una cordial salutació a tots. Però n'hi ha un de
company que no està vivint a Sant Vicenç, tot i ser
Santvicentí, que també li envio una cordial salutació,
el saludo sol perquè està vivint a Prats de Lluçanès
i és en Mossèn Lluís Jané, amb el qual havíem fet
música conjuntament, ell posava la lletra i jo la
melodia, junts havíem fet cançons com ara: La Pasqua
Santvicentina (Vals Caramelles), a la Mare de Deu de
Castellet ( sardana ) i Visca Sant Vicenç ( sardana ),
d'entre d'altres.
Per anar acabant m'hauries de
dir que et sembla l'Esplai ja que també n'ets soci.
No et puc explicar gran cosa perquè som uns socis
novells, dic que en som perquè la Isabel també n'és de
sòcia, però el poc que en se ho considero molt positiu
per la tasca que desenvolupa en referència a la gent
gran del poble. Hi vaig fent alguna visita per passar-hi
una estona i recordar amb els companys algunes coses de
la nostra joventut o bé de l'actualitat. No hi estic
gaire estona perquè jo hi havia passat moltes hores
tancat en un local quan feia de músic més
"actiu". M'agrada passejar, però l'estona que
hi estic m'hi trobo molt bé, més ben dit ens hi trobem
bé quan hi anem tots dos, l'Isabel i jo.
Penso que l'explicada que ens has fet
serà molt profitosa per a tots els lectors, alguns ja
saben moltes coses de la teva vida, d'altres no tantes i
gràcies a aquesta entrevista ja en saben més. Moltes
gràcies per la teva amabilitat en nom d'El Breny i d'un
servidor.
ESTEVE LAFONT
|