El Club dels Poetes |
Diners de tort fan veritat, Diners fan bé, diners fan mal, Diners fan bregues e remors, Diners alegren los infants Diners, magres fan tornar gords, Diners tornen los malalts sans; Diners fan avui al món lo joc, Diners, dons, vulles aplegar. Si vols haver bé e no dan Anselm Turmeda Aquesta poesia de finals del segle XIV, esdevé d'una aclaparadora actualitat en les acaballes del nostre segle XX. Si la tinguéssim que resumir en poques paraules, ens aniria com l'anell al dit aquell rodolí tan nostre que diu "El que no son pessetes són punyetes". En cada verset reflecteix el poder que ha tingut i té el diner en el ser humà. En l'àcida ironia que destil·len aquests versos, no es salven ni laics ni clergues, ni justos ni pecadors, ni justícia ni bondat., es allò que sovint diem "Pagant San Pere canta". Afortunadament per tots nosaltres, queden mols valors de tota mena (morals i físics) que estan fora de la influència i poder del diner com son l'amor, l'estimació, l'honradesa, la bellesa, la vida o la mort. Cal tenir-los present sempre, per evitar que algun poeta contemporani o del futur pugui repetir una poesia com la següent d'Àngel Guimerà. Catalunya , pobre mare, |