L'Ajuntament informa |
1. PARTICIPACIÓ DEL PÚBLIC EN ELS PLENS MUNICIPALS
PARTICIPACIÓ DEL PÚBLIC EN ELS PLENS MUNICIPALS L'ajuntament va aprovar una reglamentació per tal que qualsevol persona o entitat pugui rebre respostes o explicacions en els plens municipals per part de qualsevol dels tretze membres del consistori municipal. Amb aquesta iniciativa, l'Ajuntament posa en funcionament una fórmula reglada per tal que qui vulgui fer una consulta al Ple ho pugui fer sense infringir les normes legals, ja que els plens municipals són oberts al públic però aquest no pot intervenir-hi. Aquesta nova possibilitat de participació ciutadana, aprovada per tots els grups polítics municipals serà efectiva amb les següents condicions generals: 1. - Les associacions, entitats, i ciutadans de Sant Vicenç de Castellet podran formular qualsevol prec o pregunta sobre afers municipals per escrit davant l'Ajuntament, per tal que siguin contestats/des públicament per la Corporació local. 2. - Els precs o preguntes es cursaran mitjançant instància en deguda forma, en la qual hi hauran de constar expressament les següents dades: nom, cognoms, adreça, telèfon, exposició clara de la pregunta o prec que es formula, i a quina àrea de govern o regidor s'adreça. La instància que serà registrada a l'Ajuntament, haurà de presentar-se davant el Departament de Secretaria de l'Ajuntament amb una antelació mínima d'una setmana abans de la celebració de les sessions ordinàries del Ple, i en tot cas, amb anterioritat a les Comissions Informatives. 3. - El secretari de l'Ajuntament exercirà, si s'escau, funcions d'assessorament i d'informació als representants d'associacions, entitats, i ciutadans que presentin les instàncies. 4. - Les contestacions a les preguntes o precs presentats hauran de fer-se efectives pel regidor corresponent a la Sala de Plens de l'Ajuntament una vegada finalitzades les sessions ordinàries del Ple, i en les anomenades sessions de participació ciutadana, les quals tindran una durada màxima de trenta minuts. 5. - La sessió de participació ciutadana serà presidida per ¡'Alcalde, o persona en qui delegui assistit pel secretari de l'Ajuntament, i amb la presencia de la resta de membres de la Corporació, i les associacions, entitats i ciutadans que hagin formulat les qüestions en el termini establert. 6. - La sessió s'iniciarà amb la intervenció de l'alcalde que donarà compte als presents del número de qüestions plantejades que configuraran l'ordre del dia. El secretari introduirà una per una les preguntes formulades identificant l'associació, Entitat o particular que l'hagi formulada, els quals prendran la paraula en un torn d'intervenció de 2 minuts per a la seva exposició. 7. - El regidor o regidor/s corresponents disposaran d'un torn de contestació de 2 minuts de duració. 8. - En el cas que s'exhaureixi el temps de la sessió i no s'hagin contestat totes les peticions formulades, l'Alcalde podrà perllongar la duració de la mateixa als efectes adients. 9. - L'ordre del dia de la sessió de participació ciutadana serà fixat per l'alcalde i se'n donarà compte del mateix a les Comissions Informatives prèvies al Ple ordinari. "Tots a una" podria ser el lema d'un seguit d'accions que compten amb un ampli recolzament d'institucions, organismes i associacions diverses, en una experiència que aglutina grups ben diversos amb l'objectiu comú de resoldre la situació de la carretera C-1411 en el seu tram Sud, de Manresa a Abrera. La carretera C-1411 ha esdevingut una de les rutes més transitades no només de Catalunya sinó de tota Espanya. Mentre aquesta situació s'ha anat agreujant, el govern de la Generalitat de Catalunya ha anat eludint l'assumpció del problema en part per la necessitat de completar l'Eix Transversal i en part per considerar que l'existència d'una autopista de peatge (Manresa - Terrassa) ja era suficient per resoldre la situació. Hi ha hagut la creença que deixant empitjorar la situació fins a límits insostenibles la comarca acabaria assumint els peatges i que aquí s'acabaria el problema. Però la realitat ha estat diferent. El teixit social del Bages s'ha entossudit en demanar igualtat de tractament que altres territoris i s'ha mobilitzat per fer arribar de manera conjunta les seves reivindicacions al govern català. Amb aquest objectiu, el Consell Comarcal, la Cambra de Comerç i el Montepio de Conductors de Sant Cristòfol, han endegat una sèrie d'accions encaminades a aconseguir la unitat d'acció de tots els agents polítics, comercials, socials i institucionals en la defensa de la comarca. Dins aquesta línia, l'assemblea d'alcaldes del Bages celebrada el 18 de gener a Calders va fer pública una declaració en la que manifestava la seva preocupació per la manca d'actuacions al Bages Sud i pels elevats costos que d'això se'n deriven, tant en vides humanes com en el desenvolupament econòmic, gravat per la discriminació negativa d'un peatge com a única alternativa. Posteriorment es va elaborar un manifest que, recollint la inquietud de l'assemblea d'alcaldes, ha rebut l'adhesió de nombrosos agents socials de la comarca i que serà sotmès a l'aprovació dels Plens dels Ajuntaments bagencs. Paral·lelament, les tres institucions promotores d'aquesta campanya, han donat a conèixer uns respectius estudis que analitzen diferents aspectes de la circulació al Bages i les seves repercussions. El Consell Comarcal ha estudiat les relacions de mobilitat que per causes de treball es donen entre la ciutadania de la comarca. La Cambra de Comerç a difós les dades d'un estudi en el que es constata que entre Manresa i Castellbell (és a dir, per Sant Vicenç) hi circulen uns 24.000 vehicles/dia, el doble que de Manresa cap a Berga i el Montepio de Conductors ha analitzat les mancances i els punts perillosos de tot l'Eix, així com l'anòmala situació dels accessos a Sant Vicenç. De tot plegat se'n dedueix la necessitat inajornable d'emprendre algun tipus d'acció (desdoblament, rescat de peatge, etc) que resolgui una situació que esdevé cada dia més conflictiva. Per aquest motiu, una representació de la comarca té previst entrevistar-se a finals de febrer amb el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Sr. Pere Macias, per traslladar-li la preocupació de la comarca i la petició col·lectiva i unànime que se solucioni tant els problemes de la carretera com els dels accessos a totes les poblacions, especialment Sant Vicenç de Castellet. Aquesta comissió comarcal, de la que també en forma part l'ajuntament de Sant Vicenç té l'encàrrec de transmetre al conseller que la voluntat unànime del Bages és que s'encari el problema amb celeritat i que difícilment la comarca acceptarà més ajornaments discriminatoris com els que ha vingut patint fins ara. L'accés a Sant Vicenç. Cronologia. Les converses formals de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet i la Generalitat de Catalunya per resoldre els problemes d'accés a la població, que passen inevitablement per la construcció d'un nou pont, s'inicien a la tardor del 1995. En una entrevista celebrada amb el director general va manifestar que era lògic desdoblar la carretera i construir un nou pont a Sant Vicenç, però que això encara no tenia data. Amb tot, es va comprometre a fer un avantprojecte per començar a encarar el tema. Hi ha hagut motius reals i raonables que justifiquen un cert ajornament, però des de llavors s'han produït tants incompliments per part de la Generalitat de Catalunya que tot fa pensar que entre altres mancances, ha faltat la voluntat d'afrontar el problema, com dóna a entendre un breu resum cronològic d'aquest procés: Febrer 1996:S'exposa de nou la necessitat de preveure nous accessos a la població. El director general informa de l'extrema dificultat pressupostària per la que passa el seu departament atès que la construcció de l'Eix Transversal absorbeix molts recursos. No obstant, es compromet a tenir enllestit aquest mateix any (1996) un avantprojecte de connexió de Sant Vicenç amb la C-1411. Juliol
1996: Acord del Ple de l'Ajuntament
subscrit per tots els grups (excepte el GAS que no hi
assisteix mai) instant a la Generalitat a solucionar els
accessos a Sant Vicenç i als Diputats respectius perquè
assumeixin el tema amb interès. Gener 1997: Nou Director General de Carreteres. Calgué explicar tots els antecedents. Febrer 1997: El nou director general reconeix que cal una solució definitiva però no està en condicions de prometre res fins passat el 2.000. Es compromet a iniciar el projecte del que ha de ser l'actuació final. Maig 1998: El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat instar al Consell Executiu a redactar el projecte executiu d'un nou accés a Sant Vicenç en el termini de sis mesos i la seva execució en el termini màxim de dos anys des de la seva aprovació definitiva. Setembre 1998: L'ordre de preparar l'estudi està "a punt de cursar". Previsions d'acabament de l'estudi: 6 o 7 mesos. Setembre 1999: L'estudi encara no està fet. Finals 1999: Generalitat informa que s'està fent l'estudi. Gener 2000: Inici de la campanya comarcal a favor de la C-1411 i per un nou accés. Febrer 2000: Reunió amb el Conseller d'Obres Públiques Tota vegada que el desdoblament de la C-1411 des de Sallent fins Navàs ja està enllestit i es preveu seguir amb l'obra fins arribar a Berga, hi ha previst reivindicar conjuntament amb el Consell Comarcal del Berguedà que el tram Sallent - Navàs s'executi simultàniament amb el de Manresa - Sant Vicenç, per tal d'evitar que les dues comarques es converteixin en rivals per un problema que, en definitiva, afecta a tothom. ELS ALCALDES I ALCALDESSES DEL BAGES ES POSICIONEN L'Assemblea d'alcaldes ja es va pronunciar sobre la situació actual de la C-1411, en un escrit aprovat unànimement pels alcaldes i alcaldesses de tots colors polítics. Els representants municipals posen de manifest la importància de les comunicacions en el desenvolupament econòmic i social i destaquen la necessitat de resoldre "aquells aspectes que en matèria de comunicacions resten pendents, especialment cap al Sud de Manresa on la C-1411 no s'adapta a les necessitats del trànsit i on no s'han resolt els accessos a alguns municipis com Sant Vicenç de Castellet i Monistrol de Montserrat". Destaquen els alcaldes que això "comporta un agreujament del trànsit a la C-1411 entre Manresa i Abrera, convertit en un dels trams més transitats de Catalunya ja que canalitza el trànsit de les conques del Llobregat i del Cardener; discrimina els municipis que no tenen accessos adequats; penalitza el desenvolupament econòmic d'aquest territori amb el cost afegit d'un peatge com a única alternativa; i aporta un elevat risc d'accidents, com ho demostra l'alta sinistralitat que s'hi registra". Per tot plegat, "manifestem la nostra preocupació per les negatives repercussions que sobre el territori està tenint la deficient xarxa viària i demanem que dins aquest any s'adoptin les solucions necessàries per resoldre l'anòmala situació de l'Eix del Llobregat entre Manresa i Abrera". |