XXV Aniversari


1. COM UN BON VI [David Bricollé]

2. PUJANT A LES GOLFES [Marina Ubach]

3. ENTRE MÀXIMS I MÍNIMS [Estel Huguet]

4. 25È ANIVERSARI DE L'ESCOLA SANT VICENÇ

5. ELS MILLORS ANYS DE LES NOSTRES VIDES [M. Àngels Jiménez]

6. MEMÒRIA DEL PASSAT, PEDAGOGIA DEL PRESENT


COM UN BON VI

El nostre Breny, i per extensió totes les publicacions locals independents, experimenten una evolució similar a la d'un bon vi. Quan el prens novell, tot just acabat d'elaborar i "envasar", té la frescor de la proximitat temporal dels continguts (malgrat que parlem d'una publicació mensual). Però, en canvi, li falta cos, potser perquè una bona part de les notícies -tot i aquesta proximitat temporal- són ja conegudes; potser perquè la majoria dels protagonistes tenen interès perquè ens són persones properes, però no pel seu potencial informatiu...

Però és amb el temps que, com el bon vi, aquestes publicacions van agafant solera. És quan es fa una relectura de Brenys anteriors quan es posa de manifest que ha anat adquirint un sabor intens i profund. I és que el principal lema dels qui elaboren una publicació local (i els de El Breny, ho sé per experiència, ho tenen molt clar) és que més enllà d'informar el que importa és deixar constància.

Aquests 25 anys de Breny han consolidat una "bodega" informativa de valor incalculable, perquè en els seus 254 números hi ha recollit un quart de segle d'història del nostre municipi. Però, a més, és una història amb un valor afegit, perquè no s'ha elaborat anys després, sinó que s'ha escrit des del present, des de l'actualitat dels esdeveniments, que ara ja formen part del passat.

Penso que precisament aquests 25 anys de Breny no ens permeten valorar amb prou objectivitat tota la seva dimensió. Perquè són molts anys. O, com a mínim, els suficients perquè molts l'haguem convertit en un producte quotidià, i perquè gairebé l'haguem assumit com un element inseparable de la nostra vida, que sembla que aparegui per art de màgia. A tots els que en sou lectors us proposo que, per un moment, feu l'exercici d'imaginar què passaria si mai no hagués existit una publicació d'aquestes característiques al nostre poble i ara n'aparegués una. Estic convençut que la rebríem amb una barreja de perplexitat, admiració i autèntica fruïció.

Les publicacions locals com El Breny també tenen un valor incalculable com a planter de periodistes. I no parlo tant d'aprendre escriure, que no deixa de ser la part final d'un treball que comença molt abans. Parlo de tot el procés intern que es genera abans de treure un número del Breny al carrer: del sobre el que és més o menys rellevant, de l'intercanvi d'idees, de reflexions sobre com s'ha de reflectir la realitat i transmetre els esdeveniments.

Per tot plegat, publicacions com El Breny són humils graons d'unes llargues escales (la de la història d'un poble i la de l'aprenentatge periodístic) sense els quals, però, seria molt difícil pujar-les.

David Bricollé


PUJANT A LES GOLFES

Els anys passen tan depressa que, sense voler, anem acumulant en les nostres golfes records i etapes que ens han ajudat a créixer. Fa tant temps que són guardats en un racó del nostre cervell que no els hi dediquem ni un moment, i ells, indefensos, es van omplint de pols i de teranyines. La culpa la tenen les presses de cada dia, la competència, l'afany de voler viure més el futur que el present... Una trucada de telèfon et pot despertar, moltes vegades, les ganes de pujar les escales i aturar-ho tot, encara que només sigui per una tarda. I aquí em teniu, disposada a parlar d'una entitat del meu poble que celebra els seu 25è aniversari i que, durant molts anys, l'he sentida molt lligada a la meva pròpia família. De fet, gairebé tots, d'una forma o una altra, hi hem participat: el meu pare, Francesc Ubach, un dels membres fundadors i durant molts i molts anys membre de la redacció, la meva germana Maria, redactora quan tot just començava a estudiar BUP i també la meva mare, la Consol Fuentes, esbarallant-se amb els textos en l'etapa que el diari tenia el seu primer ordenador. Jo vaig arribar al Breny molt més tard, quan es va plantejar fer un canvi generacional. De fet, les meves col.laboracions al diari van arribar molt després de la meva estada a ràdio Zenit, la meva autèntica escola de periodisme. La ràdio municipal i al cap d'uns anys, la meva participació al diari em van ajudar a reafirmar-me en la meva professió: tenia molt clar que volia ser periodista. Potser llavors no me'n adonava de la importància de col.laborar amb els mitjans de comunicació del meu poble: ara, després d'uns anys, veig que van ser aquestes pràctiques les que em van fer decidir a tirar endavant la meva carrera.

He de felicitar doncs, a El Breny pels seus 25 anys de vida, a l'actual redacció i sobretot a aquelles persones que l'any 1974 van iniciar aquesta difícil aventura. M'agradaria que aquest text servís per a homenatjar a cada una de les persones que durant tot aquest temps han participat en l'elaboració d'aquest diari, i dic a tots perquè, des del meu punt de vista, crec que no sempre a tothom se li ha reconegut el seu esforç i dedicació. La pols dels anys, moltes vegades, no ens deixa veure tots els capítols de la història i ens oblidem fàcilment de pujar a les golfes i recordar a persones que, durant el trajecte, han lluitat per a tirar endavant entitats del poble com aquesta.

Serveixi aquest escrit per a encoratjar a tots els que formen l'actual Breny (molt més modern, amb e-mail i adreça electrònica!) per tal que continuin redactant objectivament la història de Sant Vicenç. Gràcies també a ells per a fer-me aturar, mirar enrera i ajudar-me a valorar encara més el meu passat.

Marina Ubach -desembre 1999.


ENTRE MÀXIMS I MÍNIMS

En la societat actual, on la importància dels mitjans de comunicació és indiscutible, dur a terme un periòdic local com El Breny, que es fa sense esperar res a canvi, significa assumir la responsabilitat d'intentar transmetre continguts verídics que facin referència a la nostra població i, sobretot, escriure pinzellades sobre qualsevol aspecte de Sant Vicenç per anar composant, mes a mes, la història del municipi. Aquest compromís ha complert ja 25 anys gràcies a un grup de persones que periòdicament ha dedicat part del seu temps lliure a informar sobre les inquietuds i els fets més rellevants del poble. En aquest aspecte, cal destacar especialment la funció que ha dut a terme la popular santvicentina Mª Carme Grauvilardell, exbibliotecària de la població i l'única membre fundadora d'El Breny que encara ara continua al capdavant d'aquesta inciativa; l'única persona que ha viscut totes i cadascuna de les etapes del periòdic i que, amb esforç, treball i noves idees, ha intentat (i ho ha aconseguit) que no es dissolgui aquest fons documental tan important en què s'ha convertit El Breny. Una tasca sense precedents d'un valor incalculable.

D'altra banda, El Breny ha pogut sortir-se'n durant un quart de segle (amb èpoques més o menys entusiastes) gràcies al suport incondicional d'uns lectors que ens han fet costat en els moments difícils, que han respost a les nostres crides i que en tot moment han mantingut el seu vot de confiança en aquest periòdic. Gràcies.

Per això resulta tant difícil establir una jerarquia sobre quin tipus de mitjà realitza una tasca més important en la societat actual. La precisió dels continguts que publiquen la majoria de diaris d'àmbit català o estatal, que informen sobre els fets més rellevants que tenen lloc a nivell mundial, no es pot comparar amb la informació, sumament local, que conté El Breny. La rapidesa amb què els grans grups de comunicació trameten les notícies no es pot comparar amb la periodicitat d'una revista com El Breny (que intenta ser mensual). I el nombre de pàgines dels grans diaris, i el dissenyi el color de les mateixes tampoc no es pot comparar a les 16 pàgines en blanc i negre que publica El Breny. Però, de la mateixa manera, no és comparable el nombre de persones que es guanya la vida treballant en els grans mitjans amb el Col·lectiu El Breny, que es guanya la vida en un altre lloc i dedica les hores de lleure a fer aquest periòdic; ni la nòmina que reben a final de mes els redactors dels diaris estatals amb l'únic sopar que es permet costejar El Col·lectiu El Breny, generalment per les festes de Nadal, amb els reduïts beneficis amb què tanca l'any.

Seria molt fàcil mirar només el nombre d'exemplars venuts i els beneficis recaptats en un any i determinar quin és el diari més important, però crec que la rellevància d'un mitjà no es regeix únicament per la quantitat de subscriptors de què disposa, ni per la seva tirada diària, ni per la línia editorial de la publicació. Cada mitjà té la seva funció, i la d'El Breny és donar cabuda a una sèrie d'informació que no quedaria enregistrada enlloc i que, al mateix temps, permet perfilar una mica més la història de Sant Vicenç.

Sense cap color polític com a bandera, El Breny obre les seves pàgines a la crítica i a les lloances, a la informació estricta i també a les històries personals i a les inquietuds i preocupacions dels santvicentins vers l'evolució d'una població com la nostra. Vint-i-cinc anys d'existència és una fita important per a una publicació com la nostra, però encara ho és més el fet que, després d'un quart de segle, El Breny continuï viu, amb ganes de continuar desenvolupant la funció per a la qual va néixer: ser el testimoni escrit de Sant Vicenç.

ESTEL HUGUET


25È ANIVERSARI DE L'ESCOLA SANT VICENÇ

El col·legi públic Sant Vicenç està preparant una gran celebració: el seu 25è aniversari. L'escola vol que aquest fet sigui motiu de festa i de retrobament per part de tothom qui hagi format part de la comunitat escolar alguna vegada.

La data prevista de la festa és el dissabte 8 d'abril del 2000. Per a aquest dia, s'estan organitzant un seguit d'actes: exposicions sobre l'escola d'abans i la d'ara, festa de retrobament de persones relacionades al centre al llarg de la seva història, confecció d'un llibre gegant, xerrades informatives obertes a tothom, confecció d'una revista monogràfica i un llarg etcètera.

També s'aprofitarà l'aniversari per programar les activitats de la setmana cultural del 2000, que es farà aquell mateix mes.

La Comissió del 25è aniversari, encarregada de l'organització de la festa, va fer una reunió el mes novembre amb representants dels 25 cursos i de les diferents juntes d'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA), des del 1975 al 1999, on va poder comprovar la forta acceptació dels convocats de cara a la participació a la festa.

La comissió fa una crida a tothom qui tingui o hagi tingut relació amb l'escola (ex-alumnes, ex-AMPAs, ex-mestres,...) perquè vingui a la celebració, i ja està recollint informacions, anècdotes, fotografies i treballs de tots aquests anys.

I uns apunts d'història:
L'aprovació de la creació de l'escola es va publicar al BOE el 9 d'agost de 1974, un ordre ministerial del 24 de gener de 1975 va autoritzar-ne el seu funcionament i, finalment, les classes es van iniciar l'abril de 1975


ELS MILLORS ANYS DE LES NOSTRES VIDES

No, no és el títol d'un serial televisiu, però és la primera idea que associo amb el BUP MUNICIPAL de St. Vicenç.

Ara, en el 2000, farà 25 anys que el BUP MUNICIPAL va començar, ( i ja és història! ). Era aleshores un moment de canvi; tant a l'ensenyament com a la societat. La democràcia havia arribat finalment al nostre país i a St. Vicenç es notaven també aquests canvis. Els Ajuntaments tenien incidència i implantació en tots els àmbits. El "col·legi de les Monges", no es volia quedar aïllat, volia participar de la vida del poble i de la millor manera possible. Es va adonar que com a institució tenia un paper important a fer, oferint un ensenyament més obert i plural i obrint-se a tot aquell alumnat adolescent que volgués continuar els seus estudis en el seu poble. Una manera més de ser santvicentí. La cessió de part de l'edifici de les dominiques per poder cursar el BUP i la transformació d'un "col·legi de noies" en un col·legi mixt, van ser les dues primeres aportacions. El professorat també estaria en un primer moment contractat per elles, a l'espera que les primeres eleccions democràtiques donessin als Ajuntaments el poder de contractar el propi personal d'ensenyament. I així va ser. Alhora es van anar aconseguint millores a nivell local que van influir positivament en la qualitat de l'ensenyament. Per exemple, la construcció d'un polisportiu municipal, del que tothom podia gaudir, però que respectava l'horari escolar; la biblioteca va ampliar les seves sales i dotacions i, fins i tot algun dels nous regidors es va oferir per donar classes després de la seva jornada laboral.

Els fruits d'aquest BUP MUNICIPAL estan presents en la vida actual de St. Vicenç; aquells adolescents han esdevingut els adults d'avui, amb responsabilitats i participació ciutadana.

No vull deixar passar aquesta ocasió sense donar les gràcies a la institució de les Germanes Dominiques, allà hi vaig aprendre allò de que l'ensenyament és reflex de la societat i "una inversió de futur" que no es veu a curt termini.

Jo vaig arribar l'any 1976 d'una manera casual. Quan vaig entrar a les classes em vaig adonar que l'alumnat que tenia davant era molts pocs anys més jove que jo. Com a professora d'Anglès i Francès i de fora, els estudiants em van veure "diferent". Allò d'ésser jove i parlar un idioma que no era ni el castellà ni el català, no s'ho havien pensat... Una mica a "contracor" al principi, van acabar el curs adonant-se que els dos idiomes eren importants. Importants perquè els obria a noves cultures; pràctics perquè els permetia gaudir del seu temps de lleure escoltant música i entenent les cançons que tant els agradaven, i, a la llarga, importants i pràctics perquè a molts els va ajudar i obrir les portes professionalment.

Van ser uns anys molt actius on jo vaig aprendre també la meva professió. De vegades sento enyorança d'aquells moments. Amb el voluntarisme, la innocència i la inexperiència, personalment també em vaig fer adulta. Ara a finals dels anys 90, MOLTES GRÀCIES, SANT VICENÇ.

M. Àngels Jiménez


MEMÒRIA DEL PASSAT, PEDAGOGIA DEL PRESENT

L'any 2000 farà 50 anys de:

  • Inauguració de la Biblioteca Popular Salvador Vives Casajuana
  • Inicis de l'Agrupació Sardanista
  • Inicis del bàsquet al pati de les Escoles Nacionals

L'any 2000 farà 25 anys de:

  • Inauguració oficial de les Escoles Sant Vicenç
  • Aparició d'El Breny, periòdic d'informació local
  • El Futbol Club Sant Vicenç aconsegueix el títol de campió de lliga de 2ª categoria regional i l'ascens a 1a categoria regional
  • Primera Mostra de la Cançó dels Països Catalans
  • Mort del Sr. Pere Canal, secretari de l'Ajuntament durant 49 anys, impulsor del Ball de Gitanes i col·laborador en tot tipus d'activitats culturals. Mestre director de la Societat Coral l'Estrella durant molts anys
  • Associació de Pares de les Escoles de Sant Vicenç de Castellet
  • S'imparteixen per primera vegada cursos de BUP. Al pavelló del Col·legi de les Germanes Dominiques
  • Associació de Veïns del Barri de la Farinera
  • Inauguració de l'edifici de la nova Estació Depuradora d'Aigües
  • Inicis del Cinema Amateur
  • Fundació de la Penya Blaugrana
  • Primera celebració de l'Aplec de la Sardana
  • Inauguració de l'estafeta de Correus a la plaça de l'Ajuntament. Correus deixa de considerar Sant Vicenç com a poble rural

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet