Tribuna


CastelletLa situació de Castellet

Amb l’objectiu de fomentar el diàleg sobre temes d’interès municipal i fer arribar a la població les opinions més representatives de la vida política local, El Breny ha decidit obrir una nova secció "Tribuna". Aquesta secció, d’una forma periòdica, demanarà als diferents partits polítics l’opinió sobre temes que la redacció del Breny consideri d’interès prioritari per a Sant Vicenç.

Aquest cop hem decidit incidir sobre una problemàtica que ja s’ha convertit en tradicional en la quotidianitat santvicentina: "La situació de Castellet".

Demanem l’opinió sobre la situació actual així com també que es proposin possibles vies de solució.

PSC ERC CDC

 

Partit dels Socialistes de Catalunya

La situació de Castellet es pot descriure ràpidament dient que és una finca de propietat privada sotmesa a un procés de degradació que té dues causes: una de natural o geològica i una altra d’humana. Recordem-les:

Per causes naturals, el turó pateix una erosió lenta però constant, que amb els anys podria arribar a descalçar el cim i posar en perill l’estabilitat de les edificacions que hi ha damunt. A la vegada, les pluges també contribueixen a augmentar les fissures de les roques i provocar alguns desprendiments. No és cap fenomen nou, i podem dir que la situació d’ara no és substancialment diferent de la de fa vint o trenta anys, però necessita d’algunes actuacions per contrarestar els efectes nocius de l’erosió.

Com a causes humanes cal destacar dos factors que han influït negativament en el turó de Castellet:

1er.Els descalçament de la part alta del turó, a sota de la torre, que algú va fer ja fa anys per facilitar que els vehicles poguessin arribar fins al cim, cosa que va accelerar el procés d’erosió.

2on. La desafortunada instal·lació a finals dels 80 d’indústries al seu entorn, sense aprovar cap pla, sense dotació de serveis, amb notables il·legalitats, eliminant camins, destruint de manera irreversible un paratge singular com eren les "muntanyes russes" i convertint l’entorn de Castellet en un suburbi industrial, procés tolerat quan no afavorit pel govern municipal (diguem-ho també) format aleshores per Convergència i Esquerra Republicana.

Però ara, un cop feta la diagnosi, s’ha de passar a la teràpia i El Breny demana l’opinió del Partit dels Socialistes de Catalunya sobre aquest tema. Bé. Què cal fer a la muntanya de Castellet segons la nostra opinió?

Diguem d’entrada que el PSC, com gairebé tothom, creu que un paratge que es degrada per l’acció agressiva d’activitats industrials i per la inhibició del seu propietari no ha d’ésser rehabilitat a expenses només de la ciutadania de Sant Vicenç, i resultaria sorprenent que algú pogués defensar aquesta fórmula, llevat que aquest "algú" tingui "interessos especials" en que així es faci. Parlem-ne, doncs, una mica, perquè la recuperació progressiva de Castellet demana actuar-hi en diversos fronts.

No hi ha constància que amb anterioritat s’hagi fet cap intent de frenar l’erosió de la muntanya. Ni per part dels propietaris (Bisbat de Vic), ni de l’administració, ni de ningú. Havent, doncs, de partir de zero, l’equip de govern municipal ha fet en primer lloc allò que la llei li mana: requerir a la part propietària perquè prengui mesures de rehabilitació del seu patrimoni, especialment en aquells aspectes que poden generar perill o danys patrimonials irreversibles, tot advertint-la que l’ajuntament pot adoptar pel seu compte les mesures de consolidació que estimi necessàries per després passar-li factura.

Però l’objectiu municipal no és pas posar en una situació difícil al Bisbat, sinó ajudar-lo amb tots els mitjans, tant econòmics com tècnics, a solucionar un problema que, tot i ser patrimonialment seu, ens el fem sentimentalment també nostre. Per aquest motiu, i per facilitar la seva labor, l’ajuntament va elaborar un projecte de rehabilitació el pressupost del qual s’apropa als 15.000.000 de ptes., projecte que va posar a disposició del bisbat. Tenint consciència que la xifra és molt alta i que representa un esforç enorme per la situació eclesiàstica, l’ajuntament ha buscat ajuts a diferents departaments de la Generalitat de Catalunya amb un resultat fins ara negatiu, ja que enlloc estan en condicions de destinar-hi diners: Ni a Cultura, perquè entenen que no és un tema cultural, ni a Agricultura, perquè no ha veuen com un tema rural. El departament de Governació s’ha compromès darrerament a estudiar la possibilitat d’alguna altra solució tècnica que pogués resultar més econòmica i després veure si era possible destinar-hi alguna quantitat.

L’Ajuntament també va proposar al bisbat la participació a tres bandes en el finançament de les obres de rehabilitació, de les que el bisbat n’hauria d’assumir una part i l’ajuntament en subvencionaria una altra, podent així afavorir l’entrada de patrocinadors privats en aquest procés, però per les converses mantingudes amb el bisbat és una proposta també difícil de prosperar, si bé no està encara descartada del tot.

Com que hi ha molta gent preocupada pel tema, algunes persones han proposat fer una recapta popular i entregar els diners recollits al bisbat de Vic com a una almoina col·lectiva. És una proposta, sens dubte, atractiva, i si es tira endavant, l’ajuntament podria afegir-s’hi aportant una quantitat igual a l’aconseguida en la recapta voluntària. És una opció que el Partit dels Socialistes de Catalunya recolzaria plenament.

Però cal actuar en tots els fronts, no només en el cim. Així, cal reconduir l’assentament irregular d’indústries a l’entorn de Castellet que tanta degradació ha generat. Ara el nyap ja està fet i no n’hi ha prou amb lamentacions. L’indret està qualificat per la Generalitat de Catalunya com a sol industrial, ja hi ha indústries instal·lades i el que s’escau és impulsar amb tots els mitjans disponibles la regulació dels vials, la restauració de camins, l’establiment de serveis i l’adecentament i dignificació general de tota la zona. No s’ha de pretendre convertir la muntanya de Castellet en un jardí domèstic perquè això seria desvirtuar la seva condició d’espai natural, però si que hem d’harmonitzar l’activitat econòmica amb la consecució d’un paratge natural, boscós i protegit de totes les agressions, tant les naturals com les provocades pel medi humà.

Esquerra Republicana de Catalunya

D'un temps ençà, el turó de Castellet es troba en un procés de continuada erosió que amenaça el futur dels emblemàtics edificis del seu cim: la torre i l'ermita. El propietari de Castellet - El bisbat de Vic - no ha pres les iniciatives necessàries per garantir-ne el seu salvament i avui per avui cal una actuació immediata per evitar la desaparició de l'element simbòlic més representatiu de Sant Vicenç.

Esquerra Republicana de Catalunya ha considerat sempre prioritària una actuació urgent a la muntanya i entén que aquesta és la voluntat de la pràctica totalitat de la població que difícilment podria arribar a assumir la pèrdua d'aquest patrimoni tan estimat. És en situacions com aquestes on els polítics han de justificar la seva funció social i‚ és per tant l'actual equip de govern socialista qui té la responsabilitat de resoldre amb rapidesa i eficàcia aquest problema tot buscant els recursos econòmics, tècnics i humans que calguin. Però el temps passa, les pluges van caient, les pedres també i l'erosió continua sense que ningú faci res a la muntanya, mentre... el senyor alcalde es manté en silenci.

Aquesta situació ha creat inquietud al poble i ha portat a un grup de santvicentins i santvicentines a crear el col·lectiu "Salvem Castellet". ERC de Sant Vicenç sempre ha donat suport a aquest grup i ha participat en les sessions informatives i xerrades que sobre el tema s'han fet. Aquest grup ha endegat una recollida de signatures per demanar a l'Ajuntament un posicionament clar i inequívoc sobre el problema. Sense fer cap campanya extraordinària ni cap acte reivindicatiu s'han recollit 600 signatures que es van entregar al registre del consistori, i que van ser acceptades de no massa bona gana, en la línia de prepotència habitual que el corró socialista ha instaurat d'ençà la seva majoria absoluta a l'Ajuntament.

A l'anterior legislatura, el nostre regidor de Cultura i Tinent d'Alcalde, Valentí Carrera, va encarregar l'elaboració d'un projecte que permetés la consolidació de la base que sustenta la torre i en garantís la seva continu‹tat per un bon grapat d'anys. En el darrer ple municipal es va aprovar aquest projecte que amb un pressupost de 15 milions de pessetes resta ara pendent de la seva finançament.

Davant de tot això, ERC de Sant Vicenç entén que l'alcalde hauria de respondre públicament de les següents qüestions:

a) Per què no s'ha avançat d'una manera significativa en les negociacions amb el bisbat de Vic, i no s'ha pogut concretar ni cap inversió econòmica per part del bisbat, ni la cessió de la propietat de la muntanya de Castellet al municipi. Pensa el bisbat arreglar l'ermita, especialment el sostre que cau?

b) Per què no s'han iniciat les obres en una primera fase, amb l'assignació pressupostària d'uns cinc milions que l'Ajuntament ja té destinats per a aquesta reparació i així tranquil·litzar l'opinió pública?

c) En quin punt es troben les converses i/o negociacions amb les institucions públiques (Generalitat, Diputació, Consell Comarcal...). Quina seria la seva aportació?

d) S'ha buscat el patrocini o mecenatge d'empreses? Amb quins resultats?

e) S'ha estudiat fer una campanya de captació de diners destinada als particulars?

f) Per què no s'ha donat tot el suport necessari als membres del col·lectiu "Salvem Castellet", tenint-los desinformats i buscant la seva desmobilització amb la promesa que el tema estava en vies de solució?

Per tant, el que ara és urgent és que el senyor Joan Montsech informi públicament de l'estat de la qüestió i demostri si l'actual equip de govern municipal és capaç o no de resoldre aquest problema. En cas que no hi hagi la voluntat o capacitat política per resoldre la qüestió caldria que l'Ajuntament cedís la iniciativa a una opció alternativa com podria ser la constitució d'un Patronat de la Muntanya de Castellet que hauria de buscar aquests recursos econòmics, tècnics i humans que calen per poder resoldre la qüestió que avui ens ocupa.

Esquerra Republicana de Catalunya, que sap valorar la importància dels símbols que ens uneixen com a poble, continuarà oferint el seu suport i la seva col·laboració a tota iniciativa que condueixi a garantir la salvació del nostre patrimoni històric i simbòlic.

Convergència Democràtica de Catalunya

Els símbols d’un poble formen part de la seva cultura i del seu conjunt de valors, i és per això que els que pertanyen a aquest poble cal que respectin i mantinguin aquests símbols, i els seus representants han de ser els primers de tots.

Així doncs, no hauríem d’estar actualment pendents de sí cal o no, de qui ho ha de pagar…Sinó simplement actuar.

De la mateixa manera en que l’ onze de setembre o el dia de Sant Jordi ningú gosa penjar al balcó una senyera feta a trossos, sinó que ans el contrari, la renta i planxa els dies abans, nosaltres els que som de Sant Vicenç de CASTELLET no podem deixar caure el símbol del poble.

Tots sabem que això val diners, i diners públics, però no tot pot mesurar-se en termes de "productivitat", PIB, inflació, dèficit etc, hi ha valors que no tenen mesura, i els que nosaltres no podem deixar de banda: Infants, gent gran, aturats, però també fets culturals i el símbol de tots.

 

La redacció del Breny agraeix als partits polítics que expressin les seves opinions a través d’aquesta tribuna, així els encoratgem a parlar en el proper periòdic de la degradació medio-ambiental que pateix el terme municipal santvicentí gràcies a l’acció de les empreses. Hi ha solucions per aquest tipus d’abusos? Podem evitar una matança de peixos al riu Llobregat o l’esmicolament progressiu de les nostres muntanyes així com la pèrdua de camins ?.

"La degradació medi-ambiental en el nostre terme municipal", proper tema de la tribuna.

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet