Les Coses de l'Esplai


Josep Cinca Clotet

Josep Cinca ClotetUn santvicentí, soci de l'Esplai, i company nostre ens explicarà coses seves, n'és en Josep Cinca Clotet.

-Josep, lloc de naixement.

-El meu naixement va ésser a Sant Vicenç de Castellet el dia 27 d'octubre de l'any 1934 i a un pis del carrer Calsina Pedro, actualment és el carrer del Bergadà, el que no recordo, es el numero.

-Això és el de menys. Com es deien els pares?

-El pare es deia Antonio i la mare Teresa.

-Fa molts anys que es varen morir?

-La mare ja en fa 16 i el pare farà uns dos anys, dia més dia menys.

-Quants germans o germanes tens?

-Una germana, es diu Anna i actualment viu a Barcelona.

-Està casada?

-És viuda de Pepe Muñoz i té tres fills.

-Tu estàs casat?, amb qui?

-Elisa Martinez del Rio, que també és filla de Sant Vicenç i que va neixer en un pis del carrer Prim.

-Recordes el dia en que us vàreu casar?

-Va ésser el dia 20 de maig de l'any 1962, a Sant Vicenç.

-Quants fills teniu?

-Tenim dos fills, el Toni i l'Anna, en Toni té 36 anys i l'Anna 27.

-Són casats o solters?

-Tots dos casats, en Toni amb Mª Carme Rodríguez i l'Anna amb en David Garcia.

-Quants nets tens?

-Per part del Toni i de la Mª Carme, en tinc dos i es diuen Sergi i Pol, de sis i dos anys respectivament.De l'Anna i d'en David, encara no s'han decidit a fer-nos avis.

-Tot arribarà Josep, de moment segur que volen passar-ho bé com fa la majoria de la joventut d'ara. Viuen tots a Sant Vicenç?

-Per ara sí, tots són al poble.

-Ara que ens has presentat la família, fes una mica d'esment de la teva època escolar.

-Doncs més o menys suposo que com tothom, és a dir, el "justet" per anar fet. Vaig començar al Col·legi de les germanes Dominiques que estaven al carrer Maria Gimferrer i desprès vaig anar al col·legi parroquial, més anomenat com "els Capellans". Desprès vaig començar a treballar.

-Recordes algun nom dels mestres?

-El nom que més recordo és el del Sr. Andreu Vidal, o sigui, el Sr. Vidal. Dels altres encara en tinc algun petit record, però per no dir cap "enredo", no en dirè cap.

-Ara parlarem de la feina i de la mili, si es que la vares fer?

-He fet la mili i he treballat, però gràcies a Déu, he treballat més que no pas fet la mili.Per a on vols començar?

-Doncs començarem per la mili, on la vares fer?

-La vaig fer a Girona, però primer hem van destinar al campament d'ARNIUS i una vegada acabada l'estada en aquest campament, vam anar a parar a Girona, al cos d'artilleria numero 22.

-Ens podries explicar alguna anècdota de la mili?

-Tot va anar amb normalitat durant la meva estada a la mili, com a anècdota et puc explicar que quan estàvem al campament i ens donàven temps lliure, solíem anar a pescar musclos al riu Muga.

-Has dit que pescàveu musclos al riu?

-M'has demanat alguna cosa curiosa i aquesta n'és una, musclos al riu, quant els teníem, els portàvem a la veïna i ella ens els cuinava amb seva i tomàquet i n'eren de bons. !!!

-Què ens pots explicar de la feina?

-N'explicaré una part perquè he donat moltes voltes, més que un ventilador. Vaig començar a treballar als 14 anys, a Tèxtil Armengol, que era la fabriqueta on el meu pare era director. La meva feina consistia en aprenent de manyà i ajudant de posa-peses als telers i allí hem vaig quedar fins que hem va arribar l'edat d'anar a la mili. Una vegada acabada la mili i de tornada cap a casa, vaig anar a treballar a Santpedor, a l'empresa tèxtil Vincit, i allí mi vaig quedar 5 anys fent de contramestre. Desprès vaig anar a treballar a Moià, a l'empresa tèxtil Moià, on hi estigué treballant entre deu i onze anys. Durant aquest període, vaig casar-me amb l'Elisa a Sant Vicenç i vàrem anar a viure a Moià i allà és on va néixer en Toni. Desprès d'aquest període vàrem tornar a Sant Vicenç i vaig entrar a treballar a l'empresa Mitjans i Pares, també coneguda com "la fàbrica dels matalassos". Allí hi estigué uns tres anys, desprès amb la finalitat d'augmentar el meu salari, vaig anar a treballar a l'empresa "Plasencia de las Armas", que està a Anduain (Guipúscoa) amb el càrrec de muntador de maquinària tèxtil, telers... Allí hi estigué dotze anys engegant les màquines que l'empresa construïa.

-La Família també et va acompanyar a Anduain?

-No, ja que no era la meva residència fixa i jo no parava de viatjar, però els anava a veure cada quinze dies.

-De segur que viatjaries per tot el territori nacional?

-Pràcticament sí, ja que també he estat a Portugal, a Castelló Branco i Cubilar, entre algun altre lloc.També he estat a Hannover (Alemanya) per el motiu d'una fira de maquinària tèxtil. Vaig estar-hi uns 40 dies. Quan vaig acabar de treballar a Plasència, vaig venir a Martorell a l'empresa Mas Hill, a la que estigué 11 anys més. Aquesta empresa va ser una de les més formals on jo vaig treballar a causa del tracte entre amo i treballador. Hi havia una plantilla de 80 treballadors sense comitè d'empresa perquè mai havíem hagut d'anar a magistratura per desavinences laborals. L'amo era una persona molt seriosa, correcta amb el pagament dels sous i dues vegades l'any et donava un sobre amb una gratificació. Quan l'empresa va plegar, tots els treballadors van ser degudament compensats amb la quantitat de diners que els hi pertocava.

-De tant en tant, es dona una bona avinença entre l'amo i el treballador, vas fer alguna instal·lació de maquinària per aquí a prop?

-La de més a prop va ser a Casacuberta de Sant Vicenç, on vaig estar present en el muntatge de 50 telers sense llançadora que llavors ja era una cosa moderna i d'actualitat.

-Diguem alguns llocs on estigueres treballant com a muntador?

-Ja t'he dit que vaig recórrer quasi tot el territori, també vaig estar a Mallorca.

-No va ser un inconvenient estar fora de casa sense la família?

-Al principi va ser una mica pesat, però ja ens hi vàrem anar acostumant, ja que les circumstàncies de l'època ho manaven així.

-Quant temps fa que vares plegar de l'activitat laboral o que et varen fer plegar?

-Ara farà uns set anys.

-Com vares assimilar el tenir que estar a casa acostumat a viatjar tant?

-De moment me'n vaig ressentir una mica, no pel fet de parar de viatjar, si no perquè considerava que encara tenia corda per seguir treballant, però amb el pas dels dies ja m'he acostumat a estar a casa al costat de la meva família, que si està molt bé.

-No t'avorreixes?

-No, perquè sempre estic fent una cosa o altre, faig maquetes de barques, he fet un teler amb petit per recordar els bons temps de mecànic, faig coses per casa, en aquesta vida el que té ganes de fer alguna cosa no té motiu per avorrir-se.

-Acabes de dir una veritat com un temple, el qui te salut i s'avorreix és perquè vol. Quines han estat les teves aficions d'esbarjo durant la teva joventut i actualment?

-Doncs una mica de tot, cine, futbol, llegir, escoltar música, mirar la televisió, passejar, etc,. També he jugat a la petanca, i si es presenta alguna partideta, encara mi enganxo.

-Josep, de l'Esplai que m'en dius?

-En som socis jo i l'Elisa, però en realitat no hi anem massa sovint, ja que encara ens distraiem amb coses de la casa o estant amb la família, però com a persona de la tercera edat, reconec que he de ser soci ja que és un bon lloc per nosaltres, quan siguem més grans, i no poguem fer segons quines coses, llavors ja ens acostarem més sovint per aquí.

-Amic Josep, has fet una molt bona explicada de la teva vida laboral i familiar, moltes gràcies en nom del Breny, de l'Esplai i d'un servidor.

Esteve Lafont

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet