ENTREVISTA A JOAN MONTSECH I VILÀ
Alcalde de Sant Vicenç de Castellet

El proper 10 de desembre farà una any de la moció de censura que va retornar l'alcaldia al PSC, després d'un llarg període de crisi política, durant el qual el govern format per ERC i CiU havia quedat en minoria. Aquesta crisi havia tingut el seu punt d'inici en un ple celebrat el 28 de juliol del 2004, en el qual l'anterior alcalde, Valentí Carrera, va retirar les responsabilitats de govern al regidor Magí Giralt, d'Unió Democràtica. Un any després que Joan Montsech prengués possessió del càrrec, El Breny vol conèixer quin balanç fa d'aquest període al capdavant de l'Ajuntament i quins projectes té per als propers anys.

- Sr. Montsech, en els mesos anteriors a la moció de censura els mitjans de comunicació anaven plens de declaracions i contradeclaracions que fins i tot algunes vegades feien sentir vergonya aliena. D'aleshores ençà no s'ha tornat a sentir a parlar de crisis ni una mica. Vol dir això que el pacte PSC-PP-UDC és una bassa d'oli?
- El pacte PSC-PP-UDC s'està portant de la única manera que és possible fer-ho: tenint present que no som una colla d'amics que hem decidit córrer una aventura plegats, si no que ocupem un càrrec públic perquè així ens ho ha indicat la ciutadania de Sant Vicenç mitjançat eleccions democràtiques. Amb la personalitat de cadascú, amb la particular visió que cada persona pugui tenir, i que cal respectar. Si per bassa d'oli entenem la unanimitat de criteris, segurament l'expressió no s'hi escau, ja que els criteris són diversos. Si per bassa d'oli hi entenem que aquesta diversitat cal resumir-la finalment en una sola línia a seguir, arribant a punts d'entesa, aleshores pot dir-se que fins el moment, el pacte ho és.

- Quin regust li ha quedat d'aquella crisi?
- Un regust francament agre. No és agradable veure com la gent es baralla. Ni agradable ni positiu pel conjunt de la població. S'han malmès moltes il·lusions, s'han malgastat inútilment moltes energies i s'ha perdut molt temps; tot plegat, sense haver-hi cap circumstància que ho hagi explicat ni menys encara justificat. Crec que al darrera de tot hi ha un gran malentès que molts grups o persones encara arrosseguen, i és confondre l'adversari polític amb l'enemic personal. Es pot ser rival en el moment de jugar un partit de tennis, però un cop acabat aquest, no hi ha d'haver cap substrat d'animadversió personal, i en el camp polític ha de passar el mateix. Les eleccions serveixen perquè cada grup pugui mesurar el grau d'acceptació que la seva proposta té entre la població, però això no invalida ni devalua la proposta dels altres. Cada grup representa un sector de la població, i encara que no s'hi estigui d'acord, s'han de respectar les seves opcions. Al final, el secret de la convivència no consisteix tant en superar les discrepàncies, com en saber conviure amb elles. Em sembla que les confusions en aquest camp expliquen tant el naixement d'aquella crisi com el fet que no es volgués resoldre amb un acord unitari. Per formar un equip de govern no cal estar enamorats els uns dels altres; n'hi ha suficient en ser conscients del compromís que hem adquirit davant la ciutadania i assumir-ne les conseqüències. Això, a vegades pot no ser fàcil, però enlloc està escrit que ho hagi de ser. I per descomptat, qui vulgui les coses fàcils, que no sigui regidor/a de cap ajuntament perquè n'hi trobarà ben poques.

- En general, quina valoració fa d'aquest darrer any al capdavant de l'Ajuntament?
- Bastant positiva, però molt esgotadora. Encetar una legislatura quan ja ha passat un any i mig, escurça els terminis i per tant redueix les possibilitats d'assoliment d'objectius, i obliga a forçar molt les tramitacions, ja que la burocràcia administrativa és desesperadament lenta i farragosa. No obstant, jo destacaria d'entre la gent que forma el govern actual, una important presa de consciència dels reptes que tenim davant i una ferma disposició a no regatejar esforços per afrontar-los. Ni jo ni ningú podrà retreure a les persones que m'envolten manca de voluntat o de dedicació.

- Quines herències positives i negatives va deixar l'anterior govern?
- Com herència positiva jo destacaria la Fira de la Pedra. En anys anteriors s'havia intentat posar-la en marxa, però els intents no havien reeixit. Em sembla positiu que l'any passat s'aconseguís i farem tot el possible perquè es mantingui. Igualment positiu és la publicació periòdica d'un butlletí municipal. L'Ajuntament s'ha de -comunicar amb una certa freqüència amb la ciutadania, i encara que existeixi l'emissora municipal i un periòdic local, està bé que el propi ajuntament informi a la població. I de coses negatives no m'agrada parlar-ne. L'anterior govern va encallar molt aviat en els conflictes que el van engolir fins enfonsar-lo. Com deia abans, això vol dir pèrdua de temps, d'energies i d'oportunitats. Exemples? Només un: el maig de 2003 (abans de les eleccions) la Societat Municipal d'Habitatge tenia a punt la segona promoció de pisos protegits a la Bòbila i ja havia concertat una pòlissa de 50 milions de pessetes per començar la construcció. Es va començar a finals de 2004, un any i mig després, però els 50 milions ja no hi eren; s'havien gastat en el dia a dia. Aquesta segona promoció d'habitatges ha començat, doncs, amb un dèficit de 50 milions de pessetes, un dèficit que pesa com una llosa sobre el compte de resultats. Estic plenament convençut que no hi ha hagut mai ningú, de cap partit polític, que hagi accedit al càrrec de regidor amb la voluntat de perdre el temps, sinó amb totes les ganes de materialitzar les seves aspiracions. Per tant, els balanços poc satisfactoris que al final hagin pogut fer, segur que no agraden a ningú. No vull doncs incidir en aquesta temes.

- Quins són els principals projectes que té en cartera l'actual l'Ajuntament? Quins veurem realitzats abans d'acabar-se la legislatura?
D'entre les coses que tenim entre mans, crec que podem veure acabades o en fase molt avançada d'execució:
• La remodelació de la plaça Clavé amb la construcció d'un aparcament subterrani.
• Acabar els habitatges de protecció oficial que tenim en construcció i iniciar una tercera promoció.
• Fer l'enllumenat nou al sector de La Farinera.
• Redacció del projecte de piscines noves, una d'elles coberta, i possible inici de les obres.
• Urbanització del c/ M. Matilde Almendros, obra gairebé acabada.
• Urbanització de diversos carrers del sector Nord.
• Inici de la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana.
• Desenvolupament del sector industrial Pla del Riu.
• Desenvolupament del sector residencial Cal Costa
• Construcció d'una nova xarxa d'aigua per garantir l'abastament a tot el municipi.
• Redactar el projecte executiu dels equipaments culturals que Sant Vicenç necessita.
• Cobriment de la pista d'hoquei al 2006
• Completar, en col·laboració amb la Generalitat i la Diputació l'elaboració d'un nou procés per la tramitació de documents. Un projecte pilot que s'anomena Sistema de Gestió Documental (SGD) i que es vol que serveixi de model per l'administració en un futur proper.
• Cedir un solar al Departament d'Ensenyament per a l'edificació d'un nou centre escolar de Primària que pugui estar construït en un termini d'uns dos anys.
• Descongestionar l'Escola Sant Vicenç el proper curs, habilitant unes aules provisionals mentre no s'edifiqui el nou centre.
• Rehabilitació, renovació i creació si cal, dels parcs infantils. Ja s'han completat algunes fases (pl. del Pi, pl. d'Espanya,).
• Resoldre la cessió de sol per construir un nou CAP. La primera cessió que es va fer, va ser rebutjada per la Generalitat per no reunir condicions urbanístiques adequades i ara estem negociant altres opcions.
• Construcció d'un col·lector d'aigües residuals a La Balconada el 2006.
Hi ha altres projectes sobre la taula, però ja he allargat molt la resposta.

- S'ha anunciat recentment l'aprovació del projecte de nou accés a Sant Vicenç, que hauria de començar d'executar-se aquesta propera primavera. Quina opinió en té?
- El projecte de millora dels accessos a Sant Vicenç fa temps que es va aprovar. El que ara s'ha fet és treure a concurs la seva execució i en aquests moments ja s'ha adjudicat a l'empresa RUBAU perquè les executi. Les obres duraran uns dos anys, però no hi ha dubte que un cop estigui tot acabat haurem guanyat comoditat, rapidesa i, sobretot, seguretat. El projecte contempla la construcció d'una rotonda al cap del pont actual i eleva la carretera per sobre. Inicialment també hi figurava un nou pont a la zona de Cal Balet però al 2004 l'ajuntament el va considerar "una anècdota" i va renunciar a ell. Jo he plantejat tant a la Generalitat com als partits de l'oposició que no comparteixo aquesta decisió, però tota vegada que la va prendre l'Ajuntament de Sant Vicenç, la respectaré, llevat que tots els grups municipals tinguem una sola veu sobre el tema. Em sembla un error, que els posicionaments d'un ajuntament en temes fonamentals hagin de canviar cada vegada que canvien les persones que el formen.

- Estem assistint en els darrers anys a un autèntic boom de la construcció a Sant Vicenç, que està donant al poble un important dinamisme immobiliari i comercial. L'Ajuntament observa aquest fenomen des de la distància o té algun projecte urbanístic concret sobre la taula?
- L'Ajuntament no podria observar aquest fet des de la distancia encara que volgués. Les necessitats apareixen sobre la taula municipal amb prou força com perquè no sigui possible ignorar el fet. El creixement en nombre d'habitants ens ha portat a superar ja els 8.000 i probablement arribarem a 9.000 l'any vinent i a 10.000 podríem arribar-hi el 2008. Això vol dir més escoles, més metges, un Centre d'Atenció adequat, equipaments culturals i esportius adequats, més serveis, etc. Un instrument bàsic en el planejament municipal és el Pla General, però el nostre s'ha quedat obsolet i cal revisar-lo de dalt a baix. Això s'havia d'haver començat al principi de legislatura ja que hi ha 4 anys per endavant i difícilment es pot fer en menys temps. Ara no és el millor moment per començar-lo, però al marge de les modificacions puntuals que puguin fer-se, estem avançant en l'elaboració de documents parcials que n'han de formar part, com per exemple, el Pla d'Equipaments, el Pla del Centre, l'Inventari del Patrimoni, etc., de manera que en el moment que s'iniciï la revisió, els terminis puguin escurçar-se el màxim.

- Aquest boom està estretament relacionat amb l'arribada de nous habitants al poble, una part dels quals procedents de la immigració. Com analitza l'Ajuntament aquest fenomen?
- S'analitza a partir dels indicadors que tenim i que ens parlen del volum i de les característiques de la immigració. El fenomen migratori no és pas aliè a la història de Sant Vicenç. És més, pot dir-se que sense emigrants, el Sant Vicenç actual no existiria. (Com a anècdota vull recordar que a les Eleccions Municipals de 1999 van presentar-s'hi quatre candidatures i que dels seus caps de llista -jo n'era un d'ells- no n'hi havia ni un que hagués nascut a Sant Vicenç). Els actuals moviments migratoris al nostre municipi ens parlen de dues tipologies ben definides:

1. La que arriba de països que no formen part de la Unió Europea i que s'inscriuen en els grans desplaçaments mundials de població, representant actualment un percentatge baix de la població santvicentina. Els desequilibris econòmics estan a la base d'aquests moviments i haurien de servir perquè tothom féssim una reflexió sobre el model de societat humana que hem establert al mon i actuéssim en conseqüència.

2. La que arriba bàsicament de l'entorn barcelonès. L'àrea metropolitana s'expandeix cap l'interior i ha arribat al Bages. El lloc del món que més emigrants envia a Sant Vicenç no és pas l'Equador ni Ucraïna ni el Marroc, sinó Barcelona. El nostre municipi està cada vegada més vinculat a l'àrea metropolitana i actua com a porta d'entrada al Bages, comarca que també passarà importants transformacions en els propers 25 anys.

L'augment de la població fruit no del creixement vegetatiu, si no de l'arribada de persones que sense haver nascut aquí han triat aquest lloc per a viure-hi, posarà sens dubte varies coses a prova: en primer lloc la capacitat per dotar-nos d'equipaments adequats, però també quina capacitat tenim per establir unes noves xarxes de relacions socials; com veuran els nouvinguts el lloc que han triat per desenvolupar la seva vida, quins aspectes els resultaran més atractius per afegir-s'hi; etc. Probablement s'hagin de vèncer algunes dosis de desconfiança mútua, però el més important és que estiguem tots atents per aprofitar els aspectes positius d'aquest Sant Vicenç que anirà sorgint i alhora per corregir els inconvenients que, evidentment, també poden aparèixer. No podem triar els esdeveniments de la vida, però si la forma com els afrontem i la responsabilitat de la convivència la tenim tota la ciutadania; igualment ara que fa 50 anys quan arribaven tantes persones d'Andalusia, Galícia, Aragó o Extremadura.

- En el terreny cultural, Can Soler continua sent la gran incògnita. Es pensa redreçar el seu futur com a equipament públic?
- Can Soler és una de les reserves patrimonials més importants que té el municipi de Sant Vicenç. El seu destí futur es concretarà quan el Pla d'Equipaments que s'ha redactat el tinguem sobre la taula, cosa que no tardarà gaires dies. La lògica i l'opinió dels experts que ho han conegut porten a pensar en un futur d'equipaments i usos comercials i residencials, però el seu pes sobre el conjunt del municipi és prou important, com per contemplar-ho dins d'una revisió del Pla General.

- El passat mes de juliol l'Ajuntament va anunciar una remodelació total de la plaça Clavé que incloïa un pàrquing subterrani. En quin estat es troba aquest projecte?
- Hi ha un avantprojecte aprovat i s'està estudiant la millor manera de posar-lo a la pràctica. S'havia estudiat una possibilitat, dita de "permuta" que permetia accelerar els terminis si s'adoptava per acord de 2/3 del consistori. Es va plantejar als grups d'ERC i Convergència però no ho van recolzar. Per tant s'ha modificat el criteri i probablement s'executi per fases, encara que el ritme sigui més lent. Sense que sigui un calendari definitiu, es preveu fer una presentació als veïns del sector, anar per construir el pàrking subterrani i després acabar la superfície de la plaça. Les previsions amb les que estem treballant ara és iniciar les obres el 2006 i acabar-les el 2007.

- El passat 25 de maig el Ple municipal va aprovar per unanimitat una moció que instava l'Ajuntament "a protegir, considerar i promoure el patrimoni cultural de Sant Vicenç", prenent com a base l'Inventari del Patrimoni presentat uns mesos abans. S'ha fet algun pas en aquest sentit?
- L'Inventari del Patrimoni és un document inicial perquè formi part del Pla General. La revisió que s'ha de fer d'aquest Pla ha d'incorporar-lo sense cap mena de dubte. De moment és un llistat d'elements locals que l'autora recomana tenir en compte, però no està tancat i poden incorporar-s'hi més elements. També caldria definir quin tipus de protecció s'estableix per cada un, ja que la imprecisió pot produir efectes contraris als buscats. Tot això s'ha de recollir en el Pla General i en aquests moments estem valorant les opcions d'encarregar aquesta revisió a uns serveis externs o fer-ho amb els serveis municipals, si es poden reforçar amb més personal tècnic.

- Darrerament Vallhonesta ha estat notícia per qüestions força inquietants, com l'afer de l'abocador, l'incendi provocat pels Mossos d'Esquadra o l'accident mortal a la pedrera. Alhora, semblen haver quedat aturades iniciatives com l'ampliació del parc natural, que va rebre el suport unànime de tots els grups en el ple municipal del 26 de novembre del 2003. Què planteja l'equip de govern en aquest sentit?
- L'accident de Vallhonesta va ser degut a una falla en el procés de detonació d'un explosiu trobat de la Guerra Civil espanyola. Fins aquest estiu estava reglamentat per llei la manera i els llocs d'explosionar aquests artefactes. Arran d'aquest incident, s'han modificat els sistemes i només hi hauran cinc llocs a Catalunya per fer aquestes tasques, cap d'ells a Sant Vicenç. Pel què fa a la possible ampliació del Parc Natural, és un tema que no està pas aturat. Es va encarregar a la Diputació de Barcelona, com a organisme que gestiona el parc i estem pendents d'una propera entrevista per conèixer l'estat actual i les possibilitats de la mateixa.

- Per acabar, posem-nos a imaginar. Com veu Joan Montsech el futur de Sant Vicenç més enllà de l'actual legislatura? Tindrà un límit l'actual creixement? Haurà estat sostenible amb la preservació del medi? Com seran i com viuran els santvicentins del futur?
- No tinc cap dot de profeta i no puc endevinar el futur, però l'observació de la realitat fan pensar que Sant Vicenç creixerà, però no pas de manera il·limitada. El Bages té una gran mobilitat interna, és a dir, la gent es mou molt per anar a treballar, però ho fa dins la comarca. Per tant, el nostre municipi seguirà el ritme de la comarca i segons com aquesta evolucioni, és probable que en els propers 10 o 20 anys augmenti la població santvicentina fins a 12.000 o 15.000 habitants. Hi ha factors que tindran una gran influència segons es facin o no: el desdoblament de l'eix del Llobregat o la construcció del tren transversal en són dos de ben significatius. El creixement pot ser acceptablement respectuós amb el medi ja que hi ha una marcada sensibilitat al respecte i ja hi ha una bona feina feta en aquest sentit, tant a nivell comarcal amb el Pla de Paisatges elaborat pel Consell Comarcal el 2002, com a nivell local el Mapa d'Espais Naturals elaborat recentment per l'àmbit de Sant Vicenç. Aquest són documents que sempre s'incorporen a totes les iniciatives de planejament.

La vida dels santvicentins crec que serà molt semblant a les d'altres poblacions similars. No hi ha dubte que conviure més persones comporta unes evidents complicacions, però també aporta uns innegables aspectes positius. Com en tot, hi haurà opinions per tots els gustos, però el què és innegable és que hi ha serveis que la població demanda i que són econòmicament suïcides amb una població de 7.000 habitants i en canvi poden ser viables amb una de 10.000, com és el cas d'una piscina coberta. Hi ha qui sosté que és una meravella viure en un "poble rural" referint-se a Sant Vicenç i gaudir dels serveis que hi ha a Manresa, però dubto que els usuaris santvicentins de la piscina coberta que s'han de desplaçar a Manresa opinin el mateix.

Els equipaments que demana la ciutadania (piscina coberta, escola de música, etc.) no són pas representatius de la vida rural si no ben al contrari denoten una clara voluntat urbana. No deixa de ser curiós que la majoria de persones que canten les excel·lències d'una idealitzada i sovint irreal vida rural, reclamin tenir al seu abast tot allò que identifica la vida urbana: escoles, recollida de brossa, servei de correus, camins asfaltats, llum elèctrica, aigua corrent, cobertura telefònica, equipaments culturals i esportius, connexió a internet, i un llarg etcètera que només és possible assumir si som una bona colla de persones per fer-hi front. Certament, és pot optar per un model o un altre, però no per tots dos a la vegada.

Tampoc es pot ignorar que l'actual societat respon a un model neoliberal, en el què s'ha reduït el paper del sector públic i s'ha donat prioritat al privat amb el criteri que el mercat tot ho arregla. Els que estem convençuts que el mercat no arreglarà mai cap desequilibri social podem ser molt escèptics davant alguns optimismes, però aquest és un altre debat, l'amplitud i complexitat del qual no caben en aquestes quatre línies.