2. A L'AMIC JOAN LLOVET (Alfons) 3. TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIURE (Agrupació Sardanista) 4. EL BRENY US DESITJA BONES FESTES (Col·lectiu El Breny) 5. M'HO EXPLIQUIN, SI US PLAU (Lluís Sabata) 6. EL RECICLATGE (una santvicentina) I aquell dia es va anar posant fosc i fosc, fins al punt que quan tu entraves plovia. T'agrada molt la pluja i el vent. Tots els fenòmens meteorològics com home del temps que ets. Sembla com si totes les forces juntes, haguessin volgut acompanyar-te amb l'aigua que tant desitjaves. Com en Joan, no sóc persona de gaires compliments i sempre he cregut que el que realment compta són els "fets", les paraules se les endú el vent quan cal... Deixeu-me que parli d'en Joan com si encara hi fos. Ajudar sempre, ser generós i pacient amb els altres sense esperar res a canvi, treballar per als altres sense passar al davant de ningú, estar per tot i tothom, sobretot amb el no pot, fer poble, "el nostre poble" que tan canviat està darrerament. Aquestes són aquelles "coses" que compten com a "fets", totes les altres no són res. Hem estat veïns, amics, col·laboradors d'algunes entitats i també en sóc client de la vostra botiga. Trobaré a faltar allò de "Ei, petit!" com carinyosament li referies al teu germà. També el teu alegroi cantar a totes hores i quan duies la compra a casa, els petons que donaves a la meva àvia, que per suposat ja els esperava quan sabia que havies de venir carregat de paquets, i com no, aquelles converses del temps i la natura. Ara, qui posarà la llavor dels pins? Qui cuitarà i estimarà la terra com ho has fet tu? Qui seguirà aquest teu camí? Vallhonesta té un passat un xic trist. Sap que quan hi tornis portaràs un vestit nou d'un to cendrós, però estarà xiroia alhora perquè de ben segur que algú prendrà les teves arrels i les farà créixer com mai. Has deixat unes bones empremtes Joan! Ja pots estar content! Deixes enrera una família, llar, la terra catalana que tant la senties com única, les teves "coses" i te'n vas de viatge cap a un altre lloc del que no en sabem res. Potser ben mirat, allà on ets ara, restes feliç contemplant tot allò que has creat.
Gràcies Joan!
Amic Joan, Tu Joan, que de seguida vas entendre la nostra filosofia d'estimar la natura i la muntanya, que tant importants són per nosaltres, els fills, els néts, el nostre país i la humanitat sencera. Tu Joan, que sempre eres el primer, i el més valent per començar a cavar, aquella terra dura i seca, de la nostra estimada Vallhonesta, i sempre ens encoratjaves a plantar pins, roures, alzines, matolls de bosc, farigola o romaní. Després germinés, i quan aquella llavor brotava i treia el cap per sobre de la terra de la torreta, deies: "Mira! Un nou arbre per Vallhonesta o per el bosc". Tu amic Joan, que vas fer que la Mare Natura deixés caure un riu de llàgrimes, el dia que no vares poder entrar pel teu propi peu a la teva església, plena com el rovell d'un ou, per retre homenatge entonant amb el cor i l'ànima encongida mentre sonava l'himne del teu país que tant vares estimar. Tu
amic Joan, quan el diumenge a les vuit del matí a l'hora de sortir del
Centre, plovia i tots vàrem pujar al refugi, perquè aquell neguit, de
que ens faltava un amic, un company, que només retrobarem al final del
camí, però que a tots ens deia que el teu esperit era amb nosaltres
perquè des de cal Campaner amb tota la Vallhonesta plena de gotes
d'aigua d'aquella pluja que, a tu tant t'agradava, aquella boira que ens
cobria a tots, feia d'aquella vall, un paisatge celestial, semblant al
paradís, que tant merescudament ja gaudies, i que nosaltres, encara
voldríem estar gaudint junts.
Si
no sou subscriptors, recordeu que podeu trobar El Breny als
següents punts de venda: No
es tracta pas de tirar més llenya al foc en un dels assumptes que
regularment i des de fa molts anys apareix en l'actualitat
santvicentina, doncs en qualsevol discussió fer això no acostuma a
produir cap altre resultat, que enrocar a cadascuna de les parts i
reforçar encara més la seva immobilitat amb arguments de més o menys
pes.
|
En
aquest dramàtic moment, no puc entendre el que ha passat, i menys
encara, el per què passen coses com aquestes. Diuen, que el temps ho
cura tot, però jo et puc assegurar, que el temps que li queda a la meva
vida (per retrobar-nos) no podrà esborrar mai les hores, dies i anys,
que hem fruït junts, amb els nostres amics, de la teva amistat i
companyia, gaudint de la nostra natura, que tants i tants matins hem
passat asseguts a dalt d'un cim, o d'una carena, fent camí descobrint
una font o una barraca, alliberant l'esperit a la immensitat del Parc
Natural, o bé en la profunditat d'una vall, o admirant la sortida del
sol, dalt del nostre estimat Puigsoler, des d'on trobaràs la llum de
l'albada i amb el vestit amarat de rosada ens embolcallaràs. Quan pugem
per recordar a gent com en Joan Codina, en Ramon Giralt i a tu, amic
Joan, que tots hem estimat tant aquest cim i aquesta muntanya.
Avui, amic Joan Llovet, sí que és ben certa la primera estrofa de la
cançó La Vall del riu vermell: "trobarem a faltar el teu somriure...".
Volem recordar-te el dia de l'últim Aplec de la Sardana. Vas venir a
primera hora del matí, per ajudar; vam ballar les sardanes de l'audició
del matí; et vas quedar a dinar i vas explicar acudits; i vas participar
en el primer concurs de colles improvisades! Estaves tan content que
aquesta imatge, com d'altres, sempre estaran amb nosaltres. Pocs
pensàvem que seria la teva última ballada i que no podríem gaudir mai
més de la teva companyia.
L'Associació
Cultural Col·lectiu El Breny juntament amb els seus col·laboradors i
distribuïdors volen desitjar un Bon Nadal i Venturós Any Nou 2006 a tots
els seus lectors.
Fa
uns dies vaig assistir a la xerrada que feien a Can Soler pel reciclatge
de la matèria orgànica. Em sembla molt bé això de reciclar. No ens costa
pas gaire feina, i a canvi, aconseguirem molts beneficis per un món que
és de tots.