Cartes a El Breny


1. A EN JOAN LLOVET (Gemma)

2. A L'AMIC JOAN LLOVET (Alfons)

3. TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIURE (Agrupació Sardanista)

4. EL BRENY US DESITJA BONES FESTES (Col·lectiu El Breny)

5. M'HO EXPLIQUIN, SI US PLAU (Lluís Sabata)

6. EL RECICLATGE (una santvicentina)


A EN JOAN LLOVET

I aquell dia es va anar posant fosc i fosc, fins al punt que quan tu entraves plovia. T'agrada molt la pluja i el vent. Tots els fenòmens meteorològics com home del temps que ets. Sembla com si totes les forces juntes, haguessin volgut acompanyar-te amb l'aigua que tant desitjaves. Com en Joan, no sóc persona de gaires compliments i sempre he cregut que el que realment compta són els "fets", les paraules se les endú el vent quan cal...

Deixeu-me que parli d'en Joan com si encara hi fos. Ajudar sempre, ser generós i pacient amb els altres sense esperar res a canvi, treballar per als altres sense passar al davant de ningú, estar per tot i tothom, sobretot amb el no pot, fer poble, "el nostre poble" que tan canviat està darrerament. Aquestes són aquelles "coses" que compten com a "fets", totes les altres no són res. Hem estat veïns, amics, col·laboradors d'algunes entitats i també en sóc client de la vostra botiga. Trobaré a faltar allò de "Ei, petit!" com carinyosament li referies al teu germà. També el teu alegroi cantar a totes hores i quan duies la compra a casa, els petons que donaves a la meva àvia, que per suposat ja els esperava quan sabia que havies de venir carregat de paquets, i com no, aquelles converses del temps i la natura.

Ara, qui posarà la llavor dels pins? Qui cuitarà i estimarà la terra com ho has fet tu? Qui seguirà aquest teu camí? Vallhonesta té un passat un xic trist. Sap que quan hi tornis portaràs un vestit nou d'un to cendrós, però estarà xiroia alhora perquè de ben segur que algú prendrà les teves arrels i les farà créixer com mai. Has deixat unes bones empremtes Joan! Ja pots estar content!

Deixes enrera una família, llar, la terra catalana que tant la senties com única, les teves "coses" i te'n vas de viatge cap a un altre lloc del que no en sabem res. Potser ben mirat, allà on ets ara, restes feliç contemplant tot allò que has creat.

Gràcies Joan!

GEMMA


A L'AMIC JOAN LLOVET 

Amic Joan,

En aquest dramàtic moment, no puc entendre el que ha passat, i menys encara, el per què passen coses com aquestes. Diuen, que el temps ho cura tot, però jo et puc assegurar, que el temps que li queda a la meva vida (per retrobar-nos) no podrà esborrar mai les hores, dies i anys, que hem fruït junts, amb els nostres amics, de la teva amistat i companyia, gaudint de la nostra natura, que tants i tants matins hem passat asseguts a dalt d'un cim, o d'una carena, fent camí descobrint una font o una barraca, alliberant l'esperit a la immensitat del Parc Natural, o bé en la profunditat d'una vall, o admirant la sortida del sol, dalt del nostre estimat Puigsoler, des d'on trobaràs la llum de l'albada i amb el vestit amarat de rosada ens embolcallaràs. Quan pugem per recordar a gent com en Joan Codina, en Ramon Giralt i a tu, amic Joan, que tots hem estimat tant aquest cim i aquesta muntanya.

Tu Joan, que de seguida vas entendre la nostra filosofia d'estimar la natura i la muntanya, que tant importants són per nosaltres, els fills, els néts, el nostre país i la humanitat sencera. Tu Joan, que sempre eres el primer, i el més valent per començar a cavar, aquella terra dura i seca, de la nostra estimada Vallhonesta, i sempre ens encoratjaves a plantar pins, roures, alzines, matolls de bosc, farigola o romaní. Després germinés, i quan aquella llavor brotava i treia el cap per sobre de la terra de la torreta, deies: "Mira! Un nou arbre per Vallhonesta o per el bosc".

Tu amic Joan, que vas fer que la Mare Natura deixés caure un riu de llàgrimes, el dia que no vares poder entrar pel teu propi peu a la teva església, plena com el rovell d'un ou, per retre homenatge entonant amb el cor i l'ànima encongida mentre sonava l'himne del teu país que tant vares estimar.

Tu amic Joan, quan el diumenge a les vuit del matí a l'hora de sortir del Centre, plovia i tots vàrem pujar al refugi, perquè aquell neguit, de que ens faltava un amic, un company, que només retrobarem al final del camí, però que a tots ens deia que el teu esperit era amb nosaltres perquè des de cal Campaner amb tota la Vallhonesta plena de gotes d'aigua d'aquella pluja que, a tu tant t'agradava, aquella boira que ens cobria a tots, feia d'aquella vall, un paisatge celestial, semblant al paradís, que tant merescudament ja gaudies, i que nosaltres, encara voldríem estar gaudint junts.

EL TEU AMIC ALFONS

 


TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIURE 

Avui, amic Joan Llovet, sí que és ben certa la primera estrofa de la cançó La Vall del riu vermell: "trobarem a faltar el teu somriure...".

Sí, Joan. Des de l'any 1978 que vas formar part de l'anella sardanista L'Argelaga, que el teu somriure no havia fallat mai en els actes que l'Agrupació Sardanista organitzava.

Tu eres present a tot arreu, és cert. Feies poble pels quatre costats, però a l'Agrupació Sardanista vas entrar-hi molt jove, ja disposat a col·laborar en tot el que fes falta, tant quan formaves part de la junta com després.

Avui els sardanistes estem tristos per la teva sobtada mort, però farem com tu, mirar endavant i lluitar per mantenir i difondre la cultura catalana.

Volem recordar-te el dia de l'últim Aplec de la Sardana. Vas venir a primera hora del matí, per ajudar; vam ballar les sardanes de l'audició del matí; et vas quedar a dinar i vas explicar acudits; i vas participar en el primer concurs de colles improvisades! Estaves tan content que aquesta imatge, com d'altres, sempre estaran amb nosaltres. Pocs pensàvem que seria la teva última ballada i que no podríem gaudir mai més de la teva companyia.

Gràcies Joan pels anys que hem compartit i, a la teva família, sobretot a l'Emi, al Xavier i a l'Oriol, volem donar-los el nostre més sincer condol i una forta abraçada.


AGRUPACIÓ SARDANISTA DE SANT VICENÇ DE CASTELLET
11 de novembre de 2005


EL BRENY US DESITJA BONES FESTES

L'Associació Cultural Col·lectiu El Breny juntament amb els seus col·laboradors i distribuïdors volen desitjar un Bon Nadal i Venturós Any Nou 2006 a tots els seus lectors.

Si no sou subscriptors, recordeu que podeu trobar El Breny als següents punts de venda:

- Llibreria Clavé
- Llibreria Castellet
- El Kiosc
- Estanc i Papereria Canal
- Estanc Luna
- Diaris Juvé

ASSOCIACIÓ CULTURAL COL·LECTIU EL BRENY
 


M'HO EXPLIQUIN, SI US PLAU

No es tracta pas de tirar més llenya al foc en un dels assumptes que regularment i des de fa molts anys apareix en l'actualitat santvicentina, doncs en qualsevol discussió fer això no acostuma a produir cap altre resultat, que enrocar a cadascuna de les parts i reforçar encara més la seva immobilitat amb arguments de més o menys pes.

Per això i alhora de parlar dels equipaments de Sant Vicenç vull ser més modest i després de plantejar el meu punt de vista, llançar una pregunta o si més no un senzill suggeriment.

Si no vaig equivocat, la darrera instal·lació inaugurada a Sant Vicenç ha estat la Deixalleria Municipal, de la que no vaig sentir mai a cap ciutadà manifestar la seva necessitat, no obstant això, benvinguda sigui. Potser ni ha algun altre que ara no recordo, però aquest oblit no canvia res del que vull expressar a continuació.

Per què els ciutadans de Sant Vicenç no podem gaudir d'una Biblioteca pública adequada a les necessitats actuals? Per què no podem tenir uns equipaments esportius al nivell del nombre d'habitants? Per què no podem gestionar la nostra salut en un ambulatori en condicions? Per què no podem tenir uns equipaments culturals mínimament acceptables? Per què no tenim un mínim de seguretat en els accessos al nostre poble? Per què no hem aconseguit mai tenir una programació cultural estable que duri més d'una setmana? Per què hem d'anar a vetllar els nostres difunts a Manresa? Per què a la Farinera estan igual que fa cinc anys? Per què a vegades tenim la sensació de que algú ens està prenent el pèl?

Reconec que la llista podria ser molt llarga, tant com la d'excuses i motius per justificar-ho tot, per això i amb la modèstia que he expressat al començament, només demanaria que algú m'expliques quins son els motius perquè els ciutadans de Sant Vicenç hem de viure en constant precarietat.

Em sembla que la major part de les persones amb responsabilitats de govern al nostre ajuntament als darrers anys, estan encara en actiu i potser els entra en el sou atendre suggeriments com el present que no costa cap diner, només la voluntat política de fer-ho. I no si val passar-se les responsabilitats. Tots els grups polítics de Sant Vicenç estan o han estat al govern els últims 10 anys.

I com que no es tracta pas de generar més despesa, aquest podria ser un bon fi pel Butlletí Municipal, substituint la propaganda per informació i donant valor i interès real a una publicació que al cap i a la fi estem pagant del pressupost municipal.

Qui comença?

LLUÍS SABATA i NAVARRO


EL RECICLATGE

Fa uns dies vaig assistir a la xerrada que feien a Can Soler pel reciclatge de la matèria orgànica. Em sembla molt bé això de reciclar. No ens costa pas gaire feina, i a canvi, aconseguirem molts beneficis per un món que és de tots.

La pregunta que em vaig fent des de que utilitzem aquests contenidors petits i marrons és: si camino una mica més (fet que va de "conya" a tothom) fins arribar als contenidors de colors i allà hi deixo el vidre, el paper, les llaunes, els tetra-bricks... i ara també la fracció orgànica... Sabeu què ens queda per llençar al contenidor de rebuig, que normalment tenim a davant de casa, i que ens costa 75 euros l'any?

Doncs una mica de pols d'escombrar, perquè com que no fumem no podem llençar ni les borilles! Una miqueta cara la pols, oi? O bé, és que estic pagant el rebuig del meu veí que hi llença de tot i més?

UNA SANTVICENTINA

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet