AMICS I AMIGUES NASCUTS ARREU DEL MÓN (I)

Aquest curs passat, els i les alumnes de sisè de l'Escola Sant Vicenç hem fet tot un seguit d'entrevistes a uns quants santvicentins que tenen com a característica comuna l'haver nascut fora de Catalunya i ser pares o mares de nens del col·legi.

Conèixer de primera mà l'experiència directa de persones que han emigrat dels seus països d'origen ha estat molt enriquidor per a nosaltres i, per això, volem compartir amb tots vosaltres la seva història. Durant uns quants números d'El Breny es publicaran les diverses entrevistes i esperem que la coneixença d'aquests amics i amigues nascuts arreu del món us sigui molt interessant.


Entrevistem en Jian Pin

Hem preparat l'entrevista entre tots els nens i nenes de sisè de l'Escola Sant Vicenç i els entrevistadors som:

Albert Taulé
Maria Teresa Montes
Irene Garcia
Adrià Suárez

- Com et dius?
- Jian Pin.

- A quin país vas néixer?
- A la Xina.

- A quin poble o ciutat?
- A un poble que es diu Setian, tocant a la platja. És un dels pobles més rics de Xina, molts del productes que venem a les tendes de "Tot a Cent" es fabriquen allà: roba, sabates, articles de regal...

- Amb qui vas venir aquí?
- Vaig venir sol l'any 1984, amb només 19 anys, per ajudar a la meva tieta en el seu restaurant. Vaig conèixer a la meva dona aquí a Espanya, no a la Xina. El Xavi ha nascut aquí, a l'Hospitalet de Llobregat on treballàvem.

- Quants anys fa que esteu a Catalunya o a Espanya?
- Fa 21 anys que vaig venir i després de treballar al restaurant de la meva tieta en vaig muntar un jo. Primer un a La Llagosta i després un altre a l'Hospitalet. Però quan vam haver d'operar al nostre fill vam deixar el restaurant i vam muntar una botiga a Barcelona, com la d'aquí, per poder tenir cura millor del nostre fill: poder-lo portar a l'escola... Finalment estem treballant a la botiga d'aquí a Sant Vicenç de Castellet.

- Us n'aniríeu un altre cop si poguéssiu?
- Fa deu anys que vaig anar a la Xina, són moltes hores d'avió, unes 14 hores. Si va bé aquest any hi anirà el meu fill i el meu nebot a conèixer la meva mare, la seva àvia. El nen no coneix personalment a la seva àvia. Només els ha vist en fotos o parlant telefònicament amb ella. Serà la primera vegada que va a la Xina, però li fa una mica de por perquè no sap parlar molt bé el xinès, parla molt millor el català. Jo de moment no tornaria a viure a la Xina. No per mi, volem guanyar diners per poder muntar un negoci als nostres fills o comprar-los-hi un pis. Igual quan em jubili...

- Qui heu deixat al vostre país?
- La meva mare, els meus germans,...

- Us van rebre bé quan vau arribar?
- Sí, quan jo vaig arribar aquí a Espanya hi havien pocs xinesos, pocs estrangers, no teníem cap problema amb ningú, la gent era molt amable i no hi havia racisme. Al carrer la gent ens saludaven com si fóssim ossos pandes: "Oh! Oh! És xinès!", deien. Jo tinc molts amics aquí. Però ara comencen els problemes, a vegades la policia et fa ensenyar els documents perquè han vingut xinesos dolents, com per exemple aquells que es dediquen a copiar els discs de música i els venen.

- Us agrada viure al nostre poble?
- Sí molt. És més tranquil que on vivíem abans, al carrer Aragó de Barcelona, on hi havia massa soroll.

- On us agrada més: aquí o al vostre país?
- A la Xina hi vaig viure menys temps que aquí. Estic molt acostumat a viure aquí, conec i sé fer molt bé els plats d'aquí, les costums,...

- Heu tingut algun problema amb les persones del nostre país?
- No, perquè jo no vull. Es millor no barallar-se amb ningú. Això li ensenyo al meu fill. A la Xina parlem molt fort, cridem quan parlem i al començament la gent es pensava que estava enfadat. Ja he après a no parlar tan fort.

- En quin idioma parlàveu al vostre país?
- En mandarí. Tinc un llibre per ensenyar el xinès però és una llengua molt difícil.

- Heu tingut dificultats amb l'idioma? Us ha costa aprendre el català?
- El català l'entenc una mica i sé algunes paraules: "Bon profit, adéu, bona nit...". El castellà l'entenc i el sé parlar, però no sé llegir-lo i tampoc el sé escriure gaire. Mai he anat a una escola a aprendre l‘idioma, n'he après parlant amb la gent.

- Saps kung-fu?
- De petit en vaig aprendre, als 8 anys.

- Tenies treball allà?
- Jo soc fuster i el meu pare tenia una fàbrica de fusteria allà a la Xina. Per exemple: la tenda la he muntat tota jo, el sostre, els terres... Quan vaig acabar a l'institut vaig començar a treballar de fuster ajudant al meu pare.

- Treballes ara?
- Sí, a la botiga. Al basar xinès, tinc bastant feina.

- T'agrada la feina que fas aquí?
- Sí. Es clar.

- Us sentiu integrats aquí?
- Sí, em relaciono bé amb la gent d'aquí, tinc molts amics espanyols. A Sant Vicenç, tot i que encara no fa gaire temps que hi vivim, ens accepten molt bé. Tinc alguns clients que són amics meus.