El Breny pregunta


ANTOLINA VILASECA, ARTISTA SANTVICENTINA
Exposa a Alta Gracia (Argentina)

Antolina VilasecaUna de les nostres reconegudes artistes, Antolina Vilaseca, pintora catalana, nascuda a Sant Vicenç de Castellet. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ha efectuat nombroses exposicions i ha participat en diversos certàmens internacionals, la última fa poc temps l'ha fet a Argentina . Ella ha acceptat la nostra invitació i respon a les preguntes d'El Breny.

- La teva estada a l'Argentina ha suposat per a tu, no tan sols una experiència personal com a viatgera sinó sobretot com a artista, doncs el motiu principal era atendre la invitació per exposar les teves obres. Una exposició de pintures i dibuixos, a la Casa de Cultura d'Alta Gracia (Córdoba), organitzada entre els dies 4 al 18 de març. I en els mateixos dies, alhora, la teva filla Teresa Montsech va organitzar una altra exposició de gravats, també a Alta Gracia. Com es va presentar aquesta oportunitat d'exposar a l'Argentina?
- Gràcies a la bona amistat amb una artista argentina, Hilda Zagaglia. Vàrem coincidir fa cinc anys en una exposició a Florència i des de llavors hem mantingut la relació d'amistat i ella em proposava moltes vegades que anés a fer una exposició al seu país i concretament a Alta Gracia. Finalment, l'any passat vaig acceptar aquesta invitació. Ha estat una experiència molt interessant i a més hi ha una sèrie de casualitats que mereixen ser destacades, doncs la ciutat d'Alta Gracia, és una població que té uns certs lligams històrics amb Manresa. Alta Gracia es troba en la zona nord de l'Argentina i els jesuïtes hi van tenir una gran presència i influència, tot fundant moltes "Estancias", esglésies i tallers, generant una gran activitat econòmica. Alta Gracia a finals del segle XVI es deia "Potrero de San Ignacio de Manresa", ja que allà va haver-hi molta activitat dels jesuïtes i ha un important patrimoni arquitectònic d'aquella època. Justament tot aquest patrimoni ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El fet que jo vingués de prop de Manresa i de Montserrat també els hi va fer molta gràcia. Quan vaig presentar l'exposició vaig aprofitar per parlar de Manresa i el vincle amb Sant Ignasi, La Cova i Montserrat. Els hi vaig portar llibres, gravats de la Mare de Déu de Montserrat i el pòster de l'Àngel de Castellet. Em vaig trobar amb una gran receptivitat i interès per aquests vincles.

- Davant de tot el que m'estàs dient, entenc que vas tenir una molt bona rebuda i tenien molt d'interès en escoltar-te, oi?
- La veritat és que per a ells rebre una pintora catalana, que ve de tan lluny, d'Europa, els hi resulta interessant i va venir molta gent. No oblidem que d'Europa provenen les seves arrels. L'acte es va celebrar al Museu de la Ciutat i, per cert, em va cridar molt l'atenció que en aquest Museu es fessin classes de català, subvencionades per la Generalitat. He vist a diversos llocs interès pel català, vull dir, gent que el parla i l'estudia. Vaig estar també a Còrdova i allà vàrem tenir contactes amb el Casal Català, que desenvolupa molta activitat fent classes de llengua i mantenint una Coral que canta en català.

Totes aquestes persones provenen de l'emigració produïda arrel de la Guerra Civil espanyola?
- Algunes si, però una gran part prové d'abans de la Guerra Civil. Hi va haver molts catalans que van emigrar a l'Argentina. Llavors es deia "anar a fer les Amèriques". Així, trobar cognoms catalans resulta relativament fàcil, i curiosament, el rebesavi de la directora del Museu era de Sant Salvador de Guardiola. Semblava, tanmateix, que estàvem en família.

- Francament és curiós com la permanència i el reconeixement de la nostra llengua es manté amb un territori com l'Argentina, territori de parla castellana, sortosament per nosaltres.
- Doncs, sí. Ens agrada i ens sorprèn i alhora ens reconforta veure que això és així.

- M'agradaria, per altra banda, demanar-te que ens expliquessis que pot suposar per a tu la visita a un país immens, comparant-lo amb Catalunya o fins i tot Europa, quina impressió com a artista t'ha pogut provocar?
- Per un cantó la naturalesa i els grans espais oberts. La immensitat i la diversitat d'aquests territoris et trasbalsen. Des de la selva tropical fins l'aridesa de la Patagònia passant per la immensitat de La Pampa. També vaig visitar Buenos Aires, una ciutat amb molta presència d'arquitectura europea, sobretot espanyola i francesa, i amb molta vida cultural.

- Has estat a la zona dels "glacials". Explica'ns com és aquest indret.
- És molt espectacular i esplendorós, veure aquesta immensitat de gels, que van existir molt abans de què aparegués l'home i que ens converteix a tots en una cosa minúscula. Aquesta naturalesa ens sobrepassa i et quedes com atordit. Et passaries hores i hores contemplant-los, veient com canvien els colors i sentint com van caient suaument, pel desglaç, els trossos de gel.

- Creus que aquest viatge i totes les vivències que has tingut poden influir-te en les teves pintures, o simplement, des del punt de vista humà?
- Hi ha tres coses que m'han impressionat molt. Per una part, la força de la Naturalesa, per altra banda, la vessant humana, degut a l'acollida tan entranyable, i finalment la part terrible de copsar el fort sofriment que ha patit aquest poble pel drama de la dictadura. Encara, cada dijous, a la plaça on hi ha la Casa Rosada es reuneixen les mares per recordar els desapareguts. A partir dels anys setanta es va assassinar moltes persones, gent progressista que per tenir altres idees se'ls feia "desaparèixer" d'una forma cruel.

Cliqueu-hi per ampliar la imatge- Creus que aquesta ferida en la societat argentina és encara present?
- Oi tant! Per exemple: una de les meves conegudes tenia una germana la qual va desaparèixer i mai més s'ha tornat a saber res d'ella. La família no sap si la van tirar des d'un avió al mar o bé està dins d'una fossa comuna. Són moltes les famílies que es troben amb aquesta situació i tan bon punt parles amb la gent, el tema es fa present. Hi ha un gran dolor interior.

- Doncs, queda clar que costarà molt d'esborrar aquest sentiment, ho veus així?
- Crec que si, molt. A més a tot això s'afegeix la crisi econòmica que ha malmès la confiança dels argentins, amb una desaparició de bona part de la classe mitja, el què representa un empobriment per a tots i greus dificultats per tirar endavant la societat argentina. Actualment, sembla haver-hi esperances en la gestió del govern de Kirchner, però serà molt difícil.

- No creus que els argentins, malgrat tot, han afrontat el seu dolorós passat d'una forma molt activa, doncs, mai han permès que l'oblit i la por s'imposessin arreu?. La persistència i l'exigència de demanar responsabilitats pel que va passar ha impedit si més no que la classe política pogués mirar cap a un altre cantó. El fet de mirar el passat, directament als ulls, és el primer pas, imprescindible, per aconseguir restablir el respecte i la confiança entre tots els argentins. Cosa molt diferent, del que ha estat l'experiència traumàtica de la Guerra Civil espanyola que, fins i tot enguany, quan hi ha tanta gent interessada i d'altres treballant per la recuperació de la memòria històrica, encara provoca malestar i oposició, fent-se evident que la ferida per a molts continua oberta. Com ho veus?
- Jo ho veig com una cosa molt diferent. Crec que ells parlen d'una memòria molt propera, molt directa; en canvi, per nosaltres i degut al temps passat és una memòria diguem-ne històrica, és allò que ens han amagat, o millor dit, distorsionat els guanyadors sobre els nostres pares i avis. Té una gran influència sobre els nostres sentiments i no s'ha cicatritzat del tot; però, era una altra època i altres circumstàncies.

- Per cert, quin record els hi queda als teus amfitrions sobre el nostre poble?
- Doncs, els hi vaig portar el llibre de Sant Vicenç de Castellet que feren les escoles i el CD del Mil·lenari. Els hi va agradar moltíssim; els va impressionar i van quedar molt contents. A més els hi van dur un exemplar de "Quaderns de taller", els quals els hi va permetre conèixer el treball d'artistes del Bages. La gent del Casal Català de Córdoba em van demanar si coneixia en Manel Camp, que havia actuat allà, i justament ell és un company de "Quaderns de Taller".

- Sembla gairebé la tasca d'una ambaixadora. Pel que veig la teva estada té tres vessants: com a artista per l'exposició, com a viatgera a nivell humà i, també, com ambaixadora del Bages. Tornaràs a l'Argentina?
- No ho sé. L'experiència ha sigut molt satisfactòria i m'han ofert de tornar-hi, però com que tinc altres coses entre mans, he de veure si és possible. Però sens dubte m'agradaria tornar-hi.

El Breny li agraeix les seves paraules i li desitja a la nostra reconeguda artista que continuï expressant amb el seu art les seves vivències i la seva sensibilitat i, com no, que continuïn les exposicions.

ÀNGEL TAMAYO

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet