ANTOLINA VILASECA, ARTISTA
SANTVICENTINA
Exposa a Alta Gracia (Argentina)
Una
de les nostres reconegudes artistes, Antolina Vilaseca, pintora
catalana, nascuda a Sant Vicenç de Castellet. Llicenciada en Belles
Arts per la Universitat de Barcelona. Ha efectuat nombroses
exposicions i ha participat en diversos certàmens internacionals, la
última fa poc temps l'ha fet a Argentina . Ella ha acceptat la nostra
invitació i respon a les preguntes d'El Breny.
- La teva estada a l'Argentina ha suposat per a tu, no tan sols una
experiència personal com a viatgera sinó sobretot com a artista, doncs
el motiu principal era atendre la invitació per exposar les teves
obres. Una exposició de pintures i dibuixos, a la Casa de Cultura
d'Alta Gracia (Córdoba), organitzada entre els dies 4 al 18 de març. I
en els mateixos dies, alhora, la teva filla Teresa Montsech va
organitzar una altra exposició de gravats, també a Alta Gracia. Com es
va presentar aquesta oportunitat d'exposar a l'Argentina?
- Gràcies a la bona amistat amb una artista argentina, Hilda
Zagaglia. Vàrem coincidir fa cinc anys en una exposició a Florència i
des de llavors hem mantingut la relació d'amistat i ella em proposava
moltes vegades que anés a fer una exposició al seu país i concretament
a Alta Gracia. Finalment, l'any passat vaig acceptar aquesta
invitació. Ha estat una experiència molt interessant i a més hi ha una
sèrie de casualitats que mereixen ser destacades, doncs la ciutat
d'Alta Gracia, és una població que té uns certs lligams històrics amb
Manresa. Alta Gracia es troba en la zona nord de l'Argentina i els
jesuïtes hi van tenir una gran presència i influència, tot fundant
moltes "Estancias", esglésies i tallers, generant una gran activitat
econòmica. Alta Gracia a finals del segle XVI es deia "Potrero de San
Ignacio de Manresa", ja que allà va haver-hi molta activitat dels
jesuïtes i ha un important patrimoni arquitectònic d'aquella època.
Justament tot aquest patrimoni ha estat declarat Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO. El fet que jo vingués de prop de Manresa i de
Montserrat també els hi va fer molta gràcia. Quan vaig presentar
l'exposició vaig aprofitar per parlar de Manresa i el vincle amb Sant
Ignasi, La Cova i Montserrat. Els hi vaig portar llibres, gravats de
la Mare de Déu de Montserrat i el pòster de l'Àngel de Castellet. Em
vaig trobar amb una gran receptivitat i interès per aquests vincles.
- Davant de tot el que m'estàs dient, entenc que vas tenir una molt
bona rebuda i tenien molt d'interès en escoltar-te, oi?
- La veritat és que per a ells rebre una pintora catalana, que ve
de tan lluny, d'Europa, els hi resulta interessant i va venir molta
gent. No oblidem que d'Europa provenen les seves arrels. L'acte es va
celebrar al Museu de la Ciutat i, per cert, em va cridar molt
l'atenció que en aquest Museu es fessin classes de català,
subvencionades per la Generalitat. He vist a diversos llocs interès
pel català, vull dir, gent que el parla i l'estudia. Vaig estar també
a Còrdova i allà vàrem tenir contactes amb el Casal Català, que
desenvolupa molta activitat fent classes de llengua i mantenint una
Coral que canta en català.
Totes
aquestes persones provenen de l'emigració produïda arrel de la Guerra
Civil espanyola?
- Algunes si, però una gran part prové d'abans de la Guerra Civil.
Hi va haver molts catalans que van emigrar a l'Argentina. Llavors es
deia "anar a fer les Amèriques". Així, trobar cognoms catalans resulta
relativament fàcil, i curiosament, el rebesavi de la directora del
Museu era de Sant Salvador de Guardiola. Semblava, tanmateix, que
estàvem en família.
- Francament és curiós com la permanència i el reconeixement de la
nostra llengua es manté amb un territori com l'Argentina, territori de
parla castellana, sortosament per nosaltres.
- Doncs, sí. Ens agrada i ens sorprèn i alhora ens reconforta
veure que això és així.
- M'agradaria, per altra banda, demanar-te que ens expliquessis que
pot suposar per a tu la visita a un país immens, comparant-lo amb
Catalunya o fins i tot Europa, quina impressió com a artista t'ha
pogut provocar?
- Per un cantó la naturalesa i els grans espais oberts. La
immensitat i la diversitat d'aquests territoris et trasbalsen. Des de
la selva tropical fins l'aridesa de la Patagònia passant per la
immensitat de La Pampa. També vaig visitar Buenos Aires, una ciutat
amb molta presència d'arquitectura europea, sobretot espanyola i
francesa, i amb molta vida cultural.
- Has estat a la zona dels "glacials". Explica'ns com és aquest
indret.
- És molt espectacular i esplendorós, veure aquesta immensitat de
gels, que van existir molt abans de què aparegués l'home i que ens
converteix a tots en una cosa minúscula. Aquesta naturalesa ens
sobrepassa i et quedes com atordit. Et passaries hores i hores
contemplant-los, veient com canvien els colors i sentint com van
caient suaument, pel desglaç, els trossos de gel.
- Creus que aquest viatge i totes les vivències que has tingut
poden influir-te en les teves pintures, o simplement, des del punt de
vista humà?
- Hi ha tres coses que m'han impressionat molt. Per una part, la
força de la Naturalesa, per altra banda, la vessant humana, degut a
l'acollida tan entranyable, i finalment la part terrible de copsar el
fort sofriment que ha patit aquest poble pel drama de la dictadura.
Encara, cada dijous, a la plaça on hi ha la Casa Rosada es reuneixen
les mares per recordar els desapareguts. A partir dels anys setanta es
va assassinar moltes persones, gent progressista que per tenir altres
idees se'ls feia "desaparèixer" d'una forma cruel.
-
Creus que aquesta ferida en la societat argentina és encara present?
- Oi tant! Per exemple: una de les meves conegudes tenia una
germana la qual va desaparèixer i mai més s'ha tornat a saber res
d'ella. La família no sap si la van tirar des d'un avió al mar o bé
està dins d'una fossa comuna. Són moltes les famílies que es troben
amb aquesta situació i tan bon punt parles amb la gent, el tema es fa
present. Hi ha un gran dolor interior.
- Doncs, queda clar que costarà molt d'esborrar aquest sentiment,
ho veus així?
- Crec que si, molt. A més a tot això s'afegeix la crisi econòmica
que ha malmès la confiança dels argentins, amb una desaparició de bona
part de la classe mitja, el què representa un empobriment per a tots i
greus dificultats per tirar endavant la societat argentina.
Actualment, sembla haver-hi esperances en la gestió del govern de
Kirchner, però serà molt difícil.
- No creus que els argentins, malgrat tot, han afrontat el seu
dolorós passat d'una forma molt activa, doncs, mai han permès que
l'oblit i la por s'imposessin arreu?. La persistència i l'exigència de
demanar responsabilitats pel que va passar ha impedit si més no que la
classe política pogués mirar cap a un altre cantó. El fet de mirar el
passat, directament als ulls, és el primer pas, imprescindible, per
aconseguir restablir el respecte i la confiança entre tots els
argentins. Cosa molt diferent, del que ha estat l'experiència
traumàtica de la Guerra Civil espanyola que, fins i tot enguany, quan
hi ha tanta gent interessada i d'altres treballant per la recuperació
de la memòria històrica, encara provoca malestar i oposició, fent-se
evident que la ferida per a molts continua oberta. Com ho veus?
- Jo ho veig com una cosa molt diferent. Crec que ells parlen
d'una memòria molt propera, molt directa; en canvi, per nosaltres i
degut al temps passat és una memòria diguem-ne històrica, és allò que
ens han amagat, o millor dit, distorsionat els guanyadors sobre els
nostres pares i avis. Té una gran influència sobre els nostres
sentiments i no s'ha cicatritzat del tot; però, era una altra època i
altres circumstàncies.
- Per cert, quin record els hi queda als teus amfitrions sobre el
nostre poble?
- Doncs, els hi vaig portar el llibre de Sant Vicenç de Castellet
que feren les escoles i el CD del Mil·lenari. Els hi va agradar
moltíssim; els va impressionar i van quedar molt contents. A més els
hi van dur un exemplar de "Quaderns de taller", els quals els hi va
permetre conèixer el treball d'artistes del Bages. La gent del Casal
Català de Córdoba em van demanar si coneixia en Manel Camp, que havia
actuat allà, i justament ell és un company de "Quaderns de Taller".
- Sembla gairebé la tasca d'una ambaixadora. Pel que veig la teva
estada té tres vessants: com a artista per l'exposició, com a viatgera
a nivell humà i, també, com ambaixadora del Bages. Tornaràs a
l'Argentina?
- No ho sé. L'experiència ha sigut molt satisfactòria i m'han
ofert de tornar-hi, però com que tinc altres coses entre mans, he de
veure si és possible. Però sens dubte m'agradaria tornar-hi.
El Breny li agraeix les seves paraules i li desitja a la nostra
reconeguda artista que continuï expressant amb el seu art les seves
vivències i la seva sensibilitat i, com no, que continuïn les
exposicions.
ÀNGEL TAMAYO
|