Joaquim Romagosa Natividad

A "Coses de l'Esplai", avui podríem posar el títol "Un santvicentí a Sant Vicenç". Tenim a en Joaquim Romagosa Natividad que viu a Sant Vicenç de Castellet tot i que va néixer a Sant Vicenç dels Horts el dia 22 de març del 1940. Com a soci de l'Esplai que és, li farem unes quantes preguntes sobre la seva vida.

- Joaquim, com es deien els pares?
- Els pares es deien Josep i Maria. Tot i que tenien els noms de la parella bíblica, no tenien res a veure. El pare va morir quan tenia 61 anys i la mare quan en tenia 70. Tots dos reposen a Sant Vicenç dels Horts.

- Quina era la feina dels teus pares?
- El pare treballava el tèxtil a la Colònia Güell i la mare es cuidava de la família amb tots els fills.

- Quants germans vau ser?
- Tot plegat vam ser vuit germans i ara només en quedem tres. La primera filla es deia Carme i va morir l'any 2003 amb 71 anys; l'altra era la Quimeta, que també tenia 71 anys quan va morir l'any 2001; la Coloma ha mort aquest 2005 amb 72 anys; l'Angelina va morir l'any 1956 amb 56 anys; i el més petit, en Joan va morir l'any passat amb 58 anys. Ara quedem la Mª Rosa que té 68 anys, un servidor que en tinc 65 i el Jaume que en té 63.
La Mª Rosa viu a Sant Andreu de la Barca i és vídua i té dos fills. El Jaume està vivint al barri de “La guàrdia” a Sant Vicenç dels Horts i està casat i té tres fills.

- És una pena que amb tan poc temps de diferència hagis perdut tants germans, però la vida, a vegades és dura. Els pares eren catalans?
- Catalans purs. El pare era de Sant Vicenç dels Horts i la mare de Sant Andreu del Palomar.

- De la teva vida escolar, què ens pots explicar?
- No massa cosa perquè teníem més feina buscant algun treball per guanyar alguna pesseta i menjar algun entrepà.

- Vas fer la "mili"? Tens alguna anècdota?
- La "mili" la vaig fer a Mallorca durant 16 mesos i no vaig estar tan malament com alguns diuen perquè portava camions de l'exèrcit. Com anècdota us puc explicar que una nit ens va tocar "xafarranxo" de combat. La cosa va ser perquè teníem problemes a dalt d'una teulada de la caserna ja que dos mariners americans anaven beguts i es van enfilar allà dalt. Tot plegat va ser un enrenou per res.

- Amb qui estàs casat?
- Amb la Rosa Rodríguez Márquez que va néixer a Montilla (Còrdova). També són vuit germans però ella encara els té tots vius i tenen entre 54 i 70 anys. La sogra té 93 anys i el sogre ja és mort. Ens vam casar el dia 5 d'agost de l'any 1967 a Cornellà. Tenim tres fills: el Xavi que té 36 anys i que està casat amb l'Elena Valverde i tenen l'Adrià de quatre anys que viuen a Sant Vicenç de Castellet; en Ricard té 35 anys i està casat amb la Susanna Grimaldo i tenen al Kevin de 5 anys, l'Esdenca de 4 i en Yelco de 17 mesos. Aquests viuen a Sant Vicenç dels Horts. Finalment tenim a en Dani de 22 anys que està casat amb la Mª Carme Lorenzo i de moment encara no tenen fills.

- Una bona colla de néts i joves. Per molts anys a tots. La teva vida laboral, com ha anat?
- Tota la meva feina ha sigut bastant moguda. Primer vaig treballar a la foneria Miquel Ros durant tres anys, després a la foneria de Manel Ruiz al carrer Etna de Barcelona. Sortia a les sis de casa per arribar a la feina a les 8 del matí després de caminar gairebé una hora, sense comptar el tren i el metro. També vaig treballar a la primeria foneria d'alumini que es va posar a Espanya, la foneria “Els alemanys” de Sant Vicenç dels Horts. Després em vaig llençar a l'aventura i vam posar una foneria amb un altre soci a Sant Vicenç dels Horts. Després d'uns cinc anys vam plegar perquè no ens va anar gaire bé. Llavors, vaig treballar a la foneria Sampson de Sant Vicenç dels Horts durant set anys més. Més tard vaig trobar una bona feina a Castelldefels, a prop de Gavà. Havíem de fer unes estàtues per la discoteca Tutankhamon. Ens van dir que era una bona feina però de moment no ens pagaven i al cap d'un temps vaig plegar perquè no cobrava. Finalment ens van pagar però no el suficient. Llavors, vaig passar de mecànic a un taller de ferreteria fins que va plegar l'empresa i jo també per problemes de salut. Entremig vaig treballar un temps, en una empresa de Martorell. A les foneries fèiem motlles per a la construcció d'estàtues. Tal vegada sigui cansada la meva xerrada, però és el que m'has preguntat.

- A tots ens agrada saber coses de l'altre gent. Per què el trasllat a Sant Vicenç?
- Procuraré explicar-ho ràpid per no cansar. Vivíem al barri de la Guàrdia en una casa pròpia que ens vam fer entre el meu germà Jaume i jo. Vaig comprar el terreny quan tenia 17 anys amb un préstec de l'empresa i amb el sacrifici de fer la casa durant els dissabtes i diumenges. Però ara no ens agrada el moviment que s'ha posat al barri i un dia vam rebre propaganda dels pisos d'aquí Sant Vicenç. Els vam veure, ens van agradar i ens vam quedar. Ara estem al carrer Joan Mª Roma i ja fa dos anys que hi estem. Ens sentim molt bé i també ens agrada el poble.

- Tal com ens expliques tenies poc temps d'esbarjo, però feies alguna cosa?
- Quan podia anava al cine i al ball. Una mica de tot quan tenia temps. Quan tenia 14 anys em vaig afegir al Coro Llensamí.

- Ara ets soci de l'Esplai de Sant Vicenç. Què ens dius?
- Estem satisfets perquè em trobat bons companys. També participem a la Coral. Esperem poder anar-hi durant una bona colla d'anys per trobar-nos amb els socis i amics.

Moltes gràcies Joaquim per la teva explicada. En nom de l'Esplai, d'El Breny i d'un servidor moltes gràcies.

ESTEVE LAFONT