L'ESTACIÓ DE LA
RENFE DE SANT VICENÇ
No ens podem queixar
dels horaris de trens que la Renfe ens ofereix diàriament. De dilluns
a divendres es paren a l'estació de Sant Vicenç 34 trens (un cada
mitja hora), tant en direcció a Barcelona com a Manresa. Els
dissabtes, diumenges i festius se'n paren 18 (un cada hora), també en
ambdues direccions. Per aquesta facilitat de viatjar i traslladar-nos
a diferents ciutats i pobles, Sant Vicenç es pot considerar
privilegiat en comunicacions. La Renfe deu adonar-se que el nostre
poble és prou important perquè tingui els suficients serveis d'horaris
de trens que realment li pertoquen.
No obstant l'atenció que la companyia ferroviària té envers Sant
Vicenç, sí que haurem de fer un toc d'alerta a d'altres aspectes.
De primer farem constar que tres vidrats que sostenen la marquesina
–instal·lada a l'andana dels trens que provenen de Manresa- ja no hi
són, vidres que ja no ens protegeixen i esperen amatents que vingui un
operari a reposar-los. (Fa més d'un any que es va trencar un vidre
lateral; últimament se n'han trencat dos més de darrera els seients).
Que en una població d'uns 8.000 habitants com té Sant Vicenç la Renfe
no es preocupi del manteniment de les seves estructures, no s'entén.
Un altre aspecte a tenir en compte és el tancament del recinte que
envolta l'esplanada de l'estació (a excepció de l'entrada del passeig
Pau Casals i la que prové del subterrani entre el c/. Manresa i el c/.
Mura). Prova del rebuig d'aquest tancament va ser l'esbotzament –fa
temps- d'un tros de reixat de la tanca de davant del c/. Mura – c/.
Enginyer Llansó, que va permetre obrir pas altre cop als transeünts
per sobre les vies, com sempre s'havia fet. Tot i que es va reparar
l'obertura deteriorada, les mateixes accions s'han repetit cinc
vegades més en el sentit d'anar esbotzant i reparant. Actualment
(18-04-2005) tornar a estar esbotzada i hi ha altre cop el pas obert
perquè la gent hi transiti. Aquest “tête a tête” d'uns i altres, fins
quan durarà o quina solució tindrà?
S'entén que els carrils no serveixen per passar-hi les persones i que
fins i tot és raonable tancar i independitzar tot el complex de
l'estació, perquè no es pot barrejar el trànsit peatonal amb el dels
trens, però no té justificació quan per altra banda hem de petjar
igualment les vies del tren per fer-ne ús. És un contrasentit.
La problemàtica de tot això és que ens falta un pas subterrani
–prioritari- d'accés a l'estació fins a l'andana de direcció a
Barcelona. I també un altre pas subterrani –opcional- que enllaci amb
el primer, unificant-los, i que travessi de banda a banda les vies,
els quals servirien ambdós als usuaris viatgers i als transeünts
habituals que es traslladen des de les dues parts del poble.
Farem menció especial del pas subterrani que connecta des del c./
Manresa fins al col·legi de les GG. Dominíques, ja abans esmentat. Una
excel·lent obra. Ni ens n'havem d'adonar de la seva ubicació.
Construït amb direcció única pels vehicles i ampla vorera protegida
pels vianants, que hi passen tranquil·lament. Ens hem de felicitar pel
seu encert i eficàcia.
Ja fa fora temps que es va crear una comissió o plataforma que
reivindicava "Volem el pas de l'estació de la Renfe", que recollia
signatures per presentar-les als ens corresponents. No tenim
constància que això hagi anat endavant. Sigui el que sigui,
actualment, per l'obertura del reixat esbotzat és un continu trànsit
de gent que abans ha passat per sobre les vies, amb el conseqüent
perill de caure o de tenir algun accident quan, de tant en tant, es
fan maniobres de trens de càrrega. Fins quan durarà aquest problema?
PERE SUADES VILA |