Tribuna


L'ESTACIÓ DE LA RENFE DE SANT VICENÇ

No ens podem queixar dels horaris de trens que la Renfe ens ofereix diàriament. De dilluns a divendres es paren a l'estació de Sant Vicenç 34 trens (un cada mitja hora), tant en direcció a Barcelona com a Manresa. Els dissabtes, diumenges i festius se'n paren 18 (un cada hora), també en ambdues direccions. Per aquesta facilitat de viatjar i traslladar-nos a diferents ciutats i pobles, Sant Vicenç es pot considerar privilegiat en comunicacions. La Renfe deu adonar-se que el nostre poble és prou important perquè tingui els suficients serveis d'horaris de trens que realment li pertoquen.

No obstant l'atenció que la companyia ferroviària té envers Sant Vicenç, sí que haurem de fer un toc d'alerta a d'altres aspectes.

De primer farem constar que tres vidrats que sostenen la marquesina –instal·lada a l'andana dels trens que provenen de Manresa- ja no hi són, vidres que ja no ens protegeixen i esperen amatents que vingui un operari a reposar-los. (Fa més d'un any que es va trencar un vidre lateral; últimament se n'han trencat dos més de darrera els seients). Que en una població d'uns 8.000 habitants com té Sant Vicenç la Renfe no es preocupi del manteniment de les seves estructures, no s'entén.

Un altre aspecte a tenir en compte és el tancament del recinte que envolta l'esplanada de l'estació (a excepció de l'entrada del passeig Pau Casals i la que prové del subterrani entre el c/. Manresa i el c/. Mura). Prova del rebuig d'aquest tancament va ser l'esbotzament –fa temps- d'un tros de reixat de la tanca de davant del c/. Mura – c/. Enginyer Llansó, que va permetre obrir pas altre cop als transeünts per sobre les vies, com sempre s'havia fet. Tot i que es va reparar l'obertura deteriorada, les mateixes accions s'han repetit cinc vegades més en el sentit d'anar esbotzant i reparant. Actualment (18-04-2005) tornar a estar esbotzada i hi ha altre cop el pas obert perquè la gent hi transiti. Aquest “tête a tête” d'uns i altres, fins quan durarà o quina solució tindrà?

S'entén que els carrils no serveixen per passar-hi les persones i que fins i tot és raonable tancar i independitzar tot el complex de l'estació, perquè no es pot barrejar el trànsit peatonal amb el dels trens, però no té justificació quan per altra banda hem de petjar igualment les vies del tren per fer-ne ús. És un contrasentit.

La problemàtica de tot això és que ens falta un pas subterrani –prioritari- d'accés a l'estació fins a l'andana de direcció a Barcelona. I també un altre pas subterrani –opcional- que enllaci amb el primer, unificant-los, i que travessi de banda a banda les vies, els quals servirien ambdós als usuaris viatgers i als transeünts habituals que es traslladen des de les dues parts del poble.

Farem menció especial del pas subterrani que connecta des del c./ Manresa fins al col·legi de les GG. Dominíques, ja abans esmentat. Una excel·lent obra. Ni ens n'havem d'adonar de la seva ubicació. Construït amb direcció única pels vehicles i ampla vorera protegida pels vianants, que hi passen tranquil·lament. Ens hem de felicitar pel seu encert i eficàcia.

Ja fa fora temps que es va crear una comissió o plataforma que reivindicava "Volem el pas de l'estació de la Renfe", que recollia signatures per presentar-les als ens corresponents. No tenim constància que això hagi anat endavant. Sigui el que sigui, actualment, per l'obertura del reixat esbotzat és un continu trànsit de gent que abans ha passat per sobre les vies, amb el conseqüent perill de caure o de tenir algun accident quan, de tant en tant, es fan maniobres de trens de càrrega. Fins quan durarà aquest problema?

PERE SUADES VILA

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet