AMAIA VALENTÍN SOLVAS
Campiona i medalla d'or als Special Olimpics

Rebuda oficial a l'aeroport i a l'ajuntament

Durant la primera setmana del mes de març passat, la jove santvicentina Amaia Valentín Solvas, de només 16 anys i amb síndrome de down, va participar en els seus primers Special Olimpics a la ciutat japonesa de Nagano. Amaia, va aconseguir ser la campiona d'Espanya en eslàlom gegant de la seva categoria i en aquests jocs va aconseguir la medalla d'or, també en eslàlom de la categoria intermitja, imposant-se a totes les seves rivals de diversos països de tot el món. L'Amaia va ser l'esquiadora alpina més jove de tota la delegació espanyola que va participar en aquests jocs i també una de les més joves de tota la competició.

Un cop va aconseguir la seva primera medalla d'or, va ser rebuda per un gran nombre de santvicentins, que es van desplaçar el diumenge 6 de març fins a l'aeroport del Prat a Barcelona per fer-li una calurosa rebuda a la campiona. Llavors, el dimecres 9 de març, el consistori municipal li va fer una rebuda oficial on tots els membres de l'ajuntament, tant equip de govern com oposició, entitats esportives i culturals, i un gran nombre de públic van voler retre el més sincer homenatge a l'Amaia Valentín Solvas, la primera medalla d'or de l'esport santvicentí.

Amaia, campiona i medalla d'or

L'Amaia Valentín Solvas és una santvicentina de 16 anys amb Síndrome de Down que va participar i alhora va guanyar amb la primera posició els Special Olimpics de Nagano al Japó del mes de març passat. Va participar en la modalitat d'esquí alpí i va fer el millor temps. L'Amaia competeix als Specials Olimpics perquè, segons els models acceptats per la nostra societat, té unes discapacitats que no la fan ni millor ni pitjor, simplement diferent.

L'Amaia, molt amablement ens va venir a explicar tota la seva experiència en aquesta competició. Primer de tot, ens comenta que els seus pares són l'Amancio i la María Jesús, els seus avis el Pepe i la Paca, i la Valentina i l'Amancio que viuen a Sant Sebastià. També ens comenta que té una germana més gran que es diu Verònica.

- Amaia, ens agradaria saber una mica, com és la teva vida de cada dia.
- Em llevo de bon matí i vaig tres dies a Ampans i dos a les Germanes Domíniques d'aquí Sant Vicenç. Estudio 2n. d'ESO. A més dels estudis també faig gimnàstica rítmica, aeròbic, judo, natació, i no cal dir, que faig molt esquí. Normalment, faig cinc hores els dissabtes i cinc hores més els diumenges. Vaig a la Molina on el meu pare és monitor d'allà tot i que el meu monitor personal és el Patrick, que me l'estimo molt. També estimo tant l'esquí que no el deixaria per res del món.

- Com hem comentat, vas guanyar la medalla d'or dels Special Olimpics al Japó. Però, exactament quina especialitat va ser?
- He guanyat la medalla d'or d'esquí alpí a l'eslàlom especial en el nivell intermig. És el grup més alt i el vaig fer amb el millor temps.

- Quan baixaves per la pendent tota nevada a tota velocitat, en què pensaves?
- Només pensava en guanyar. Amb les mateixes condicions que jo érem catorze participants d'Àustria, Amèrica, Argentina, Noruega...

- Suposem que tindràs un munt d'amics que et van animar...
- Sí, en tinc molts. Amb els amics de l'esport fem una gran pinya. També estic molt contenta de les amistats que tinc a les dues escoles on vaig perquè m'ajuden en tot. Un dels meus millors amics és el Marc Pascual.

- T'ha agradat que tots els mitjans de comunicació et fessin entrevistes i parlessin de tu?
- Primer, em va descol·locar. Però de seguida em va agradar molt i no em posava gens nerviosa. Dormia totes les nits. Aprofito per donar les gràcies a tot el poble de Sant Vicenç, a l'ajuntament i a les entitats per la rebuda que em van fer i per totes les atencions que van tenir.

- Quins plans de futur tens?
- La meva gran amica Annabel, del gimnàs Marca, em prepara per competir en gimnàstica rítmica.

- T'ha subvencionat alguna entitat per assistir als Special Olimpics?
- No vam trobar cap ajuda econòmica. Ni tan sols de les Federacions Catalanes ni de les Federacions Espanyoles d'Esports per a Disminuïts. Hem hagut de pagar per tal que l'Amaia pogués assistir-hi (contesta la mare).

- Moltíssimes gràcies per la vostra amabilitat. Esperem que amb el teu exemple, Amaia, aprenguem a valorar les capacitats dels disminuïts, ja que en tenen moltes i bé ens ho has demostrat.

M. CARME GRAUVILARDELL i JORDI LARGO